La irresistible temptació d’olorar els llibres

«“L’aroma d’un llibre vell és familiar per a tots els usuaris d’una biblioteca tradicional”, assenyala l’informe. “Una combinació de notes d’herba amb una espiga d’àcids i un toc de vainilla sobre una olor a humitat subjacent, aquesta olor inconfusible és una part tant important del llibre com el seu contingut. És el resultat dels diversos centenars de compostos orgànics semivolàtils que emet a partir de paper i l’objecte en general. La barreja particular de compostos és el resultat d’una xarxa de vies de degradació i depèn de la composició original de l’objecte, incloent suport de paper, els altres materials utilitzats i l’enquadernació (la suma de la seva “biografia”, incloent-hi les possibles intervencions en el passat i l’entorn actual no es conserva).»

L’estudi complet, Material Degradomics: On the Smell of Old Books i la  nota de premsa de presentació de l’article (l’únic que he llegit).

L’Apicius, De Re Culinaria, és considerat com el llibre de cuina més antic del món occidental.

Es creu que va ser originalment escrit per Marcus Gavius Apicius al segle III. Al segle XV es va publicar la primera edició impresa, amb el títol de De re coquinaria, editant-se un total de 14 edicions del text original llatí fins al 1936 (amb una edició addicional d’apòcrifa). L’any 1852 es va fer una traducció a l’italià i ja al segle XX va ser traduit també al francès i l’alemany.

El text del llibre està disponible a diversos llocs (Projecte Gutenberg, Latin Library, WikiSource; també he trobat una traducció a l’anglès a la Universitat de Chicago) i fins hi tot hi ha una versió hipertext.

A la web de la Universitat de Kansas he trobat, però, la digitalització d’algunes receptes d’una edició del 1541:

• Vi de roses
  

  Make rose wine in this manner: Rose petals, the lower white part removed, sewed into a linen bag and immersed in wine for seven days. Thereupon add a sack of new petals which allow to draw for another seven days. Again remove the old petals and replace them by fresh ones for another week; then strain the wine through the colander. Before serving, add honey sweetening to taste. Take care that only the best petals free from dew be used for soaking.

• Sopar bollit
  

  All green vegetables are suited for this purpose very young beets and well matured leeks are parboiled; arrange them in a baking dish, grind pepper and cumin, add broth and condensed must, or anything else to sweeten them a little, heat and finish them on a slow fire, and serve.

• Jalea
  

  Put in the mortar celery seed, dry pennyroyal, dry mint, ginger, fresh coriander, seedless raisins, honey, vinegar, oil and wine; crush it together [in order to make a dressing of it]. Place 3 pieces of Picentian bread in a mould, interlined with pieces of [cooked] chicken, [cooked] sweetbreads of calf or lamb, cheese, pignolia nuts, cucumber, finely chopped dry onions [shallots] covering the whole with [jellified] broth. Bury the mould in snow up to the rim; [unmould] sprinkle [with the above dressing] and serve.

El llibre de cuina en català més antic que es coneix és el Llibre de Sent Soví, el “Llibre de totes maneres de potatges de menjar i de totes manres de confits”. És un receptari escrit al segle XIV, escrit en català, d’autor anònim i conté unes dues-centes receptes. El manuscrit es conserva a la Universitat de València.

“La plaça de Catalunya” de Josep Puig i Cadalfach és un llibret, editat l’any 1927, que portava com a faixa editorial la pomposa afirmació “Heu’s aquí un llibre que pels barcelonins serà sempre actualitat”, format per tres fascicles:

• Comentaris, amb 10 làmines, que inclou l’estudi urbanístic i històric del lloc on avui es troba la plaça de Catalunya.
  El solar era, inicialment, una esplanada situada al davant d’una de les entrades a la muralla construïda en època de Pere el Cerimoniós. El primer projecte de Cerdà no contemplava el seu ús com a espai públic, encara que una part del final del Passeig de Gràcia quedava eixamplat per formar una plaça. En canvi, el projecte d’Eixample escollit per l’ajuntament (fet per l’arquitecte Rovira) si reservava l’esplanada per a la creació d’aquesta plaça.
   
• Comparacions que inclou vint-i-dos làmines on es compara el projecte de Plaça de Catalunya fet per Puig i Cadafalch amb altres places d’arreu d’Europa: Sant Pere, a Roma; Versailles a Paris; plaça de la Biblioteca, Universitat i l’Acadèmia, a Atenes; plaça de la Catedral, a Santiago de Compostel·la; plaça de la Catedral, a Milà; la Concòrdia, a París; les places de Vic i Balaguer; Trafalgar Square, a Londres; el final de la Cinquena Avinguda de Nova York, etc…
   
• Projectes, amb vint-i-cinc làmines amb el projecte presentat per Puig i Cadafalch d’urbanització de la plaça.

