“Reading”. Història de la lectura a Harvard

Reading és una exposició sobre la història intel·lectual, cultural i política de la lectura tal i com queda reflectida a la biblioteques de Harvard.

“Albert Ràfols-Casamada. El traç i la paraula”

Al Museu d’Art de Cerdanyola, exposició “Albert Ràfols-Casamada. El traç i la paraula”:

Posa de manifest la gran importància de la pintura i la poesia en l’obra de l’artista català recentment desaparegut. Dues formes d’expressió que es complementen i dialoguen a través de 33 obres originals mai vistes fins ara i que combinen suports com el paper o el cartró i tècniques també diverses com el collage, la pintura i el grafit. Obres que se situen cronològicament entre finals dels anys 60 i principis de 2000 i que van acompanyades de diverses poesies de Ràfols-Casamada.L’exposició, produïda per la Fundació Palau amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és itinerant i a partir de dijous es podrà veure al Museu d’Art de Cerdanyola, on s’hi estarà fins al 9 de maig. Posteriorment s’exhibirà a Igualada, Ripollet, Terrassa i Sant Celoni.

A l’Arxiu de la Corona d’Aragó (carrer dels Comtes 2, Barcelona), exposició sobre de la correspondència entre els monarques de la Corona d’Aragó i els màxims mandataris dels regnes àrabs de la Mediterrània.

La lectura de les cartes dels reis musulmans de la Mediterrània conservades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó deixen una empenta profunda en l’observador modern. Junt amb els negocis que tracten els sobirans, i que en són l’objecte principal, la correspondència diplomàtica àrab medieval manifesta sentiments honorables: una sinceritat i pietat intenses, una convicció arrelada en la tolerància religiosa, una mà estesa vers la cerca d’una solució dialogada i pacífica per als conflictes i, per damunt de tot, una profunda amistat cap als reis de la Corona d’Aragó, expressada amb tota delicadesa, sovint fins i tot de forma excessivament ampul·losa. Una amistat perfumada, com es diu en aquests mateixos documents. Aquesta cortesia diplomàtica no va perdre del tot ni tan sols quan el “multilateralisme” que caracteritzà la Mediterrània medieval fou succeït, ja a l’època moderna, per la lluita per l’hegemonia entre les dues potències imperials del moment en aquesta regió, la Monarquia Hispànica i la Porta Sublim, com mostren els documents extraordinaris de l’Archivo General de Simancas que completen l’exposició.

Es pot visitar al Palau del Lloctinent, de dilluns a diumenge de 10.00 a 19.00 hores.

Dijous vinent s’inaugura al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Jaume Vicens i Vives i la nova història”.

Aquesta exposició, que s’emmarca dins de l’anomenat “Any Jaume Vicens i Vives” de commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives i el cinquentenari de la seva mort, es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya fins al 30 de març. Posteriorment iniciarà un període d’itinerància a Girona (abril-maig), Toledo (juny), Roses (juliol-octubre), Baeza, Sevilla, Saragossa, Madrid, València i Pamplona.

Atles Klencke

[The Guardian] Largest book in the world goes on show for the first time explica que aquest estiu es podrà veure, per primera vegada en una exposició a la British Library, l’atles Kenckle… un especacular atles que fa 1,75 metres d’alt per 1,9 metres d’ample, imprès ara fa 350 anys.

Vist a Sobre Llibres.

Exposició de goigs a Manlleu

La conferència inaugural es realitzarà el dissabte, 16 de gener, a les 18.00 hores, amb el títol: “Els goigs: uns documents únics”, a càrrec de Nora Vela, professora de Bibliografia de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (i autora de l’imprescindible bloc bibliogoigs).

Vist a la devocioteca.

Exposició sobre la tipografia Helvetica

Al Museu Disseny Hub Barcelona (carrer de Montcada 12, Barcelona), exposició sobre el tipus de lletra Helvetica, que ara fa dos anys va celebrar els 50 anys d’existència. Enguany se celebra el centenari del dissenyador suís Max Miedinger, creador d’aquesta tipografia.

El recorregut de l’exposició inclou una cronologia de la implantació de l’Helvetica al llarg dels últims cinquanta anys i alguns dels seus precedents. En aquest sentit, el projecte va més enllà de fer història i pretén mostrar l’enorme repercussió de l’Helvetica en l’àmbit de la comunicació visual contemporània. La mostra planteja alhora la recerca i la celebració d’una font considerada per molts la més coneguda del món.

Es pot visitar fins al 7 de febrer en horari de dimarts a dissabte (de 11.00 a 19.00 h), els diumenges (de 11.00 a 20.00 hores, amb entrada gratuïta) i els festius (de 11.00 a 15.00 hores).

El 4 de febrer, a les 19.00 hores, es projectarà el documental “Helvetica”, de Gary Hustwit, al MACBA.

Exposició online sobre les marques que deixen els lectors als llibres

A la web del Jill Museum & Manuscript Library hi ha l’exposició “Book Marks. The Trail Readers Leave Behind”, que tracta sobre les marques que han deixat en els llibres els lectors que, durant segles, els han llegit: inscripcions, danys, fulls doblegats…

Durant aquestes festes de Nadal, es poden visitar a Barcelona quatre exposicions relacionades amb el món del llibre:

• “Petits editors, grans llibres” al FAD, fins el 22 de gener.
• “Muses de la impremta” al Museu Diocesà de Barcelona, fins el 31 de gener.
• “Religió, llengua, cultura, a Catalunya” al Palau Robert, fins el 31 de gener.
• “Convidats d’honor” al MNAC, amb el Beatus Liebanensis (s. XII), els Usatges i Constitucions de Catalunya (s. XIV) i una il·luminació de Bernat Martorell (s. XV). Fins l’11 d’abril.

No directament relacionada amb el llibre –encara que també hi té presència, és l’exposició “Montserrat és”, al Palau Moja. Fins el 28 de gener.

Actualització: M’oblidava de l’exposició “Els mons de l’islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, que es pot visitar al CaixaForum fins al 17 de gener i on l’escriptura i el llibre hi té una destacada presència.

Actualització 2: També hi ha l’exposició sobre Quim Monzó a l’Arts Santa Mònica (per cert, amb una pàgina web que personalment em mareja). Fins l’11 d’abril.

Exposició “Petits editors, grans llibres” al FAD

Ahir es va inaugurar al FAD l’exposició “Petits editors, grans llibres. Estratègies de resistència en un marc de canvis estructurals”.

Organitzada pel FAD (Foment de les Arts i del Disseny), l’exposició «Petits editors, grans llibres» es planteja com una demostració de la fortalesa de les persones. Un aplaudiment als individus, col·lectius, emprenedors, amb opinió, compromesos, que comparteixen la necessitat d’expressar-se i el constant enfrontament amb l’adversitat. Es tracta d’una mostra de llibres publicats en els últims 15 anys on la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre del rendiment econòmic.

«Petits editors, grans llibres» és una exposició formada única i exclusivament per llibres i consta de prop 500 exemplars de 101 editorials. La mostra inclou gèneres molt diversos, des d’assaig a narrativa, passant per poesia, llibre il·lustrat, monografies, llibre de referència, guions, llibre infantil, còmic, o llibre d’artista, entre d’altres.

Aquesta gran quantitat de material ens permet reflexionar sobre els grans debats que es planteja el món editorial, en el present i en el futur. Com afectarà el llibre electrònic al llibre imprès? Com plantejar els drets d’autor en la distribució digital? Com difondre la tasca editorial quan es disposa d’escassos recursos econòmics? Com produir llibres respectant el medi ambient? L’exposició dóna a conèixer les estratègies de resistència dels petits editors en aquest marc de canvis estructurals.

L’exposició es pot visitar, gratuïtament, a la sala d’exposicions del FAD, al convent dels Àngels (plaça dels Àngels, Barcelona) fins al 22 de gener del 2010. L’horari és de dilluns a divendres, de 14 a 20 hores. L’horari d’aquestes festes és: tancat el 25 de desembre i l’1 de gener; el 26 i 27 de desembre de 11 a 15 hores i els dies 28, 29 i 30 de desembre i els dies 2 i 3 de gener de 11 a 20 hores.

Més informació sobre el contingut de l’exposició en aquest document.

Manuscrit del segle XI, el llibre més antic d’Escòcia

Si durant les properes setmanes visiteu Edinburgh, tindreu l’excepcional oportunitat de veure el llibre més antic d’Escòcia… és la segona vegada, en mil anys, que el llibre es pot veure en una exposició (l’ocasió anterior va ser el 1967). L’exposició es podrà veure des d’avui divendres i durant tres mesos. Més detalls a Scotland’s oldest book goes on display for first time.

Catàleg de l’exposició “Muses de la impremta”

Dilluns es va inaugurar al Museu Diocesà l’exposició “Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Seglex XVI-XIX”, que es pot visitar fins al 31 de gener del 2010, organitzada pel Museu Diocesà de Barcelona i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

A l’exposició es poden veure 37 llibres (més 9 llibres addicionals editats a Mèxic) que tenen per comú demoninador portar la signatura de tallers dirigits per dones, sovint amb el nom de “Vídua de” o “Filla de”.

Alguns d’aquests llibres són títols ben destacats per a la història del llibre, com per exemple la primera edició impresa del “Llibre dels fets” de Jaume I.

El catàleg de l’exposició, que es pot adquirir al mateix museu per 25 €, conté els següents treballs:

• “Las musas ignoradas. Estudio historiográfico del papel de la mujer en el ámbito de la imprenta” (Albert Corbeto)
• “La mujer y la imprenta en las colonias españolas de América: México, Guatemala y Perú” (Marina Garone Gravier)
• “Tipografia i textos en el taller de la impressora Jerònima Galés (València, segle XVI)” (Rosa M. Gregori Roig)
• “Doña Brígida Maldonado, la Familia Cromberger, y la imprenta sevillana” (Natalia Maillard Álvarez i Clive Griffin)
• “Cultura escrita del Derecho en las imprentas de Viudas. Impresos jurídicos menores (Barcelona, siglos XVII-XIX)” (José Calvo González)
• “Mujeres al borde de una imprenta: impresoras catalanas del siglo XVIII” (Aitor Quiney)
• “Editoras e impresoras madrileñas del sigo XVIII” (Antonio Arroyo Almaraz)
• “La impremta del XIX, patrimoni femení” (Montserrat Comas Güell)

Finalment hi ha una reproducció fotogràfica de la pàgina de títol de totes les obres exposades. En total són 280 pàgines.

Anotació de Julio Cortázar a “Poesía y literatura”, de Cernuda: “No, hombre, por favor!”

Los libros de Cortázar es una exposición reunida y comentada por Jesús Marchamalo que recoge una selección de los libros de Julio Cortázar. Esta nos dice mucho sobre su personalidad, gustos, aficiones, afinidades y amistades literarias. El recorrido por los escolios y anotaciones, las dedicatorias, las notas cariñosas y los marcapáginas caprichosos abandonados entre las hojas de un volumen es un viaje por pequeñeces solo aparentes. Y revela mucho más de lo que nos dice esa apariencia sobre una enorme figura de las letras universales.

Flor conservada a l’interior de l’exemplar del llibre “Anthologie des poètes du xix siècle” propietat de Julio Cortázar

Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya

A partir d’avui, 2 de desembre, i fins el dia 11 d’abril del 2010, al MNAC es podrà visitar l’exposició “Convidats d’honor. Commemoració del 75è aniversari del MNAC”, on s’han reunit 75 obres mestres de l’art català, pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al patrimoni eclesiàstic. La mostra permet fer un recorregut per la història de l’art català des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de peces de gran qualitat artística del romànic, del gòtic, del Renaixement, del barroc, del segle XIX i dels tres primers decennis del segle XX.

