Foto

Per quina raó els hi agraden tan els llibres als gats?

Al Rodamots d’avui:

*** Ahir va començar l’any (lunar) del tigre, però com que per les nostres latituds no en corren gaires, per compensar aquesta setmana veurem uns quants refranys relacionats amb fèlids més d’estar per casa. ***

Dewey — Vicki Myron amb Bret Witter

Tot comença el 18 de gener del 1998, a la població de Spencer a l’estat nord-americà d’Iowa.

En obrir la bústia de devolucions de llibres a la Biblioteca Pública, es troben que hi ha alguna cosa que es mou. És un gatet jove, d’unes vuit setmanes i d’un abundós pelatge taronja. Està en situació gairebé terminal (la temperatura a l’exterior és de –26º).

Aquest gatet serà adoptat pel personal de la biblioteca i es convertirà en el gat resident de la Biblioteca Publica de Spencer. Serà batejat amb el nom de Dewey (en honor al sistema de classificació decimal bibliogràfic utilitzat a les biblioteques). Posteriorment, el seu nom s’ampliarà amb les votacions dels lectors de la biblioteca per tal de tenir el nom complet: Dewey Readmore Books.

En Dewey es convertirà en un gat excepcional. A les qualitats habituals dels fèlids que ens acompanyen i ens permeten conviure amb ells, uneix una extraordinària capacitat de connexió amb la gent. Ben ràpidament demostra les seves excepcionals habilitats per a viure dins d’una biblioteca, amb una extraordinària connexió amb les persones.

En aquest llibre hi trobem dos fils argumentals. El principal és la història d’en Dewey i tot allò que ha representat en la vida del personal de la biblioteca, dels seus usuaris i de la població de Spencer en general. Ràpidament, en Dewey és converteix en una estrella local, atesa la seva innata habilitat per apropar-se a les persones. És un gat que necessita el contacte continu amb les persones i que sembla tenir un sentit especial per detectar quan una persona el necessita tenir el seu afecte.

Això fa que molta gent tingui interès per en Dewey, en pensar que ells són els autèntics amics del gat ja que reben les seves atencions cada vegada que visiten la biblioteca. Ràpidament la història de Dewey arriba als mitjans de comunicació, primer locals, després estatals… i en poc temps, internacionals. Fins i tot un equip de TV japonès viatja expressament per a fer-li un reportatge.

El segon fil argumental són les memòries de l’autora, que va ser la directora de la Biblioteca de Spencer (i també qui va trobar en Dewey dins de la bústia de retorn). La seva no ha estat una vida fàcil. A les dificultats pròpies d’una societat que viu un període de canvi i crisi econòmica, cal sumar-hi els problemes amb les relacions sentimentals i del conservadorisme propi de les petites poblacions de l’interior dels Estats Units.

La lectura d’aquest llibre farà que tots aquells que convivim amb gats ràpidament veiem els comportament dels nostres amics amb les habilitats que han donat fama a en Dewey. De fet, no és un gat d’habilitats excepcionals: no sap cantar, ballar, llegir o predir el temps. Només es diferencia de la resta de gats pel fet que dóna a tothom la confiança i el tracte que habitualment la resta de gats només reserven a una única persona.

Només us el puc recomanar si sou d’aquells que no us podeu imaginar la vostra vida sense tenir ben un gat al costat. Serà la única forma de poder mantenir l’interès en la lectura, ja cada anècdota i història explicada segurament l’heu viscut amb el vostre amic.  En cas que no visqueu amb gats, segurament la lectura del llibre us cansarà ben aviat.  

De la contraportada

Una gèlida nit de gener de 1988, la Vicki troba una gatet abandonat a la bústia de retorn de llibres de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa, on treballa. Aviat la gent de la biblioteca descobreix que en Dewey no és un gat qualsevol, sinó que es tracta d’un ésser especial que transformarà la vida de tots els que l’envolten.

En Dewey s’acabarà convertint en el gat més famós del món, la seva història travessarà els oceans i arribarà fins al Japó. Una història deliciosa d’amor als llibres, als gats i a les persones que ha batut rècords arreu del món. El llibre ha estat traduït a més de 30 llengües, se n’han venut més d’1 milió d’exemplars i Hollywood prepara l’adaptació de la història d’en Dewey al cinema amb Meryl Streep com a protagonista.

Títol: “Dewey. El gatet de biblioteca que ha commogut el món” (“Dewey-The-Small-Town Library Cat Who Touched The World”)
Autors: Vicki Myron i Bret Witter
Traducció: Montserrat Vendrell
Ara Llibres
Primera edició, setembre del 2009
255 pàgines
ISBN 978–84-92552–11-5
Preu: 18,95 €

Get the latest Flash Player to see this player.

“Gatos en el arte”, d’Stefano Zuffi

Llibre que tracta sobre la presència felina en el món de l’art. Escrit per Stefano Zuffi

Pluma, la gata de «Llibres i papers antics»

Malgrat viure una llibreria, pel que m’han explicat no té massa interès pels llibres. Prefereix els testos per a fer la migdia

Get the latest Flash Player to see this player.

Queden pocs dies per finalitzar el concurs de L’illa dels llibres on cerquen el Dewey català. Encara podeu enviar les fotografies dels vostres gats i mascotes a illadelsllibres@hotmail.com. Podeu guanyar llibres d’en Dewey (Ara Llibres) i entrades a l’Aquarium de Barcelona. Teniu temps fins el 13 de novembre.

