El setembre de 1940 avions alemanys van fer un bombardeig a la ciutat de Londres, al districte de Kensigton. Un dels edificis afectats va ser Holland House on la biblioteca –o més concretament, els prestatges dels llibres– va romandre pràcticament intactes.

La biblioteca de Holland House després del bombardeig

L’edifici de l’Editorial Montaner y Simón, al carrer d’Aragó de Barcelona. Obra de Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX. Actualment és la seu de la Fundació Antoni Tàpies

Aquesta activitat té com a objectiu donar a conèixer l’edifici ideat per Lluís Domènech i Montaner, i la seva història, emfasitzant-ne sobretot la funció original com a seu de l’editorial Montaner i Simon.

També para atenció a algunes de les personalitats literàries que van treballar per a l’editorial, com ara Pere Calders, Jesús Moncada i Josep Soler Vidal.

Hi ha sessions programades pels dies 18 de setembre, 16 d’octubre, 20 de novembre i 18 de desembre. Comença a les 18.00 hores i té una durada aproximada de 1 hora.

El preu de la visita, amb reserva de plaça, realitzada abans de les 15 h del dia anterior a l’activitat, adults (5 €), estudiants i jubilats (3 €); sense reserva de plaça, adults (7 €), estudiants i jubilats, (5,60 €); Amics de la Fundació Antoni Tàpies i aturats (gratuït). El preu inclou l’entrada a les exposicions. 

Inscripció prèvia a través del tel. 93 2075862 o de l’adreça: reserves@ftapies.com

El Còdex de Dresden és un llibre maia precolombià del segle XI o XII, escrit pels maies de la zona de Chichén Itzá. Es creu que l’exemplar actualment conservat a la ciutat alemanya de Dresden és una còpia d”un text original d’uns tres o quatre cent anys abans. Es considerat com el primer llibre escrit conegut de les Amèriques.

Es considera aquest còdex com l’exemple més complet dels diversos còdex precolombins que actualment es conserven. Es tracta de setanta-quatre pàgines que es poden combinar per produir un document de tres metres i mig de llarg que va ser doblegada originalment entre cobertes de fusta de protecció. És una completa font d’informació sobre el calendari maia i els sistemes d’astronomia, així com per a la interpretació de la iconografia de la cultura maia.

En la seva producció hi van participar vuit escrivents diferents, que es poden reconèixer per les característiques de l’escriptura.

Va ser adquirit el 1739 pel director de la Biblioteca Reial de Dresden a un col·leccionista de Viena. La primera publicació del còdex va ser el 1848. D’aleshores ençà se n’ha publicat diverses versions facsímils, així com una digitalització disponible a la web de la Biblioteca de Dresden.

Casa on va néixer Lluís Millà i Reig

Al carrer de Petritxol, 17 (prop de la cantonada amb Portaferrissa) de Barcelona, aquesta ceràmica recorda el naixement del llibreter Lluís Millà i Reig l’any 1921.  La Llibreria Millà de Barcelona, del carrer de Sant Pau, va ser inaugurada l’any 1900 per Melcior Millà, continuada pel fill Lluís i actualment regentada pel nét, també Lluís.

Vist al bloc de Mariona Millà, filla de Lluís Millà i Reig.

Lluís Millà i Reig, retrat de Simó Busom per al llibre “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió, antic i modern” editat el 1991 pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya

El 10 de maig del 1933, a la Bebelplatz de Berlín un grup de les joventuts del Partit Nazi va protagonitzar una de les accions de crema de llibres més conegudes de la història.

Avui en aquesta plaça hi ha un memorial que ho recorda:

Al centre d’aquesta plaça, el 10 de maig de 1933, estudiants nacional socialistes van cremar el treball de centenars d’escriptors lliures, periodistes, filòsofs i científics

A través de The Private Library (Histories of the Book and The Private Library), diversos projectes d’arreu del món on es documenta la història del llibre:

• History of the Book in Canada / Historie du livre et de l’imprimé au Canada. Hi ha prevista l’edició de cinc llibres sobre la història del llibre al Canadà. De moment hi ha disponibles tres volums:
  

  Volum 1	Volum 2	Volum 3

• A History of the Book in America, en cinc volums dels quals ja s’han publicat els volums I, III i IV:
  
• A History of the Book in Australia, en tres volums dels quals ja s’han publicat dos:
  
• The Cambridge History of the Book In Britain, en set volums dels quals ja se n’han publicat cinc:
  
• The Oxford History of the Irish Book, en cinc volums però del que només s’ha publicat el volum 3:
  
• The Edinburgh History of the Book in Scotland, en quatre volums dels quals ja han estat publicat el tercer i quart:
  

Entre el 2002 i el 2007, el Gremi d’Editors de Catalunya va publicar “L’edició a Catalunya”, que és la història del llibre imprès a Catalunya entre els segles XV i l’actualitat:

Get the latest Flash Player to see this player.

