L’any 1915, en plena Primera Guerra Mundial, l’Adrienne Monnier va inaugurar una llibreria al cor del barri llatí de París, al carrer de l’Odéon: la «Maison des amis des livres» amb un doble objectiu: fer realitat el somni de ser llibretera i facilitar la divulgació d’autors contemporanis, especialment dels francesos. Poc temps després, davant per davant, obria una altra llibreria també mítica i complementària, «Shakespeare & Co» de Sylvia Beach, especialitzada en literatura anglesa. La «Maison des amis des livres» va estar oberta fins l’any 1951 quan la propietària va haver de tancar per problemes de salut. Uns anys després li diagnosticaven vertigen de Ménière… i el 18 de juny de 1955 es suïcidava. Ara fa un any, s’estrenava a Barcelona una obra de teatre inspirada en la vida d’aquestes dues dones: «Rive Gauche».
Aquest llibre presenta un seguit d’escrits de l’Adrienne Monnier va escriure durant la seva vida, tant dins dels catàlegs que publicava la llibreria (tenia un club de préstec que permetia l’accés a publicacions contemporànies sense necessitat d’haver de comprar el llibre), en articles per a revistes i altres escrits. Ella mateixa havia preparat la recopilació d’escrits que, malgrat no enllestir, si va deixar preparat l’esbós d’aquest llibre.
Així hi trobem textos explicatius sobre la filosofia de la seva llibreria i, molt especialment, les seves impressions sobre alguns dels clients habituals que eren escriptors i poetes destacats (Alfred Vallette, Paul Valéry, Raymonde Linossier, Léon-Paul Fargue, Samuel Beckett, Walter Benjamin…), sobre la situació del país durant les dues guerres mundials amb, per exemple, l’alliberament que va fer Ernest Hemingway comandant un dels primers escamots de soldats nord-americans que van entrar a París després de la sortida dels nazis; la tasca com editora i la traducció al francès de l’«Ulisses» de James Joyce, els seus començaments treballant per a revistes franceses, etc.
També hi trobem escrits de Paul Claudel, Jacques Prévert, Saint-John Perse, S.M. Eisenstein, Michel Cournot, Pascal Pia i Yves Bonnefoy on expliquen què va representar per a ells l’existència de la llibreria i el contacte amb l’Adrienne.
Ens trobem doncs amb una reivindicació de l’ofici de llibreter, considerat no com un negoci sinó com la tasca cultural que hi pot haver al voltant d’una llibreria, de la importància de disposar d’un criteri propi tot divulgant les obres que considera millors i no pas les novetats que es presenten a la resta de llibreries.
Per cert, un detall curiós: la fotografia de la coberta ens mostra a James Joyce parlant amb la Sylvia Beach… la llibretera de Shakespeare & Co i no pas a l’Adrienne Monnier. A l’edició francesa de llibre la coberta ens mostra a l’Adrienne a la porta de la seva llibreria.
A la contracoberta
Bienvenidos a La Maison des Amis des Livres en el número 7 de la Ruede L’Odéon. Adrienne Monnier nos abre las puertas de su mítica librería y nos cuenta los secretos de los clientes habituales que la frecuentaron: Joyce, Beckett, Rilke, Prévert, Hemingway, Proust, Breton, Gide y muchos otros.
París, 1915. Mientras la guerra irrumpe en la tranquilidad del otoño, el sueño de una joven inconformista se hace realidad: en el corazón del Barrio Latino, cuna de la experimentación literaria, la emprendedora y valiente Adrienne Monnier abre La Maison des Amis des Livres, la librería que marcaría la vida intelectual del París de la primera mitad del siglo xx. Rue de L’Odéon nos ofrece un retrato y un testamento personal y profesional de una mujer que dedicó treinta años a la literatura con creatividad y pasión y que fue, junto con su íntima amiga Sylvia Beach, una de las protagonistas más destacadas de aquella época dorada.
La librería cerrará en 1951. Después de treinta años de intensa actividad, Adrienne se retira de la escena cultural, pero sobrevive en estas páginas de memorias dedicadas a quien ama los libros y París y a los que sueñan todavía con entrar en La Maison des Amis des Livres y rebuscar en sus estanterías mientras escuchan en vivo a Erik Satie.
Adrienne Monnier (1892−1955) fue escritora, librera, editora y bibliófila. Su actividad literaria y profesional floreció y resistió durante el delicado periodo de la historia que abarca dos guerras mundiales y una ocupación. Junto con Sylvia Beach, amiga y amante, dueña de la vecina librería Shakespeare & Co., fue una inquieta animadora de la vida cultural de la mítica Rive Gauche y una fervorosa defensora de la causa feminista. Aquejada gravemente del síndrome de Ménière, que se mostró inflexible a todo tipo de tratamiento, Adrienne se suicida el 18 de junio de 1955
Títol: «Rue de l’Odéon»
Autora: Adrienne Monnier
Traducció: Julia Osuna
Ediciones del Gallo Nero, col·lecció «Narrativas Gallo Nero», 8
Primera edició, setembre del 2011
249 pàgines
ISBN 978−84−938568−4−7
Preu: 21,00 €
