Get the latest Flash Player to see this player.

Vist al Facebook de la Biblioteca de Lletres CRAI-UB, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació ofereix a la seva web una “Bibliografia citada en el catàleg de fons antic”, amb referències bibliogràfiques sobre llibres antics.

“Las plantas que curan y las plantas que matan: nociones de botánica aplicadas a la higiene doméstica : complemento de la obra La vida normal y la salud” és una guia il·lustrada sobre plantes medicinals, publicada per l’editorial Montaner y Simón de Barcelona i escrita pel “Doctor Rengade”.

L’editorial Montaner y Simón, fundada a Barcelona l’any 1867 per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, va ser l’editorial més prestigiosa i important, així com la principal exportadora de llibres al continent americà.

Inicialment tenia la seva seu a la Plaça de Catalunya xamfrà amb la Rambla de Catalunya, però cap a l’any 1880 es va traslladar a un edifici de nova planta, obra de Lluís Domènech i Montaner (nebot del primer dels fundadors), al carrer d’Aragó entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia.

Actualment aquest edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies. Al seu sostre hi ha instal·lada l’escultura “Núvol i cadira”.

Aquest llibre és un manual pràctic sobre les propietats de les principals plantes, amb nombrosos gravats calcogràfics d’una gran qualitat. Es tracta d’un llibre amb àmplia difusió a l’època, com ho demostra el bon nombre d’exemplars que hi ha a les biblioteques del país. És un llibre que fins fa pocs anys encara s’ha anat reeditant (la última l’any 2004).

Algunes edicions del llibre tenen una bonica enquadernació modernista, encara que el meu exemplar té unes simples tapes de cartó sense cap caràcter destacable.

És un llibre fàcil d’aconseguir, encara que sovint els preus estan molt inflats. Jo el vaig trobar ja fa uns mesos per poc més de vint euros, però a Vialibri hi ha qui el ven per més de dos-cents. Hi ha, però, exemplars pels voltants de cinquanta euros.

Alguns exemples de la qualitat dels gravats calcogràfics.

Tres memòries escrites per llibreters

“Memòries d’un llibreter català” — Antoni Palau i Dulcet (1935)	“Recuerdos de un librero anticuario madrileño (1897–1969) — Julián Barbazan Beneit (1970)
“De libreros y de libros” — Inocencio Ruiz Lasala (1994)

Edició de 1841 de la “Crònica del Rey En Pere e dels seus antecessors passats” per Bernat Desclot

Ara fa un parell d’anys, Editorial Base publicava dins de la seva col·lecció de llibres facsímil, Apographa Hist. Cataloniae, una fantàstica col·lecció de quatre volums “Les quatre grans cròniques” amb l’edició en facsímil de les primeres edicions impreses de les quatre cròniques medievals: el “Llibre dels Fets” de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica del regnat de Pere el Cerimoniós. Aquests quatre volums anaven acompanyats d’un llibre d’estudi, “La memòria dels reis” del que també se’n va fer una edició en rústica.

El volum dedicat a la crònica de Bernat Desclot portava dues edicions diferents de la crònica: l’edició facsímil de la primera edició en llengua castellana, impresa a Barcelona el 1616 a la casa Cormellas i el facsímil de la primera edició en llengua catalana, publicat a París el 1860.

Aquesta edició en català es trobava dins del llibre “Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIè siècle”, signat per J.A.C. Buchon. Es tracta d’un volum que inclou quatre cròniques. Tres són traduccions al francès de cròniques medievals: la “Crònica del principat francès d’Achaie”, la “Crònica de Ramon Muntaner” i la “Crònica de la conspiració de Jean Prochyta”. La quarta crònica és la transcripció, en català, de la Crònica de Bernat Desclot.

No obstant, l’edició de 1860 no és la primera vegada que es publicava el text català de la Crònica de Bernat Desclot. Del mateix volum de “Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIè siècle” hi ha edicions els anys 1836, 1840 i 1841 (segons consta al catàleg col·lectiu francès). L’edició del 1836 la marcaria com a dubtosa, ja que mirant la fitxa veig que potser es refereix a l’edició de 1840.

L’exemplar que jo disposo és de l’edició de 1841. És per tant un exemplar de la tercera edició –potser de la segona–  impresa en català de la Crònica de Bernat Desclot.

D’aquesta mateixa edició consta un altre exemplar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i una separata amb la Crònica de Bernat Desclot a la Universitat Pompeu Fabra.

Títol: “Libre dels Quatre Senyals del General de Cathalunya. Contenint diversos Capitols de Cort, Ordinations, declarations, privilegis, y Cartas Reals fahents per lo dit General“
Impressor: Hieronym Margarit, 1634

Registre a la Biblioteca de Catalunya

Aquest llibre es podria qualificar com el Reglament de Règim Intern de la Generalitat de Catalunya al segle XVII. Explica el funcionament de la Diputació del General, així com els recursos (humans i materials) de què disposava el govern català, la seva organització interna, la normativa bàsica, etc…

La curiositat de la meva còpia, adquirida al Québec, és la dedicatòria: «Al Rey Lluys Seÿnor nostra, que deu guart” i una cosa més que no entenc. A la pàgina de cortesia es pot llegir que el llibre va pertànyer al noble Joseph, habitant de Perpinyà.

Cal recordar que els monarques francesos Lluís XIII i Lluís XIV van ser nomenats per la Generalitat de Catalunya com a Comtes de Barcelona entre 1641 i 1652… sent un mal negoci pel país, ja que entre d’altres coses va suposar la pèrdua de les comarques nord-pirinenques amb el Tractat dels Pirineus, l’any 1659.

Base de dades d’antics posseïdors

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha obert una base de dades d’antics posseïdors.

Es tracta d’una catalogació de les marques fetes als llibres per les persones i/o institucions que van ser propietàries dels exemplars dels llibres que actualment hi ha a la Biblioteca de Reserva, molts dels quals són procedents d’antics convents de la província de Barcelona que van ser desamortitzats l’any 1835.

La base de dades permet la cerca pel posseïdor (particular o institució), categoria (grans grups de caràcter eminentment professional i de pertinença a ordes religiosos), lloc, datació de la marca, tipus de marca i per la transcripció/descripció de la marca.

Ex-libris manuscrit del Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés (Barcelona)

La irresistible temptació d’olorar els llibres

«“L’aroma d’un llibre vell és familiar per a tots els usuaris d’una biblioteca tradicional”, assenyala l’informe. “Una combinació de notes d’herba amb una espiga d’àcids i un toc de vainilla sobre una olor a humitat subjacent, aquesta olor inconfusible és una part tant important del llibre com el seu contingut. És el resultat dels diversos centenars de compostos orgànics semivolàtils que emet a partir de paper i l’objecte en general. La barreja particular de compostos és el resultat d’una xarxa de vies de degradació i depèn de la composició original de l’objecte, incloent suport de paper, els altres materials utilitzats i l’enquadernació (la suma de la seva “biografia”, incloent-hi les possibles intervencions en el passat i l’entorn actual no es conserva).»

L’estudi complet, Material Degradomics: On the Smell of Old Books i la  nota de premsa de presentació de l’article (l’únic que he llegit).

“Lleva ademas una contraseña”

“Esta obra es propiedad de su autor, el que perseguirá ante la ley á cualquiera que la reimprima. Lleva ademas una contraseña”.

[El País] Las ‘cartas españolas’. A les golfes de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid tenien correspondència de destacats científics del segle XIX (Michael Faraday, Carl F. Gauss i Alexander von Humboldt) oblidada a les prestatgeries.

Correspondència de científics localitzada a Madrid

No hi ha dubte en dir quin és el llibre més car mai imprès: és justament el primer de tots ells, la Bíblia de Gutenberg. Un exemplar complet té un preu de mercat que oscil·la entre els 17 i els 35 milions d’euros (com mig jugador de fubtol!). Una única pàgina pot arribar a vendre’s per uns 17.000 euros.

Un parell d’exemples més:

• La primera edició de les obres completes de Shakespeare, publicades el 1623, venudes per 4 milions i quart.
• Els manuscrits de Leonardo da Vinci comprats per Bill Gates per 21 milions d’euros (una inversió molt profitosa, ja que el seu preu actual seria d’uns 70 milions d’euros)

tasaciondelibros.com és una pàgina web d’una llibreria de Lleó (Castella) que realitza taxacions de llibres vells, biblioteques, arxius, gravats, mapes, etc… Si el valor del llibre és inferior als 1.000 euros, el preu de la taxació és de 15 euros; si és superior, el preu s’incrementa.

Haig de dir que la pàgina web la trobo especialment complexa i recargolada, de molt difícil comprensió i… amb presència de notes escrites amb lletra petita (i il·legible) que et fa sospitar que hi ha alguna cosa a amagar.

Els autors d’aquesta web participaran al curs sobre taxació de llibres que es fa a finals d’agost a Jaca.

Umberto Eco parla sobre els enemics actuals del llibre: Umberto Eco cree que el hombre es el enemigo de los libros y no Internet.

La Red es la madre de todas las bibliotecas

[…]

Los enemigos de los libros son “principalmente los hombres, que los queman, los censuran, los encierran en bibliotecas inaccesibles y condenan a muerte a quienes los han escrito. Y no, como se cree, Internet u otras diabluras”, afirma el literato en una entrevista que publica el diario turinés La Stampa.

L’entrevista original la podeu llegir a: L’hacker salvato da Don Chisciotte on, entre d’altres coses, també parla de la seva passió pels llibres vells:

Lei conserva tutti i libri che compra e che legge?
«Io conservo tutti quelli che compero perché ormai acquisto solo libri antichi, quelli moderni mi arrivano gratis e sono anche troppi. Quindi ne regalo molti ai miei studenti. Naturalmente conservo quelli che ho letto, anche perché di solito li annoto».

Del 31 d’agost al 4 de setembre, curs “Valoración y tasación del libro antiguo: Curso-Taller sobre Comercio y Tasación del Libro Antiguo”

Objetivos del curso
El objetivo principal es que el alumno asistente a este taller alcance un conocimiento de las técnicas y procedimientos de valoración y tasación del libro antiguo, bien sea para el comercio del libro o bien sea para el reconocimiento del valor patrimonial que se posee. Para conseguir este objetivo principal es necesario lograr unos objetivos secundarios entre los que destacan: identificar los elementos materiales del libro, ejemplares y ediciones, ilustraciones y encuadernaciones; apreciar la rareza y singularidad del ejemplar, conocer los elementos destinados a servir para la descripción del libro en los diversos mundos profesionales, con objeto de poder ofrecer los resultados de los análisis realizados para su identificación. Todos estos aspectos inciden en la tasación y valoración del ejemplar y en la emisión de los preceptivos informes.

El curs és de 30 hores de durada i té un preu de matrícula de 210 euros.
Programa del curs:

Lunes, 31 de Agosto
09:00 h. Análisis, identificación y descripción de los elementos materiales del libro antiguo (1)
11:30 h. Estructura formal del libro antiguo (2)

Martes, 1 de Septiembre
09:00 h. Herramientas para la identificación, la tasación y el comercio delibros antiguos: descripción y uso (1)
11:30 h. Conceptos y método en torno a la tasación y peritaje de libros antiguos (1)
16:30 h. La bibliofilia (3)

Miércoles, 2 de Septiembre
09:00 h. El valor del libro antiguo (4)
11:30 h. Los efímeros (4)

Jueves, 3 de Septiembre
09:00 h. Las casas de subastas en el comercio del libro (5)
11:30 h. La tasación de manuscritos (6)
16:30 h. La tasación de mapas y grabados (7)

Viernes, 4 de Septiembre
09:00 h. Valor y precio del libro en la librería (8)
11:30 h. El valor del libro antiguo en la biblioteca (9)

Ponentes
1. Manuel José Pedraza Gracia (Universidad de Zaragoza)
2. Fermín de los Reyes Gómez (Universidad Complutense de Madrid)
3. Joaquín González Manzanares (Unión de Bibliofilos Extremeños (UBEx) y Fondo Clot-Manzanares (FCM))
4. Víctor Infantes de Miguel (Universidad Complutense de Madrid)
5. Elena Gallego Linares (Librera, experta en tasación)
6. Felipe Carlos Martínez Prieto (Librería Camino de Santiago, León)
7. Gonzalo Fernández Pontes (Librero Anticuario)
8. Juan Francisco Pons León (Librería Pons, Zaragoza)
9. Margarita Becedas (Biblioteca de la Universidad de Salamanca)

Hi ha disponible un PDF amb informació del curs. Vist a Biblioaprenent, on també trobareu una bona relació de llibres per introduir-se al món del llibre vell i la bibliofília.

L’any 1709, en plena Guerra de Successió, es publicaven a Barcelona els tres volums dels “Anales de Cataluña y epilogo breve de los progressos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los más señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Población de España Año del Mundo 1788, antes de Nacimiento de Christo 2174 y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709″.

