| Índex | * | Ressenyes | * | Bibliofília | Biblioteques | Enquadernació | Història del llibre | * | Poblet | Montserrat | Terrassa | * | Subhastes/fires | * | Fotografies | * | Gats |
|---|
1 agost 2010 —  — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (2) |
Reportatge emès pel programa “Silencio, se lee”, de la televisió regional de Castella i Lleó, sobre la biblioteca del bibliòfil Javier Carbonero.
Vist a Las palabras del agua.
| 18 juliol 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (0) |
El malson d’un bibliòfil
Aquesta imatge (vista a bibliopasquins) em recorda l’anècdota que explica Jacques Bonnet a “Bibliotecas llenas de fantasmas” sobre la mort que va patir el compositor francès Charles-Valentin Alkan i que recull la seva biografia a la Wikipedia:
Alkan va morir a París el 29 de març de 1888, a l’edat de 74 anys. Durant molts anys es creia que la seva mort va ser causada per una prestatgeria que va caure damunt seu, en intentar arribar a un volum del Talmud que tenia en un prestatge.
A continuació la mateixa biografia explica que tot això segurament no deixa de ser una invenció. Bonnet dóna encara més dramatisme a la història, dient que el compositor polonès va morir mentre dormia pel desplomament dels llibres que tenia just damunt del seu llit…
| 1 juliol 2010 — — Classificat com a: Bibliofília, Col·leccionisme — Comentaris (0) |
De Catalunya us citaré com exemple de l’afecte que nosaltres hem sentit sempre pels llibres, les següents col·leccions: a Vilafranca del Penedès, una biblioteca museu sobre el vi i, entre altres, una d’obres de Dickens i de Walter Scott en tots els idiomes; a Vilanova i la Geltrú, una que conté milers de volums sobre filologia, on els idiomes i dialectes es compten per centenars; a Olivella, prop de Vilanova, un humil capellanet recull bíblies en totes les llengües. A Reus hi ha una biblioteca famosa, que tots coneixeu, amb més de 40.000 volums, i de la qual no cito res perquè hi és tot; encara a Reus, entre altres col·leccions, en podem veure una d’integrada per llibres i gravats sobre la fesomia de les persones. A Manresa, un industrial que ha fet famós el seu nom col·lecciona urbanitats; a Arenys de Mar hi ha qui col·lecciona bibliografia i iconografia sobre sant Ramon de Penyafort; a Lleida es poden contemplar dues col·leccions cervantines i moltes sobre temes locals; a Peralada, una altra gran biblioteca, que tots coneixeu, ingent com la que he mencionat de Reus i on es pot dir que es troba tot allò que un bibliòfil pugui ambicionar. De col·leccions de temes locals, en trobem a Molins de Rei, a Girona, a Tarragona, a Valls, a Mataró, etc., etc.
I què us diré de Barcelona, que ha estat sempre i segueix essent l’empori de la bibliofília espanyola? Només us citaré, perquè haig d’acabar, alguns temes de què estan compostes les biblioteques dels bibliòfils barcelonins: Girona, epistolaris, Àfrica tropical, jocs de cartes, lletres de canvi antigues, ulleres, armes, marina catalana, bíblies il·lustrades, llibres microscòpics, Maria Antonieta, molins de vent, Rector de Vallfogona, barri xinès, Nadal, papallones, Lope de Vega, segle XVIII, filosofia existencial, místics, pergamins en hebreu, rellotges antics, cinema, sant Antoni Abad, poesia, cançoners i romancers, targetes de visita, Tarragona, incunables, aeronàutica, Pirineus, alquímia, Andorra, propaganda, impresos comercials, animals domèstics, dansa, bíblies, caça, cavalls, Islàndia, cotxes, llibres i gravats sobre la batalla de Lepanto, Comte Arnau, relligadures, guants, Igualada, Valls, cavalleria, guitarra, Sitges, Colom, política espanyola del segle XIX, ferros i altres metalls, budisme, cuina, pintura i mil temes més.
Barcelona té diverses col·leccions cervantines, d’entre les quals són les millors les de dos estimats consocis que tots coneixeu. Hi ha una admirable biblioteca particular en la qual el seu possessor reuneix un manuscrit o un imprès en llengua catalana de cada any transcorregut des del naixement de l’idioma fins als nostres dies. Hi ha, encara, a Barcelona una altra biblioteca composta de més de 7.000 peces sobre l’antic imperi espiritual i temporal d’Espanya. Per la seva originalitat, vull citar especialment, com abans ho he fet amb aquella del bibliòfil que col·leccionava llibres sobre el suïcidi, una col·lecció curiosíssima de llibres i gravats sobre la circumcisió.
