La “Dansa de la mort” de Verges és una representació que es realitza a la processó de Dijous Sant a la població empordanesa de Verges. L’any passat, el diari boston.com utilitzava una fotografia d’aquesta peculiar processó per il·lustrar la celebració de la Setmana Santa a Europa.

Antoni Bulbena i Tosell, de qui fa uns dia ens parlava el Gazophylacium (“L’extravagant lexicògraf Antoni Bulbena i Tosell”) i del que avui també en parla el Piscolabis Librorum sobre les seves publicacions de contingut eròtic (“L’erotisme bibliòfil català, Antoni Bulbena i Tosell”), va publicar l’any 1903 el llibre “La dança de la mort. Cobles devotes”.

És una edició de tiratge reduït (segons la justificació d’impressió només es publicaren 300 exemplars en paper setinat i 35 exemplars addicionals en paper de fil, numerats), que prenent com a base un manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca de l’Escorial, documenta els passos de la processó:

Ací comença la dança general, en la qual tracta com la Mort diu e avisa a totes les criatures que posen esment en la brevetat de lur vida,  que no-n facen major cabal d’aquell que ella mereix. E aximateix los diu e rquier que vegen o ogen bé çò que los savis prehicadors los diuen e amonesten en cascun jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En aprés, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vinguen de lur bon grat o contra la lur voluntat.”

Google ens ha fet l’enorme favor de digitalitzar l’exemplar que es conserva a la Harvard University de Cambridge, al costat de Boston (això tanca el cercle amb la notícia abans comentada del boston.com).

D’aquesta digitalització he recuperat els següents gravats representatius de la Dansa de la Mort:

“Las plantas que curan y las plantas que matan: nociones de botánica aplicadas a la higiene doméstica : complemento de la obra La vida normal y la salud” és una guia il·lustrada sobre plantes medicinals, publicada per l’editorial Montaner y Simón de Barcelona i escrita pel “Doctor Rengade”.

L’editorial Montaner y Simón, fundada a Barcelona l’any 1867 per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, va ser l’editorial més prestigiosa i important, així com la principal exportadora de llibres al continent americà.

Inicialment tenia la seva seu a la Plaça de Catalunya xamfrà amb la Rambla de Catalunya, però cap a l’any 1880 es va traslladar a un edifici de nova planta, obra de Lluís Domènech i Montaner (nebot del primer dels fundadors), al carrer d’Aragó entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia.

Actualment aquest edifici és la seu de la Fundació Antoni Tàpies. Al seu sostre hi ha instal·lada l’escultura “Núvol i cadira”.

Aquest llibre és un manual pràctic sobre les propietats de les principals plantes, amb nombrosos gravats calcogràfics d’una gran qualitat. Es tracta d’un llibre amb àmplia difusió a l’època, com ho demostra el bon nombre d’exemplars que hi ha a les biblioteques del país. És un llibre que fins fa pocs anys encara s’ha anat reeditant (la última l’any 2004).

Algunes edicions del llibre tenen una bonica enquadernació modernista, encara que el meu exemplar té unes simples tapes de cartó sense cap caràcter destacable.

És un llibre fàcil d’aconseguir, encara que sovint els preus estan molt inflats. Jo el vaig trobar ja fa uns mesos per poc més de vint euros, però a Vialibri hi ha qui el ven per més de dos-cents. Hi ha, però, exemplars pels voltants de cinquanta euros.

Alguns exemples de la qualitat dels gravats calcogràfics.

Get the latest Flash Player to see this player.

Documental de la Biblioteca Nacional espanyola sobre les principals tècniques de gravat artesanal: xilografia, calcografia, aiguafort, litografia i serigrafia.

Biblioteca de Poblet — Gravat d’Alexandre de Laborde

Gravat de la Biblioteca de Poblet a començaments del segle XIX, abans de l’exclaustració del 1835. Del volum corresponent a Catalunya del “Voyage pittoresque et historique en Espagne” d’Alexandre de Laborde.

Els mobles que es veuen contenien la biblioteca donada per Pere Antoni d’Aragó, duc de Sogorb i de Cardona.

Escut de la Real Junta de Comercio de Cataluña — Josep March — 1815

Aquesta litografia, amb l’escut de la Real Junta de Comercio de Cataluña, va ser la primera realitzada a Catalunya, l’any 1815 per Josep March.

La introducció d’aquesta tècnica l’explica la Pilar Vélez a l’article “La litografia a Catalunya de 1815 a 1855. De Josep March a Eusebi Planas” (Locus Amoenus número 3, pàgines 147–160).

La Columna de Trajà — Gravat del segel XVIII

Aquest gravat de la Columna Trajana (de dos metres i mig de longitud), juntament amb un parell més de la Columna Antonina i la Columna d’Antoninus i Faustina, realitzats a finals del segle XVIII per Giovanni Battista Piranesi i el seu fill Francesco Piranesi, poden ser perfectament el rècord mundial al gravat més monumental confeccionat amb múltiples fulls separats.

Vist a Notes for Bibliophiles.

Exposició online sobre els fons dipositats a la Biblioteca de Montserrat de gravats d’autors catalans del segle passat.

Una part destacada del fons gràfic de la Biblioteca de Montserrat correspon a autors catalans del segle XX. La majoria dels gravats d’aquest apartat són fruit de donacions dels mateixos autors, dels editors o, en alguns casos, de particulars. Dia a dia, aquesta col·lecció va augmentant gràcies a nous llegats i donacions. Tot i que de moment no conformen una col·lecció homogènia, ja que encara hi ha algunes absències importants, representen un bon exponent de la gràfica catalana moderna, amb gairebé tots els noms imprescindibles, des d’un punt de vista de la història del gravat català contemporani.

Els autors representats inclouen a Ràfols Casamada, Alexandre de Riquer, Guinovart,  Joan Miró, Xavier Mariscal, Picasso, Tàpies, Dalí… i un llarg etcètera. Per estils hi ha modernisme, noucentisme, avantguarda, abstraccions, art conceptual…

Em permeto escollir aquesta xilografia de l’Enric Cristòfor Ricart, l’Apoteosi de Montserrat com a tall d’exemple:

Apoteòsi Montserrat

Visions de l’an deux mille és una curiosa exposició online de la Biblioteca Nacional de França que ens mostra com s’imaginaven a començaments del segle XX la vida a l’any 2000.

Així, l’any 1910 pensaven que aquest seria l’aspecte d’un barber de l’any 2000:

El lavabo de senyores tindria aquest aspecte:

I el diari ja no el llegíriem, sinó que l’escoltaríem a través d’un gramòfon:

Finalment, aquest seria l’aspecte d’una escola:

De la Base de dades del British Museum, gravats de Giacomo Paolini, el títol de la sèrie és “Grotesque Alphabet in Mythological Landscapes”. Segle XVI

Ateone mutato in Cervo da Diana	Bacco Trionfante
Cadmo mutato in Serpente con la moglie	Dedalo
Enea che porta Anchise suo pa dre sulle spalle	Fetonte guisa il carro del sole
Ganimede rapito da giove	Hercole entrando nel’inferno Amazza Cerbero
Ifigenia condotta al sagrificio	Licaone mutato in Lupo
Avaritia del Re Mida	Narcisso s’inamora de si stesso et dive ta un fiore
Eccellenza d’Orfeo nel sonare et lametarsi	Morte de Pyramo & Tisbe
Quinto Curtio	Rololo et Remo primi fondatori de Roma
Serena	Terseo unice il Minotauro et inganna Arianna
Plutone Venere et Cupido	Zarantani

L’Institut Cartogràfic de Catalunya ofereix la seva Cartoteca digitalitzada on, entre altres materials, es poden trobar mapes de Catalunya, mapes d’Espanya, edicions de guerra dels fulls del Mapa Topográfico Nacional a escala 1:50.000, mapes d’Europa, mapes d’Amèrica, mapes d’Àsia i d’Oceania, mapes d’Àfrica i mapes del món i de grans regions des del segle XVI i fins a l’actualitat.

També hi ha la col·lecció de vistes de pobles de Catalunya i de tot el món que és un recull del testimoni de l’evolució del paisatge i les poblacions des del segle XVI i fins al segle XX.

Finalment, el Fons Gaspar de fotografies aèries obliqües dels pobles de Catalunya de començaments del segle XX i els Fotoplànols de ciutats catalanes de 1945 a 1949.

Tota aquesta meravella de digitalització queda oculta per un sistema de cerca ineficaç i del tot inútil o la mala idea alhora de ficar els segells de goma al damunt de les imatges :(

“Eclipses luminarium summa fide et accurata diligentia supputatae, ac figuris coloribusque suis artificiose depictae, quarum rationes ab anno domini 1554. usque in annum domini 1600. se extendunt et ad meridianum Viennae Austriae referuntur — BSB Cod.icon. 181″ és un llibre escrit per Cyprian Leowitz i publicat l’any 1555 i disponible online a la Biblioteca Digital de la Universitat de l’estat de Bavària.

Cyprian Leowitz va ser un astròleg contemporani de Nostradamus i que va predir la fi del món per a l’any 1584.

Com podeu veure, els gravats són d’una bellesa inqüestionable.

Vist a BibliOdissey.

El Mapa de Waldseemüller, també conegut com Universalis Cosmographia, és un mapamundi publicat l’abril del 1507 i té la particularitat de ser el primer document on surt el nom “Amèrica”. El mapa està format per dotze gravats en fusta i una mida de 137x244 cm.

Originalment es van imprimir 1.000 còpies, però només una ha arribat als nostres dies. Va ser adquirida l’any 2001 per la Library of Congress dels Estats Units per deu milions de dòlars.

Gravats de l’edició de 1928 a cura de Ramon Miquel i Planas de la “Llegenda del llibreter assassí de Barcelona”. Se’n va fer una tirada de 500 exemplars en paper de fil Guarro i 25 exemplars en paper japonès, tots numerats.

Interessant post al bloc piscolabis librorum: “Wool. La vida d’una dona. El primer còmic català” sobre el que, amb tota probabilitat, és el primer còmic en català publicat.

El contingut pertany al gènere de les històries moralistes de l’època i que ja tindrem temps de comentar al llarg de la vida (esperem) d’aquest Piscolabis Librorum. L’argument, ras i curt, és la vida de l’Elvira, una noia (filla d’un Guàrdia dels Balls del Liceu) que vol viure la vida de gresca del moment i se’n va amb un i amb l’altre fins que aconsegueix viatjar a París. Sempre busca homes amb possibilitats econòmiques que li paguin els capricis. Finalment mor després de patir una malaltia que l’embogeix (segurament sífilis). L’àlbum acaba amb la tètrica i moralitzadora imatge del pare plorant davant de la tomba de la noia mentre diu: -¡Quan era viva tots la buscaban, y ara sols la busco jo! ¡Com cambian las cosas en lo mon!