Sí el títol ja és ben recargolat, el primer paràgraf del capítol primer és (respectant l’ortografia original):

ATALUÑA en el principio fue criada como todo el universo, y nombrada como las demàs Provincias, con el nombre comun de Tierra, pero buena; produciendo Arboles, y Flores obedeciò al precepto de Dios, el qual haviendo ya criado el azul viril tachonado de luzes, y dividido el cristalino elemento del dilatado penzil de la Tierra, fabricò otro Mundo pequeño en Adàn, para que meditasse las grandezas del Cielo, hecho en la Tierra para su Población, y aumento con su amada consorte Eva, sacada de su lado en la costilla, Criados, y constituìdos Emperadores de la Tierra, felizes con la gracia, ricos en los dones naturales, y sobrenaturales, Ciudadanos del Terrestre Paraìso, apenas le gozaron, quando vanos, y rebeldes se atrevieron à su Señor, que les condenò à destierro, trabajos, sudores, dolores, y muerte; justo castigo de desconocidos è ingratos.

L’autor

Narcís Feliu de la Penya i Farell (segle XVII-1712) va ser un historiador, publicista i doctor en lleis. La seva família, originària de Mataró, es dedicava originalment a la pagesia però ja el seu pare, Narcís Feliu, fou mercader i el 1644 va ser nomenat conseller quart de Barcelona.

Narcís Feliu de la Penya, però, no va seguir la tradició i es va doctorar en lleis a la Universitat de Barcelona. Era un ferm partidari del proteccionisme comercial, no només reclamant la prohibició de productes estrangers sinó també la prohibició de la sortida de matèries primeres. Defensava que aquestes havien de ser transformades dins del Principat i comercialitzades per empreses catalanes, seguint el model holandès. Aquest plantejament és el que defensa a “Fénix de Cataluña”, escrit conjuntament amb Martí Piles.

De posicionament clarament contrari als afrancesats, va ser un destacat defensor de la causa austriacista, participant en la defensa del setge patit per Barcelona l’any 1697. L’any 1704 va ser detingut i empresonat per ordre del Virrei borbònic (que també li va requisar el manuscrit que tenia a casa seva), fins que l’any següent, després de l’entrada de les tropes de l’Arxiduc Carles a Barcelona, va ser alliberat i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume. Entre els anys 1705 i 1706 va ser l’advocat reial a les Corts.

L’obra

Els “Anales de Cataluña” es justifica, a la introducció, pel fet que els catalans, a diferència dels espanyols, italians, alemanys o francesos, no han sabut explicar al món allò que han fet:

El cuidado de todas las Naciones mas Politicas de Europa, como Españoles, Italianos, Alemanes, Franceses, y otros, fue descuidado en la Nacion Catalana, que siempre supo obrar, però jamàs escrivir, contenta con las Escrituras, y Privilegios que conserva en sus Archivos, y en las aprobaciones de los Soberanos Oraculos de los Serenissimos Reyes, que en ellos se guardan para credito de sus Vitorias, y Proezas, (que es cierto lo es) pero no para el Universal Teatro del Orbe.

També parla de la raó per la qual escriu en castellà:

Siendo Catalan, y natural de Barcelona parece devia escrivir esta Obra en el Catalan idioma; pero para que se dilaten las noticias, y por los papeles, y libros que en la Centuria de 1600, se han escrito en Idioma Castellano, desdorando algunas acciones de Cataluña; deviendo manifestar su equivocacion, no puedo escusar la respuesta en la Lengua Castellana, para que igualmente se entienda el cargo, y la defensa, la equivocacion y la verdad.

Publicada en tres volums, no hi ha indicació sobre la data de particular de cada un dels volums.

• Primer volum, des de la creació i fins al 1163, de 364 pàgines en impressió de Joseph Llopis, dedicat a “la magestad suprema de Christo Crucificado”.
• Segon volum, des del 1163 i fins al 1458, de 504 pàgines en impressió de Jaume Surià, dedicat a “La Magestad del catalico Monarca Carlos Segundo” i a “la magestad de nuestro venerado, y deseado Monarca Carlos Tercero”.
• Tercer volum, des de 1458 i fins al 1709, de 655 pàgines en impressió de Juan Pau Martí, dedicat “al fidelissimo, y excelentissimo Principado de Cataluña y a la Excelentissima ciudad de Barcelona”.

