En commemoració dels cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta: http://www.joanmaragall.cat/.

… Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters –i ara m’adreço d’una manera particular als llibreters de vell–, i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d’or.

Salvador Espriu
Fragment final del pregó llegit amb motiu de la celebració
de la 25a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

Avui és el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu.

Salvador Espriu signant un exemplar a la secció dedicada a la seva obra de la Biblioteca Popular d’Arenys després de fer una lectura de poemes

Aquesta entrada participa en l’homenatge “25 sense Espriu”.

El proper dilluns serà el vint-i-cinquè aniversari del traspàs de Salvador Espriu. Com en altres efemèrides (Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades) passades, des del bloc Antaviana la Roser Caño ens convida a realitzar un homenatge a la figura de Salvador Espriu.

El funcionament és ben simple: només cal que programeu pel dia 22 de febrer, dilluns vinent, la publicació d’una entrada al vostre bloc que tracti algun aspecte de l’obra de Salvador Espriu (qualsevol cosa i només limitat per la vostra imaginació o per l’estil del vostre bloc). Un cop publicat, si ho feu saber a la Roser Caño al bloc Antaviana, l’inclourà dins del recompte de tots els blocs que es sumin a l’homenatge.

Animeu-vos! Ja n’hi ha cinquanta seixanta que s’han apuntat.

Googlegrama del logotip de l’Any Amades, creat a partir de la cerca a Google de “Joan Amades”

Algunes citacions sobre la relació de Joan Amades amb els llibres vells, totes elles agafades del volum III de “Folklore de Catalunya”:

“m’hi van enviar, i jo vaig començar la venda de llibres, a més d’alguna altra cosa vella. Quan vaig haver d’anar tot sol. tenia dotze anys, amb més fal·lera de jugar que d’altra cosa, pero tant com ganes de esplaiar-me tenia un fort sentit del treball que a casa meva m’havien inculcat, i, alhora, sentia una veritable passió pels llibres, i aquests dos sentiments van poder més en mi que l’afany infantil d’esbargiment. Molt, però molt aviat, em vaig transformar en llibreter, em vaig guanyar de sobres el pa que menjava i vaig deixar d’ésser una carrega per als meus pares, i fins i tot ja els podia ajudar.

(…)

Amb els diners que el meu pare em donava en pagament del meu treball d’encantista comprava altres llibres que m’interessava de llegir i que no se’m presentaven en el negoci; els llegia amb una avidesa indescriptible i un cop llegits els posava a la parada i els tornava a vendre”

pàgines 814–815

“Havia llegit els llibres a centenars, per no dir a milers, en pessimes condicions de llum per a la meva vista, massa delicada, i tanta lectura en aquelles circumstancies m’havia de perjudicar força”.

pàgina 815

“Encara recordem amb fruició les gaies estones infantils que havíem passat en la contemplació de les auques exposades en els aparadors dels vetes-fils, dels plats-i-olles i dels herbolaris i en les parades especialitzades a vendre imatgeria i literatura populars que venien a constituir, per dir-ho així, les llibreries dels pobres. Aquests establiments instal·lats en ple carrer, arrecerats als panys de parets, exposaven el paperam que tenien penjat en cordills travessers clavats per mitja de claus i feien sostenir els fulls amb una canyeta esberlada, tant perque el vent no s’emportés les auques i altres fulls com perque la mainada no els estirés. Per aquesta raó hom anomenava aquests establiments parades de ‘fil i canya’ o de ‘canya i cordill’”.

pàgina 796

“Les primeres auques i els primers romanços de la nostra col·lecció d’imatgeria, i que en foren com llevat, van ésser adquirits entre llibres vells quan ens dedicavem a comerciar-hi”.

Pàgina 819

“El comerç de llibres vells constitueix una necessitat tant o més sentida que el de llibres nous. Els llibreters de vell han de tenir un coneixement del llibre que no cal als venedors de nou

(…)

Els llibreters de vell són els veritables llibreters, els qui coneixen el llibre, en saben les edicions i les particularitats, la seva estima i merit, a base dels quals el compren o deixen de comprar i el valoren quan l’adquireixen i quan el venen”

Pàgina 804

“Cap dels llibres que tenim avui no el posseim d’aleshores; tots els hem haguts d’adquirir posteriorment, puix que el folklore encara no ens interessava. Aleshores sentíem un gran interes per l’astronomia i la cosmografia, la inclinació per les quals ens havia fet anar moltes vegades a l’observatori Fabra. Allí coneguérem el gran astronom Josep Comas i Sola, i fins hi lligarem una mica d’amistat. Ens tractava amb molta cordialitat i afecte i ens havia honorat rebent-nos també a casa seva. Així mateix, ens entusiasmaven la grafologia i l’entomologia, temes que ens havien fet llegir i observar molt i dels quals havíem escrit i havíem donat conferencies. El nostre pare se sentia agradat que sabéssim de números i que parléssim llengües estrangeres, i mentre ell va viure vam conrear les matematiques i van seguir cursos de diferents idiomes i no cal dir que vam esprémer en aquest sentit les obres que ens van passar per les mans”

Pàgina 819

El Googlegrama que encapçala la imatge l’he creat a partir del logotip de l’Any Amades i amb les imatges resultants de cercar “Joan Amades” a Google Images. Més detalls a caballe.cat.

Get the latest Flash Player to see this player.

Gener

• 1 — Fa 350 anys, Samuel Pepys va començar el seu diari
• 4 – 50 anys de la mort d’Albert Camus
• 8 — 20 anys de la mort de Jaime Gil de Biedma
• 11 — 100 anys de Nikos Kavvadias
• 13 — 10 anys de la mort d’Enric Valor
• 17 — Acte de cloenda de l’Any Amades
• 29 — 150 anys del naixement d’Anton Txékhov

Febrer

• 8 — 90è aniversari de Josep Maria Ballarin
• 16 — 10 anys de la mort de l’Enric Casassas
• 22 — 25 anys de la mort de Salvador Espriu

Març

• 8 — 90è aniversari de Jordi Carbonell i Tries
• 10 — 400 anys de la publicació del “Sidereus Nuncius” de Galileu Galilei.
• 25 — 100 anys del naixement d’Óscar Castro Zúñiga
• 28 — 200 anys del naixement d’Alexandre Herculano

Abril

• 1 — 100 anys  del naixement de Rosa Leveroni
• 10 — 300 anys de l’entrada en vigor la primera legislació sobre el copyright.
• 21 — 100 anys de la mort de Mark Twain
• 28 — 10 anys de la mort d’Antonio Buero Vallejo

Maig

• 7 — 10 anys de la mort d’Avel·lí Artís i Gener
• 9 — 150 anys del naixement de J.M. Barrie
• 23 — 200 anys del naixement de Margaret Fuller
• 28 — 200 anys del naixement de Juan Vicente González
• 30 — 50 anys de la mort de Boris Pasternak
• 31 — 100 anys del naixement de Luis Rosales

Juny

• 4 — 40 anys de la mort de Josep Carner
• 13 — 85è aniversari del Josep Maria Ainaud de Lasarte
• 13 — 100 anys del naixement de Gonzalo Torrente Ballester
• 23 — 100 anys del naixement de Jean Anouilh
• 26 — 20 anys de la mort del Manuel de Pedrolo

Juliol

• 2 — 80è aniversari de Núria Albó
• 3 — 150 anys del naixement de Charlotte Perkins Gilman
• 16 — 50 anys de la mort de John P. Marquand
• 17 — 10 anys de la mort de Ramon Aramon
• 18 — 10 anys de la mort de Jose Ángel Valente
• 19 — 100 anys del naixement de Francisco Coloane
• 22 — 10 anys de la mort de Carmen Martín Gaite

Agost

• 13 — 80è aniversari d’Albert Jané
• 28 — 200 anys del naixement de Jaume Balmes
• 30 — 100 anys del naixement de Màrius Torres

