“Els fets de la Setmana Tràgica (1909)”

Aquest volum, disponible en paper i en edició digital, recull les actes d’unes jornades organitzades pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya el maig del 2009.

Els temps que ha passat, també, ha permès que la introducció ens faci un balanç de tot allò que va originar la commemoració del centenari dels fets de 1909. Així, el primer paràgraf d’aquesta introducció ens diu:

Era de preveure, però sens dubte va sorprendre el ressò que va tenir la commemoració del centenari de la Setmana Tràgica a Catalunya. Si ens limitem només a l’aspecte quantitatiu podem indicar que es van publicar unes vint-i-tres obres, entre reedicions, obres originals, assaigs i novel·les; set revistes hi van dedicar apartats especials i, només a Barcelona, hi va haver deu jornades o cicles de conferències, nou exposicions i vuit itineraris que van seguir llocs referencials de la capital.

La publicació d’aquest volum podria ser definida, ben bé, com un brillant colofó a tot aquesta allau de publicacions, moltes de les quals han estat tractades en aquest mateix bloc. El volum inclou les següents contribucions:

• “La Setmana Tràgica (1909): testimonis i records”, de Josep Termes. Un ampli recull (una quarantena), de testimonis i records dels protagonistes dels esdeveniments, així com d’altres persones que els visqueren més tangencialment.
• “Antimilitarisme i guerra del Marroc”, d’Antoni Segura, sobre l’ambient antimilitarista a la Barcelona de tombants de segle i la seva influència en els fets de la Setmana Tràgica.
• “La Setmana Tràgica: una revolta urbana, popular i obrera. També una revolta política?”, de Pere Gabriel, sobre el significat polític republicà de l’aixecament popular.
• “La Setmana Tràgica: revolta popular o revolta contra l’Estat”, de Maria Gemma Rubí, que emmarca els esdeveniments dins del moviment republicà.
• “Els nacionalistes republicans i la Setmana Tràgica a Barcelona”, de Santiago Izquierdo, també aprofundeix també en el component polític republicà de l’aixecament popular.
• “Anticlericalisme i Setmana Tràgica. Algunes reflexions”, de Ramon Corts, intenta explicar les raons per les quals el moviment de protesta iniciat el dia 26 de juliol deriva la nit del 26 al 27 de juliol en atacs contra edificis religiosos a Barcelona.
• “Analfabetisme i ensenyament. Ferrer i Guàrdia i altres propostes educatives coetànies”, de Josep González-Agàpito, sobre el moviment pedagògic de Ferrer i Guàrdia en el context de l’època.
• “El Parlamento y la calle. Los obreros y la política después de 1909″, sobre els efectes immediats en la política nacional.

A la contraportada

La Setmana Tràgica no solament va tenir un notable ressò entre la població catalana coetània –entre els escriptors, polítics i líders del moment– sinó que ha anat preocupant als historiadors al llarg del temps. I és que les seves conseqüències van ser molt perceptibles a nivell humà, com polític i social, tant a Catalunya com a l’Estat. Durant les jornades organitzades pel CHCC –els dies 28 i 29 de maig de 2009 amb motiu del centenari d’aquests successos– es van repassar i replantejar algunes de les qüestions centrals amb les aportacions d’alguns historiadors que més han aprofundit en el tema. El llibre que teniu a les mans recull les actes de les sessions presentades per cadascun dels conferenciants.

Títol: “Els fets de la Setmana Tràgica (1909)“
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Primera edició, novembre el 2010
219 pàgines
ISBN 978−84−393−8624−7
Preu: 16,00 €

Conferència “L’impacte de la Setmana Tràgica en Maragall”, a càrrec de Pere Lluís Font. S’inscriu en el cicle de conferències “Les idees religioses de Joan Maragall”.

Es realitzarà dimecres 9 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Auditori de la Fundació Joan Maragall (carrer de València 244, primer pis). Organitza la Fundació Joan Maragall i la Institució de les Lletres Catalanes.

Avui s’inaugura, al Centre Cultural “La Farinera del Clot” (Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona) l’exposició “La Setmana Tràgica als barris de Barcelona. Motius i fets”

La darrera setmana de juliol de 1909 va esclatar a Barcelona una revolta popular que ha passat a la història com la Setmana Tràgica i que es va estendre a altres localitats catalanes. Durant el 2009 i el 2010 els centres d’estudis i d’altres entitats culturals dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona han decidit organitzar tota una sèrie d’actes de manera coordinada, entre els que es troba l’exposició La Setmana Tràgica als barris de Barcelona. Motius i fets, comissariada per Teresa Abelló.

Es podrà visitar, amb accés lliure i de franc, fins el 15 de maig.

Coincidint amb la presentació, avui es realitzarà la conferència “La revolució de 1909. Setmana tràgica, sagnant, roja, negra o gloriosa” a càrrec del Dr. Josep Pich i Mitjana.

La Setmana Tràgica de 1909. L’Arxiu Secret Vaticà

De les nombroses publicacions que durant aquest any 1909 han recuperat els esdeveniments del 1909 coneguts com “La Setmana Tràgica”, ben poques han estat treballs d’investigació originals amb una nova anàlisi de les dades disponibles o incorporant nous materials per a l’estudi. La majoria dels llibres s’han limitat a fer una explicació dels esdeveniments i a analitzar-ne les conseqüències directes.

No és el cas d’aquest llibre. Per un costat, ens trobem amb una publicació que ens aporta nous materials fins ara majorment inèdits. Tampoc no es un llibre de descripció dels fets i les conseqüències (a això només s’hi dediquen vuit pàgines), sinó que més aviat el podríem definir com una anàlisi de quina va ser la posició de la jerarquia eclesiàstica a partir de la correspondència mantinguda entre la Santa Seu i la Nunciatura Apostòlica de Madrid.

El primer apartat d’aquesta correspondència inclou la informació que rep la Santa Seu sobre el que ha passat a Barcelona. S’inicia amb la correspondència entre la Nunciatura i la Secretaria d’Estat del Vaticà amb diverses descripcions dels esdeveniments, redactades per sacerdots de Barcelona, el governador del bisbat de Barcelona i la comunicació del bisbe de Vic (Josep Torras i Bages). També hi ha informacions enviades directament des de Barcelona, com l’escrit de les Germanetes de l’Assumpció titulat “La persécution à Barcelona” que recull la comunicació de les religioses adreçades a les seves famílies. D’altres informacions que va rebre el Vaticà inclou retalls de premsa (“La Correspondencia de España”, de Madrid) i altres mitjans de comunicació.

El segon bloc de documents analitza quina va ser l’actuació del Secretari d’Estat davant la situació, que era considera com un moviment “principalment anticatòlic i radicalment antireligiós”. Amb aquesta visió s’ofereixen dades sobre quina va ser la reacció de la jerarquia eclesiàstica, amb protestes davant el govern espanyol, provinents de diversos estaments de tot l’estat. També es recullen algunes de les protestes realitzades contra el moviment d’escoles laiques.

Un segon apartat del llibre analitza les reaccions de la Santa Seu davant els diversos afusellaments realitzats, especialment el de Ferrer i Guàrdia. La Santa Seu estava convençuda que la maçoneria era la responsable directa de  la campanya internacional reclamant primer l’alliberament i després protestant per l’afusellament de Ferrer i Guàrdia.

Malgrat aquest ambient, els documents permeten identificar com hi va haver una iniciativa de la Santa Seu per evitar l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, que no es va arribar a formalitzar ja que va ser iniciada el mateix dia en que s’havia executat la sentència de pena de mort.

Finalment, dins d’aquest bloc, s’analitza l’actuació de l’església davant la reacció internacional de protesta posterior a l’execució de Ferrer i Guàrdia.

El tercer apartat del llibre tracta sobre les conseqüències immediates després de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia: els moviments dins de la jerarquia eclesiàstica espanyola, el posicionament davant les iniciatives legislatives dels governs Maura, Moret i Canalejas, així com les diverses repercussions internacionals dels anys immediatament posteriors… fins a l’afebliment cap a l’any 1912.

Finalment, la meitat final del llibre és un extens apèndix documental que inclou la transcripció dels diversos documents emmagatzemats a l’Arxiu Secret Vaticà i que tracten del tema. Trobem els diversos informes realitzats des de Barcelona i Madrid i les diverses comunicacions entre els diferents representants de la jerarquia eclesiàstica.

De la contraportada

Amb motiu del centenari dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), el Dr. Ramon Corts i Blay, excel·lent coneixedor de la documentació de l’Arxiu Secret Vaticà referent a la història contemporània de Catalunya, s’ha proposat estudiar a fons el ric material que fins ara havia restat oblidat, en el qual hi ha importants notícies desconegudes. Ha pogut enriquir-lo encara resseguint els despatxos del nunci a Madrid Antonio Vico amb el cardenal secretari d’Estat del Vaticà Rafael Merry del Val, en què, tractant de qüestions polítiques i de política religiosa dels governs espanyols de Maura, Moret i Canalejas, es poden veure les conseqüències de la Setmana Tràgica per a Catalunya i per a tot l’Estat, així com el ressò internacional que tingué. La documentació aportada analitza igualment les causes de la Setmana Tràgica des del punt de vista del Vaticà i dels catòlics, entre les quals sobresurten el lerrouxisme i l’anticlericalisme.

Títol: “La Setmana Tràgica de 1909. L’Arxiu Secret Vaticà“
Autor: Ramon Corts i Blay
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció Scripta et Documenta, 82
Primera edició, setembre del 2009
607 pàgines
ISBN 978−84−9883−144−3
Preu: 60 €

Una fotografia històrica: La Setmana Tràgica de 1909

El proper divendres, 27 de novembre a les 19.30 hores, conferència “Les conseqüències de la Setmana Tràgica”, a càrrec de Teresa Abelló, historiadora i professora de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona. Al Centre Cívic Pati Llimona (carrer del Regomir 3, Barcelona).

L’acte servirà com a presentació de l’entitat “Tot Història Associació Cultural”.

“La Setmana Tràgica al Poble Sec de Barcelona”

Els dies 26 i 27 d’octubre, hi haurà dues conferències sobre la Setmana Tràgica a la Biblioteca Francesc Boix (carrer de Blai 34, Barcelona).

El dia 26 “Ferrer i Guàrdia, de l’escola racionalista a la Setmana Tràgica”, a càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador i el dia 27, “La Setmana Tragica al Poble-sec”, a càrrec de Júlia Costa.

“¿Quién mató a Ferrer i Guardia?” — Francisco Bergasa

Avui, 13 d’octubre, fa exactament un segle de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc, amb l’acusació de ser l’instigador dels esdeveniments de la Setmana Tràgica del juliol/agost del mateix any.

Aquest llibre ens situa en tot el procés dut a terme contra Ferrer i Guàrdia.

En primer lloc, ens situa sobre el personatge i el seu temps, així com els fets de la Setmana Tràgica. A continuació tenim una completa descripció de tot el procés judicial: l’aute de processament, la detenció la matinada de l’1 de setembre als voltants d’Alella, els testimonis, les proves documentals i els interrogatoris.

El 9 d’octubre, quan només feia un mes de la detenció, s’inicia el consell de guerra. El llibre recull pràcticament tot el judici oral, amb els testimonis de l’acusació, la defensa i la lectura de la sentència el mateix dia 9 on el declaren culpable.

Sense perdre més temps, el mateix dia 9 per la tarda la sentència arriba a capitania general per a la seva confirmació, la qual va arribar el dia 11 d’octubre al migdia.

El mateix 11 d’octubre, Ferrer i Guàrdia era traslladat al Castell de Montjuïc, on va arribar a quarts de quatre de la matinada del 12 d’octubre. Aquest dia el va passar tancat a la presó, tot esperant la ratificació de la sentència per part del Consell de Ministres. Mentre això no arribava, el pres va passar l’estona escrivint una carta a la seva companya així com el testament.

A dos quarts de nou del matí del dia 13, Ferrer i Guàrdia va ser escortat fins al Fossar de Santa Amàlia, on va ser afuselat a les nou del matí en punt.

La part final del llibre tracta d’analitzar les responsabilitats de tot el procés, les seves irregularitats i els motius que portaren a la sentència capital.

El llibre ens ofereix la possibilitat de conèixer el desenvolupament de tot el procés, recollint les diverses fonts documentals existents. D’aquesta forma podem conèixer no només la part acusatòria, sinó també les intervencions de la defensa i del propi Ferrer i Guàrdia. També s’identifiquen les proves falses utilitzades, així com les diverses irregularitats del procés.

De la contraportada:

El 13 de octubre de 1909, hace ahora exactamente cien años, moría fusilado en el castillo de Montjuïc el pedagogo, anarquista y librepensador catalán Francisco Ferrer i Guardia, condenado a la última pena en virtud de una polémica sentencia que lo consideró «autor y máximo responsable» de los sucesos revolucionarios conocidos históricamente como la Semana Trágica.

Con la ejecución de Ferrer i Guardia la España dogmática e intransigente, encarnada en el Gobierno de Maura, pretendió saldar, en un controvertido ajuste de cuentas, la deuda que con ella tenía contraída el creador de la Escuela Moderna, cuyas ideas políticas y pedagógicas representaban un ataque frontal a los valores defendidos por el sistema canovista. Y para ello no dudó en instruir un proceso arbitrario y tendencioso, viciado en todos y cada uno de sus autos, y falto de las más indispensables garantías jurídicas, que desembocó en un fallo escandaloso, considerado por historiadores y juristas como uno de los más flagrantes errores judiciales de la historia moderna.

Ferrer i Guardia fue la cabeza de turco elegida por quienes defendían el eufemismo de la «revolución desde arriba» para advertir a los que la intentaban «desde abajo» del alto coste que suponía disentir de un régimen ineficaz y caduco empeñado en perpetuar sus prerrogativas, al que la injusta muerte de aquél dio el golpe de gracia en el proceso de su desintegración definitiva.

En un tiempo en el que la memoria histórica reclama un lugar junto a la verdad oficial, dispuesta siempre interesadamente a olvidarla, parecía obligado aprovechar el centenario de aquel escándalo judicial para reivindicar la inocencia de su protagonista. Y acercar, a la vez, hasta el lector toda una suerte de prácticas perversas (la instrumentalización de la Justicia, la intromisión de la Iglesia en el orden civil, el servicio de la propaganda mediática al descrédito del adversario o la inevitable y perenne confrontación de las dos Españas), tan presentes en la causa aquí investigada, y que continúan plenamente vigentes un siglo después de aquellos hechos.

Títol: “¿Quién mató a Ferrer i Guardia?“
Autor: Francisco Bergasa
Editorial Aguilar
Primera edició, març del 2009
649 pàgines
ISBN 978−84−03−59621−4
Preu: 28,50 €

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.