Un gat a la taula del rei Salomó
… representat al Die pluemen der tugent (Viena, 1450):
| Índex | * | Arxiu | * | Ressenyes | * | Bibliofília / | Biblioteques / | Enquadernació / | Història del llibre | * | Poblet / | Montserrat / | Terrassa | * | Subhastes/fires | * | Gats | * | Versió antiga |
|---|
Una dedicatòria de Max Jacbob Lucien Kra, fill del fundador de les éditions du Sagittaire:
Aquest punt de llibre és, senzillament, sensacional.
![]() |
![]() |
No he estat capaç de trobar qui és l’autor d’aquesta meravella!
El «Libre del coch», (de títol complet «Libre de doctrina per a ben servir de tallar y de l’art de coch; ço és de qualsevol manera de potatge i salses. Compost per lo diligent mestre Robert, coch del sereníssimo senyor Don Ferrando, rey de Nàpols») és un llibre de cuina escrit en català a Itàlia a mitjans del segle XV. La primera edició és del 1520 i s’identifica l’autor com «Mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols». Pels voltants del 1525 l’emperador Carles I va encarregar una versió en castellà on l’autor apareix com a «Ruperto de Nola». D’aleshores ençà, s’han publicat diverses versions, les més recents del 1929 (per Dionisio Pérez) i 1977 (per Veronika Leimgruber).
La introducció del llibre explica clarament quin és l’objectiu de la seva publicació: «Com sie cosa molt necessària als jòvens de tendre edat apendre de les virtuts la carrera» i ens comença a explicar com servir els plats i les begudes així com les tècniques per tallar la carn: cansalada, porcell, bou, llebre, conill, moltó… Posteriorment ens explica altres arts necessàries per a estar a la cuina: «esmolar o affilar» els ganivets, les tres virtuts necessàries per l’ofici: cuiner, comprador i trinxant (és important que «que lo comprador sia bon coch e bon trinxant»), l’ofici del coper i com servir correctament l’aigua, el vi («crech que qualsevol senyor deu mas amar beure ab vidre que no ab argent») i les begudes alcohòliques; com parar taula («Primerament deu posar lo saler e pa, aprés torcaboques e lo ganyivet») i l’ofici de majordom, que haurà de «tenir la casa ben ordinada». La higiene ja es considerava important: el cuiner i el trinxant «deu ésser home molt net en totes coses».
La segona part del llibre és un compendi de receptes («Emperò ara parlaré de l’art de la cuiyna, e daré de aquella algunes doctrines de fer moltes diversitats de salses e de menjars»). Hi abunden les receptes d’albergínia i carbassa. Hi apareixen les cols, els espinacs i les bledes. El senglar, cérvol i altres peces de caça major hi apareixen relativament poc. Altres productes boscans són les tòfones, els bolets i herbes com verdolagues, borratges, ruca, morritort i mostassa, buglossa… Hi ha també les herbes aromàtiques: marduix, sajolida, menta… Pel que fa al peix, hi ha des de tonyina, lluç, calamars, sípia i d’altres més excepcionals (l’esturió i el salmó) per arribar a incloure fins i tot el dofí.
Una de les receptes incloses és aquesta que explica com cuinar un gat rostit, que podem trobar a la pàgina 27 de l’edició del 1568 que Google ha digitalitzat.
Il·lustració de Lina Dūdaitė per al llibre de l’escriptor xilè Luis Sepúlveda «Historia de una gaviota y el gato que le enseñó a volar»:
L’actor nord-americà fa un descans en la lectura mentre un gat negre fa la migdia al seu damunt.
Una fotografia de 1969 feta per John Dominis per a la revista «Life», però no publicada fins l’any 2012.
Aquest manuscrit conservat a l’Arxiu de Dubrovnik (Croàcia) té una evidència ben clara que la relació dels gats i els llibres ve de lluny:
Gràcies, Gatophylacium, per l’enllaç.
© Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques