header109
Índex *Arxiu *Ressenyes *Bibliofília /Biblioteques /Enquadernació / Història del llibre *Poblet /Montserrat /Terrassa *Subhastes/fires *Gats *Versió antiga

Jaume Vallcorba: «La frase “una imatge val més que mil paraules” és una enganyifa»

21 abril 2012 — Classificat com a: Citacions
Comentaris (0)

De la molt interessant entrevista a Jaume Vallcorba per l’Ignasi Aragay al diari «Ara»: «Jaume Vallcorba: “La paraula i, per tant, la lectura han perdut prestigi”»

La paraula ha perdut prestigi i, amb ella, la lectura. Quan em van premiar a la Fira de Guadalajara vaig dir que la frase “una imatge val més que mil paraules” és una enganyifa. Això ha fet que una sèrie de gent m’insultés. Jo no sóc neuròleg ni visuòleg, però estic gairebé segur que un ase i jo veiem les mateixes imatges. La diferència és que jo tinc unes paraules que donen sentit a aquestes imatges. Dir això es veu que és una heretgia. Llegir no està de moda


«Vaig comprar el diccionari de Morelli: ni la millor peça de joieria m’hauria pogut fer més feliç»

23 febrer 2012 — Classificat com a: Aniversaris, Citacions
Comentaris (3)
Ekaterina Romanovna Dashkova

Ekaterina Romanovna Dashkova

Aquesta contundent sentència, trobada al llibre «Viatgeres i escriptores» de Pilar Godayol (Eumo, 2011), tot i que sembli impossible, no l’ha realitzada el senyor Gazophylacium, sinó que la va escriure Ekaterina Romanovna Dashkova quan recordava l’any en que es va casar.

Més endavant, la seva amiga la tsarina Caterina la Gran la va nomenar primera presidenta de l’Acadèmia Russa de la Llengua. A les seves memòries, la pròpia Ekaterina recordava la gestació del projecte:

Un dia, mentre caminava amb la tsarina pel jardí de Tsàrskoie Seló, vam parlar de la riquesa i la bellesa de la llengua russa. I vaig expressar  la meva sorpresa a Sa Majestat perquè, essent ella una escriptora i amant de la llengua, no hagués establert encara una Acadèmia Russa. Necessitem, vaig suggerir, regles de gramàtica i un bon diccionari per combatre l’absurditat d’emprar paraules forasteres mentre tenim les nostres pròpies, que són més vives.

Pilar Godayol continua explicant la gènesi de l’Acadèmia:

Caterina la Gran li encarregà un esbós del seu model d’acadèmia. Pocs dies després Dashkova l’hi presentà. La sorpresa fou que, gairebé de seguida, li fou retornat i signat per la tsarina, acompanyat d’un document públic pel qual era nomenada presidenta de la nova acadèmia. La decisió estava presa i la princesa no pogué resistir a entomar-ne la direcció. En tres anys l’equip de redactors de l’Acadèmia Russa enllestiren, amb Dashkova al capdavant, el diccionari de la llengua russa […] «Em vaig responsabilitzar de tres lletres de l’alfabet i havia de recollir totes les paraules que hi començaven. Cada dissabte ens reuníem amb els acadèmics i buscàvem les arrels de les paraules aplegades».

Avui és l’aniversari del Joan Puig Malet :)


República? Monarquia? Catalunya!

13 febrer 2012 — Classificat com a: Citacions
Comentaris (2)

De fet, per a Suñol, el FC Barcelona i el futbol, l’esport en general, no va ser res més que una eina, encara que la més important i potent que tenia a mà, per al seu propòsit últim de regeneració nacional i ciutadana de Catalunya. Així, de la mateixa manera que en el seu dia Josep Suñol des de La Rambla va convertir el lema del líder de la Lliga, Francesc Cambó, «República? Monarquia? Catalunya!» en un que deia «República? Monarquia? Catalunya i, per tant, República!», ara, parafrasejant-lo podríem dir: «Futbol? Barça? Catalunya!»

«Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya»
Jordi Badia,
Pagès editors, 2011


«Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules»

20 octubre 2011 — Classificat com a: Citacions
Comentaris (3)
Signatura de Miquel Martí i Pol al monument del llibre de Barcelona

Signatura de Miquel Martí i Pol al monument del llibre de Barcelona

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules:
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca;
com la reproducció estrafeta
d’una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

«Nosaltres, ben mirat»
Miquel Martí i Pol
«Paraules al vent» (1954)


«Al mercat de Sant Antoni els diumenges pel matí» (Júlia Costa)

21 agost 2011 — Classificat com a: Citacions, Mercat de Sant Antoni
Comentaris (2)
La nova ubicació del Mercat de Sant Antoni

La nova ubicació del Mercat de Sant Antoni

Al mercat de Sant Antoni,
els diumenges pel matí
hi ha un llibreter que m’estima
i que mai m’ho ha volgut dir.
Amb els llibres fa una pila
com un castell medieval
i quan passo m’hi col·loca
el millor de tots a dalt.
Jo me’l miro i me’l remiro,
ell me’n cobra un preu barat
i me n’ofereix un altre
que té al taulell, amagat.

Al mercat de Sant Antoni
hi venen una cançó,
un collaret de turqueses
i mil jocs d’ordinador.
Revistes amb noies nues
segells, postals i retrats,
un polsim de vida eterna
i la carta d’un soldat.
Els diaris antics s’ofeguen
entre els cromos dels infants,
i els discos d’antigues festes
s’empolsinen, esperant.

Al mercat de Sant Antoni
hi ha molts llibres dedicats,
per amants i per parentes,
per amics i amistançats.
A cada fulla una història,
a cada història un record,
d’alguna casa que es buida,
d’algú que fa temps que és mort.
El llibreter que m’estima
envelleix rere el taulell.
En un llibre m’emmirallo
i veig que he envellit com ell.

Al mercat de Sant Antoni
els diumenges pel matí
m’hi he comprat una rondalla
amb les tapes de setí.
Una pel·lícula antiga,
patufets enquadernats,
la mirada d’una noia,
i uns amors desesperats.
Una almosta de migranya,
una novel·la de por
i fulles seques, de rosa,
i un vaixell sense patró.

I també la meva vida
enquadernada amb cartró.

Júlia CostaLa pols dels carrers, Barcelona, Meteora, 2006.


Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ...37 38 39 -->

 

© Copyright 1996-2012 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques