Demà es presenta a Barcelona el llibre “Els oficis de la tipografia. La impremta Pal·las AG”, que tracta de la història d’una de la Impremta Pal·las Arts Gràfiques.

L’acte es farà a la Llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes 654, Barcelona), a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència de l’escriptor Ignasi Riera.

Get the latest Flash Player to see this player.

Reportatge de l’Encyclopedia Britannica l’any 1947 sobre com funcionava la impremta.

Trobat a “El bibliómano”.

[Omni Brain] How wearing underwear led to increased medieval literacy. Al contrari del que habitualment es diu, no va ser la impremta la que va permetre una major difusió de les obres literàries… sinó el disposar de suficient paper, de forma econòmica. I la font d’aquest paper era la roba interior usada. Aquesta és la teoria d’un professor de la universitat d’Utrecht.

Montaner y Simón, Barcelona

Avui a l’edició barcelonina del diari “El Punt” hi ha aquesta notícia: “La Fundació Tàpies rastreja la història de l’antiga editorial Montaner i Simon”:

La Fundació Antoni Tàpies ha iniciat una recerca sobre la història de la seva seu, l’edifici de Lluís Domènech i Montaner, construïda a finals del segle XIX, la qual, des d’aleshores fins a l’any 1981, va allotjar l’editorial Montaner i Simon.

La fundació, actualment tancada per obres, convida tots aquells ciutadans que puguin aportar alguna informació sobre l’edifici, ja sigui documental o testimonial, a participar en la recerca. Es poden enviar les aportacions a l’adreça electrònica editorial@ftapies.com, o bé trucar al 93 487 03 15, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 2 del matí. Aquesta informació s’integrarà en la investigació que la fundació està realitzant, la qual donarà lloc, properament, a un programa de visites comentades sobre la història de l’edifici. Més endavant s’ha previst realitzar un seminari i una publicació.

Tres vídeos on podeu veure com de bells poden ser els talls davanters pintats:

Get the latest Flash Player to see this player.

Get the latest Flash Player to see this player.

Get the latest Flash Player to see this player.

Jo no tinc cap llibre amb un tall pintant amb una decoració d’aquestes

Get the latest Flash Player to see this player.

Qin Shi Huang és possiblement un dels majors responsables de la crema de llibres. Durant el seu regnat, entre el 221 i el 210 abans de Crist, Qin Shi Huang va prohibir el confucianisme i va ordenar la crema de tots els llibres escrits amb anterioritat al seu regnat, incloent-hi els clàssics de la filosofia xinesa.  També se’l coneix per impulsar la construcció de la primera Gran Muralla.

Jorge Luis Borges va escriure “La muralla y los libros”, que s’inclou dins de “Otras inquisiciones”, relacionant aquests dos esdeveniments.

Inspirant-se tant en el text de Borges com en l’esdeveniment històric, hi ha el muntatge “Great Wall of Books” que combina una escultura, una instal·lació interactiva, una obra de teatre i una proposta de participació. Inicialment es va presentar a Macao el gener del 2007 per viatjar posteriorment a Melbourne (Austràlia).

“Historia universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak”

A la contraportada:

Desde que el ser humano ha adquirido la capacidad de pensar, ha tenido la voluntad de dejar por escrito sus ideas con los más variopintos materiales y signos. Y desde que esas ideas han sido fijadas por escrito, han debido enfrentarse a la dura lucha por la supervivencia, venciendo al tiempo, los elementos y la voluntad destructora del propio ser humano. Este libro es un minucioso y fascinante recorrido por la historia universal de la destrucción de los libros, pasto de la voracidad de los insectos, las inundaciones, las llamas,  las guerras y sobre todo de la obsesión destructora de los fanáticos políticos y religiosos, y de la vigilancia dogmática de los censores.

Fernando Báez nos propone un sobrecogedor itinerario que nos lleva de la destrucción de las tablillas sumerias al reciente saqueo de las bibliotecas de Bagdad, pasando por la destrucción de la legendaria biblioteca de Alejandría, los grandes clásicos griegos desaparecidos, la obsesión destructora del emperador chino Sin Huandi, los papiros quemados de Herculano, los desmanes de los inquisidores, el incendio de la biblioteca de El Escorial, la suerte dispar de los libros gnósticos y astrológicos, la destrucción de libros durante la Guerra Civil española, la quema de libros por los nazis, la censura de autores como D.H. Lawrence, Joyce o Rushdie por motivos sexuales o religiosos…

Y es que en todas las civilizaciones y en todas las épocas el libro, como fuente de saber, ha debido luchar contra la intransigencia y la barbarie.

Títol: “Historia universal de la destrucción de libros. De las tabillas sumerias a la guerra de Irak“
Autor: Fernando Báez
Edicions Destino, col·lecció “Imago mundi” 45
Tercera edició, novembre 2004
387 pàgines
ISBN 84–233-3596–8
Preu: 22,00 €

Podeu trobar una ressenya al Cuchitril literario.

El 1779, la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia va patrocinar la creació d’una fàbrica de lletres tot signant un contracte amb Manuel Peleguer i Vicent Bellver… encara que finalment tot el procés el va realitzar Manuel Peleguer.

La presentació “El legado tipográfico de los orfebres Manuel Peleguer” (21 MB) explica la història de creació d’aquesta tipografia i el treball realitzat per a la seva recuperació i creació d’una adaptació digital (encara que no he sabut trobar aquesta adaptació).

Vist a Peleguer, una tipografía con autentico saber español, on hi ha una explicació més ampliada de tot el procés de concepció de la tipografia i de la digitalització.

“Diario del sitio y defensa de Barcelona. El setge de Barcelona 1713–1714″

Entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, Barcelona va estar sotmesa a un setge per part tropes borbòniques partidàries de Felip d’Anjou, que combatien amb els exèrcits de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona que donaven suport a Carles d’Àustria. Eren els últims episodis de la Guerra de Successió a Catalunya.

Durant aquest període es van publicar un diari a l’interior de la ciutat de Barcelona, amb una periodicitat variable. Es tracta de la “Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona”, encara que inicialment va començà a publicar-se com a “Gazeta de Barcelona”. Se’n conserven 42 números diferents en diversos arxius i biblioteques de Barcelona. Va ser publicat des del 31 de juliol de 1713, pocs dies després de l’inici del setge, apareixent amb una periodicitat desigual fins al 23 d’agost de 1714, data de l’últim exemplar conservat a les quatre col·leccions existents.

Paral·lelament a Girona es va publicar la “Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña”. En aquest cas no és una publicació periòdica, sinó que més aviat es tracta d’una crònica del setge a Barcelona vist amb una mentalitat borbònica.

El llibre presenta, en primer lloc, el facsímil d’aquestes dues publicacions així com la transcripció del text. Són dos textos ben interessants per poder conèixer com ja a començaments del segle XVIII el periodisme es pot considerar, gairebé, com un nou front del camp de batalla.

Els textos publicats no tenen només la intenció d’informar, de forma partidista i fortament condicionada, els esdeveniments del setge de Barcelona i la situació militar. També volen enfortir la moral del bàndol propi, alhora que afeblir la moral del bàndol contrari.

Tot això és analitzat en l’estudi introductori que podem trobar acompanyant els facsímils i transcripcions. S’analitza el paper de la premsa durant en conflicte militar de la Guerra de Successió, així com una anàlisi del seu contingut.

Aquesta anàlisi ens permet conèixer força aspectes que les altres cròniques no acostumen a tractar. Des de les desercions entre les tropes defensores de la ciutat, així com detalls del desenvolupament de les operacions militars. Però també hi ha aspectes de la vida quotidiana de la població, de vegades representatius de la vida interior, d’altres missatges adreçats a l’exterior (com dir que a Barcelona no hi manquen aliments).

El diari publicat a Barcelona no inclou només notícies de l’interior de la ciutat. Se’n fa ressò també d’altres procedents del rerepaís, com pot ser la correspondència amb les tropes que hi havia a Cardona o bé sobre els esdeveniments internacionals que arribaven a través de Mallorca.

Aquest mateix estudi introductori ens parla també dels primers exemples de periòdics d’informació a Catalunya, així com de la història dels impressors Rafael Figueró, propietaris del taller d’impressió d’on va sortir el diari objecte del facsímil.

De la contraportada

El setge de Barcelona de 1713–1714 constitueix l’episodi crucial de la Guerra de Successió. Durant catorze mesos, els defensors de la ciutat van resistir l’exèrcit de les Dues Corones borbòniques, que ocupava ja la major part de Catalunya. Però aquell combat desigual no es va lliurar només amb les armes. També ho va fer en el camp de la premsa. Els defensors de la ciutat van publicar 42 números de la Gaceta de Barcelona, que ben aviat va prendre el nom de Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona. Per la seva banda, a Girona, les premses borbòniques imprimiren una Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña. Aquesta obra aplega ambdós textos, en versions facsímil i actualitzada, i els acompanya amb un ampli estudi introductori que situa les claus del setge i d’aquella peculiar “guerra dels papers”.

Títol: “Diario del sitio y defensa de Barcelona. El setge de Barcelona 1713–1714″
Editors: Agustí Alcoberro, Mireia Campabadal i Xevi Camprubí
Edicions 3 i 4. Col·lecció “Biblioteca d’estudis i investigacions”, 47
Primera edició, setembre del 2009
619 pàgines
ISBN 978–84-7502–817-0
Preu: 50,00 €

Avui l’accés a Andorra és relativament senzill; l’únic problema es saber si trobarem cua per creuar la duana. Però no sempre ha estat així: no va ser fins al 1911, l’any vinent farà un segle, de la primera carretera per a cotxes que comunicava Andorra amb l’exterior.

“L’Andorra dels viatgers” recupera els llibres dels primers viatgers que van visitar el País dels Pirineus. És una col·lecció de llibres editada pel Ministeri d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals del Govern d’Andorra, en col·laboració amb les ambaixades dels països d’origen d’aquests visitants. Es presenta en una curada edició, amb el text original i la seva corresponent traducció al català.

Fins ara s’han publicat els següents títols:

“La República dels Pirineus” — Bayard Taylor (1867)	“Diari de viatge” — Francisco de Zamora (1788)
L’Andorra dels viatgers, 1 — “Els americans” Bayard Taylor, cèlebre viatger i escriptor americà, va viure intensament de 1825 a 1878. Nascut a Pensilvània i fill de grangers, morí a Berlín exercint les seves funcions d’Ambaixador a Alemanya. Al llarg de la seva vida, va saber conciliar el que van ser les seves dues passions: l’escriptura i els viatges. El neguit de coneixement i el gust per l’aventura, el van menar a viatjar a través d’Europa i d’Àsia així com de la seva Amèrica natal. L’any 1867, trobant-se a Barcelona, i malgrat les recomanacions, Taylor va emprendre la ruta cap a la República d’Andorra. Esperava trobar una contrada erma, habitada per contrabandistes i bandolers, però va descobrir una gent hospitalària, una terra fèrtil, i un país humil que havia sabut mantenir pacíficament la seva sobirania a través dels segles. Aquest relat acosta al lector a una Andorra quasi autàrquica, a través del rigor i de l’admiració d’un dels viatgers més reconeguts del segle XIX. Títol: “La República dels Pirineus — The Republic of the Pyrenees. Andorra 1867″ Autor: Bayard Taylor Edició a cura de Pere Gifra Adroher ISBN 99920–0-288–3 Edició conjunta del Ministeri d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra i de l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica al Principat d’Andorra Segona edició, setembre del 2002 245 pàgines	L’Andorra dels viatgers, 2 — “Els ibèrics” Francisco Antonio Jaime de Zamora Peinado Prieto y Prieto (Villanueva de la Jara, Conca, Espanya 1757–1812) va arribar a Barcelona el 1784, nomenat per Carles III alcalde del crim a la Reial Audiència . Don Francisco, posseïdor d’un esperit metòdic i il·lustrat, va fer un total d’onze sortides durant els anys en què va romandre a Barcelona, amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del territori peninsular. Al mateix temps va aprofitar els seus viatges per formar i entrenar una xarxa d’espies i confidents al llarg de la frontera amb França i amb Andorra, que li van ser de molta utilitat en el decurs de la Guerra Gran que va enfrontar França i Espanya. Així, el setembre de 1788 va arribar al Principat d’Andorra, l’etapa central d’un llarg viatge. En el dietari que va escriure sobre la seva estada andorrana, don Francisco aplica la seva mirada curiosa sobre els més diversos aspectes de la vida del país: el patrimoni religiós, la història natural, les indústries, i també mostra una viva fixació pel misteri de les argolles de Juclar. Les observacions de don Francisco de Zamora tenen, a més, el valor afegit de ser les primeres impressions escrites per un viatger sobre l’Andorra d’ahir. Títol: “Diari de viatge — Diario de viaje. Andorra 1788″ Autor: Francisco de Zamora Edició a cura d’Albert Vilaró ISBN 99920–0-308–1 Edició conjunta del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Ambaixada del Regne d’Espanya al Principat d’Andorra Primera edició, abril del 2004 279 pàgines
“D’Andorra” — Pierre-Roch de Roussillou (1823)	“Petits mons i velles civilitzacions” — Ferreira de Castro (1929)
L’Andorra dels viatgers, 3 — “Els francesos” Pierre-Roch, Cavaller de Roussillou, nascut l’any 1786 en el si d’una família noble d’Ax-les-Thermes, fou un home íntimament lligat a la perpetuació de la sobirania andorrana, en un context històric insegur. Pierre-Roch, nomenat Veguer per Lluís XVIII l’any 1820, es va acostar a una Andorra admirada encara que poc coneguda, tot i el seu proper origen geogràfic. La seva obra denota un esforç descriptiu important. Les costums simples i severes, el sentit religiós del poble andorrà, l’estructura patriarcal, l’estabilitat del país, “l’àgil secret de la moderació i de les coses ben fetes”, fan sucumbir Pierre-Roch en el pou del meravellament. Fets com la no-inclusió de l’autor en el relat, mostren la metodologia d’una recerca antropològica condicionada per la perspectiva subjectiva d’un admirador de les nostres valls. Títol: “D’Andorra — De l’Andorre. Andorra 1823″ Autor: Pierre-Roch de Roussillou Edició a cura d’Imma Tor Faus ISBN 99920–0-309-X Edició conjunta del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Ambaixada de la República Francesa al Principat d’Andorra Primera edició, abril del 2005 265 pàgines	L’Andorra dels viatgers, 4 — “Els portuguesos” José María Ferreira de Castro, nascut el 1898, va tenir una vida errant a partir dels 12 anys; aquest fet i la seva vocació per la literatura el convertí en un escriptor autodidacte amb una extensa i respectada obra dedicada als viatges. Considerant els seus desplaçaments com una oportunitat per conèixer en profunditat l’ànima humana i el seu lligam amb l’espai on vivia, traça un retrat fidel de la història i de costums de l’Andorra que va visitar el 1929. Títol: “Petits mons i velles civilitzacions — Pequenos Mundos e Velhas Civilizações. Andorra 1929″ Autor: Ferreira de Castro Edició a cura de Joan Peruga ISBN 978–99920-0–460-9 Edició conjunta del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Ambaixada de la República Portuguesa al Principat d’Andorra Primera edició, octubre del 2008 236 pàgines
“Els passos dels Pirineus” — Charles L. Freeston (1911)
L’Andorra dels viatgers, 5 — “Els britànics” Charles L. Freeston va ser un destacat escriptor britànic de viatges i un gran expert dels camins de muntanya dels Alps i dels Pirineus. El seu rigor en les dades i la perfecta descripció dels trajectes el van convertir en un dels autors de referència de principis del segle XX per als que ell va anomenar “turistes motoritzats”. Curiosament, una part important de les dades referents al Principat d’Andorra van ser obra del metge d’Axles-Thermes, François Gomma, gran coneixedor del país. Una de les informacions més interessants és la que revela que la primera carretera per a cotxe motoritzat que va comunicar Andorra amb l’exterior va ser la que va unir l’Hospitalet (França) amb Soldeu l’any 1911, i que va ser utilitzada, entre altres, pel Dr. Gomma. Títol: “Els passos dels Pirineus — The Passes of the Pyrenees. Andorra 1911″ Autor: Charles L. Freeston, F.R.G.S. ISBN 99920–0-535–4 Edició conjunta del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Ambaixada Britànica al Principat d’Andorra Primera edició, febrer del 2009 260 pàgines

Si us interessen aquests llibres i els voleu adquirir, personalment us aconsello la Llibreria La Puça d’Andorra la Vella, gent que ofereix detalls d’aquesta mena.

