Mapa de la Lluna (1829)

Karte des Vollmondes nach Mayer, Schroter und Guithuisen — Popular Astronomy, de ML Frankheim, 1829, Braunschweig
Imatge trobada al Flickr (aquí).
| Índex | * | Ressenyes | * | Bibliofília | Biblioteques | Enquadernació | Història del llibre | * | Poblet | Montserrat | Terrassa | * | Subhastes/fires | * | Fotografies | * | Gats |
|---|

Karte des Vollmondes nach Mayer, Schroter und Guithuisen — Popular Astronomy, de ML Frankheim, 1829, Braunschweig
Imatge trobada al Flickr (aquí).
A Vilanova i la Geltrú i fins diumenge vinent, exposició “Enric C. Ricart — Tema de col·leccionisme”. Commemora el cinquantè aniversari del traspàs d’Enric Cristòfol Ricart, artista que va excel·lir en el gravat.
Per aquest motiu a l’exposició trobareu una representació de goigs, llibres, catàlegs, auques, punts de llibre, ex-libris, cartells, nadales i elements de filatèlia, tots ells mostra de la moltes vegades desconeguda obra d’en Ricart. Mereix destacar la seva aportació en una projectada sèrie de segells de correu aeri de la República que, malauradament, no va tenir temps de veure la llum. En la nostra exposició teniu l’oportunitat de veure una de les proves d’aquesta sèrie fetes per l’impremta Oliva de Vilanova amb el gravat original de Ricart.
L’exposició es pot visitar als locals de la Penya Filatèlica (carrer Marquès del Duero, 15 a Vilanova i la Geltrú) en horari de 18.00 a 21.00 hores els dies feiners, de 14.00 a 21.00 hores el dissabte i de 10.00 a 14.00 hores diumenge.
Un que nos’s dona –Què és, per tu, el català?… Idioma o dialecte? ‘La Esquella de la torratxa : periódich satírich, humorístich, il-lustrat y lilterari’ — Any XXXVII Número 1928 (10−12−1915) |
Plat del dia –Què? Que no li agrada la llengua a la Catalana? ‘La Esquella de la torratxa : periódich satírich, humorístich, il-lustrat y lilterari’ — Any XXXVII Número 1931 (30−12−1915) |
Arxiu històric del servei meteorològic nacional dels Estats Units, amb gravats de tornados, huracans, tempestes, pluja, llampecs, inundacions… i altres fenòmens meteorològics
![]() | ![]() |
|---|---|
![]() | |
Tres gravats que mostren l’aspecte de les esglésies de Santa Maria (erròniament identificada com Sant Pere) i Sant Miquel de Terrassa a finals del segle XIX. Són del volum I dedicat a Catalunya de “Recuerdos y bellezas de España. Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia” de Pau Piferrer i Francesc Pi i Margall i publicat per l’establiment tipogràfic Daniel Cortezo de Barcelona.
Els gravats són obra de Miguel Joaritzi.
La “Dansa de la mort” de Verges és una representació que es realitza a la processó de Dijous Sant a la població empordanesa de Verges. L’any passat, el diari boston.com utilitzava una fotografia d’aquesta peculiar processó per il·lustrar la celebració de la Setmana Santa a Europa.
Antoni Bulbena i Tosell, de qui fa uns dia ens parlava el Gazophylacium (“L’extravagant lexicògraf Antoni Bulbena i Tosell”) i del que avui també en parla el Piscolabis Librorum sobre les seves publicacions de contingut eròtic (“L’erotisme bibliòfil català, Antoni Bulbena i Tosell”), va publicar l’any 1903 el llibre “La dança de la mort. Cobles devotes”.
És una edició de tiratge reduït (segons la justificació d’impressió només es publicaren 300 exemplars en paper setinat i 35 exemplars addicionals en paper de fil, numerats), que prenent com a base un manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca de l’Escorial, documenta els passos de la processó:
Ací comença la dança general, en la qual tracta com la Mort diu e avisa a totes les criatures que posen esment en la brevetat de lur vida, que no-n facen major cabal d’aquell que ella mereix. E aximateix los diu e rquier que vegen o ogen bé çò que los savis prehicadors los diuen e amonesten en cascun jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En aprés, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vinguen de lur bon grat o contra la lur voluntat.”
Google ens ha fet l’enorme favor de digitalitzar l’exemplar que es conserva a la Harvard University de Cambridge, al costat de Boston (això tanca el cercle amb la notícia abans comentada del boston.com).
D’aquesta digitalització he recuperat els següents gravats representatius de la Dansa de la Mort:
![]() | |
|---|---|
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
“Las plantas que curan y las plantas que matan: nociones de botánica aplicadas a la higiene doméstica : complemento de la obra La vida normal y la salud” és una guia il·lustrada sobre plantes medicinals, publicada per l’editorial Montaner y Simón de Barcelona i escrita pel “Doctor Rengade”.
L’editorial Montaner y Simón, fundada a Barcelona l’any 1867 per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, va ser l’editorial més prestigiosa i important, així com la principal exportadora de llibres al continent americà.
Inicialment tenia la seva seu a la Plaça de Catalunya xamfrà amb la Rambla de Catalunya, però cap a l’any 1880 es va traslladar a un edifici de nova planta, obra de Lluís Domènech i Montaner (nebot del primer dels fundadors), al carrer d’Aragó entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia.
Actualment aquest edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies. Al seu sostre hi ha instal·lada l’escultura “Núvol i cadira”.
Aquest llibre és un manual pràctic sobre les propietats de les principals plantes, amb nombrosos gravats calcogràfics d’una gran qualitat. Es tracta d’un llibre amb àmplia difusió a l’època, com ho demostra el bon nombre d’exemplars que hi ha a les biblioteques del país. És un llibre que fins fa pocs anys encara s’ha anat reeditant (la última l’any 2004).
Algunes edicions del llibre tenen una bonica enquadernació modernista, encara que el meu exemplar té unes simples tapes de cartó sense cap caràcter destacable.
És un llibre fàcil d’aconseguir, encara que sovint els preus estan molt inflats. Jo el vaig trobar ja fa uns mesos per poc més de vint euros, però a Vialibri hi ha qui el ven per més de dos-cents. Hi ha, però, exemplars pels voltants de cinquanta euros.
Alguns exemples de la qualitat dels gravats calcogràfics.
Documental de la Biblioteca Nacional espanyola sobre les principals tècniques de gravat artesanal: xilografia, calcografia, aiguafort, litografia i serigrafia.
Gravat de la Biblioteca de Poblet a començaments del segle XIX, abans de l’exclaustració del 1835. Del volum corresponent a Catalunya del “Voyage pittoresque et historique en Espagne” d’Alexandre de Laborde.
Els mobles que es veuen contenien la biblioteca donada per Pere Antoni d’Aragó, duc de Sogorb i de Cardona.
Aquesta litografia, amb l’escut de la Real Junta de Comercio de Cataluña, va ser la primera realitzada a Catalunya, l’any 1815 per Josep March.
La introducció d’aquesta tècnica l’explica la Pilar Vélez a l’article “La litografia a Catalunya de 1815 a 1855. De Josep March a Eusebi Planas” (Locus Amoenus número 3, pàgines 147–160).
Aquest gravat de la Columna Trajana (de dos metres i mig de longitud), juntament amb un parell més de la Columna Antonina i la Columna d’Antoninus i Faustina, realitzats a finals del segle XVIII per Giovanni Battista Piranesi i el seu fill Francesco Piranesi, poden ser perfectament el rècord mundial al gravat més monumental confeccionat amb múltiples fulls separats.
Vist a Notes for Bibliophiles.