Jaume Vallcorba va ser el convidat ahir al programa del Canal 33 “L’hora del lector”, on es fa un elogi del llibre com a continent i com contingut. Parla de la seva obsessió pel tipus de paper (de pH neutre, per evitar que l’àcid es mengi el paper esgrogueint-lo primer i fent-lo marró finalment, abans de desfer-lo), el color lleugerament groguenc per evitar l’impacte en la mirada del lector, els primers anys en la confecció del disseny amb l’ajut de Gustau Gili (pel que fa la tipografia) o amb Quim Monzó i Àngel Jové (el disseny de les cobertes). O la seva voluntat en fer servir la impressió tradicional (que dóna cos i textura a la lletra) enlloc de la impressió offset.

Zum Römischen Kaiser, la seu més antiga del Gutenberg Museum

El Gutenberg Museum, a la ciutat alemanya de Mainz (o Magúncia) és un dels museus sobre la impremta més antics que hi ha. Fundat l’any 1900 disposa d’una notable col·lecció, amb dos exemplars de la Bíblia impresa per Gutenberg així com equipament d’impressió de diverses èpoques.

Get the latest Flash Player to see this player.

Fragment del documental “El saqueig de Magdeburg”, emès pel programa “Cronos” del Canal 33, on s’explica com un llibre va salvar, literalment, una vida durant el saqueig de la ciutat alemanya de Magdeburg el 1631.

Cartell de la pel·lícula “Typeface”

“Typeface” és un documental sobre el Hamilton Wood Type & Printing Museum, un museu dedicat a la tipografia i la impremta que es troba a Two Rivers (Wisconsin, Estats Units).

Tracta de la relació que estableix una petita població de l’interior dels Estats Units amb l’empresa on hi treballa la major part de la població, la Hamilton Wood Type Company. Fundada el 1880, es dedica a la comercialització de tipus d’impremta fets en fusta. En aquesta empresa es van crear els motllos utilitzats en els cartells que han creat la icona de l’oest americà (aquells clàssics cartells de “Wanted”).

El documental mostra la tasca que es fa per conservar aquest llegat i de la importància de la tipografia en l’art i el disseny. També inclou diverses demostracions de tot el procés de fabricació.

Si us interessa el tema, podeu trobar molta més informació sobre aquest documental a la seva pàgina web, així com adquirir-ne una còpia en DVD. Les primeres 1.000 unitats inclouen un cartell fet expressament per a l’ocasió.

 També podeu veure aquest tràiler:

Get the latest Flash Player to see this player.

D’aquest documental se’n va fer una preestrena a Barcelona, subtitulat en català.

Actualització (juliol 2010): Ara també es pot comprar a iTunes. La primera persona que enviï una foto on se’l pugui veure mirant la pel·lícula en un tren, avió o autobús té un premi

“El Breviario de Martín el Humano. Un códice de lujo para el Monasterio de Poblet”

La primera frase d’aquest llibre, després de la introducció, gairebé és tota una declaració:

A pesar de su relevancia artística y ornamental, el Breviario del rey Martín no ha sido objeto de ningún estudio monográfico en profundidad.

Aquest breviari és un llibre de luxe manuscrit, de començaments del segle XV, actualment conservat al fons Rothschild de la Biblioteca Nacional de França. El seu origen proper a la figura del rei Martí l’Humà queda ben palès per la presència de l’heraldica reial (l’escut de les quatre barres verticals) en diversos fulls.

També ens dóna una idea de la vinculació amb el monarca el fet que als fulls del calendari hi figuren les efemèrides que recorden la mort d’algun dels monarques (Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor, Alfons el Franc, Jaume el Just Pere el Cerimoniós i  Joan el Caçador ) i d’altres membres destacats de la família reial (la reina Maria de Navarra o l’infant Jaume, fill d’Alfons el Benigne). Aquestes efemèrides van acompanyades d’altres festes significatives del calendari cristià i, com a detall significatiu de l’origen del manuscrit, d’altres dates pròpies de les celebracions de l’orde de Cister.

L’estudi recentment publicat per la Universitat de València es pot dividir en tres grans apartats:

• La relació dels monarques de la Corona d’Aragó (i molt especialment, de Martí l’Humà) amb els llibres manuscrits i les edicions de luxe. Es tracta de la promoció que van fer els diversos monarques, però de forma molt destacada Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i el propi Martí l’Humà, en la producció de manuscrits i com tot sovint mostraven el seu interès en rebre o aconseguir un determinat llibre.
   
  Dins d’aquest apartat trobem un estudi de la biblioteca de Martí l’Humà a partir de l’inventari realitzat després de la seva mort i com la seva composició ens ajuda a formar-nos una idea sobre la personalitat del monarca.
   
• El segon apartat és l’estudi detallat del manuscrit. El manuscrit té més de 451 folis i un ampli repertori iconogràfic: dotze il·lustracions del calendari, cinc de les quals són a pàgina completa, i dotze representacions addicionals al salteri, les quals ocupen la meitat de foli. Al final hi trobem una orla a pàgina completa relacionades amb l’ofici de Sant Jordi, afegides en època d’Alfons el Magnànim. Finalment hi ha seixanta-cinc inicials ricament il·lustrades.
   
