No es pot negar que la tauromàquia va tenir un destacat seguiment entre la població catalana, però els temps canvien i els costums també i en ple segle XXI un espectacle basat en el sofriment i la tortura d’un animal no pot ser acceptat de cap forma. A l’època en que a Catalunya es seguien els toros també es feien una altra mena d’espectacles, les execucions públiques.
De la mateixa forma que estan prohibides les baralles de galls, per posar un exemple, és ben evident que les tortures públiques de braus no són acceptables.
Tornant al tema, la diada de Sant Jaume del 1835 hi va haver un d’aquests espectacles. Pel que s’explica, els braus eren molt mansos i això va ajudar a escalfar l’ambient (cal tenir en compte que era plena canícula)… El resultat: les primeres bullangues que van provocar la crema d’un bon nombre convents a la ciutat de Barcelona.
D’aquells fets ens ha quedat la coneguda dita:
El dia de Sant Jaume de l’any trenta-cinc hi va haver gran broma dintre del Torín; van sortir set toros tots van ser dolents: això va ser la causa de cremar els convents
és el moment que il·lustra el gravat que encapçala aquesta entrada.
Aquesta modalitat requereix disposar de suport per a l’Adobe Flash i capacitat d’execució JavaScript. Si no és el vostre cas, també podeu veure les fotografies fent clic a l’opció ‘Veure la llista de fotografies’.
Aquesta modalitat requereix disposar de suport per a l’Adobe Flash i capacitat d’execució JavaScript. Si no és el vostre cas, també podeu veure les fotografies fent clic a l’opció ‘Veure la llista de fotografies’.
El Còdex de Dresden és un llibre maia precolombià del segle XI o XII, escrit pels maies de la zona de Chichén Itzá. Es creu que l’exemplar actualment conservat a la ciutat alemanya de Dresden és una còpia d”un text original d’uns tres o quatre cent anys abans. Es considerat com el primer llibre escrit conegut de les Amèriques.
Es considera aquest còdex com l’exemple més complet dels diversos còdex precolombins que actualment es conserven. Es tracta de setanta-quatre pàgines que es poden combinar per produir un document de tres metres i mig de llarg que va ser doblegada originalment entre cobertes de fusta de protecció. És una completa font d’informació sobre el calendari maia i els sistemes d’astronomia, així com per a la interpretació de la iconografia de la cultura maia.
En la seva producció hi van participar vuit escrivents diferents, que es poden reconèixer per les característiques de l’escriptura.
Va ser adquirit el 1739 pel director de la Biblioteca Reial de Dresden a un col·leccionista de Viena. La primera publicació del còdex va ser el 1848. D’aleshores ençà se n’ha publicat diverses versions facsímils, així com una digitalització disponible a la web de la Biblioteca de Dresden.
2. Lluitar en un torneig o born; cast. justar. Cauayler deu correr cauayl, bornar, lansar a taulat, anar ab armes, Llull Cavall. 11 v. En aqueyl die [que es fa cavaller novell] deu esser feta gran festa, de donar de conuits, de boornar, [sic] e de les altres coses que's couenen a la festa de cauaylaria, Llull Cavall. 23. Enamorà's de una gentil dona de Montpeller, e per aquella bornava, e anava ab armes e treya a taulat, Muntaner Cròn., c. 3.
Podem veure una excel·lent col·lecció de gravats en un manuscrit, recentment digitalitzat, del segle XVI anomenat “Turnierbuch. Ritterspiele gehalten von Kaiser Friedrich III. und Kaiser Maximilian I. in den Jahren 1489 — 1511″ (que, gràcies al Google Translate, vol dir una cosa per l’estil de “Llibre de torneig. Els jocs de cavallers celebrats per l’emperador Frederic III i l’emperador Maximilià I en els anys 1489 — 1511″).
Si voleu veure com són algunes d’aquestes armadures, al Kunsthistorisches Museum de Viena es conserva l’arnès de Ferran II, el catòlic. Fabricat a Itàlia entre 1480 i 1500, és l’única armadura conservada d’un comte de Barcelona. A la web hi ha una fotografia, però certament no fa els honors (Actualització: millor aquesta fotografia).
Els anuncis de Google gairebé sempre et deixen amb la sensació: és veritat o m’estan aixecant la camisa? El darrer exemple, el que va sortir ahir al bloc de Google Llibres: 3D Viewing Option Available Again on Google Books. Diu,
El dia 1 abril [el dia dels innocents als països anglosaxons] varem posar en marxa una modalitat de visualització en 3D a Google Llibres. L’endemà la varem desactivar amb la finalitat de centrar els nostres esforços en una versió de 4D. L’esforç va fracassar miserablement, però estic content d’anunciar que hem tornat a activar versió 3D de Google Llibres a través d’un paràmetre especial a la URL. Per veure els llibres en 3D, només cal afegir el paràmetre &edge=3d a la URL del llibre (Nota: assegureu-vos d’incloure aquest paràmetre abans del # que hi pot haver a la URL).
Des de fa temps, està disponible la digitalització del Manuscrit Voynich. Ara bé, per desgràcia estan disponibles únicament en un format propietari.
Yale’s Beinecke Library has now made high-quality color images of the Voynich Manuscript available on their website! The images are about 500 dpi and 24-color.
El manuscrit Voynich és un llibre il·lustrat misteriós, de continguts desconeguts, escrit fa uns 500 anys per un autor anònim en un alfabet no desconegut i un idioma incomprensible, l’anomenat voynichès.
