El setembre de 1940 avions alemanys van fer un bombardeig a la ciutat de Londres, al districte de Kensigton. Un dels edificis afectats va ser Holland House on la biblioteca –o més concretament, els prestatges dels llibres– va romandre pràcticament intactes.

La biblioteca de Holland House després del bombardeig

Chained Library, a la Catedral de Hereford

La Chained Library de la Catedral de Hereford (Anglaterra).

La tristesa d’una biblioteca buida de llibres.
Foto de Candida Höfer: Biblioteca Cappuccini Redentore — Venezia

Dos vídeos, que formen part del curs online “De Bàrcino a BCN”. Al primer, Xavier Tarraubella presenta l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona mentre que al segon, Carlos López ens explica els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Get the latest Flash Player to see this player.

Get the latest Flash Player to see this player.

Eduard Toda i Güell a la biblioteca del Castell d’Escornalbou

Cedí les seves mostres d’art egipci al Museu Arqueològic de Madrid i al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, 15.000 exemplars de monedes i medalles anaren al Museu Arqueològic madrileny.

Quant a llibres, féu de primer una bona donació de títols orientalistes a les missions agustines de Ghausi. Un gran lot passà després a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova.

Posteriorment cedí 14.000 llibres a la Biblioteca de Catalunya, 9.000 a la del Monestir de Montserrat, altres 9.000 a les del Col·legi d’Advocats de Barcelona, 8.000 a la Casa de l’Ardiaca barcelonina, i 1.000 al Centre de Lectura de Reus, entre d’altres donacions menors.

Arribat en aquest punt de despreniment, Toda conservava encara 60.000 llibres a la seva biblioteca d’Escornalbou, i tenia en curs una tramesa de 10.000 a la renaixent biblioteca de Poblet.

Les xifres adduïdes demostren que posseí una de les biblioteques personals més riques del món, i que la posà íntegrament al servei del país, amb una generositat absoluta.

“Diccionari biogràfic”. Volum IV
pàgina 352
Albertí Editor

No fa massa, el programa de Catalunya Ràdio “En guàrdia” va dedicar un programa a l’Edudard Toda (MP3).

Get the latest Flash Player to see this player.

Vist al Bloc del senyor Boix.

Get the latest Flash Player to see this player.

Reportatge del programa de Televisió Espanyola “Pàgina 2″ sobre com s’organitzen les biblioteques personals.

Los libros del Gran Dictador

L’editorial Destino ha publicat la traducció al castellà del llibre de Timothy W. Ryback “Hitler’s Private Library : The Books That Shaped His Life”, publicat originalment en anglès l’octubre del 2008 i del que ja en vaig parlar en el seu moment.

Un estudio brillante y original sobre las lecturas preferidas de Adolf Hitler y el modo como moldearon su personalidad y su ideología.

Adolf Hitler quemaba libros… y leía El Quijote, Robinson Crusoe e incluso a Shakespeare. Timothy Ryback, el autor de esta obra, nos descubre que una interpretación particular del poema dramático de Ibsen, Peer Gynt, moldeó la ambición despiadada del dictador alemán, y que admiraba El judío internacional, el tratado antisemita de Henry Ford, de lectura obligatoria para los miembros de su partido. Ryback muestra cómo las lecturas de Hitler sobre religión y ciencias ocultas alimentaron su creencia en la providencia divina, y el proceso por el cual las palabras de Nietzsche se metamorfosearon en los infames lemas nazis.

La destructiva ideología de Hitler se formó en buena medida a partir de los libros de su biblioteca privada, que Ryback rescató de su olvido en la sección de libros raros de la Biblioteca del Congreso, en Washington. Durante más de seis años de investigación, el autor ha analizado cientos de esos libros y estudiado minuciosamente —incluido el hallazgo de una hebra del bigote del dictador— las abundantes notas manuscritas, signos y garabatos de Hitler que contienen.

Timothy Ryback sigue el rastro de las frases e ideas que Hitler incorporó en sus propios escritos, discursos, conversaciones, defi niciones de sí mismo, y que se traslucen en sus acciones. El análisis de las lecturas de Hitler se convierte así en una forma de leer al propio Hitler: su mente, sus obsesiones, su evolución y su inseguridad intelectual, que no palió la abundancia de libros de su biblioteca.

Un estudio brillante y original sobre las lecturas preferidas de Adolf Hitler y el modo en que moldearon su personalidad y su ideología.
«Ryback rastrea con habilidad detectivesca y pulso literario en el ecléctico fondo bibliográfico del líder nazi las obras que pudieron ser decisivas en la vida del Hitler lector.» Jacinto Antón, El País
«Un libro extraordinariamente absorbente y completamente persuasivo.» Jacob Heilbrunn, The New York Times

Títol: “Los libros del Gran Dictador“
Autor: Timothy W. Ryback
Ediciones Destino, col·lecció “Imago Mundi“
380 pàgines
ISBN 978−84−233−4223−5
Preu: 19,50 €

La biblioteca de l’Escorial en una fotografia panoràmica de 360°

Una sensacional fotografia panoràmica de la Biblioteca de l’Escorial, amb una visió de 360°.

