TEEbooks és un nou concepte de prestatgeria “prêt-à-porter” especialment dissenyada per a llibres i CD/DVD. Es basa en una sèrie d’elements que, combinats, permeten dissenyar prestatgeries a mida. S’anuncia com una alternativa econòmica, malgrat que jo personalment la trobo bastant cara (la balda més barata surt per 38 €).

El proper diumenge 12 de setembre, TV3 emetrà en horari de màxima audiència (19.45 hores) un documental d’una hora sobre Jaume I:

“JAUME I, MEMÒRIA D’UN REI” (2009), un documental produït per Krtell Produccions Audiovisuals en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la participació de Televisión Española i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

El president Pasqual Maragall és el conductor d’un documental d’una hora de durada sobre la figura del rei Jaume I, el conqueridor de Mallorca i de València, i el rei més admirat pels catalans. Maragall, per a realitzar el documental Jaume I, memòria d’un rei, va visitar els llocs més emblemàtics de la vida del rei i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre Jaume I. El documental recorre, de la ma del president, des del castell de Montsó –on es va criar Jaume I– fins el monestir de Poblet –on és enterrat–, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors –com Antoni Furió, de la Universitat de València o Antoni Riera, de la Universitat de Barcelona–; amb conservadors de museus –com Maria Angeles Mur, del castell de Montsó–; i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.

A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.

Direcció: Enric Calpena.
Conduït per: Pasqual Maragall
Producció executiva: Ramon Poch i José Luis Chico
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Andrés Luque
Realització ficcions: Rafael Guerao
Realització gravacions: Harmonia Carmona
Guió: Isabel Fernández
Assessoria històrica: Antoni Furió
Música: Santi Picó
Documentació: Àngel Reguera
Direcció de producció: Jose Luis Chico
Cap de producció: Gonzalo Castrillo
Director de fotografia: Rafael Guerao

Càsting: David Villanueva, José Luis Miranda, Dimitry Olinique, Julio García, Dani Cami, Alejandro Rey, Ismael Gómez, Robert Company, Franco Gudice, Charly Vernetti, Silvia Vizcaino, Maria Coma i Javier Almeda.

Historiadors: Antoni Riera (UB), Ernest Belenguer (UB), Teresa Vinyoles (UB), Mª Teresa Ferrer (CSIC), Jordi Bruguera, Stefano M. Cingolani (UPF), Albert Estrada-Rius (UAB), Antoni Mas (UIB), Josep M. Sans i Ernest Marcos (UB).

Segons la revista “Forbes”, The Highest-Paid Authors, la relació dels 10 autors que guanyen més diners pels llibres que escriuen:

1. James Patterson (70 dòlars)
2. Stephenie Meyer (40)
3. Stephen King (34)
4. Danielle Steel (32)
5. Ken Follett (20)
6. Dean Koontz (18)
7. Janet Evanovich (16)
8. John Grisham (15)
9. Nicholas Sparks (14)
10. JK Rowling (10)

La xifra que hi ha entre parèntesi indica la xifra de milions de dòlars guanyats durant dotze mesos, entre els mesos de juny del 2009 i del 2010.

Répertoire des musées du livre en Europe, un cercador de gairebé tots els museus dedicats al llibre que hi ha a Europa. Amb omissions (per exemple, no surt el Museu del Llibre Frederic Marès que hi ha a Barcelona, dins de la Biblioteca de Catalunya, ni tampoc el Molí paperer de Capellades).

De museus catalans i valencians ens indica els següents:

• Museu de la impremta i de les arts gràfiques a València
• Museu de l’estampació, a Premià de Mar (el Maresme)
• Museu molí paperer de Banyeres de Mariola (l’Alcoià)

Vist al Facebook de la Biblioteca de Lletres CRAI-UB.

Quasimodo de Notre-Dame

S’han trobat evidències sobre la possible existència d’un Quasimodo real i que aquest no va ser totalment una invenció de Víctor Hugo a la novel·la “Notre-Dame de Paris” (“Nostra Senyora de Paris”).

S’han trobat recentment, a les memòries de l’escultor anglès Henry Sibson (que treballava a la catedral a l’època en que es va escriure el llibre), referències a un escultor geperut descrit d’aquesta forma:

El govern [francès] havia donat ordes per a la reparació de la Catedral de Notre Dame, que s’estaven executant. Vaig anar als tallers on s’estaven fent les figures de major mida, on vaig trobar al senyor Trajan, la persona més digne, amable i paternal que mai ha existit: va ser el tallista que treballava per un escultor el nom del qual no recordo al no tenir-hi relacions; tot el que recordo era que es tractava d’un geperut i no li agradava barrejar-se amb talladors.

