“Destino” va ser fundada l’any 1937 a Burgos com a “Semanario de la Falange Española Tradicionalista de las Jons” per un grup de catalans que donaven suport a l’aixecament feixista. Acabada la guerra, es traslladà a Barcelona on va continuar la seva publicació fins a l’any 1980, evolucionant del posicionament falangista cap a unes idees més liberals amb algun toc catalanista. El 1985 hi hagué una curta reaparició, amb només vuit mesos. L’any 2003, finalment, es va editar una antologia dels articles més històrics publicats per la revista.
Tingué com a editors a Ignasi Agustí, Nèstor Luján, Xavier Monsalvatge i Baltasar Porcel i entre la seva nòmina de col·laboradors hi destaquen Josep Pla, Valentí Castanys, Manuel Brunet, Joan Cortès, Joan Estelrich, Josep Palau, Sebastià Gasch, Terenci Moix, Josep Maria Espinàs, Martí de Riquer i Miquel Porter i Moix.
L’any 1857 Víctor Balaguer va publicar la “Guía-cicerone de Barcelona a Tarrasa”, un “memorándum/relación de lo que necesita saber el viajero” que emprenia l’aventura d’agafar el tren o la diligència per viatjar de Barcelona a Terrassa… una “aventura” que avui fan milers de persones cada dia per anar a treballar, estudiar o l’oci.
Ara comença els actes de commemoració del seu tres-cents cinquantè aniversari… i ens ha fet un regal: recuperar dels seus arxius una biografia de Newton escrita l’any 1752 per William Stukely, que fins ara només es podia consultar a l’arxiu de l’entitat (em refereixo a l’original manuscrit; la transcripció si que fa temps estava disponible online). Es la primera referència a la coneguda anècdota de la poma que va permetre a Newton descriure la gravetat.
“Memoirs of sir Isaac Newton Life” de William Stukeley
La biografia es pot consultar a http://royalsociety.org/Turning-the-Pages/. És del tipus de digitalització que, tot i ser molt espectacular, a mi personalment no m’agraden ja que tracta de simular l’experiència de lectura d’un manuscrit, donant massa importància a l’espectacularitat i no pas al contingut.
D’altra banda, és molt possible que l’accés a aquesta digitalització estigui limitat a ordinadors amb Windows i l’Internet Explorer (encara que hi ha una versió reduïda que també s’indica com a compatible amb altres navegadors o el Mac OS).
“After dinner…”
“After dinner, the weather being warm, we went into the garden and drank thea [sic], under the shade of some apple trees” […] “[H]e told me, he was just in the same situation, as when formerly, the notion of gravitation came into his mind. It was occasion’d by the fall of an apple, as he sat in contemplative mood. Why should that apple always descend perpendicularly to the ground, thought he to himself…”
“Ulysses seen” és una adaptació de l’”Ulysses” de James Joyce en forma de còmic, disponible a la web. De moment, s’ha completat únicament el primer capítol, Telèmac.
un cercador d’Internet promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaciió que permet accedir a la informació continguda en els dipòsits o col·leccions digitals de Catalunya.
Permet cercar recursos culturals digitalitzats: llibres, revistes, articles, imatges, audiovisuals, partitures i mapes existents a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), la Cartoteca Digital de l’ICC, la Memòria Digital de Catalunya, l’Escena Digital de l’Institut del Teatre, les Tesis Doctorals en Xarxa, RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), MDX (Materials Docents en Xarxa) i ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).
L’Arxiu d’edicions en quart de Shakespeare recull al digitalització de totes les edicions d’obres de teatre de William Shakespeare anteriors al 1642. Es tracta d’unes edicions força rares, ja que es venien sense enquadernar i sovint eren llegides en trossos. Això els ha convertit en alguns dels llibres més efímers, dels quals només ens han arribat alguns exemplars.
Donada l’absència dels manuscrits originals, aquestes edicions en quart representen el més proper als escrits originals de Shakespeare: Hamlet, Enric V, El Rei Lear, El somni de mitja nit, Romeo i Julieta…
Aquest arxiu és una iniciativa de diverses institucions del Regne Unit i els Estats Units i ofereix unes digitalitzacions d’alta resolució i d’accés lliure.
La Biblioteca de Montserrat ofereix gratuïtament “La Bíblia de Montserrat” en un volum i preparada per a dispositius mòbils.
Publicada l’any 1970, és el resultat de la traducció realitzada per Justí Bruguera, Guiu Camps, Romuald M. Díaz i deu altres traductors, tots ells monjos de Montserrat, seguint l’obra iniciada el 1926 pel P. Bonaventura Ubach.
El llenguatge buscat per a aquesta traducció és el català literari normal, molt atent a la riquesa expressiva de les llengües originals. Aquesta traducció va merèixer els elogis de Josep Pla.
Està disponible en format ISILO per a Windows Mobile, Palm OS, iPhone i Android.
Heralds of Science és una col·lecció d’alguns dels primers llibres de ciència impresos, digitalitzats per la Smithsonian Institution. Recull les primeres edicions d’alguns del textos fonamentals de les diverses branques del pensament científic: astronomia, botànica, química, electricitat, magnetisme, geologia, matemàtiques, medicina, física, tecnologia, zoologia i ciència en general.
Jan van der Straet, Nova reperta. Speculum diuersarum imaginum speculatiuarum., 1638
Està encara en fase de construcció i no es disposa encara de la digitalització de tots els títols… i de la gran majoria només hi ha una selecció d’imatges.
El Liber horarum Rothomagensis és un manuscrit del segle XVI amb un devocionari amb les lectures i oracions adequades per a cada hora del dia. La Biblioteca de Montserrat l’ha digitalitzat i confeccionat una pàgina web per a la seva consulta.
“Bibliofilia. Recull d’estudis, observacions, comentaris y noticias sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular”.
Digitalització del volum 2, que recull els articles escrits entre 1915 i 1920 i publicat per Ramon Miquel i Planas. El primer volum, publicat a Barcelona el 1911, encara no l’he trobat digitalitzat.
“El Paradís perdut” (Paradise Lost) és un poema èpic en vers lliure escrit per John Milton al segle XVII. És un dels grans clàssics de la poesia anglesa, amb els seus 10.000 versos i escrits quan l’autor havia perdut totalment la vista.
És una epopeia sobre la caiguda de l’Home d’acord amb la tradició judeo-cristiana, relatant la temptació de Satanàs a Adam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l’Edèn. El protagonista principal és Satanàs, presentat com un personatge orgullós i ambiciós que després de desafiar Déu i ser derrotat i exiliat a l’Infern decideix venjar-se del Totpoderós a través dels homes que acaba de crear.
Des del desembre passat, amb motiu del quart centenari del naixement, hi ha l’exposició online John Milton’s Paradise Lost, organitzada pel museu i biblioteca Morgan. Dins s’hi pot veure la digitalització de l’únic manuscrit que es conserva de l’obra:
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
— Classificat com a: Llibre online — Comentari (1) — Lectures: 70