Malgrat el que pugui semblar pel primer paràgraf que he copiat més amunt, el llibre inclou no només referències mitològiques, sinó també dades contrastades (com per exemple, la relació d’inscripcions romanes existents, moltes de les quals han desaparegut amb posterioritat.

També hi ha un profund sentiment d’enaltiment de la nació catalana:

siendo el Principado,  y Condados de Ruissellon y Cerdaña, en una provincia un pequeño mundo por lo apacible y suave de su clima, rico de ss frutos, proceloso de sus mares, alegre de sus rios, sonodo de sus fuentes

i no oblidant mai el posicionament clarament a favor de la dinastia dels Àustries:

No sin causa fue amado, y venerado Carlos II de la nación catalana, pues lo mereció en todas sus operaciones  […] Fue en fin el mejor Rey que ha tenido España.

Acabada la guerra, el 1714, l’obra fou censurada (s’arrencaren les pàgines dels tercer volum referents a la guerra).

En el circuit de llibreters de vell actualment hi ha dues còpies a la venda. Una pel Costa Llibreter de Vic mentre que la segona és a Llibreria Studio de Barcelona; en els dos casos, el preu és de 3.000 euros.

Aquesta escena s’ha viscut aquest cap de setmana a Bristol, Regne Unit. Són els magatzems de l’empresa que actuava com a proveïdor de llibres de segona mà d’Amazon. En finalitzar el contracte, han convidat a tothom que ho volgués a visitar-los i, literalment, endur-se tot allò que poguéssin.

Més detalls i més fotografies a Thousands in scramble for free books after Amazon supplier abandons warehouse.

La visió científica:

Q: What is the smell of old books?

A: A smell or odour is caused by volatile compounds which we perceive by the sense of olfaction.  An odour of a book is a complex mixture of odorous volatiles, emitted from different materials from which books are made.  Due to the different materials used to make books throughout history, there is no one characteristic odour of old books.  A professional perfumer has evaluated seventy odorous volatiles emitted from books and described their smells as dusty, musty, mouldy, paper-like or dry.

The pleasant aromatic smell is due to aromatic compounds emitted mainly from papers made from ground wood which are characterised by their yellowish-brown colour.  They emit vanilla-like, sweetly fragrant vanillin, aromatic anisol and benzaldehyde, with fruity almond-like odor.  On the other hand, terpene compounds, deriving from rosin, which is used to make paper more impermeable to inks, contribute to the camphorous, oily and woody smell of books.  A mushroom odour is caused by some other, intensely fragrant aliphatic alcohols.

A typical odour of ‘old book’ is thus determined mixture of fragrant volatiles and is not dominated by any single compound.  Not all books smell the same.

L’efecte que ens provoca:

Así me ocurre con el olor a librería. Entrar en estos locales me evoca recuerdos de antiguos veranos, cuando entretenía las tardes leyendo los fajos de tebeos, capitanes trueno e historietas del oeste que mi abuela guardaba celosamente en el desván por haber pertenecido a alguno de sus hijos.

(…)

Por sus páginas curtidas y su olor a papel viejo, debía de ser una edición bastante antigua, anterior tal vez a la incivil guerra española. Hoy sería un ejemplar de colección.

Quizá por eso me gusta entrar en librerías y en locales en los que abundan los libros: porque relaciono ese olor a tinta impresa y a papel con el desasosiego por la lectura obligadamente inacabada y busco recuperar aquel dulce que me fue robado cuando estaba empezando a disfrutarlo. O porque lo asocio con el mero placer de leer, sin más explicaciones. Por eso, el sábado despedí mis vacaciones de verano yendo de librerías.

[CR Blog] A Designer’s Portfolio, 16th Century-Style tracta sobre un llibre anomenat “Macclesfield Alphabet Book”, recentment descobert per la British Library i que sembla un mostrari amb diversos tipus d’alfabets.

El llibre és propietat privada, del Baró de Macclesfield (pertany a la seva família des de mitjans del segle XVIII). Ara bé, la biblioteca nacional del Regne Unit està en converses per a la seva adquisició per uns 665.000 euros.

Trobo que la portada d’aquesta primera edició és molt més maca que no pas l’edició actual de Tres i Quatre…

Get the latest Flash Player to see this player.

La Bíblia utilitzada per Barack H. Obama en l’acte de jurament del càrrec de President dels Estats Units el passat 20 de gener. És la mateixa que va utilitzar Abraham Lincoln l’any 1861 en el seu jurament.