“Viatge d’un bibliòfil a través de mil i una col·leccions de llibres“
Conferència de Josep Porter i Rovira a
l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, 1948
Publicada a “Els llibres”, 1973
| 22 juny 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (0) |
Les imatges les he agafat de “Le Blog du Bibliophile”.
| 13 juny 2010 — — Classificat com a: Aniversaris, Bibliofília, Homenatges i especials — Comentaris (1) |
Josep Maria Ainaud de Lasarte, en l’acte d’homenatge a Pere Coromines el 25 de gener del 1992 a l’ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar. Fotografia de Saül Gordillo
Avui és el vuitanta-cinquè aniversari de Josep Maria Ainaud de Lasarte, destacat historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Aprofitant l’efemèride i amb l’autorització de la Fundació Lluís Carulla, reprodueixo l’article “Bibliòfils per força”, escrit per Josep Maria Ainaud de Lasarte i publicat a la Nadala de l’any 2001 d’aquesta Fundació (aleshores anomenada Jaume I), dedicat íntegrament a la “Bibliofília a Catalunya”.
El règim franquista imposà un sistema de censura implacable. Tots els llibres, fossin del tema que fossin, havien de ser sotmesos a la censura prèvia, substituïda més tard pel règim de “consulta voluntària”. I ai d’aquell que no en feia cas i no s’hi volia sotmetre “voluntàriament”! Les sancions queien sobre els editors, els impressors i, fins i tot, sobre aquells autors que no eren prou dòcils a les directrius del règim.
Entre els anys 1939 i 1945 no hi havia escapatòria. Però, després del triomf dels aliats i la caiguda dels règims de Hitler i Mussolini, s’obriren algunes escletxes que, amb els anys, esdevingueren autèntiques esquerdes. En aquells anys quaranta, la inventiva dels editors adoptà totes les formes imaginables. Edicions “clandestines” amb data dels anys de la guerra –quants llibres posteriors a la guerra civil duien data de 1938!–, edicions amb peu d’impremta de països sudamericans, difícils de comprovar, i reedicions de llibres que no s’havien editat mai. Tot s’hi valia.
Una de les maneres d’esquivar la censura fou la dels llibres “de bibliòfil”. No és que de sobre es despertés la passió pels bons llibres, sinó que alguns funcionaris de la censura, a Barcelona i a Madrid, es tornaren més tolerants amb uns llibres que gairebé no tenien difusió, que no es podien trobar a les llibreries i que passaven directament de la impremta a les mans dels col·leccionistes de confiança. Edicions numerades i nominals, que no portaven cap problema. Alguns subscriptors tenien l’esperança que aquells llibres, amb els anys, serien una bona inversió; altres, sabien que el marge entre el cost editorial i el preu de subscripció permetia ajudar els autors, persones generalment desafectes al règim. Així sortiren belles edicions, com l’obra de Josep M. de Sagarra Entre l’equador i els tròpics, amb magnífics gravats de Ramon de Capmany, o la nova versió de L’Odissea, de Carles Riba, amb acurades xilografies de E.C. Ricart.
Aquesta escletxa del llibre d’edició limitada i preu elevat, però, també facilità el camí per a editar legalment obres d’erudició, que d’altra manera no hauria estat possible. Entre molts altres exemples, podem citar, des del 1947, la “Biblioteca Guió d’Or”. Bells llibres d’història i de llegenda, dels editors Aymà, de Barcelona, amb obres importants com De l’Edat Mitjana al Renaixement del Dr. Jordi Rubió; El Toisó d’Or a Barcelona de Joan Ainaud de Lasarte, o La vida de l’artista medieval de F.-P. Verrié. Eren textos d’alta qualitat literària i científica, “disfressats” de llibres de bibliòfil, encara que el paper era de fabricació industrial, els gravats de zinc i la impressió feta a partir de linotípia.
Però el fet que fossin edicions limitades, numerades i de preu elevat –com també certes complicitats de funcionaris de la censura de Madrid–, feren possible l’edició legal d’aquestes obres.
Per això ens ha semblat escaient batejar amb el nom de “Bibliòfils per força” aquelles col·leccions en català dels anys quaranta.
Josep Maria Ainaud de Lasarte
“Bibliofília a Catalunya“
Nadala 2001 — Any XXXV
Fundació Lluís Carulla
| 22 abril 2010 — — Classificat com a: Bibliofília, Col·leccionisme, Exposicions — Comentaris (1) |
Exposició de llibres a la Fundació Tàpies
A la Fundació Tàpies de Barcelona, dins de l’exposició “Antoni Tàpies. Els llocs de l’art”, alguns dels llibres més destacats de la biblioteca personal del pintor Antoni Tàpies.
És una “selecció d’obres que van des de l’art egipci antic fins a l’art modern occidental, des d’objectes rituals fins a llibres científics. Aquestes obres no només constitueixen l’hàbitat de l’artista, sinó que estan vinculades a la seva manera de concebre l’art, i suposen una interrogació heterodoxa sobre els seus orígens, història i significat”.
Els llibres que es poden veure a l’exposició van des d’una Bíblia del segle XV, un postincunable de Ramon Llull a un llibre de Charles Darwin (“The Descent of Man, and selection in relation to sex”), passant per una edició del segle XVIII del “Lo libre de les dones” de Jaume Roig o un manuscrit del segle XV de l’Alcorà en àrab.
Un parell de fotografies dels llibres que s’exposen:
Robertus de Fluctibus. Philosophia sacra et vere Christiana seu Meteorologia Cosmica. Anatomiae amphitheatrum effigie triplici, more et conditione varia, designatum. Frankfurt 1626
Andreas Cellarius Palatini. Harmonia macrocosmica seu Atlas universalis et novus, totius universi creati cosmographiam generalem, et novam exhibens. (Harmonia del macrocosmos o Atles universal i nou, que conté la cosmografia general i nova de tot l’univers creat). Amsterdam, 1661
| 30 març 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (2) |
Pàgines de la còpia personal d’un dels editors de “Finnegans Wake”, amb les anotacions per fer l’edició crítica
De la novel·la “Finnegans Wake”, escrita entre 1922 i 1939 per James Joyce s’ha arribat a dir que és un dels llibres de ficció més difícils de comprendre escrits en anglès.
La dificultat rau no només en la forma de l’anglès utilitzada (amb una ortografia pròpia inventada per l’autor), sinó per les continues utilitzacions de frases i paràgrafs sencers escrits en altres idiomes (fins a 70 idiomes diferents). Això ha provocat algunes definicions del tipus “una frase de 700 pàgines”, “una paraula de mig milió de caràcters” o “el producte literari més intencionadament dissenyat de la cultura anglosaxona”. El mateix Joyce va predir que la humanitat necessitaria uns 300 anys per poder arribar a entendre allò que havia escrit.
Només han passat setanta-un anys, però, i l’editorial Houyhnhnm anuncia la publicació d’una edició “crítica i corregida”. Corregida per eliminar els problemes originats per la seva llarga incubació (disset anys de composició) i la incapacitat de Joyce de fer-ne les correccions directament per la seva ceguesa.
L’edició és fruit de trenta anys de treball “verificant, codificant, classificant i clarificant les 20.000 pàgines de notes, esborranys, manuscrits i proves” utilitzats per a la publicació el 1939 de la novel·la. Si mireu la fotografia que encapçala aquesta entrada, entendreu la magnitud de la tragèdia!
L’edició corregida s’ofereix en dues edicions, enquadernades amb pell de vedell negra. La primera, estàndard, té un preu de 300 euros. La segona edició, de bibliòfil, és de només 150 exemplars signats i numerats i es comercialitza per 900 euros.
| 1 març 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (0) |
Revista “Poesia” amb una reproducció a mida natural del “Guernica”
El “Guernica” és, segurament, l’obra d’art més coneguda de Pablo Picasso. És fruit d’un encàrrec realitzat pel govern legítim de la República espanyola per tal de decorar el pavelló de l’estat espanyol a l’Exposició Universal de París de l’any 1937. El quadre representa l’horror provocat a l’artista davant el coneixement del bombardeig realitzat per la Legió Condor alemanya contra la població basca de Gernika el 26 d’abril de 1937.
No va ser el primer bombardeig contra la població civil durant la guerra civil espanyola: el 13 de febrer de 1937, Barcelona era bombardejada des del mar i des del 29 de maig del mateix any també des de l’aire. Santiago i Elisenda Albertí van publicar , fa cinc anys, un esgarrifós relat de tots els bombardejos patits per la població civil catalana: “Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936–1939)”.
El “Guernica” és un quadre de dimensions considerables: 7,776 metres d’amplada per 3,493 d’altura. Després de ser exposat a l’Exposició Universal de París va visitar diverses capitals europees i americanes fins que, el 1939 després de finalitzada la guerra civil espanyola i davant la imminència de l’inici de la Guerra Mundial, va ingressar al MoMA de Nova York, on va romandre fins que l’any 1981 va ser enviat a Madrid després de les intenses pressions realitzades pel govern espanyol.
Des del 1981 el quadre no s’ha mogut de Madrid. L’any 1992, arran dels Jocs Olímpics de Barcelona es va construir una reproducció del Pavelló espanyol de l’Exposició del 1937 i es va demanar el trasllat temporal del quadre a Barcelona. El govern de Felipe González es va negar, tot i que va aprofitar la nit de la inauguració dels Jocs Olímpics per traslladar el quadre al seu emplaçament actual, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, una institució creada a cop de talonari al que li feia falta disposar d’obres que justifiquessin la seva existència.
El Ministerio de cultura espanyol va publicar, del 1978 al 2004, la revista “Poesía”. Dirigida per Gonzalo Armero en total es van publicar 43 números, tots ells monogràfics sobre un tema en particular. La revista va assolir un merescut prestigi per la qualitat dels seus continguts.
L’any 1993, els números 39 i 40 van dedicar-se monogràficament al “Guernica”, publicant una reproducció a mida natural (escala 1:1).
Es presenta en dos volums. El primer inclou 532 fulls de mida foli que, si s’arriben a unir, formen una còpia fidedigna del quadre.
Índex de la posició dels 532 fulls utilitzats per reproduir el “Guernica”, al volum 1
En aquest primer volum, cada una de les pàgines mostra una part de l’obra. La gran qualitat de la fotografia permet observar l’obra d’art, amb un nivell de detall que seria virtualment impossible de cap altra forma (al Museu un no es pot acostar excessivament al quadre, que està protegida dins d’una urna de vidre).
Un detall de la reproducció del “Guernica”
Un segon detall de la reproducció
El segon volum inclou l’article “Guernica. Historia de un Cuadro” de Josefina Alix, dedicat a estudiar la història de l’obra d’art des dels seus precedents estilístics de Picasso (datats de l’any 1930), l’encàrrec, el context polític de 1937, les proves i esborranys del pintor, l’exposició a París i el seu periple per Europa i Amèrica.
Els dos volums de “Guernica”
Aquest segon volum no inclou cap estudi artístic. El seu objectiu es oferir una visió de la història del quadre, incloent els com s’ha convertit en una de les icones del segle XX.
El segon volum de “Guernica”
| 1 gener 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (0) |
El Telenotícies Migdia de TV3 d’aquest migdia ha emès aquest reportatge sobre el “Llibre de meravelles” de Ramon Llull, en edició de bibliòfil, editat enguany per Edicions 62.
| 1 gener 2010 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (1) |
Segons l’entrada paper al Diccionari de l”Enciclopèdia Catalana (la mateixa que atribueix al català l’origen del mot utilitzar per referir-se al paper en totes les llengües europees) utilitzats en edicions de bibliòfil:
| 17 desembre 2009 — — Classificat com a: Bibliofília — Comentaris (0) |
Litografia original d’Albert Ràfols-Casamada per al llibre “Els Estatuts de Catalunya” (Barcelona, 1986)
Tot just acabo de veure la notícia de la mort d’Albert Ràfols-Casamada. Com a homenatge, aquesta litografia inclosa el llibre “Els Estatuts de Catalunya”, publicat l’any 1986 per edicions Curiosa de Barcelona, en una tirada única de 425 exemplars numerats.
| 22 novembre 2009 — — Classificat com a: Bibliofília, Col·leccionisme — Comentaris (0) |
Stanley Kubrick’s Napoleon: The Greatest Movie Never Made
“Stanley Kubrick’s Napoleon: The Greatest Movie Never Made” és un llibre, en edició limitada de 1.000 exemplars, sobre un projecte de pel·lícula mai realitzada.
“Napoleon Bonaparte” havia de ser la següent pel·lícula després de “2001: A Space Odyssey”. Estava prevista com una espectacular epopeia sobre el personatge, amb espectaculars escenes de batalles i la participació d’exèrcits d’extres. Kubrick va dedicar dos anys a la redacció del guió, recollint una gran quantitat de documentació i preproducció, amb més de 15.000 fotografies de possibles escenaris i 17.000 diapositives d’imatges relacionades amb l’època napoleònica. El projecte, però, no va reeixir ja que les productores el van considerar com massa arriscat.
En aquesta edició s’inclouen 10 llibres amb una selecció de la correspondència de Kubrick sobre el projecte, estudis de vestuari, fotografies de localitzacions, materials d’investigació, esborranys del guió. També s’inclou un facsímil de l’esborrany final i l’accés a una base de dades amb les 17.000 imatges catalogades. Tot el material es lliura dins de la reproducció d’un llibre d’història sobre Napoleó.
El preu d’aquest llibre és de 500 euros.
L’home dibuixatpoesia fotografia passeig de gràcia Llibre online Història segle XVIII Ex-libris segle XX segle XIV Montserrat fira del llibre segle XIX mercè rodoreda fira del llibre de barcelona Poblet Història del llibre Bibliofília segle XIII Terrassa Enquadernació exposició Sant Llorenç del Munt biblioteca novel·la històrica jaume i segle XV Barcelona setmana tràgica segle XVII joan amades
Powered by WordPress
© Copyright 1996-2010 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