Una de les peces que es podrà visitar serà el relleu de Pere Oller per a la tomba de Ferran I el d’Antequera al Monestir de Poblet i que actualment es conserva al Louvre.

I també ben destacable és el “Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya”, manuscrit del segle XIV amb 165 fulls de vitel·la amb grafia gòtica, d’una extraordinària perfecció i amb excel·lents miniatures il·luminades.

El manuscrit fou encarregat pels barons de Montcada abans del 1336 i va passar a ser propietat de la Paeria el darrer quart del segle XIV; d’aquí que sigui l’arxiu municipal qui el custodiï i el conservi a hores d’ara.

En ell es troben els següents textos:

• Usatges de Barcelona, es tracta d’una copia llatina amb gloses. És un conjunt d’escrits d’usos feudals redactat per un jurista anònim possiblement durant el regnat d’Alfons I el Cast.
• Constitucions de Pau i Treva, malgrat que el seu origen és eclesiàstic, en aquesta època i en aquest cas, els capítols de Pau i Treva són diferents disposicions dictades pels comtes de Barcelona des d’Alfons I fins Jaume I per a pacificar el Principat de la violència feudal.
• Les Commemoracions de Pere Albert que sovint es troben en els Usatges, apareixen dividides en les dues parts habituals.
• El tratado de Batalla, es tracta d’una obra jurídica redactada probablement entre els anys 1251 i 1255. El seu contingut consisteix en la regulació del procediment que era precís seguir en el dol judicial.
• Després fins al final del volum apareixen nombroses disposicions aprovades en Corts de Pere II a Alfons III, degudament classificades segons l’ordre de les reunions. En general es tracta de constitucions o sigui, acords que amb aquesta o amb d’altres denominacions com estatuts, ordenacions o capítols, tenien un caràcter general.

Aquest manuscrit és un d’aquells compendis jurídics que com d’altres, servien o per a facilitar el treball dels professionals del dret o com a objecte de luxe per les riques il·luminacions de que consta o en definitiva per a la pràctica diària i la consulta de les diferents administracions publiques.

L’entrada a l’exposició és lliure.

Exposició “Muses de la impremta”

L’Associació de Bibliòfils de Barcelona i el Museu Diocesà de Barcelona organitzen, de l’1 de desembre i fins al 31 de gener del 2010, l’exposició “Muses de la impremta. La dona a les arts del llibre, segles XVI-XIX”. Es podrà visitar al Museu Diocesà de Barcelona, a l’edifici de la Pia Almoina, en horari de dimarts a dissabte (10.00 a 14.00 i 17.00 a 20.00) i diumenge (11.00 a 14.00).

Si bé es cert que des de l’inici de l’art tipogràfic al segle XV, i fins a principis del segle XIX, l’edició i la impremta foren un negoci fonamentalment de caràcter familiar, la història del llibre no ofereix pràcticament referències a la presència i a la participació de les dones. L’escassa consideració amb la que s’ha tractat l’activitat de moltes impressores s’ha justificat, algunes vegades, subratllant la situació circumstancial que les va permetre assolir la direcció dels establiments, to i que en realitat la falta de notícies sobre les tasques que varen realitzar s’hauria de relacionar en molts casos amb els prejudicis i amb un coneixement molt superficial de l’autèntic funcionament dels tallers d’impremta.

[…]

La intenció de la mostra “Muses de la impremta” és exposar els llibres i altres materials de l’àmbit imprès que posin de manifest la intervenció de la dona en la direcció dels establiments tipogràfics, així com la seva participació en alguns dels processos que intervenen en la realització dels productes editorials.

El dia 2 de desembre, a les 18.30 hores, es farà l’acte de presentació de la conferència al Palau del Lloctinent (seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, carrer dels Comtes 2), amb la participació dels comissaris de l’exposició, Marina Garone Gravier i Albert Coberto, i conferències de les doctores Rosa M. Gregori Roig, Àngels Solà i Parera i Marina Garone Gravier.

Gràcies, Galderich, per fer-me arribar la informació, trobada al bloc mexicà “Hispanoamérica. Artes del libro”.