Una reproducció del “Guernica” de Picasso a mida natural
 — Classificat com a: Bibliofília — Comentari (0) — Lectures: 23 | 1 març 2010 |
Revista “Poesia” amb una reproducció a mida natural del “Guernica”
El “Guernica” és, segurament, l’obra d’art més coneguda de Pablo Picasso. És fruit d’un encàrrec realitzat pel govern legítim de la República espanyola per tal de decorar el pavelló de l’estat espanyol a l’Exposició Universal de París de l’any 1937. El quadre representa l’horror provocat a l’artista davant el coneixement del bombardeig realitzat per la Legió Condor alemanya contra la població basca de Gernika el 26 d’abril de 1937.
No va ser el primer bombardeig contra la població civil durant la guerra civil espanyola: el 13 de febrer de 1937, Barcelona era bombardejada des del mar i des del 29 de maig del mateix any també des de l’aire. Santiago i Elisenda Albertí van publicar , fa cinc anys, un esgarrifós relat de tots els bombardejos patits per la població civil catalana: “Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936–1939)”.
El “Guernica” és un quadre de dimensions considerables: 7,776 metres d’amplada per 3,493 d’altura. Després de ser exposat a l’Exposició Universal de París va visitar diverses capitals europees i americanes fins que, el 1939 després de finalitzada la guerra civil espanyola i davant la imminència de l’inici de la Guerra Mundial, va ingressar al MoMA de Nova York, on va romandre fins que l’any 1981 va ser enviat a Madrid després de les intenses pressions realitzades pel govern espanyol.
Des del 1981 el quadre no s’ha mogut de Madrid. L’any 1992, arran dels Jocs Olímpics de Barcelona es va construir una reproducció del Pavelló espanyol de l’Exposició del 1937 i es va demanar el trasllat temporal del quadre a Barcelona. El govern de Felipe González es va negar, tot i que va aprofitar la nit de la inauguració dels Jocs Olímpics per traslladar el quadre al seu emplaçament actual, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, una institució creada a cop de talonari al que li feia falta disposar d’obres que justifiquessin la seva existència.
La revista “Poesía”
El Ministerio de cultura espanyol va publicar, del 1978 al 2004, la revista “Poesía”. Dirigida per Gonzalo Armero en total es van publicar 43 números, tots ells monogràfics sobre un tema en particular. La revista va assolir un merescut prestigi per la qualitat dels seus continguts.
L’any 1993, els números 39 i 40 van dedicar-se monogràficament al “Guernica”, publicant una reproducció a mida natural (escala 1:1).
Es presenta en dos volums. El primer inclou 532 fulls de mida foli que, si s’arriben a unir, formen una còpia fidedigna del quadre.
Índex de la posició dels 532 fulls utilitzats per reproduir el “Guernica”, al volum 1
En aquest primer volum, cada una de les pàgines mostra una part de l’obra. La gran qualitat de la fotografia permet observar l’obra d’art, amb un nivell de detall que seria virtualment impossible de cap altra forma (al Museu un no es pot acostar excessivament al quadre, que està protegida dins d’una urna de vidre).
Un detall de la reproducció del “Guernica”
Un segon detall de la reproducció
El segon volum inclou l’article “Guernica. Historia de un Cuadro” de Josefina Alix, dedicat a estudiar la història de l’obra d’art des dels seus precedents estilístics de Picasso (datats de l’any 1930), l’encàrrec, el context polític de 1937, les proves i esborranys del pintor, l’exposició a París i el seu periple per Europa i Amèrica.
Els dos volums de “Guernica”
Aquest segon volum no inclou cap estudi artístic. El seu objectiu es oferir una visió de la història del quadre, incloent els com s’ha convertit en una de les icones del segle XX.
El segon volum de “Guernica”
