Fins el 7 de setembre es pot visitar a la Fundació Suñol de Barcelona (Passeig de Gràcia 98 1a planta) l’exposició dels gravats que va fer Pablo Picasso per al llibre de bibliòfil «La tauromaquia», publicat el 1959 per Gustau Gili amb textos del torero Pepe Illo.

En cadascuna de les aiguatintes que van marcant la successió de descripcions del fet de la tauromàquia, des de la imatge en què els toros jeuen al prat fins a la cogida del torero a la plaça de braus, l’artista treu tensió a l’espectacle mitjançant l’estilització de les figures de toros, picadors i toreros, amb un moviment dinàmic d’extrema subtilesa, i la seva mà ràpida i nerviosa dóna testimoni de l’acció a la plaça.

El projecte d’edició de La Tauromàquia es va iniciar el 1926, quan Gustau Gili i Roig es va posar en contacte amb Pablo Picasso per a oferir-li la possibilitat de realitzar les il·lustracions per a un dels seus nous llibres de la col·lecció d’Ediciones de la Cometa. L’artista malagueny va accedir a il·lustrar el llibre sobre la tauromàquia escrit segles abans per José Delgado, inspirant-se molt probablement en els gravats sobre el toreig realitzats per Goya, per qui Picasso sentia una veritable admiració.

Aquest procés editorial es veuria aturat sense un motiu aparent el 1930, i no seria fins gairebé trenta anys més tard, el 1956, quan Gustau Gili i Esteve reprendria les converses amb Picasso per tal de finalitzar el projecte iniciat pel seu pare.

D’aquesta edició bibliòfila es van imprimir 263 exemplars, amb les 26 corresponents aiguatintes al sucre, al taller Lacourière-Frélaut de París, en presència de Picasso, Jacqueline i Jaume Sabartés.

El paper utilitzat per a l’ocasió va ser especialment preparat per la casa Guarro i portat a París des de Barcelona i incloïa una filigrana de cap de toro creada per l’artista. A tall de portada, Picasso va realitzar una punta seca, impresa al taller de Jaume Pla a Barcelona, on apareix l’estel, que és el símbol d’Ediciones de la Cometa de Gili. Els textos van ser impresos a la Sociedad Alianza de Artes Gráficas (SADAG) de Barcelona el 25 d’octubre de 1959.

L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres de 09.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores i els dissabtes de 16.00 a 20.00 hores (diumenges i festius, tancat). L’entrada és de 6 € i els dijous a les 17.00 i a les 18.30, així com els dissabtes a les 18.00 hores hi ha una visita comentada.

He trobat aquest petit manual sobre nomenclatura habitualment utilitzada en el món de la bibliofília. Tot i ser en francès, crec que també pot ser d’interès pels catalans. Al cap i a la fi, com sempre ens explicava el professor de francès a l’EGB, el francès és una mena de català mal escrit 

Explica els noms de les parts del llibre, els principals tipus d’enquadernació, els formats, el paper, les abreviatures habitualment utilitzades… i les principals malalties que pateix un llibre antic.

Està disponible de forma gratuïta en format PDF:

Al TN Migdia d’avui s’ha emès aquest mini reportatge sobre la subhasta a Londres dels llibres del bibliòfil barceloní Isidoro Fernández:

http://media.caballe.cat/2013/03/isidoro-fernandez.flv

Actualització: Els llibres venuts sumen un total de 624.775 lliures (729.230 €). Podeu veure els resultats en aquest fitxer.

M’arriba informació d’una exposició que no tenia controlada… i que certament és una bona excusa per provar el recentment estrenat tren d’alta velocitat a Girona. Es tracta d’una exposició d’homenatge al gravador, pintor, dibuixant i editor olotí Miquel Plana i Corcó, traspassat el passat mes de maig. Es pot visitar al Museu d’Art de Girona fins el proper 7 d’abril.

El proper dissabte 2 de febrer, a més a més, hi ha una visita guiada per tal de conèixer les característiques de les diferents tècniques de gravat utilitzades per Miquel Plana en l’edició dels nombrosos llibres de bibliòfil que van sortir del seu taller, amb demostració pràctica inclosa.

Fins el 15 de març, a la Biblioteca Histórica de la Universidad Complutense de Madrid (carrer del Noviciado 3, Madrid –Espanya–) es pot visitar l’exposició «Bibliófilos y coleccionistas en la Biblioteca Histórica». Es pot visitar de dilluns a divendres, de 09.00 a 20.30 hores. L’entrada és de franc.

«Bibliófilos y coleccionistas en la Biblioteca Histórica»

Una selección de 140 ejemplares del patrimonio bibliográfico complutense que, antes de ingresar en la biblioteca de la Universidad, pertenecieron a uno o varios propietarios, bibliófilos y coleccionistas que dejaron su huella en los libros que poseyeron. Unos libros que han seguido su destino y que muestran los signos de su paso por sucesivas manos, por distintas bibliotecas y colecciones: anotaciones manuscritas de los propietarios, notas de lectura, sellos, ex libris, encuadernaciones singulares y otras marcas que indican la procedencia del ejemplar. Podrá visitarse hasta el próximo 15 de marzo y se ha diseñado, además, una completa exposición virtual.

La bibliofilia entendida como el amor por los libros, una pasión que lleva a buscarlos y coleccionarlos, es tan antigua como la existencia misma del libro. Tiene, además, esta pasión una doble faz que la diferencia de otras formas de coleccionismo, ya que en ella se aúnan la atracción por el objeto físico –su belleza, su apariencia y su rareza– y la que suscita el contenido intelectual de ese objeto tan deseado, el libro. El gusto por el saber, por la literatura, por la ciencia se combina con la fascinación que desde siempre ha existido por el libro como objeto precioso, por el contenido y el continente.

Los bibliófilos y coleccionistas han dejado su huella en los libros que han poseído, unos libros que han seguido su destino y que muestran los signos de su paso por sucesivas manos, por distintas bibliotecas y colecciones: anotaciones manuscritas de los propietarios, notas de lectura, sellos, ex libris, encuadernaciones singulares y otras marcas que indican la procedencia del ejemplar.

La exposición se ha estructurado en nueve secciones dedicadas a diferentes categorías de bibliófilos, coleccionistas de libros y lectores, precedidas por una sección introductoria en donde se presenta la tipología de las marcas de procedencia en todas sus variedades, con ejemplos que ilustran cada una de ellas: anotaciones manuscritas, sellos, ex libris, super libros y otros signos que conviene conocer e identificar. Junto a los libros procedentes de las bibliotecas de los palacios reales o de las residencias de la nobleza, podemos contemplar los ejemplares pertenecientes a eruditos y científicos, médicos, escritores célebres, políticos, bibliófilos de todo tipo y otras personalidades ligadas a la trayectoria de la Universidad Complutense, como son sus rectores, profesores ilustres y algunos jesuitas que, a través del Colegio Imperial, contribuyeron a la formación de la actual Biblioteca Histórica. Este último grupo es uno de los que más interesa resaltar, pues son muchos los ejemplos de hombres de ciencia y universidad que reunieron importantísimas bibliotecas personales especializadas en su materia, que luego quisieron donar generosamente a la biblioteca universitaria.

Hi ha disponible una guia de l’exposició

Un bloc a seguir: «Histoire de la Bibliophilie».

Intervenció dins el programa «Els matins» de TV3 de l’autor, Jordi Estruga i de l’historiador, Jaume Sobrequés:

http://media.caballe.cat/2012/09/TresorCartograficCatalunyaTV3.flv