Aquest va ser el projecte realitzat per Puig i Cadafalch i, finalment, desestimat, per a la reforma de la Plaça de Catalunya amb motiu de la Fira Internacional de 1929. I ell explica les raons per la publicació:

Explico això per vèncer l’escrúpol de publicar uns plànols que ja no s’executaran i que fatalment no veurà ningú realitzats, i que, per la força del fat, estan destinats a ésser per sempre més l’obra incompleta, com els fulls de música escrita i inexecutada o els d’una obra dramàtica que no es veurà mai sobre l’escena.

Amb escrúpol i tot, he cregut interessant de donar a conèixer què és aquesta preparació de papers, necessària abans de realitzar una obra arquitectònica. Els papers són com el plànol d’una batalla que després s’ha de donar coram populo, sense previ assaig i sense teló de boca que tapi l’escenari abans de la representació. En l’execució davant del públic no es pot vacil·lar; les grans pedres, abans de portar-les a  lloc, no han pogut ésser assajades: l’assaig és sobre el paper, on la goma esborra en un instants o el calc renova completament el que en la realitat costaria centenars de milers o milions de pessetes d’esborrar!

Aquests papers freds, que donaran una idea d’un llarg estudi, són nimbats ara de l’aureola trista de les coses mores abans d’hora.

Títol: “La plaça de Catalunya“
Autor: Josep Puig i Cadafalch
Llibreria Catalònia, plaça Catalunya 17, Barcelona
Any 1927

Registre a la Biblioteca de Catalunya

Amazon.com, la tenda nord-americana líder en la venda de llibres per Internet, inaugura la seva tenda de llibres vells i de col·lecció, actualment en fase “beta”.

Aquesta tenda permet accedir a “un milió de llibres rars, primeres edicions, signats, exhaurits o de col·lecció”, aplicant els següents criteris de cerca:

• Paraula clau o ISBN
• Autor
• Títol
• Data de publicació
• Tipus d’enquadernació
• Primera edició
• Llibre amb signatura de l’autor
• Amb sobrecoberta

Un exemple de cerca és la traducció a l’anglès de la crònica de Francesc de Montcada:

La tenda de llibres vells i de col·lecció d’Amazon

Els preus, com podeu veure, no són pas competitius… Amb vialibri és fàcil trobar exemplars força més econòmics.

Get the latest Flash Player to see this player.

Vist al Facebook de la Biblioteca de Lletres CRAI-UB, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació ofereix a la seva web una “Bibliografia citada en el catàleg de fons antic”, amb referències bibliogràfiques sobre llibres antics.

“Las plantas que curan y las plantas que matan: nociones de botánica aplicadas a la higiene doméstica : complemento de la obra La vida normal y la salud” és una guia il·lustrada sobre plantes medicinals, publicada per l’editorial Montaner y Simón de Barcelona i escrita pel “Doctor Rengade”.

L’editorial Montaner y Simón, fundada a Barcelona l’any 1867 per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, va ser l’editorial més prestigiosa i important, així com la principal exportadora de llibres al continent americà.

Inicialment tenia la seva seu a la Plaça de Catalunya xamfrà amb la Rambla de Catalunya, però cap a l’any 1880 es va traslladar a un edifici de nova planta, obra de Lluís Domènech i Montaner (nebot del primer dels fundadors), al carrer d’Aragó entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia.

Actualment aquest edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies. Al seu sostre hi ha instal·lada l’escultura “Núvol i cadira”.

Aquest llibre és un manual pràctic sobre les propietats de les principals plantes, amb nombrosos gravats calcogràfics d’una gran qualitat. Es tracta d’un llibre amb àmplia difusió a l’època, com ho demostra el bon nombre d’exemplars que hi ha a les biblioteques del país. És un llibre que fins fa pocs anys encara s’ha anat reeditant (la última l’any 2004).

Algunes edicions del llibre tenen una bonica enquadernació modernista, encara que el meu exemplar té unes simples tapes de cartó sense cap caràcter destacable.

És un llibre fàcil d’aconseguir, encara que sovint els preus estan molt inflats. Jo el vaig trobar ja fa uns mesos per poc més de vint euros, però a Vialibri hi ha qui el ven per més de dos-cents. Hi ha, però, exemplars pels voltants de cinquanta euros.

Alguns exemples de la qualitat dels gravats calcogràfics.

Tres memòries escrites per llibreters

“Memòries d’un llibreter català” — Antoni Palau i Dulcet (1935)	“Recuerdos de un librero anticuario madrileño (1897−1969) — Julián Barbazan Beneit (1970)
“De libreros y de libros” — Inocencio Ruiz Lasala (1994)

Edició de 1841 de la “Crònica del Rey En Pere e dels seus antecessors passats” per Bernat Desclot

Ara fa un parell d’anys, Editorial Base publicava dins de la seva col·lecció de llibres facsímil, Apographa Hist. Cataloniae, una fantàstica col·lecció de quatre volums “Les quatre grans cròniques” amb l’edició en facsímil de les primeres edicions impreses de les quatre cròniques medievals: el “Llibre dels Fets” de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica del regnat de Pere el Cerimoniós. Aquests quatre volums anaven acompanyats d’un llibre d’estudi, “La memòria dels reis” del que també se’n va fer una edició en rústica.

El volum dedicat a la crònica de Bernat Desclot portava dues edicions diferents de la crònica: l’edició facsímil de la primera edició en llengua castellana, impresa a Barcelona el 1616 a la casa Cormellas i el facsímil de la primera edició en llengua catalana, publicat a París el 1860.

Aquesta edició en català es trobava dins del llibre “Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIè siècle”, signat per J.A.C. Buchon. Es tracta d’un volum que inclou quatre cròniques. Tres són traduccions al francès de cròniques medievals: la “Crònica del principat francès d’Achaie”, la “Crònica de Ramon Muntaner” i la “Crònica de la conspiració de Jean Prochyta”. La quarta crònica és la transcripció, en català, de la Crònica de Bernat Desclot.

No obstant, l’edició de 1860 no és la primera vegada que es publicava el text català de la Crònica de Bernat Desclot. Del mateix volum de “Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIè siècle” hi ha edicions els anys 1836, 1840 i 1841 (segons consta al catàleg col·lectiu francès). L’edició del 1836 la marcaria com a dubtosa, ja que mirant la fitxa veig que potser es refereix a l’edició de 1840.

L’exemplar que jo disposo és de l’edició de 1841. És per tant un exemplar de la tercera edició –potser de la segona–  impresa en català de la Crònica de Bernat Desclot.

D’aquesta mateixa edició consta un altre exemplar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i una separata amb la Crònica de Bernat Desclot a la Universitat Pompeu Fabra.

Títol: “Libre dels Quatre Senyals del General de Cathalunya. Contenint diversos Capitols de Cort, Ordinations, declarations, privilegis, y Cartas Reals fahents per lo dit General“
Impressor: Hieronym Margarit, 1634

Registre a la Biblioteca de Catalunya

Aquest llibre es podria qualificar com el Reglament de Règim Intern de la Generalitat de Catalunya al segle XVII. Explica el funcionament de la Diputació del General, així com els recursos (humans i materials) de què disposava el govern català, la seva organització interna, la normativa bàsica, etc…

La curiositat de la meva còpia, adquirida al Québec, és la dedicatòria: «Al Rey Lluys Seÿnor nostra, que deu guart” i una cosa més que no entenc. A la pàgina de cortesia es pot llegir que el llibre va pertànyer al noble Joseph, habitant de Perpinyà.

Cal recordar que els monarques francesos Lluís XIII i Lluís XIV van ser nomenats per la Generalitat de Catalunya com a Comtes de Barcelona entre 1641 i 1652… sent un mal negoci pel país, ja que entre d’altres coses va suposar la pèrdua de les comarques nord-pirinenques amb el Tractat dels Pirineus, l’any 1659.

Base de dades d’antics posseïdors

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha obert una base de dades d’antics posseïdors.

Es tracta d’una catalogació de les marques fetes als llibres per les persones i/o institucions que van ser propietàries dels exemplars dels llibres que actualment hi ha a la Biblioteca de Reserva, molts dels quals són procedents d’antics convents de la província de Barcelona que van ser desamortitzats l’any 1835.

La base de dades permet la cerca pel posseïdor (particular o institució), categoria (grans grups de caràcter eminentment professional i de pertinença a ordes religiosos), lloc, datació de la marca, tipus de marca i per la transcripció/descripció de la marca.

Ex-libris manuscrit del Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés (Barcelona)

“Lleva ademas una contraseña”

“Esta obra es propiedad de su autor, el que perseguirá ante la ley á cualquiera que la reimprima. Lleva ademas una contraseña”.