header159
Índex *Arxiu *Ressenyes *Bibliofília /Biblioteques /Enquadernació / Història del llibre *Poblet /Montserrat /Terrassa *Subhastes/fires *Gats *Versió antiga

Col·leccionistes de còmics, cromos i anuncis

1 agost 2011 — Classificat com a: Col·leccionisme
Comentaris (1)
http://media.caballe.cat/2011/08/colleccionistes-paper.flv

Ressenya: «La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington: El coleccionismo de libros antiguos y objetos de arte»

«La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Hintington: El coleccionisme de libros antiguos y objetos de arte»

«La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Hintington: El coleccionisme de libros antiguos y objetos de arte»

El 30 de gener de 1903, el bibliòfil català Isidre Bonsoms escrivia una carta a un mecenes nord-americà, amb aquest contingut:

Muy señor mío y de mi mayor consideración.

Debo la dirección de Ud. al amigo don M. Murillo de Madrid y si me permito dirigirme a Ud. sin tener el gusto de conocerle personalmente, es para enterarle de un asunto que le podría interesar.

Pero ante todo permítame Ud.  que haga mi propia presentación. Hace más de treinta años que tengo afición a los libros y hoy día me atrevo a llamarme bibliófilo. Poseo una colección cervántica bastante completa, con ejemplares casi todos, perfectos y además algunos libros y manuscritos raros y curiosos.

Como no hay duda que Cervantes con su Quijote contribuyó mucho a que no se escribieran aquellas patrañas llamadas libros de caballerías y que tanto deleitaron a nuestros abuelos, quiero añadir a mi colección cervántica todos los libros de caballerías que me sea posible conseguir, escritos en castellano o en catalán. Poseo ya un número bastante crecido de ellos y entre otros el ejemplar único de la traducción al castellano del Tirant lo Blanch de Valladolid, 1511.

Si no me han informado mal, Ud. compró a Quaritch una edición princeps en catalán, Valencia 1490. Si esto es cierto, y por más que ya me figuro que todo libro que entra en su biblioteca no sale para ser vendido, me voy a permitir proponer a Ud. un cambio que podría, como espero, ser de su agrado.

A mi vez, poseo una verdadera joya y es esta un manuscrito del siglo XV; la traducción completa en catalán del Decamerone de Boccaccio. Es único, inédito y en un magnífico estado de conservación. Entre otras personas que han venido a mi biblioteca para examinarlo y estudiarlo citaré a Ud. a Miss Carolina B. Bourland de Penssylvania, Denbiga Hall, Bryn Mawr. Esta señora pasó seis días tomando notas de dicho manuscrito y podría dar a Ud. todos los detalles necesarios.

Este manuscrito y uno o varios de los ejemplares de la adjunta nota se los ofrezco a Ud. en cambio de su ejemplar del Tirant lo Blanch, Valencia, 1490. No crea Ud. que aprecie yo en poco mi manuscrito ni lo demás que le ofrezco, pero para mí poseer el Tirant lo Blanch representa un paso más hacia la perfección de mi colección cervántica.

Comprendo que una simple nota no pueda dar a Ud. una idea exacta de mi Boccaccio, pero si en principio está Ud. dispuesto al cambio que le propongo, haré sacar fotografías de las hojas que desee y se las mandaré. Me pongo, pues, a su disposición para dar a Ud. todos los detalles que pueda Ud. desear, tanto del Boccaccio, como de los demás libros de la siguiente lista. Esperando que se servirá Ud. honrarme con su contestación, aprovecho esta ocasión para ofrecerme de Ud. su afectuosísimo seguro servidor que besa su mano.

Firmado: Isidro Bonsoms

Seguia la carta amb una relació dels llibres oferts a canvi de l’incunable del Tirant, entre els que trobem diversos incunables i gòtics que ells sols ja convertirien qualsevol biblioteca en una autèntica joia.

Malauradament per als interessos de Bonsoms (i del país, com es veurà més endavant), el mecenes nord-americà va contestar negativament. Per a ell el Tirant s’havia convertit en una de les joies de la seva biblioteca de llibres de cavalleries que formaven el nucli del que tot just uns anys després seria la Hispanic Society de Nova York.

Ara bé, la resposta negativa no va impedir que entre tots dos bibliòfils s’iniciés una estreta relació epistolar i d’amistat en la distància durant la següent dècada. Vista la negativa a l’intercanvi, en Bonsoms es va oferir a mantenir contacte amb Huntington i coordinar-se, sense el coneixement dels llibreters, per tal de no competir entre ells per un llibre. Així li ofereix una llista dels llibres de Cervantes i de cavalleries de la seva biblioteca, inclosa al llibre i que dóna una idea de l’impressionant nivell de la mateixa. A la seva vegada, no s’està de suggerir-li la compra de llibres. comentar les seves adquisicions i oferir-li notícies de la venda d’objectes d’art.

Però no només intercanvien cartes. També es mantenen al dia dels catàlegs de les biblioteques de la noblesa que surten a la venda, s’intercanvien exemplars de les publicacions en que treballen (per exemple, el famós facsímil publicat per Huntington de l’incunable català del Tirant i que va dedicar a Bonsoms).

Malgrat que mai es varen arribar a conèixer, els dos bibliòfils varen arribar a un elevat nivell de coincidència. Des del plantejament de les seves col·leccions (Bonsoms es defineix com una persona que no negocia amb llibres; els que compra són per a la seva biblioteca i no per a especular) com en el sentit de país que tenen. Huntington farà de la seva biblioteca el nucli de la Hispanic Society mentre que Bonsoms farà diverses donacions a la tot just acabada de néixer Biblioteca de Catalunya.

En aquest llibre hi trobem com a nucli central un estudi de la correspondència, centrant-se especialment en l’anàlisi de com dos col·leccionistes de primer ordre compartien informació i experiències. Però a banda d’això, també hi ha una extensa relació biogràfica dels dos personatges en tot allò relacionat amb el món del llibre i l’art, així com les diverses persones amb les que varen interactuar.

Aquesta recuperació biogràfica és especialment important en el cas de l’Isidre Bonsoms, ja que la seva figura ha quedat pràcticament esborrada del record (veure, per exemple, la minsa biografia que hi ha a l’Enciclopèdia Catalana o la seva absència a la Wikipedia). En canvi, el llibre ens descobreix a un personatge de primer ordre en la recuperació de llibres catalans i espanyols, amb una biblioteca de primer ordre i una visió de país que el va portar a fer-ne donació a la Biblioteca de Catalunya, on avui en dia hi ha la sala Cervantina amb una de les millors col·leccions sobre Cervantes d’arreu del món, presidida pel quadre de Josep Vidal-Quadras, que també serveix de coberta al llibre, on Isidre Bonsoms projecte una ombra que es transforma en la figura del hidalgo al que tantes hores i recursos va destinar durant la seva vida.

És per tant un llibre de primera magnitud que ens recupera un fragment de la nostra història i ens dóna detalls sobre un dels grans mecenes de la història cultural catalana.

A la contraportada

Immaculada Socias Batet es profesora del Departamento de Historia del Arte de la Universitat de Barcelona. A lo largo de su trayectoria ha recibido numerosas becas y premios por parte de diversas instituciones. Ha escrito libros y ha publicado artículos en prestigiosas revistas nacionales e internacionales sobre el mundo de las estampas antiguas, así como del coleccionismo. Asimismo cabe destacar que en los últimos años ha realizado largas estancias en los Estados Unidos investigando diversas cuestiones en torno del mundo del coleccionismo, siendo uno de los frutos de esta actividad el presente libro.

Uno de los muchos tesoros ocultos e inéditos de la Hispanic Society of America es la correspondencia cruzada entre Isidre Bonsoms Sicart (1849−1922) y Archer Milton Huntington (1870−1955), la cual está constituida por casi un centenar de cartas cuyo arco cronológico se extiendo a lo largo de diez años, desde 1903 hasta 1913. Este extraordinario material epistolar es fundamental para comprender el momento álgido de la construcción de sus colecciones, a la vez que también refleja sus ideas y sentimientos, así como diversas vicisitudes de su trayectoria vital. Intercambio epistolar que ha sido el responsable del acercamiento biográfico a estos dos eminentes y conspicuos coleccionistas y que, por tanto, el libro se inicie con sus respectivas biografías.

Títol: «La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington: El coleccionisme de libros antiguos y objetos de arte»
Autora: Immaculada Socias Batet
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Associació de Bibliòfils de Barcelona
Primera edició, desembre del 2010
308 pàgines
ISBN 978−84−933−284−1−2
Preu: 30,00 €


Col·lecció de Sherlock Holmes a la Biblioteca Arús de Barcelona

28 juny 2011 — Classificat com a: Col·leccionisme
Comentaris (0)

La Biblioteca Arús de Barcelona ha rebut el llegat d’una important col·lecció dedicada a Sherlock Holmes, recollida per Joan Proubasta.

http://media.caballe.cat/2011/06/210611holmes.flv

Cinquena trobada de col·leccionistes de paper i joguines a les Cotxeres de Sants

8 juny 2011 — Classificat com a: Col·leccionisme, Subhastes i fires
Comentaris (0)
Cinquena trobada de col·leccionistes de paper i joguines

Cinquena trobada de col·leccionistes de paper i joguines

A les Cotxeres de Sants de Barcelona, (carrer de Sants, 79) aquest dissabte, 10 de juny, en horari de 10.00 a 20.00 hores.


Museu de l’escriptor a Roda de Barà

2 maig 2011 — Classificat com a: Col·leccionisme
Comentaris (2)

El reporter més faceciós de la catosfera lletraferida (tot i no tenir la pell de color verd) ens avisa que ha estat a Roda de Barà i s’ha trobat amb un museu dedicat als escriptors.

És la col·lecció d’un personatge anomenat Abraham Méndez, rècord Guiness de més cartes al director publicades (1.215 cartes publicades en 66 mitjans diferents) i acaparador empedreït de tota mena d’objectes relacionats amb el món del llibre, amb els que va acabar formant un museu. Hi podem trobar corbates amb motius literaris, plomes estilogràfiques, màquines d’escriure i altres curiositats (fins i tot el cartell de «Hai excomunión» que comentava fa uns mesos).

L’any 2003 el Salvador Alsius el va visitar per a fer-ne un reportatge estiuenc per a TV3:

http://media.caballe.cat/2011/05/museu-escriptor.flv


Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 -->

 

© Copyright 1996-2012 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques