La Biblioteca Històrica de la Universidad Complutense de Madrid (Espanya) ha obert un web on es recullen les digitalitzacions d’alguns dels seus tresors més preuats, és a dir una selecció de les obres més valuosos i representatives de la seva col·lecció a partir dels criteris de raresa, antiguitat, originalitat, matèries, procedències…

«De laudibus Cruci», manuscrit del segle IX que forma part de la col·lecció de tresors

Hi ha 31 llibres, dels quals 7 són manuscrits, 5 incunables, 13 impresos dels segles XVI al XVIII, 3 llibres de gravats i 3 atles o llibres amb mapes.

Entre los manuscritos, por ejemplo, se han seleccionado algunas de las obras consideradas como “las joyas de la corona” de la Universidad Complutense de Madrid. Es el caso del códice más antiguo, De laudibus crucis, de Rabano Mauro, del siglo IX, Los libros del saber de Astronomía, de Alfonso X el Sabio, del siglo XIII, o la Biblia Hebrea copiada en Toledo, del siglo XIII. Pero también se han incluido manuscritos más modernos como el Cuaderno de hule negro de Rubén Darío.

Entre los incunables ofrecemos en el portal tres impresos españoles muy representativos. El Modus confitendi de Andrés de Escobar (Segovia, 1472–1473), impreso por Juan Parix, primer impresor en España y único ejemplar conservado conocido; el Fasciculum temporum (Sevilla, 1480), primer libro impreso en España con ilustraciones y la Gramática castellana de Nebrija (Salamanca, 1492), que no necesita más presentación. Entre los incunables extranjeros hemos seleccionado una obra que pasa por ser, gracias a sus xilografías de importantes maestros alemanes, una de las más hermosas impresiones del siglo XV, el Liber cronicarum de Hartmann Schedel (Nurembrer, 1493); y el Compost et calendrier des bergieres, (Paris, 1499), también magnífica obra de la imprenta francesa.

[…]

Hemos querido comenzar con la Biblia PolíglotaComplutense por ser muy representativa de los orígenes de nuestra Biblioteca y nuestra Universidad, y por estar ya en plena conmemoración de los actos del quinto centenario de su impresión.

[…]

Por ello, se han seleccionado algunas obras de gran valor en la historia de la ciencia como son, para el área médica, la primera edición de la De humani corporis fabrica libri septem de Vesalio (1543), la obra Pedacio Dioscorides Anazarbeo de Dioscórides sobre la materia medicinal en versión de Andrés Laguna (1555), o la versión en árabe Libri quinque Canonis medicinae  de Avicena (1593). Aunque, sin duda, el libro que cambió el pensamiento científico en Europa fue la obra de Isaac Newton, Principia Mathematica (1687).

La literatura de la edad de oro española está también muy bien representada con una obra de Lope de Vega, único ejemplar conocido del Amarilis(1633), otra de Calderón, Segunda parte de las comedias (1637), y, no podía faltar, Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes, en la edición de lujo de Tonson de 1738. La imprenta del siglo XVIII, edad de oro de la tipografía española, está representada con dos libros sobresalientes, la Conjuración de Catilina de Salustio, por Ibarra (1772), y un impreso de la Imprenta Real, Viaje a Constantinopla de José Moreno (1790).

L’any 1938, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya, publicava el llibre «Quelcom sobre agressius químics» (), amb aquestes paraules de presentació:

El treball que encapçalen aquestes línies, brindat humanitàriament al poble per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, constitueix una veritable manifestació del seu altruisme.

[…]

Espanya passa per duríssimes proves; la guerra que sosté en els fronts s’ha propagat (com auguraven els tècnics) a les rereguardes. Les poblacions civils són blancs estratègics, gairebé igual que els parapets. I els éssers més estimats sofreixen perills semblants als nostres de combatent.

[…]

No són gaire llunyans els temps en què uns pocs homes, entre els quals m’escau l’honor de figurar llançaven llur veu recomanant la protecció de les poblacions civils contra els bombardeigs i les agressions químiques.

La construcció de refugis semblava una follia i espantaven les despeses aparentment desmesurades que havien d’esmerçar-se per a llur construcció. El que parlava de gasos, se l’imputava fomentador d’una psicosi de guerra; i si hom mostrava al propi temps alguna careta de protecció, desvetllava les crítiques dels absurdament dit pacifistes, creient que aquest fet amagava un inconfessable interès comercial.

[…]

Puix, però que la realitat ens ha fet aprendre amb sang, sapiguem aprofitar l’experiència, no desestimem els consells que hom ens dóna davant una agressió que fins ara no s’ha presentat, però que si desgraciadament succeís, la desatenció dels mitjans conduents a neutralitzar els seus efectes ens ompliria de dies de dol més amarg que els que fins a la data hem experimentat.

El llibret és un breu tractat sobre l’estat de l’art en matèria de guerra química. Inclou una descripció dels diversos gasos i tòxics utilitzats al camp de combat, amb els seus efectes i formes de tractament. Un segon apartat inclou les mesures de protecció individual, amb un catàleg de les màscares existents. Finalment, es donen unes directrius per a la construcció de proteccions col·lectives per a la població civil.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ha publicat un total de cent cinquanta-sis fotografies que va fer l’Eduard Toda a Egipte entre 1884 i 1886, durant la seva estada com a diplomàtic espanyol. Hi ha des de fotografies de les peces arqueològiques que adquiria, els viatges que feia pel país… fins a d’altres més informals, com aquesta en que l’Eduard Toda es disfressa de mòmia al Museu de Bulaq (El Caire):

Eduard Toda disfressat de mòmia

Els primers dos-cents cinquanta-sis manuscrits digitalitzats dels fons de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Hi la previsió de digitalitzar fins a vuitanta mil! De moment, la interfície de la pàgina web no ajuda massa a descobrir la temàtica dels diversos manuscrits, però de moment ja hi he trobat aquest Decameró il·lustrat:

Pàgina il·luminada del Decameró de la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Un reportatge de la multinacional EMC² que explica els reptes de la digitalització dels fons de la Biblioteca Vaticana i ens obsequia amb unes sensacionals vistes d’aquesta important biblioteca.

La British Library té actualment, amb accés obert i de franc a través d’Internet, un catàleg amb més de trenta-cinc mil imatges procedents d’uns quatre mil dos-cents manuscrits diferents. Les imatges estan disponibles a la xarxa en domini públic.

Hi ha un bon nombre de manuscrits catalans. A tall d’exemple:

Curs online de la Fundación UNED sobre la digitalització del patrimoni corporatiu i cultural. El programa inclou els següents mòduls:

Curs de digitalització del patrimoni corporatiu i cultural

• Introducció a la digitalització del patrimoni
  • Polítiques i recursos
  • Materials i mitjans
  • Metadades i estàndards
• Projectes de digitalització
  • Disseny, gestió i implementació de projectes
  • Difusió
• Gestió de la informació
  • Bases de dades
  • Tractament de text
  • Tractament d’imatges

El curs comença el proper 26 de novembre i finalitzarà el 25 de març del 2013. El termini de matriculació és fins el 21 de novembre. El preu de la matrícula és de 575 €, amb un descompte del 10% per a les persones aturades i opcions de bonificació per a treballadors en actiu.