Una mica més endavant, Sibson escriu que va treballar amb el mateix grup d’escultors en un altre projecte a les afores de París i on torna a esmentar l’escultor solitari, encara que ara si recorda el nom: “senyor Le Bossu” (“Le Bossu” és la forma en francès d’anomenar a “El geperut”): “senyor Le Bossu, un sobrenom que li han posat i gairebé mail s’ha escoltat cap altre”.

Llàstima que aquí no tinc categoria d’humor

Graphics Atlas és un recurs online, adreçat a arxivers, conservadors, historiadors, col·leccionistes i altres persones interessades en el món de les il·lustracions, que ofereix eines per ajudar en la identificació de les tècniques utilitzades per a la impressió en diverses èpoques (anteriors a la fotografia, diverses tècniques fotogràfiques i l’actual impressió digital).

Per exemple, ens indica com podem reconèixer la cromolitografia (“per la presència de puntejat en múltiples colors o tons. Això es pot observar mitjançant pocs augments, com una lupa”), la xilografia (“Aquests gravats mostren una manca de detalls fins i tenen una aparença esculpida. Les vetes de la fusta també poden ser evident en les grans àrees planes de la impressió”) o el rotogravat (“L’indicador clau del procés de rotogravat és el patró de quadrícula distintives en les empremtes produïdes per una pantalla gravats en el cilindre d’impressió. Amb pocs augments, com una lupa, aquesta quadrícula es pot veure clarament”).

No es limita a una descripció de com podem fer la identificació, sinó que també ofereix exemples pràctics i una eina per a la comparació de les diverses tècniques:

Graphics Atlas comparant una xilografia amb un fotogravat

El llibreter de vell Raymond Scott, arribant al judici

“Stealing Shakespeare” és un reportatge de la BBC que explica l’estrafolària vida del llibreter de vell Raymond Scott, recentment considerat culpable del robatori de la mutilació i intent de vendre el First Folio de Shakespeare, datat del 1623, i robat l’any 1998 durant una exposició a la Universitat de Durham.

Posteriorment, el va oferir a la Biblioteca Folger Shakespeare de Washington, tot afirmant que l’havia adquirit a Cuba. Els experts d’aquesta biblioteca ràpidament van identificar el llibre com el robat a Durham.

El reportatge tracta del robatori, però també del ritme de vida que portava aquest llibreter de vell.

Si viviu al Regne Unit, el podeu veure online a la web de la BBC. A la resta del món hem de fer servir l’alternativa del BitTorrent.

Demà es coneixerà la sentència. Ja hi ha sentència, vuit anys (Antique dealer who handled stolen Shakespeare folio jailed for eight years).

Get the latest Flash Player to see this player.

Vist a Totxanes, totxos i maons:

A través d’un comentari d’un lector anònim he trobat la imatge del dia publicada pel diari anglès “Telegraph”, sobre el llibre “Our Fragile Natural Heritage” (“El nostre fràgil patrimoni natural”) que recentment ha estat inscrit al Llibre Guinness dels rècords com el “llibre de mida més gran”.

Les dimensions del llibre són realment impressionants: 4,18 x 3,77 metres i un pes de 1.420 Kg. Té 346 pàgines i per a la seva construcció ha calgut la participació d’un equip de 27 persones (format per l’inventor hongarès Bela Varga, la seva esposa i un petit exèrcit de vint-i-cinc voluntaris).

El llibre es trobarà exposat de forma permanent a la població de Szinpetri, a uns 240 KM de Budapest.

El Llibre Guinness recull altres rècords relacionats amb el món del llibre (com per exemple, el títol més llarg o el llibre amb copyright més venut. I no podem oblidar el cas del llibre de Bhutan, segurament el llibre de producció seriada de majors dimensions mai imprès (tan gran que cada còpia impresa requereix gairebé quatre litres de tinta).

Segurament el nom de Sachin Tendulkar no ens diu res a la majoria de nosaltres… segons la Wikipedia és un jugador indi de criquet, considerat com el millor de la història. El Messi de l’esport de les pilotes i els bats (també he hagut de mirar a la Wikipedia de que anava el criquet!).

En Sachin només té 37 anys, però com també passa aquí per Sant Jordi amb els jugadors de futbol, ja té la seva biografia. Però amb  una característica especial: hi ha una edició que conté una mostra de sang del protagonista.

Es tracta d’una edició de tirada reduïda de 10 exemplars (per sort del biografiat!) amb un preu de 58.240 euros (o 49.000 lliures al canvi). En aquests exemplars, el paper utilitzat a la pàgina de títol haurà estat confeccionada barrejant la sang del jugador indi amb la pasta de paper, originant un full d’un color vermellós.

Trigarem molt en que aquesta moda arriba a les nostres latituds?