S’acosta Sant Jordi i, com cada any, les activitats ens desbordaran. Una de les més primerenques alhora d’anunciar el seu programa d’activitats per a la Diada ha estat la Biblioteca de Catalunya:

Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia de Sant Jordi (divendres 23 d’abril), des de les 10 del matí fins a 2/4 de 8 del vespre.

Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt bibliogràfic de màxim interès per al país.

Com és tradicional, durant la Jornada de Portes Obertes, durant el recorregut de la visita hi haurà un seguit de documents i actuacions, que aquest any seran els següents:

• Una mostra de documents relatius a la sardana, a l’Espai Zero.
• Una mostra de les publicacions de Joan Maragall amb motiu de l’any Maragall, a la sala de consulta de reserva.
• A les sales generals de lectura, es podran veure publicacions dels darrers cent anys (1910−2010) i materials relacionats amb la celebració de Sant Jordi (premis Sant Jordi, cartells de la diada, la rosa…).
• Una selecció de publicacions i materials referents al Barça, a la Sala Cervantina, que comptarà amb la presència de membres de l’Associació de Veterans del Barça.
• El Museu del Llibre Frederic Marès, habitualment tancat al públic.
• Un audiovisual sobre la història, col·leccions i serveis de la Biblioteca.
• Interpretacions de música en viu amb el piano que va pertànyer a Enric Granados, i altres instruments

A més, s’inauguraran les instal·lacions de l’activitat Llegim al jardí, que restarà oberta fins al 31 d’agost de 2010 i que permetrà agafar en préstec determinats documents de la BC i baixar a llegir-los als jardins, on es disposarà de taules, cadires i servei Wi-Fi.

I es podrà gaudir del magnífic edifici gòtic de l’antic hospital de la Santa Creu

La biblioteca estava totalment a les fosques i feia por. El Harry va encendre un llum d’oli per saber per on anava, i feia la impressió que el llum flotava en l’aire. Encara que el Harry notava que el subjectava amb el braç, la imatge li feia venir esgarrifances.

La secció restringida estava just al fons de la biblioteca. Va saltar amb molt de compte la corda que la separava de la resta i va aixecar el llum per llegir els títols dels llibres.

No li van dir gaire cosa. Les lletres daurades mig esborrades formaven paraules en llengües que el Harry no comprenia. Alguns llibres fins i tot no tenien títol. En va trobar un que tenia una taca fosca que semblava sang. Els pèls del clatell se li van eriçar. Potser eren imaginacions seves, o potser no, però sentia un murmuri que sortia dels llibres, com si sabessin que allà hi havia algú que no hi havia de ser.

“Harry Potter i la pedra filosofal“
J.K. Rowling

La Biblioteca de Hogwarts conté desenes de milers de llibres en centenars de prestatgeries (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 12). Una de les moltes seccions és la d’invisibilitat (“Harry Potter i la cambra secreta”, capítol 11) que conté informació sobre els dracs (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 14) i una secció d’accés restringit al fons, darrere d’una corda.

Per accedir a aquesta secció restringida cal el permís especial d’un professor atès que conté els llibres de màgia negra, una matèria que no s’ensenya a Hogwarts. Per això, els únics que hi poden entrar són els alumnes dels últims cursos que fan Defensa contra les Forces del Mal a nivell avançat. Un dels llibres d’aquesta secció crida, amb un udol agut i penetrant (d’aquells que glacen la sang) en ser obert (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 12).

Biblioteca Bodleian d’Oxford

La biblioteca tanca a les 8 del vespre (“Harry Potter i el calze de foc”, capítol 20). Els llibres estan protegits amb diversos sortilegis per evitar-ne el robatori (“El quidditch de totes les èpoques”). Està prohibit entrar xocolata a la Biblioteca (“Harry Potter i l’orde del Fènix”, capítol 29). L’Snake resta cinc punts a Gryffindor ja que els llibres de la biblioteca no es poden treure fora de l’escola (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 11).

La bibliotecària, Madame Pince, és d’aquelles que es considera com la protectora i guardiana dels llibres i desconfia dels estudiants que els volen consultar (“El quidditch de totes les èpoques”). Se sent atreta per l’Argus Filch (“Harry Potter i el misteri del Príncep”, capítol 30).

En Harry, l’Hermione i en Ron no hi tenen cap confiança en la bibliotecària. Així quan cerquen informació sobre en Nicolas Flamel (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 17) decideixen no consultar-ho amb ella.

De vegades, els esdeveniments fa que hi hagi una llarga llista per accedir als llibres. Durant els atacs del Basilisc, tots els exemplars de “Hogwarts, la història” volen… hi ha una llista d’espera de dues setmanes (“Harry Potter i la cambra secreta”, capítol 11).

Al cinema, les escenes de la Biblioteca de Hogwarts van ser filmades a la Biblioteca Bodleian d’Oxford.

Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra

Segons expliquen a “A mais antiga biblioteca pública no país” (traducció automàtica amb Google Translate), la Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra, a la població portuguesa de Coïmbra, sobre una exposició que la presenta no només com la biblioteca pública més antiga del país lusità, sinó fins i tot com la biblioteca pública més antiga del món.

D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.

Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.

Gràcies a la Lectora Corrent per fer-me arribar l’enllaç.