  En aquest punt cal agrair l’excel·lent qualitat fotogràfica de les reproduccions de les il·lustracions. El sol fet d’obrir el llibre i anar passar les pàgines és un autèntic regal a la vista.
   
  Per a cada pàgina il·lustrada s’ofereix una anàlisi iconogràfica i una anàlisi formal, indicant el significat de les diverses representacions.
   
• El tercer i últim apartat del llibre és un estudi sobre els diversos artistes participants en l’elaboració del manuscrit i la il·luminació de les il·lustracions. L’autora presenta la hipòtesi del treball de quatre miniaturistes identificables, tot analitzant les característiques de cada un d’ells i que permeten la identificació de les seves obres.  La producció d’aquest manuscrit fou una tasca realitzada en diverses fases de treball. 

En definitiva, un estudi en profunditat sobre una de les joies artístiques produïdes durant els primers anys del segle XV. Com ja he indicat anteriorment, la producció editorial és certament remarcable i ens ofereix un dels llibres més bonics que he vist en molt de temps. Una autèntica edició de luxe.

A la contraportada

El Breviario de Martín I de Aragón (París, BnF, ms. Rothschild 2529) es una de las obras más atractivas del período bajomedieval en la Corona de Aragón. Su estudio se revela como una tarea fundamental para comprender la aparición y la difusión del gótico internacional en dos zonas geográficas concretas: el Principa o de Cataluña y el Reino de Valencia. La posibilidad de analizar esta ambiciosa obra ya se había planteado durante la realización de nuestra tesis de doctorado dedicada a la producción minuaturística catalana del gótico internacional, pero las limitaciones impuestas por el marco, tanto cronológico como formal, anularon cualquier oportunidad de incluir este manuscrito dentro de un discurso coherente. Por ese motivo, con este estudio, se aborda por ves primera un análisis pormenorizado del breviario regio, contemplando la totalidad de las ilustraciones y la organización semántica de las mismas.

Títol: “El Breviario de Martín el Humano. Un códice de lujo para el Monasterio de Poblet“
Autora: Josefina Planas Badenas
Primera edició, València 2009
Publicacions de la Universitat de València
222 pàgines
ISBN 978−84−370−7611−9
Preu: 34,50 €

El Galderich m’ha passat l’enllaç a l’entrada “Manuscrito del Tirant” publicat al bloc “¡Hay que leer más!” que, a la seva vegada, fa referència a la notícia “El único Tirant manuscrito” publicat al diari valencià “Las provincias”.

S’anuncia que a la propera tardor s’inaugura a València una exposició a la Biblioteca de València, commemorativa de “l’any Joanot Martorell”, on es podrà veure l’únic full manuscrit que es conserva de la novel·la de Joanot Martorell, així com exemplars de les primeres edicions originals (inclosos els incunables que actualment es conserven a València, Nova York i Londres).

Joanot Martorell va escriure l’original de “Tirant lo Blanc” i el va vendre el 1464 a Martí Joan de Galba. Aquest va encarregar la realització d’una còpia del manuscrit que va ser l’utilitzat el 1490 en l’edició prínceps realitzada a València. Cap d’aquests dos manuscrits ha arribat als nostres dies.

El full manuscrit correspon a una segona còpia del manuscrit, realitzada en una data indeterminada. Es pot veure digitalitzat i transcrit a la Biblioteca Valenciana Digital.

El suport del full és paper verjurat de 310 x 225 mm. La tinta revela una oxidació major en l’escriptura de la novel·la que en la de l’enunciat del procés, òbviament d’una mà diferent. La lletra és gòtica amb influència italianitzant, datada a mitjan segle XV (entre 1440–1460), època de transició entre la lletra gòtica i la humanística. S’observa el deteriorament del paper precisament per on va estar plegat.

El full conservat va ser arrancat del volum que el contenia: s’observa en la base el lloc per on anava enquadernat i una possible marca del forat fet per a cosir el còdex. Una vegada arrancat, es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.

El contingut del fragment és una part dels capítols 407 i 408, és a dir, gairebé de la darrera part de la novel·la. No presenta la rúbrica del capítol 408 però sí un espai en blanc que indicaria la divisió i que, o bé es va deixar per a escriure la rúbrica a posteriori, o bé els impressors ho van interpretar com a inici de capítol i van escriure ells mateixos la rúbrica que sí apareix a l’edició de 1490. Sorprèn el final abrupte del text en el verso i que la resta del full resti sense escriure.

A l’exposició es podrà veure també altres fulls manuscrits també a tribuïts a Joanot Martorell.

Bibliografia sobre aquest full manuscrit:

• CHINER GIMENO, Jaume J. (1993), El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell (amb un fragment d’un manuscrit del ‘Tirant lo Blanch’), Alcoi, Marfil (‘Col·lecció Universitas’, 4).
   
• CHINER GIMENO, Jaume J. (1997), “A l’entorn d’un full manuscrit del Tirant lo Blanch”, dins Estudis crítics sobre “Tirant lo Blanc” i el seu context (Actes del Col·loqui International “Tirant lo Blanc”: “l’albor de la novel·la moderna europea”. Ais de Provença, 21–22 d’octubre de 1994), a cura de Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ps. 61–73.