Sincerament no recordo quan va ser la darrera vegada que vaig fer servir paper carbó… però si que va ser fa molts anys. El que va arribar a ser un element ben habitual a qualsevol oficina així com un element clau per a poder mantenir còpia de la correspondència, ha passat a ser un element físic obsolet. En canvi, en el llenguatge actual encara alguns el tenim ben present com a referent associat a les còpies visibles i invisibles dels missatges de correu electrònic. La BBC acaba de dedicar un reportatge a la darrera fàbrica que encara es dedica a la seva producció.

Per una piulada de @libroantiguo, un article de l’edició espanyola de National Geographic («“El sutra del diamante”, el libro impreso más antiguo») sobre una efemèride que posa els pèls de punta: dissabte passat, 11 de maig, va fer mil cent quaranta-cinc de la impressió del llibre imprès més antic que es conserva sencer, el «Diamond Sutra»:

«Diamond Sutra»

Ocult durant segles en una cova segellada al nord-oest de la Xina, aquesta còpia del “Sutra del Diamant” és l’exemplar primerenc supervivent més complet d’un llibre imprès datat: va ser fet l’any 868. Són set tires de paper groc amb taques, imprès a partir de blocs de fusta tallats i enganxades entre si per formar un rotllo de més de 5 metres de llargària. Malgrat estar escrit en xinès, el text és una de les obres sacres més importants de la fe budista, que va ser fundada a l’Índia.

Pàgina del «Diamond Sutra»

Detall del «Diamond Sutra»

Gràcies al comentari deixat per l’amic Puigmalet, he trobat aquest interessant vídeo del programa «Tot recordant» de la TV Costa Brava dedicat al món de les llibreries de vell. Tot visitant la llibreria Costa de Vic, parlen una bona estona sobre l’ofici de llibreter de vell.
http://media.caballe.cat/2013/05/Costa_Llibreter.mp4