Publicat el catàleg de l’exposició «Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE» que es pot visitar, fins el 19 de maig, a la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid (Espanya). Està disponible de forma gratuïta (en format PDF, 200 MB) o bé en paper (40 €).

«Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»

El contingut del catàleg és:

• «En Cordoban colorado enquaderne este» — Introducció i característiques de l’enquadernació mudèjar
  
• «La estructura decorativa de la encudernación mudéjar»
• «Las encuadernaciones mudéjares con tapas de papelón: tipologías orientales en el occidente medieval»
• «La pervivencia en el siglo XVI del estilo mudéjar o “pie de moro” en España»
• Catàleg de l’exposició, dividit en quatre àmbits
  • «1. El contexto histórico y social»
  • «2. Influencias en la encuadernación mudéjar»
  • «3. El estilo mudéjar»
  • «4. Las estructuras de la encuadernación mudéjar»
• Estudi de la col·lecció
  • Descripció de les enquadernacions
  • Estudi de les tipologies
  • Estudi de les tipologies (cosits)
  • Estudi dels ferros
• Estudis complementaris
  • El marc històric (1369−1516)
  • El llibre i la impremta incunable a Espanya
  • Apunts per a la història del llibre manuscrit hispano-àrab
  • El col·leccionisme i l’heràldica

El catàleg inclou alguns vídeos incrustats sobre les tècniques d’enquadernació així com alguns dels llibres mostrats a l’exposició.

Fins el 19 de maig es pot visitar a la Biblioteca Nacional de Madrid, a Espanya, l’exposició «Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»

«Piel sobre tabla. Encuadernaciones mudéjares en la BNE»

Es tracta d’una mostra de cinquanta-dos exemplars de diversa procedència (Catedral de Toledo, convent de San Vicente de Plasència, Reial monestir de Santa Maria de Poblet, catedral d’Àvila o el monestir de Sant Llorenç d’El Escorial) que formen part del fons de la Biblioteca Nacional espanyola. Addicionalment també es mostren algunes fotografies del segle XIX signades per Laurent amb vistes de l’arquitectura mudèjar, així com dos dibuixos de Marià Fortuny i un aiguafort de Rembrandt que representa una sinagoga.

La Biblioteca cuenta con un fondo excepcional de encuadernaciones mudéjares, no solamente por su cantidad y calidad, sino también por la diversidad de sus procedencias y temática. La encuadernación española es conocida principalmente por el florecimiento del mudéjar entre los siglos XII al XVI, destacando los trabajos efectuados en ciudades como Toledo, Plasencia, Barcelona, Segovia o Zaragoza. El estilo mudéjar es consecuencia de la coexistencia de artesanos musulmanes, cristianos y judíos y de la asimilación de las tradiciones decorativas andalusíes en los reinos cristianos. Sus rasgos más significativos son el empleo de elementos con forma de cuerda, las estructuras de lacerías y la estampación en seco, gofrada o cincelada. A partir del siglo XV se incorpora una nueva técnica de decoración: el dorado.

Los artesanos mudéjares encontraron en las cubiertas de los libros un soporte ideal para desplegar todo su repertorio de geometrías, complejas lacerías y claroscuros, y supieron adaptarse a las nuevas exigencias del libro impreso, sustituyendo materiales y mejorando las técnicas, facilitando así la transición al arte moderno de la encuadernación.

El catàleg de la mostra estarà disponible en format PDF a partir del 4 d’abril. Aquest mateix dia se celebrarà a Madrid la jornada «Los laberintos del mudéjar. El libro entre los siglos XIV y XVII».

Un nou bloc especialitzat en enquadernacions medievals, «Medieval Bookbindings», escrit per Alexandra Gillespie (professora d’estudis medievals de la universitat de Toronto).

La Biblioteca de Catalunya organitza, entre el 15 i el 17 d’abril, un curs de vint-i-una hores especialitzat en tècniques de restauració d’enquadernacions en pergamí per a professionals de la restauració i la conservació

Curs dirigit a professionals de la restauració i conservació de document gràfic per a conèixer a fons les característiques de les diferents enquadernacions en pergamí, les seves estructures i la resposta del material i de les estructures d’enquadernació als tractaments, és de vital importància a l’hora d’establir els criteris i les tècniques d’intervenció en la restauració d’enquadernacions en pergamí. Algunes de les tècniques emprades habitualment desvirtuen l’objecte original, motiu pel que, amb freqüència, les cobertes són substituïdes en els tallers.

Un breu vídeo publicat per «La Vanguardia» on podem veure a l’enquadernador Josep Cambras treballant al seu taller del carrer de Muntaner:
http://media.caballe.cat/2012/12/JosepCambras.flv

Interessant vídeo on Don Taylor ens parla de la seva feina d’enquadernador artesà a Toronto (Ontàrio, Canadà)