A partir de demà i fins diumenge, se celebra a Barcelona el seminari «Art Fugitiu. Estudis sobre art medieval desplaçat» a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, a la Casa de la Caritat i al MNAC.

Seminari «Art fugitiu»

Dins el complet programa (PDF) hi ha un seguit de conferències sobre la història del llibre:

• 2 de maig a les 16.15 — «Protocols de cort al segle XIV: una visió compartida en la il·luminació de manuscrits catalano-aragonesos, mallorquins i francesos» (Gaspar Coll).
• 3 de maig a les 13.00 — «Viaggi di uomini, viaggi di manoscritti: la circolazione di codici giuridici miniati nel Midi della Francia fra il XIII e il XIV secolo» (Maria Alessandra Bilotta).
  

  La ricerca che presento si propone di tracciare un quadro dei circuiti di spostamento seguiti dai miniatori, dai manoscritti miniati e dai loro possessori nell’area geografica compresa fra la Provenza, la Linguadoca, la Catalogna e l’Italia del Nord nel XIV secolo. Lo spoglio sistematico delle collezioni di numerose biblioteche pubbliche e private in Francia, in Italia e in Germania, mi ha permesso di ritrovare dei nuovi testimoni del lavoro degli ateliers attivi in Francia meridionale nel XIV secolo. Questi lussuosi esemplari sono testimonianza di un attivo mercato librario e anche di scambi economici, culturali e sociali fra gli uomini, della circolazione di mode e modelli nel XIV secolo attraverso il territorio geografico che si estende dall’Italia del Nord alla Catalogna. Queste scoperte contribuiscono ad evidenziare un variegato fenomeno di osmosi sociale, culturale, artistica e istituzionale nell’insieme delle regioni del Midi della Francia; fenomeno favorito ed incentivato dai circuiti di pellegrinaggio, dalla mobilità degli studenti e dei professori delle università, dallo spostamento attraverso il territorio dei funzionari e dei giuristi che costituivano il personale della Curia papale. Tra i molteplici temi da sviluppare saranno privilegiati l’esame degli effetti determinati in ambito librario e culturale da questi spostamenti e la riflessione sulle problematiche relative alla definizione della cultura mediterranea ed alla circolazione entro questo bacino di artisti, opere, schemi sociali e istituzionali.

• 3 de maig a les 17.00 — «El clon como medio para recuperar y difundir el patrimonio bibliográfico catalán perdido» (Manuel Moleiro).
  

  Quizás la palabra perdido no sea la más adecuada si entendemos que estos tesoros deben ser patrimonio de todos, por otra parte no se han perdido solamente han cambiado de propietarios y del lugar donde se conservan y exhiben. Es más, muchas de estas joyas bibliográficas habrían desaparecido para siempre si una mano, muchas veces codiciosa pero otras solamente proteccionista, no se hubiera apoderado de ellas. ¿Qué hubiera pasado con el Martirologio de Usuardo si el monje que se lo llevó de Monasterio de Poblet y lo entregó en un convento de monjas en Girona, como pago por haberle protegido y alimentado escapando de los horrores de la guerra, no lo hubiese hecho? Lo más probable es que ahora no tendríamos Martirologio.

  Quizás pasaron por una situación similar, aunque desconozcamos los detalles, el Salterio Glosado Anglo-Catalán, actualmente en la Bibliothèque nationale de France por obra y gracia de Napoleón Bonaparte, o el Libro de horas de María de Navarra, ahora entre los tesoros de la Biblioteca Nazional Marciana de Venecia.

  En los últimos 20 años M. Moleiro ha clonado más de 40 códices en las bibliotecas y museos más importantes del mundo, Metropolitan Museum of Art, Morgan Library, Biblioteca Nacional de Rusia, British Library, Bibliothèque nationale de France, The Huntington Library, Biblioteca Casanatense de Roma, etc. etc. Todos son obras maestras de la historia del arte, de otra forma no los hubiéramos hecho, pero ninguno se conserva en el monasterio o ciudad donde se pintaron sus miniaturas y escribió su texto. En la mayoría de los casos, están lejos de su país de origen.

  M. Moleiro tiene como finalidad única el clonar estos tesoros con un grado de perfección tal que pueden sustituir al original en todo momento y volver así a los lugares de origen y dispersarse por todo el mundo, en manos de particulares y bibliotecas universitaria, públicas o semipúblicas, al mismo tiempo que garantizar la protección del original que multiplicamos por 987 ejemplares: todas nuestras ediciones son únicas e irrepetibles, numeradas y limitadas a esta cifra.

  El clon se acompaña de un estudio monográfico, con versiones en español, francés e inglés, a cargo de expertos de reconocido prestigio mundial. Para explicar como llevamos a cabo esta ingente tarea es para lo que estoy aquí.

• 4 de maig a les 11.00 — «El Repertori de Manuscrits Catalans de la Institució Patxot: les missions a Paris i Anglaterra de Pere Bohigas» (Anna Gudayol).
  

  Entre els diversos projectes culturals patrocinats per Rafael Patxot abans de la guerra civil (l’Obra del Cançoner popular de Catalunya, l’Estudi de la Masia Catalana…), un dels menys coneguts és el Repertori de manuscrits catalans, del qual s’encarregà Pere Bohigas, aleshores un dels joves relacionat amb l’Institut d’Estudis que acabaria dirigint el departament de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. El punt de partida d’aquest projecte fou una estada de Bohigas a Paris i al sud d’Anglaterra per examinar els manuscrits d’origen català conservats a les seves biblioteques. El projecte, que donà lloc a un fitxer molt important, es veié, com tants d’altres, aturat en gran part arran de la guerra civil.

• «El cicle de l’Èxode en l’Haggadà d’Or, una obra catalana a Anglaterra» (Alba Barceló)
  

  L’Haggadà d’Or, més coneguda amb el nom anglès Golden Haggadah, és una de les haggadot produïdes durant el segle XIV a Catalunya. Actualment, se’n conserven unes deu decorades sumptuosament, i cinc de les més importants es troben en col·leccions de Gran Bretanya, com és el cas d’aquesta, conservada a la British Library. És una peça de gran qualitat, on es va fer ús de les últimes innovacions estilístiques en la il·luminació llatina contemporània, de forts components franco-gòtics coneguts ja a Barcelona, tot i conservar en la iconografia la pròpia tradició jueva.

  Aquesta comunicació es vol centrar en el cicle de l’Èxode, menys tractat per la historiografia que parla del manuscrit. D’aquesta part es poden establir més vincles i lligams entre les altres haggadot catalanes, ja que el cicle del Gènesi no es representa a totes elles, i en canvi, l’Èxode sí. A més, per analitzar la relació dels cicles jueus amb els ambients artístics cristians s’ha de veure en quin grau aquests recursos pictòrics varen ser adaptats i transformats, i si els motius que van guiar aquesta adaptació en els models cristians responen a unes necessitats jueves particulars

• 4 de maig a les 10.00 — «Las Ordinacions de Pere III (IV) en Paris: adaptación, transposición y reorganización artística» (Susanne Wittekind).
  

  En 1344, directamente después de la conquista de Mallorca, Pere IV el Ceremonioso manda trasladar las ordenaciones del rey Jaime de Mallorca, las Leges Palatinae, que fueron promulgadas en 1337, al Catalán. Dentro de ese proceso, la estructura del contenido es focalizado, de forma que el número de libros equivale a los cuatro oficios principales de la corte. Las leyes individuales referentes a los oficios, las tareas y las formas de representación son modificadas. Este discurso compara la decoración artística del códice de Bruselas, las Leges Palatinae (Bibliothèque Royale, Ms. 9169), con el códice iluminado de las Ordenacions de Pere IV, que se encuentran en Paris (Bibliothèque Nationale, esp. 99). ¿Cómo acentúa la iluminación la estructura general de cada uno de los dos códices? ¿Cuál es la función de la figura del rey en las miniaturas e iniciales? ¿Qué significado tienen los símbolos de poder real, los colores, y los escudos? ¿Cómo sobresale el Algutzir, y cómo se realiza la ampliación de las ordenaciones de Paris para marcar que se trata de una ordenación real? Estas preguntas serán discutidas, tomando en cuenta los textos de ambas ordenaciones.

Aquest llibre, que sembla enquadernat no fa massa temps i que no sigui res d’especial, és en realitat el llibre sencer més antic que es conserva. La British Library l’acaba d’adquirir per deu milions d’euros (catorze milions de dòlars).

L’evangeli de Sant Cuthbert de Lindisfarne, el llibre sencer més antic que es conserva

L’evangeli de Sant Cuhbert és un llibre de butxaca, escrit en llatí, amb una còpia de l’evangeli segons Sant Joan. El llibre pren el seu nom de Sant Cuthbert de Lindisfarne (nord-est d’Anglaterra), ja que va ser col·locat dins de la seva tomba alguns anys després de la seva mort l’any 687. Probablement va ser un regal de l’abadia Monkwearmouth-Jarrow en el moment en que les restes del sant van ser traslladades a l’altar de Lindisfarne, l’any 698. És de suposar que el llibre va romandre dins el taüt  quan l’any 875 va ser traslladada a la catedral de Durham, fugint de les invasions vikingues. L’any 1104 es va redescobrir el llibre, arran d’un nou trasllat de la tomba dins la mateixa catedral. Va passar a ser considerat com una relíquia del sant i existia la tradició de ser penjat a coll, dins d’una bossa de cuir.

Després de la  dissolució dels monestirs a Anglaterra per ordre d’Enric VIII entre els anys 1536 i 1541 es perd la pista del llibre, fins arribar al col·legi dels jesuïtes de Lancashire, Stonyhurst College, però cedit en dipòsit a la British Library. Des de l’estiu del 2011, aquesta darrera institució ha estat recaptant fons per a poder adquirir l’obra, anunciant tot just la setmana passada la seva adquisició.

Hi ha disponible una digitalització completa de tot el contingut del llibre i fins el 17 de juny es pot veure exposat a la Galeria de Tresors Sir John Ritblat de St. Pancras, a Londres.

History of the book és un portal especialitzat en reunir les diverses fonts sobre la història del llibre existents a Internet. El manté la Universitat de Harvard a Massachussetts.

Un fenomen molt interessant a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX és l’aparició d’un seguit d’iniciatives, totes elles a partir d’iniciatives privades i amb una cara vocació de servei públic –segurament motivades per la manca d’iniciatives públiques–, que tenen com a objectiu de convertir a cultura en quelcom a l’abast de la població en general.

«Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»

Alguns dels fruits d’aquest període són algunes de les principals biblioteques públiques existents a Catalunya: la del Centre de Lectura de Reus, de l’Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya, del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’Arús de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya (més en el seu paper de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans i no pas com a biblioteca nacional).

En aquest llibre, publicat en ocasió de l’exposició commemorativa «Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858−1911)», a Vilanova i la Geltrú, trobarem sengles articles sobre les motivacions que van portar a la seva fundació, així com les vicissituds viscudes durant els primers anys –i també durant els segons, tercers i quarts, fins arribar al primer quart del segle XX.

