Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra

Segons expliquen a “A mais antiga biblioteca pública no país” (traducció automàtica amb Google Translate), la Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra, a la població portuguesa de Coïmbra, sobre una exposició que la presenta no només com la biblioteca pública més antiga del país lusità, sinó fins i tot com la biblioteca pública més antiga del món.

D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.

Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.

Gràcies a la Lectora Corrent per fer-me arribar l’enllaç.

Un autèntic somni… una casa construïda a Costa Rica per l’arquitecte Gianni Botsford per al seu pare, que té una biblioteca de 16.000 llibres

Eduard Toda i Güell a la biblioteca del Castell d’Escornalbou

Cedí les seves mostres d’art egipci al Museu Arqueològic de Madrid i al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, 15.000 exemplars de monedes i medalles anaren al Museu Arqueològic madrileny. Quant a llibres, féu de primer una bona donació de títols orientalistes a les missions agustines de Ghausi. Un gran lot passà després a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova. Posteriorment cedí 14.000 llibres a la Biblioteca de Catalunya, 9.000 a la del Monestir de Montserrat, altres 9.000 a les del Col·legi d’Advocats de Barcelona, 8.000 a la Casa de l’Ardiaca barcelonina, i 1.000 al Centre de Lectura de Reus, entre d’altres donacions menors. Arribat en aquest punt de despreniment, Toda conservava encara 60.000 llibres a la seva biblioteca d’Escornalbou, i tenia en curs una tramesa de 10.000 a la renaixent biblioteca de Poblet. Les xifres adduïdes demostren que posseí una de les biblioteques personals més riques del món, i que la posà íntegrament al servei del país, amb una generositat absoluta.

“Diccionari biogràfic”. Volum IV
pàgina 352
Albertí Editor

Get the latest Flash Player to see this player.

Vilaweb ens ha regalat avui aquest reportatge sobre la biblioteca particular de l’historiador Josep Termes.

Reportatge de TV3 sobre la Biblioteca Pública Episcopal del Seminar Conciliar de Barcelona, fundada l’any 1772 la qual cosa la converteix en la més antiga de la ciutat de Barcelona.

Get the latest Flash Player to see this player.

Biblioteca del Château de Chantilly

(Foto)

Biblioteca José Vasconcelos (Mèxic D.F.)

(Foto)

Stockholm Public Library

(Foto)

Biblioteca Beinecke de llibrers rars i manuscrits de la Universitat de Yale

Beinecke Rare Book and Manuscript Library

Per tal d’emfatitzar la bellesa dels llibres, la biblioteca es va dissenyar per tal que tots els llibres es trobin al centre de l’edifici, en una construcció transparent.

Foto de laurenatclemson.

Get the latest Flash Player to see this player.

Fragment del programa de televisió “Cosmos” on Carl Sagan tracta sobre la importància del material destruït de la Biblioteca d’Alexandria.

La pèrdua fou incalculable. En alguns casos només sabem dels temptadors títols de les obres que van ser destruïdes. En la majoria dels casos, no en sabem ni els títols ni els autors. Sabem que de les 123 obres de Sòfocles de la Biblioteca, només en sobrevisqueren set. Una d’aquestes set és Oedipus Rex. S’apliquen nombres similars als treballs d’Èsquil i Eurípides. És una mica com si les úniques obres supervivents d’un home anomenat William Shakespeare fossin Coriolà i Un conte d’hivern, però haguéssim sentit que havia escrit altres certes obres, desconegudes per nosaltres però aparentment preuades en el seu temps, obres anomenades Hàmlet, Macbeth, Juli Cèsar, El rei Lear, Romeo i Julieta.

Alberto Manguel ens va parlar al llibre “La biblioteca de noche” sobre la seva biblioteca de la que, posteriorment, ens va donar més detalls en un article publicat al The New York Times. Actualment la té al seu domicili, en una capella medieval restaurada, a la regió occitana de Poitou-Charentes.

Manguel ha escrit un bon nombre de publicacions relacionades amb la història del llibre i de l’escriptura, entre els podem destacar “Una historia de la lectura”.

Recentment he trobat una col·lecció de fotografies d’Alberto Manguel a la seva biblioteca, realitzada per l’Ana Obiols. Amb la seva autorització, us en mostro una selecció.

La biblioteca d’Alberto Manguel
La biblioteca d’Alberto Manguel
La biblioteca d’Alberto Manguel
Alberto Manguel llegint a la seva biblioteca	Alberto Manguel i la seva biblioteca

Recepció del Library Hotel, Nova York

Un hotel a Nova York especial per a la gent que aprecia els llibres: Library Hotel.

Es diferencia dels altres hotels pel fet que hi trobareu llibres per tot arreu, tant a les àrees comunes com a les habitacions.

Dins de cada habitació hi ha una petita biblioteca especialitzada. Les habitacions s’organitzen segons el sistema decimal de classificació bibliogràfica. D’aquesta forma, els llibres de geologia són a l’habitació 500.002; a l’habitació 300.006 hi ha els llibres sobre lleis; si voleu novel·les heu d’anar a la vuitena planta (amb una habitació, la 800.001 especialitzada en literatura eròtica).

La “Love Room” del Library Hotel

En total té 60 habitacions, totes elles amb una biblioteca especialitzada en la temàtica que li correspon per la seva numeració. I, naturalment, les àrees comunes també disposen de la seva biblioteca pròpia.

Podeu trobar algunes fotos de l’hotel dins d’aquesta galeria.

Amb la proliferació de telèfons mòbils, els locutoris i altres canvis, les cabines telefòniques de tota la vida són una espècie gairebé en vies d’extinció. Això es combina amb les restriccions pressupostàries que afecten al servei de biblioteca mòbil. Resultat: les cabines són instal·lacions en desús i hi ha una carència d’accés als llibres.

Al poble anglès Westbury-sub-Mendip, de 800 habitants, s’han trobat amb el problema. I han tingut una idea brillant: van comprar una cabina telefònica a BT, amb una inversió d’una lliura esterlina, i l’han convertida en la biblioteca més petita del món:

La cabina-biblioteca de Westbury-sub-Mendip

En parlen diversos diaris: “Ringing the changes: phone box becomes mini-library”, “Where Superman gets books? Library opens in old phone booth” o “Phone box has new life as library”.

Dins de la cabina hi ha una selecció de 100 títols (des de novel·les fins a llibres de cuina), i una petita col·lecció de CD i DVD. La biblioteca està obertat tots els dies de l’any.

Get the latest Flash Player to see this player.

La biblioteca de Manuel Rocamora

Fundació Rocamora (Barcelona)

Manuel Rocamora i Vidal (1892–1976) dedicà la seva vida a una col·lecció, encara poc coneguda, que es conserva a la que fou casa seva, un palau isabelí situat al barri del Putxet (carrer de Ballester, 12) de Barcelona, on actualment hi ha la seu de la Fundació que porta el seu nom. Fa uns dies vaig fer una visita organitzada (la Fundació és oberta a visites, però cal concertar-la prèviament), quedant certament sorprès.

Manuel Rocamora va ser pintor -–estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja sota la tutela de Fèlix Mestres–, però per damunt de tot fou un col·leccionista i un mecenes.  La inclinació al col·leccionisme li vingué de la seva mare, qui guardava cada any dos vestits sense cap finalitat especial, i seguint-ne l’afició va aconseguir reunir una important i extensa col·lecció que va acabar donant a l’Ajuntament de Barcelona, originant així el fons de l’actual Museu Tèxtil i d’Indumentària.

A la seva col·lecció hi havia un patrimoni artístic variat i al mateix temps molt complet: ceràmica, dibuixos i gravats, mobles del segle XVII i XVIII, nines de porcellana, autòmates, restes arqueològiques, etc…, així com una destacada col·lecció de pintura catalana en la que destaquen els nombrosos retrats de Ramon Casas, amb qui els Rocamora estaven emparentats. També hi ha un autèntiques curiositats, com el model a escala del Monument a Colom de Barcelona.

A la planta baixa de la casa hi ha una doble sala que va fer les funcions de la biblioteca particular de Manuel Rocamora, on passava la major part del dia. A l’escala que porta al primer pis també hi ha una mostra amb alguns gravats, entre els que recordo el mapa de Catalunya de Mercator o els gravats de Rigaud amb Barcelona assatjada per les tropes borbòniques el setembre de 1714.

Les fotografies m’han estat facilitades per la Fundació Rocamora, a qui vull expresar el meu agraïment.