Editorial Base anuncia una nova obra dins de la seva col·lecció de llibres de bibliòfil, «Apographa Historica Cathaloniae», amb reproduccions facsímil d’alta qualitat dels mapes de Catalunya impresos entre els segles XVII i XVIII.

L’edició, de 998 exemplars numerats, inclou una introducció a càrrec de Jordi Estruga (president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona) i la reproducció facsímil de seixanta-cinc cartes cartogràfiques, a mida natural i realitzades directament a partir de mapes originals. Els mapes reproduïts van ser originalment publicats en diversos països europeus (Benelux: 20, França: 19, Espanya: 10 –4 dels quals a Catalunya–, Itàlia: 5, Gran Bretanya: 4, Alemanya: 4, Àustria: 2 i país desconegut: 1). Es presenten numerades cronològicament amb indicació del títol, lloc de procedència, autoria, data d’estampació i mides, així com una explicació sobre els mapes i els seus protagonistes.

Entre els mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya («Nova Principatvs Cataloniæ Descriptio», imprès pels voltants del 1605), el full del Principat de Catalunya al primer atles universal (publicat a Anvers entre el 1605 i el 1608), la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya («Principauté de Catalogne, Divisée en Neuf Dioceses; et en Dix-Sept Vigueries», publicat a París el 1660), diferents versions del mapa de Mercator, el primer atles de butxaca (1609), el primer atles francès d’abast mundial (1660) així com l’obra considerada com una de les més monumentals pel gran contingut de gravats de poblacions, territoris i països («La Galerie Agreable du Monde», 1729).

L’obra es presenta en un estoig de pell gravat en lletres d’or, de 72×51 cm. i el volum introductori de Jordi Estruga, amb una presentació a càrrec de l’historiador Jaume Sobrequés (296 pàgines, 25×27 cm). Les làmines amb les reproduccions dels mapes estan impreses en paper d’alta qualitat (Fedrigoni acquerello 150 g bianco) de 72×102 cm.

Si teniu interès en aquesta obra de bibliòfil, podeu consultar el full PDF informatiu.

L’amic Puigmalet m’envia l’enllaç a un article de Sergio Vila-Sanjuán,«Gimferrer i els bibliòfils», publicat al suplement Cultura/s de «La Vanguardia» el passat 29 de febrer (còpia local en format PDF) sobre el llibre de bibliòfil publicat recentment per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona: «El caliu i la cendra», amb textos de Pere Gimferrer i il·lustracions de Perejaume.

«Hibris» és una revista bimensual en castellà especialitzada en bibliofília, publicada des de l’any 2001. Cada número ofereix una cinquantena llarga de pàgines on hi podem trobar articles sobre bibliofília, novetats de llibreries antiquàries o ressenyes de nous llibres.

«Hibris», número 65/66

El número 65/66, que correspon als mesos de setembre a desembre del 2011, inclou els següents continguts:

• Gollerías para bibliófilos, 1o: Los libros de computo manual y los lunarios. A banda de calendaris i almanacs, també hi ha una tradició en la publicació de llunaris (calendaris especialitzats en el càlcul de les fases de la Lluna) i un tipus de publicació que, personalment, desconeixia totalment: els llibres que expliquen com fer ús de diverses part de l’anatomia humana per comptar.
• La propaganda anti-judeo-masónica durante el primer franquismo: el caso de Ediciones Toledo (1941−1943). Ediciones Toledo va ser un segell editorial especialitzat en llibres i publicacions que volien demostrar l’existència d’una confabulación judeo-masónica. L’editorial era una simple tapadora per distribuir les publicacions editades directament pels serveis de propaganda oficials. Malgrat això ha passat bastant desapercebuda entre els estudis realitzats dels primers anys de franquisme.
• Crónica de una señal anunciada: el biblión de los Manuales Soler. Manuales Soler és la casa editora que va donar lloc a la coneguda editorial Espasa (i Espasa-Calpe), editores d’una monumental enciclopèdia en llengua castellana. Aquest article analitza un dels primers obsequis dissenyats com a reclam publicitari, consistent en un punt de lectura
• Recull dels últims catàlegs de llibreries especialitzades en llibre vell i bibliofília
• La península de los libros, amb les ressenyes a dues publicacions recents relacionades amb el món del llibre vell: «Aurea Bibliographica (1998−2006)» i «La imprenta en Toledo. Estampas del renacimiento 1500–1550» i sobre l’exposició «Una imagen para al memoria:la carte de visite» de la Fundación Lázaro Galdiano.

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 500 €.

Revista «Mercurio» de desembre del 2011

La Fundació José Manuel Lara publica mensualment la revista «Mercurio. Panorama de libros», de distribució gratuïta en biblioteques i llibreries (encara que jo mai no l’he vist enlloc). També està disponible en format electrònic a través de la seva pàgina web.

El número de desembre del 2011 està dedicat monogràficament a la bibliofília. Sota el títol general de «Joyas bibliográficas» inclou els següents articles:

• Breve historia de la bibliofília, per Víctor Infantes
• Entrevista con Antonio Prieto, per Ignacio F. Garmendia
• El coleccionista de papel, per Luis Alberto Cuenca
• El canon de la Real Academia Española, per Víctor García de la Concha
• Lecturas de anticuario, per Jesús Marchamalo
• Como un billete falso, per Francisco Rico
• Las joyas de Dublín, per Vicente Molina Foix
• Periplo de un libro, per Juan Bonilla

A banda d’aquest contingut especialitzat en el món de la bibliofília també tracta de les novetats sobre narrativa, assaig i poesia i de literatura infantil i juvenil.

«Hibris» és una revista bimensual en castellà especialitzada en bibliofília, publicada des de l’any 2001. Cada número ofereix una cinquantena llarga de pàgines on hi podem trobar articles sobre bibliofília, novetats de llibreries antiquàries o ressenyes de nous llibres.

El número 63/64, que correspon als mesos de maig/juny i juliol/agost del 2011, inclou els següents continguts:

• Gollería para bibliófilos 9: Los almanaques, calendarios y pronósticos, sobre el món dels calendaris i almanacs. Es tracta d’unes impressions efímeres que es publiquen des dels primers temps de la impremta. La seva raresa fa que alguns exemplars assoleixin elevades cotitzacions
• La doble muerte de «La Traca». «La Traca» va ser un revista antimonàrquica, satírica i anticlerical publicada a València entre 1884 i 1938 (en diverses etapes), sempre lluitant contra la censura. Va alternar l’ús del català i el castellà. La segona mort a la que fa referència el títol és l’oblit a que ha estat condemnada per part dels historiadors.
• Una prensa común: su construcción material a escala. Construcció pas a pas i detallada d’un model de premsa manual, seguint el procés seguit l’any 2005 per construir una premsa amb destinació una exposició homenatge al quart centenari del Quixot.
• Catálogos y publicaciones recomendadas.
• La península de los libros, amb algunes de les últimes novetats relacionades amb el món del llibre.

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 630 €.