La Generalitat Valenciana va presentar ahir els dos primers facsímils de les edicions anteriors al segle XX de l’obra d’Ausiàs March.

Són, concretament, una edició en castellà datada l’any 1539 a València (Las obras del famosissimo philosofo y poeta Mossen Osias Marco traduzidas por don Baltasar de Romani ; y divididas en quatro Canticas) i una altra de catalana, publicada l’any 1543 a Barcelona (Les obres de mossen Ausias March : ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs). Està prevista la publicació de vuit volums més i es comercialitzen per un preu de 30 euros.

Aquest projecte s’inscriu en la commemoració del 550è aniversari de la mort d’Ausiàs March. Coincidint amb aquesta fita, al març es va presentar la digitalització de la seva obra, incloent-hi les edicions anteriors al segle XX i del segle XX, entre molts altres materials.

Documental que explica com funcionaven les impremtes abans de la gran mecanització i informatització del procés.

Get the latest Flash Player to see this player.

Podeu baixar-vos el vídeo a l’Internet Archive.

Catàleg de l’exposició “Muses de la impremta”

Dilluns es va inaugurar al Museu Diocesà l’exposició “Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Seglex XVI-XIX”, que es pot visitar fins al 31 de gener del 2010, organitzada pel Museu Diocesà de Barcelona i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

A l’exposició es poden veure 37 llibres (més 9 llibres addicionals editats a Mèxic) que tenen per comú demoninador portar la signatura de tallers dirigits per dones, sovint amb el nom de “Vídua de” o “Filla de”.

Alguns d’aquests llibres són títols ben destacats per a la història del llibre, com per exemple la primera edició impresa del “Llibre dels fets” de Jaume I.

El catàleg de l’exposició, que es pot adquirir al mateix museu per 25 €, conté els següents treballs:

• “Las musas ignoradas. Estudio historiográfico del papel de la mujer en el ámbito de la imprenta” (Albert Corbeto)
• “La mujer y la imprenta en las colonias españolas de América: México, Guatemala y Perú” (Marina Garone Gravier)
• “Tipografia i textos en el taller de la impressora Jerònima Galés (València, segle XVI)” (Rosa M. Gregori Roig)
• “Doña Brígida Maldonado, la Familia Cromberger, y la imprenta sevillana” (Natalia Maillard Álvarez i Clive Griffin)
• “Cultura escrita del Derecho en las imprentas de Viudas. Impresos jurídicos menores (Barcelona, siglos XVII-XIX)” (José Calvo González)
• “Mujeres al borde de una imprenta: impresoras catalanas del siglo XVIII” (Aitor Quiney)
• “Editoras e impresoras madrileñas del sigo XVIII” (Antonio Arroyo Almaraz)
• “La impremta del XIX, patrimoni femení” (Montserrat Comas Güell)

Finalment hi ha una reproducció fotogràfica de la pàgina de títol de totes les obres exposades. En total són 280 pàgines.

Harvey Hames, professor de la Universitat Ben Gurion del Nègueb (Beerxeba), demostrarà, en aquesta conferència, com la versió més antiga dels evangelis que es conserva va ser feta a partir del català i, concretament, de la versió coneguda per Bíblia del segle XIV. La conferència serà en anglès, però es repartirà la traducció al català entre els assistents.

La conferència es farà a l’aula 0.2 de l’edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona (carrer d’Aribau, 2, de Barcelona), el 26 de novembre a les 19.00 hores.

Organitza l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Institut d’Estudis Món Juïc i Societat Catalana d’Estudis Hebraics.

Actualització: Text de la conferència.