Per començar, hi trobem una ressenya biogràfica de Joan Oliva i Milà, el primer bibliotecari que va tenir la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i de qui l’any passat es va commemorar el primer centenari del seu traspàs.. A continuació, i per ordre cronològic de fundació, trobem articles sobre els orígens de cada una de les institucions, les diverses etapes viscudes, els criteris i prioritats per a la dotació de continguts, l’estructura i organització interior, els intents i tasques per a la catalogació dels fons bibliogràfics, les influències que exerceix la biblioteca en la institució on es troben, el context social i polític:

• Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (1859−1918). «Un referent d’instrucció de la classe obrera».
• Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès: «La biblioteca d’aquesta institució es converteix amb rapidesa en la més al dia, cosmopolita i seriosa de la ciutat, constituint-se en el complement obligat d’uns estudis universitaris que no travessen pel seu millor moment, deslligats quasi per complet de la realitat que els envolta».
• Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya: «La formació d’una petita biblioteca excursionista a l’entorn d’unes columnes romanes».
• Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Surge et ambula. «Lluny de la generositat clàssica del filantrop, constitueix la realització física del llarg projecte vital de Balaguer per a la construcció política, social i cultural de Catalunya».
• Alma Libertas. Aproximació històrica a la Biblioteca Arús a través dels seus aspectes més rellevants (1895–1922). «Instruïu-vos i sigueu lliures, uniu-vos i sigueu forts, estimeu-vos i sigueu feliços».
• Biblioteca de Catalunya. «Tots els records del passat i totes les modernes meravelles de l’activitat contemporània».

Cal indicar, a banda, la cuidada presentació del llibre, elegantment presentat i amb un notable complement gràfic que il·lustren els elements històrics de les diverses biblioteques: les primeres instal·lacions, els llibres de registre, els estatuts amb esmenes manuscrites, els fons més destacats, les persones que hi van treballar…

Avui es presenta aquest llibre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès.

Títol: «Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània»
Coordinadors: Montserrat Comas i Güell i Víctor Oliva Pascuet
Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer
Primera edició, octubre del 2011
179 pàgines
ISBN 978−84−936539−5−8
Preu: 28,00 €

Publicat un estudi sobre la introducció de la impremta a l’illa de Mallorca. Tracta sobre els tres primers impressors establerts a Mallorca: Calafat i Caldenteny, fundada el 1485, Fernando Cansoles i Vilalroel (1540−1600) i la impremta Guasp (1576).

Comprar a Amazon

El llibre també inclou el catàleg de totes les publicacions conegudes d’aquests tallers, amb la seva reproducció xilogràfica.

A la contracoberta

A lo largo de los últimos años, Miquela Forteza ha ido componiendo con paso firme una bibliografía personal de estudios sobre la impremta mallorquina muy notable y que ya es de referencia obligada. […] Como consecuencia natural de todo ese trabajo de acopio y ordenación de datos, Miquela Forteza se ha atrevido a entregar un volumen tan ambicioso como necesario.

«Los orígenes de la imprenta en Mallorca» es una obra llena de precisiones que desde aquí ya no estará permitido ignorar: los nombres de Nicolau Calafat, Bartomeu Caldentey, Fernando Cansoles y Gabriel Guasp llaman ahora a unas personas con una fisonomía clara, los seguimos en sus concretas preocupaciones para consolidar y dignificar la labor del impresor, y nos explican su lucha por sobrevivir día a día. Vemos como la labor de estos hombres se mezcla con decisiones políticas, disputas religiosas y disposiciones legales, posibilidades de comercio y contactos internacionales, restricciones económicas, impericia de los herederos y golpes de suerte. Los detalles del recorrido se certifican paso a paso con la exacta anotación de las fuentes, de modo que el libro no solo ofrece un completo «estado de la cuestión», sino que además ha de guiar hacia múltiples investigaciones futuras.

Sin duda, sus adiciones y correcciones a los catálogos de obras impresas hasta ahora conocidos (en especial en de Cansoles) completan un cuadro del que estudios posteriores pueden sacar conclusiones que enriquezcan nuestra percepción de la historia cultural de Mallorca.

(Del prefacio de Antonio Bernat Vistarini)

Títol: «Los orígenes de la imprenta en Mallorca»
Autora: Miquela Forteza
Lleonard Muntaner Editor, col·lecció «Objeto Perdido» 4
Primera edició, octubre del 2011
177 pàgines
ISBN 978−84−15076−75−9
Preu: 23,00 €
Comprar a Amazon