Al llarg de la seva existència constatada, el manuscrit ha estat objecte d’intensos estudis per nombrosos criptògrafs professionals i aficionats, incloent destacats especialistes estadounidencs i britànics en desxifrats de la Segona Guerra Mundial. Cap d’ells va aconseguir desxifrar-ne ni una sola paraula.
Aquesta successió de fracassos ha convertit el manuscrit en el Sant Grial de la criptografia històrica, però alhora ha alimentat la teoria que el llibre no és més que un engany elaborat, una seqüència de símbols a l’atzar sense cap mena de sentit.
Fa un temps, les imatges van ser convertides a un format estàndar (JPEG) i publicades en alta resolució (20 megapíxels, és a dir 4000×5000) i pujades a Flickr. No hi són totes, n’hi ha unes dues-centes… però ja es prou material per començar a treballar-hi
Aquesta modalitat requereix disposar de suport per a l’Adobe Flash i capacitat d’execució JavaScript. Si no és el vostre cas, també podeu veure les fotografies fent clic a l’opció ‘Veure la llista de fotografies’.
“Ulysses seen” és una adaptació de l’”Ulysses” de James Joyce en forma de còmic, disponible a la web. De moment, s’ha completat únicament el primer capítol, Telèmac.
I want to give a picture of Dublin so complete that if the city suddenly disappeared from the earth it could be reconstructed out of my book
Darwin Correspondence Project és un arxiu amb unes cinc mil cartes originals que Charles Darwin va intercanviar amb un parell de milers de persones durant la seva vida. N’hi ha de tota mena, des de la correspondència amb la seva dona o el capità del Beagle (el vaixell amb el que va ser la seva expedició) fins a discusions científiques amb geòlegs, botànics i biòlegs.
Aquest arxiu, on per desgràcia no es poden veure les cartes originals que estan repartides per arreu del món, és un excel·lent complement de l’arxiu amb l’obra completa de Darwin.
L’Apicius, De Re Culinaria, és considerat com el llibre de cuina més antic del món occidental.
Es creu que va ser originalment escrit per Marcus Gavius Apicius al segle III. Al segle XV es va publicar la primera edició impresa, amb el títol de De re coquinaria, editant-se un total de 14 edicions del text original llatí fins al 1936 (amb una edició addicional d’apòcrifa). L’any 1852 es va fer una traducció a l’italià i ja al segle XX va ser traduit també al francès i l’alemany.
Make rose wine in this manner: Rose petals, the lower white part removed, sewed into a linen bag and immersed in wine for seven days. Thereupon add a sack of new petals which allow to draw for another seven days. Again remove the old petals and replace them by fresh ones for another week; then strain the wine through the colander. Before serving, add honey sweetening to taste. Take care that only the best petals free from dew be used for soaking.
Sopar bollit
All green vegetables are suited for this purpose very young beets and well matured leeks are parboiled; arrange them in a baking dish, grind pepper and cumin, add broth and condensed must, or anything else to sweeten them a little, heat and finish them on a slow fire, and serve.
Jalea
Put in the mortar celery seed, dry pennyroyal, dry mint, ginger, fresh coriander, seedless raisins, honey, vinegar, oil and wine; crush it together [in order to make a dressing of it]. Place 3 pieces of Picentian bread in a mould, interlined with pieces of [cooked] chicken, [cooked] sweetbreads of calf or lamb, cheese, pignolia nuts, cucumber, finely chopped dry onions [shallots] covering the whole with [jellified] broth. Bury the mould in snow up to the rim; [unmould] sprinkle [with the above dressing] and serve.
El llibre de cuina en català més antic que es coneix és el Llibre de Sent Soví, el “Llibre de totes maneres de potatges de menjar i de totes manres de confits”. És un receptari escrit al segle XIV, escrit en català, d’autor anònim i conté unes dues-centes receptes. El manuscrit es conserva a la Universitat de València.
Portada de “L’esquella de la torratxa” del 8 de maig de 1931
L’amor a la monarquia - Majestat! Sòc el representant de la Premsa Francesa. – Què voleu? Més declaracions? – No, majestat! Més diners…
Diversos recursos amb col·leccions digitalitzades de revistes i diaris:
ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Projecte de la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya amb 50 títols disponibles de revistes que ja no es publiquen. L’important d’aquest arxiu és que ofereix col·leccions completes de publicacions que es consideren representatives dins de la cultura i la societat catalana.
Hemeroteca històrica digital Revistes històriques existents a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Amb 33 revistes catalanes dels segles XIX i XX. Al menú trobareu el nom de la publicació i l’enllaç cap a l’arxiu on està emmagatzemada la versió digital.
DVCTVS, portal papirològic de l’Abadia de Montserrat i dels Jesuïtes de Catalunya
DVCTVS és un portal on es troba la digitalització de les col·leccions de papirs que es conserven a l’Abadia de Montserrat (col·lecció Ramon Roca-Puig i Bonaventura Ubach) i la col·lecció de l’Arxiu Històric dels Jesuïtes a Catalunya (col·lecció Palau-Ribes).
Conté uns 3.500 papirs, molt d’ells inèdits, escrits en set llengües i amb una datació que oscil·la entre els segles VII aC i X dC.
Podeu trobar alguns detalls addicionals sobre la col·lecció Roca-Puig de l’Abadia de Montserrat en aquest vídeo que va emetre fa uns mesos el Canal 33.
Actualització: Un reportatge de TV3 sobre aquest portal:
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.