Si mireu el vídeo veureu que els dos primers gats són uns bons amics d’aquest bloc

“Blanca”, la gata de la Llibreria Rafael Solaz de València

La “gata més fotografiada de València” viu al a Llibreria Rafael Solaz.

Llibreria Rafael Solaz (València)

Dewey — Vicky Myron amb Bret Witter

Una gèlida nit de gener de 1988, la Vicki troba un gatet abandonat a la bústia de retorn de llibres de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa, on treballa. Aviat la gent de la biblioteca descobreix que en Dewey no és un gat qualsevol, sinó que es tracta d’un ésser especial que transformarà la vida de tots els que l’envolten.En Dewey s’acabarà convertint en el gat més famós del món, la seva història travessarà els oceans i arribarà fins al Japó. Una història deliciosa d’amor als llibres, als gats i a les persones que ha batut rècords arreu del món.

El llibre ha estat traduït a més de 30 llengües, se n’han venut més d’1 milió d’exemplars i Hollywood prepara l’adaptació de la història d’en Dewey al cinema amb Meryl Streep com a protagonista.

A la venda a partir de dijous vinent, 10 de setembre.

Genial tira del Perich, recollida al llibre “Els gats del Perich”.

Gats i llibres, sempre junts

Fotografia trobada a book lovers never go to bed alone. Gràcies sfer, per l’enllaç

L’altra dia, en Puigmalet explicava la foto que havia preparat per al concurs que ha convocat el programa del Canal 33 “L’hora del lector”: “Tot el misteri i la llum del món”.

Jo també hi volia participar, però no sóc cap fotògraf excepcional i tampoc no tenia masses ganes de començar a pensar quina mena de foto podia enviar. Així que vaig optar per rescatar-ne una d’antiga i enviar-la. Dit i fet, avui surt al Bloc del senyor Boix :)

Blanqueta i la botiga de llibres vells

Dedicat als dos “tigres” petitons que viuen a casa meva

Pienso en un tigre. La penumbra exalta
La vasta Biblioteca laboriosa
Y parece alejar los anaqueles;
Fuerte, inocente, ensangrentado y nuevo,
Él irá por su selva y su mañana
Y marcará su rastro en la limosa
Margen de un río cuyo nombre ignora
(En su mundo no hay nombres ni pasado
Ni porvenir, sólo un instante cierto.)
Y salvará las bárbaras distancias
Y husmeará en el trenzado laberinto
De los olores el olor del alba
Y el olor deleitable del venado;
Entre las rayas del bambú descifro
Sus rayas y presiento la osatura
Bajo la piel espléndida que vibra.
En vano se interponen los convexos
Mares y los desiertos del planeta;
Desde esta casa de un remoto puerto
De América del Sur, te sigo y sueño,
Oh tigre de las márgenes del Ganges.

Cunde la tarde en mi alma y reflexiono
Que el tigre vocativo de mi verso
Es un tigre de símbolos y sombras,
Una serie de tropos literarios
Y de memorias de la enciclopedia
Y no el tigre fatal, la aciaga joya
Que, bajo el sol o la diversa luna,
Va cumpliendo en Sumatra o en Bengala
Su rutina de amor, de ocio y de muerte.
Al tigre de los símbolos he opuesto
El verdadero, el de caliente sangre,
El que diezma la tribu de los búfalos
Y hoy, 3 de agosto del 59,
Alarga en la pradera una pausada
Sombra, pero ya el hecho de nombrarlo
Y de conjeturar su circunstancia
Lo hace ficción del arte y no criatura
Viviente de las andan por la tierra.

Un tercer tigre buscaremos. Éste
Será como los otros una forma
De mi sueño, un sistema de palabras
Humanas y no el tigre vertebrado
Que, más allá de las mitologías,
Posa la tierra. Bien lo sé, pero algo
Me impone esa aventura indefinida,
Insensata y antigua, y persevero
En buscar por el tiempo de la tarde
El otro tigre, el que no está en el verso.

“El otro tigre“
Jorge Luis Borges

La gatomaquia (1634) de Lope de Vega és un poema burlesc de 7.800 versos de personatges felins.

L’heroi, Micifuf, està enamorat de Zapaquilda. L’enemic de Micifuf, Marramaquiz, amb l’ajuda del mag Garfiñanto intenta seduir Zapaquilda tractant de provocar-li gelosia. En fallar aquesta tàctica, Marramaquiz segresta a Zapaquilda durant la festa de noces d’ella i Micifuf, amb el suport dels seus i l’ajuda del déu felí Cattus ex machina allibera Zapaquilda.

Entre esta generosa, ilustre gente,
vino un gato valiente,
de hocico agudo y de narices romo,
blanco de pecho y pues, negro de lomo
que Micifuf tenía
por nombre en gala, cola y gallardía,
célebre en toda parte
por un Zapinarciso y Gatimarte.
Éste, luego, que vio la bella gata
más reluciente que fregada plata,
tan perdido quedó, que noche y día
paseaba el tejado en que vivía,
con pajes y lacayos de librea:
que nunca sirve mal quien bien desea

Està disponible online a la Biblioteca Virtual Cervantes.