Setembre

• Naixement de Daniel Defoe (1660)
• 5 — 80è aniversari de Joaquim Molas
• 21 — 200 anys de la mort d’Arthur Schopenhauer
• 22 — 100 anys del naixement de Györg Faludy
• 23 — 80è aniversari d’Albert Manent
• 29 — 200 anys del naixement d’Elizabeth Gaskell

Octubre

• 30 — 100 anys del naixement de Miguel Hernández

Novembre

• 4 — 90è aniversari d’Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà)
• 20 — 80è aniversari de Joaquim Horta
• 20 — 100 anys de la mort de Lleó Tolstoi
• 27 — 90è aniversari de Josep Maria Andreu
• 28 — 50 anys de la mort de Richard Wright

Desembre

• 11 — 200 anys del naixement d’Alfred de Musset
• 12 — 150 anys del naixement de Joan Maragall
• 19 — 20 anys de la mort del Xavier Benguerel
• 19 — 100 anys del naixement de José Lezama Lima
• 19 — 100 anys del naixement de Jean Genet
• 20 — 85è aniversari de l’Oriol Bohigas
• 30 — 100 anys de la mort de Paul Bowles 

Centenari d’obres

• 100 anys de la publicació de “Rondalla d’amor”, d’Apel·les Mestres
• 100 anys de la publicació de “Les aventures extraordinàries d’en Massagran”, de Josep M. Folch i Torres
• 200 anys de la publicació de la Teoria de colors (Zur Farbenlehre) de Goethe

Commemoracions

• Any Maragall
• Any Borja (V centenari del naixement de Francesc de Borja) a Gandia
• 100 anys de la Nouvelle Revue Française
• 600 anys de la mort de Martí I l’Humà

Fonts:
Institució de les Lletres Catalanes, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya

Signatura de Martí I l’humà

Enguany se celebra el sisè centenari de la mort del rei Martí I l’humà, l’últim monarca de la família dels Bel·lònides, nascut el 1356 a Girona i mort a Barcelona, al castell de Bellesguard, el 31 de maig de 1410.

Els Amics de l’Art Romànic (societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans) organitza un cicle de conferències commemoratiu:

• “Els palaus reials”, a càrrec de la Dra. Anna Maria Adroer i Tasis (25 de gener).
• “La recepció del gòtic internacional a la Corona d’Aragó”, a càrrec del Dr. Joan Valero i Molina (1 de febrer).
• “La banda brodada del Museu Capitular de Barcelona”, a càrrec de la sra. Rosa M. Martín i Ros (8 de febrer).
• “La capella àulica”, a càrrec de la Dra. Francesca Español i Bertran (22 de febrer).
• “L’Hospital de la Santa Creu i el rei Martí”, a càrrec de la Dra. Teresa Huguet-Termes (1 de març).
• “El rei Martí i els banys”, a càrrec del Sr. Joaquim Graupera i Graupera (8 de març) .
• “Los libros del Rey”, a càrrec del Dr. Joaquín Yarza Luaces (15 de març).

Totes les conferències es faran a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) a les 19.00 hores.

“L’origen de les espècies” — Llom de la primera edició, 1859

Avui fa exactament 150 anys de la publicació de la primera edició de “L’origen de les espècies”, de Charles Darwin, considerat per molts com un dels llibres amb més influència de tots els temps i l’embrió de la biologia evolutiva.

A la xarxa podeu accedir a la digitalització d’un exemplar de la primera edició, baixar-vos el fitxer PDF o llegir la transcripció. Una segona alternativa és escoltar-lo, gràcies al projecte LibriVox (el fitxer comprimit del llibre parlat complet són 700 MB).

La traducció al català del llibre va trigar força anys en realitzar-se. Va ser necessari esperar fins l’any 1982, com un dels primers actes de la commemoració del 125è aniversari del llibre, que la Diputació de Barcelona i Edicions 62 van publicar la primera traducció al català, a cura de Santiago Albertí i Constança Albertí. D’aquesta traducció hi ha reimpressions els anys 1983, 1988 i 1989.

A començaments d’aquest 2009, s’ha tornat a publicar aquesta traducció catalana.

Hi ha, però, una obra de Charles Darwin que si va tenir ràpidament una traducció catalana. El seu diari del viatge com a naturalista a bord del vaixell Beagle, “Journal and Remarks (The Voyage of the Beagle)”, publicat el 1839 va tenir una traducció parcial al català publicada pel Diari Català entre els anys 1879 i 1881: “Viatje d’un naturalista al rededor del mon, fet a bordo del barco «Lo llebrer» (The Beagle) desde 1831 á 1836″. D’aquesta publicació, la Diputació de Barcelona en va fer una edició facsímil l’any 1982.

Un altre llibre de Darwin traduït al català és “L’origen de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe”, amb traducció a cura de Josep Egozcue i editada per l’enyorada revista “(ciència)”.

Finalment, aquest 2009 s’han publicat dues traduccions diferents de l’”Autobiografia” de Darwin. La primera, realitzada per Jaume Terradas i publicada per la revista Mètode de la Universitat de València. La segona traducció, realitzada per Sam Abrams i publicada per Viena, inclou també una selecció de la correspondència enviada Darwin mentre viatjava amb el Beagle.

L’etiqueta de la beguda “Anís del mono”, amb un mico que té la cara de Darwin

Coincidint amb la data, avui Christie’s subhasta un exemplar de la primera edició de “L’origen de les espècies” (1.200 exemplars venuts en només un dia). Aquest exemplar va estar durant molt d’anys a la prestatgeria d’un lavabo i va ser adquirit, cap al 1970, per uns pocs euros. Avui aquest exemplar es valora en més de 60.000 euros.

Actualització: Venuda la primera edició per 115.000 euros.

El 7 de novembre de 1659 es signava el Tractat dels Pirineus (la denominació completa del qual és “Tratado definitivo de paz, y comercio entre las Coronas de España, y Francia, comunmente llamado de los Pyrinèos; por el qua, y sobre el fundamento, y base del Matrimonio de la Serenissima Señora Infanta de España, Doña Maria Teresa con la Magestad Christinianissima de Luis XIV, se ajustan las antiguas, y graves controversias sobre diferentes Dominios, y Territorios, estableciendose por límite de ambos Reynos los Montes Pyrinèos; se toma un nuevo temperamento por lo tocante al Reyno de Portugal; y se regla el estado en que deben quedar diferentes Principes Aliados de una, y otra Corona; ajustado por D. Luis Mendez De Haro, y el Cardenal Mazarini, plenipotenciarios de Sus Magestades Catholica, y Christianissima, en la Isla de los Faysanes en el Rio Vidasoa à 7 de Noviembre de 1659, y ratificado por su dicha Magestad Christianissima en Tolosa a 27 del mismo mes, y año; baxo de cuya Ratificacion se inserta el Tratado”).

Entrevista de Lluís XIV i Felip IV a l’Illa dels Faisans el 1660, Laumosnier. La trobada hauria de servir per ratificar la pau i el compliment del casament de Lluís XIV amb Maria Teresa d’Àustria, infanta d’Espanya

Aquest tractat significava que el Comtat del Rosselló i una part del Comtat de la Cerdanya passaven a formar part del territori sota el control del Rei de França.

El text complet del tractat està disponible al llibre “Coleccion de los tratados de paz de España. Reynado de Phelipe IV. Parte VII”, de José Antonio Abreu y Bertodano, una versió digital del qual es pot consultar a Google Llibres.

El referent a la separació de les comarques nordpirinenques queda reflectit en aquests dos punts:

42   Y por lo que mira à los Paìses y Plazas, que las Armas de Francia han ocupado en esta Guerra por parte de España, por quanto se convino en la Negociacion comenazada en Madrid el año de 1656, en que se funda el presente Tratado, que los Montes Pyrinèos, que havian dividido antiguamente las Galias de las Españas, harian tambien en adelante la division de estos dos mismos Reynos; por tanto se ha convenido, y acordado, que dicho Señor Rey Christianissimo quedarà en possesion, y gozarà efectivamente de todo el Condado, y Veguerìa de Rosellon; del Condado, y Veguerìa de Con–	flans, Paìses, Ciudades, Plazas y Castillos, Villas, Aldèas, y Lugares, que componen los dichos Condados, y Veguerìas de Rosellon, y Conflans; y quedaràn al Señor Rey Catholico el Condado, y Veguerìa de Cerdaña, y todo el Principado de Cataluña, con las Veguerìas, Plazas, Ciudades, Castillos, Villas, Aldèas, Lugares, y Paìses, que componen el dicho Condado de Cerdaña, y Principado de Cataluña : en inteligendia de que si se hallare haver en los dichos Montes Pyrinèos, de la parte de acá de España, algunos Lugares del dicho Condado, y Veguerìa de Conflans solamente, y no de Rosellon, quedaràn también à S. M. Catholica; como asimismo si se halláre haver en los dichos Montes Pyrinèos, de la parte de allà de Francia, algunos Lugares del dicho Condado, y Veguerìa de Cerdaña solamente, y no de Cataluña, quedaràn à S. M. Christianissima: y para convenir en esta division se nombraràn al presente Comissarios de ambas partes, los quales juntos, de buena fé declararàn quales son los Montes Pyrinèos, que segun lo contenido en este Articulo, deben dividir en adelante los dos Reynos, y señalaràn los límites que han de tener; y se juntaràn los dichos Comissarios en los Lugares à mas tardar dentro de un mes depues de la firma del presente Tratado; y en el termino de otro mes siguiente deberàn haver convenido entre sì, y declarado de comun acuerdo todo lo referido: debiendose en–
tender, que si para entonces no huvieren podido ponerse de acuerdo entre sì, comunicaràn immediatamente las razones de sus dictamenes à los Plenipotenciarios de dichos dos Señores Reyes, los quales con conocimiento de las dificultades, y diferencias que se huvieren encontrado, convendràn entre sì sobre este punto, sin que por esto se puedan tomar de nuevo las armas.   43   Todo el dicho Condado, y Veguerìa de Rosellon; Condado y Veguerìa de Conflans; (à excepcion de los Lugares que estèn en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España en la forma arriba dicha, segun la Declaracion, y Convencion de los Comissarios, que se nombraràn para este efecto), como tambien la parte del Condado de Cerdaña, que se halláre estàr en los Montes Pyrinèos de la parte de allà de Francia; (segun la misma Declaracion de los Comissarios) los Paìses, Ciudades, Plazas, y Castillos, que componen las dichas Veguerìas de Rosselon, y Conflans, y parte del Condado de Cerdaña en la forma sobredicha, sus pertenencias, dependencias, y anexos, con todos los Hombres, Vassallos y Subditos, Villas, Lugares, Aldèas, Bosques, Rios, Paìs Llano, y demàs cosas qualesquiera que de ellos dependen, quedaràn irrevocablemente, y para siempre unidos, è incorporados por el presente Tratado de Paz à la Corona de Fran–	cia, para que los goce dicho Señor Rey Christianissimo, sus Herederos, Successores, y los que tuvieren su derecho, con los mismos derechos de Soberanìa, Propiedad, Regalìa, Patronato, Jurisdiccion, Nominacion, prerogativas, y Preeminencias sobre los Obispados, Iglesias Cathedrales, y otras, Abadìas, Prioratos, Dignidades, Curatos, ù otros qualesquiera Beneficios, que estèn en la extension de dicho Condado de Rosellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha (à reserva, por lo que mira à Conflans, de lo que estuviere en los Monts Pyrinèos de la parte de acà de España) à qualquiera Abadìa que los dichos Prioratos pertenezcan, y de que sean dependientes, y con todos los demàs derechos, que antecedentemente pertenecieron à dicho Señor Rey Catholico, aunque no sean aqui particularmente enunciados, sin que S. M. Christianissima pueda ser en adelante turbado, ni inquietado por qualquier via de sea, de derecho, ò de hecho, por dicho Señor Rey Catholico, sus Successores, ò algun Principe de su Casa, ò por qualquiera que sea, ò con qualquier pretexto, ò motivo que pueda suceder, en la dicha Soberanìa, Propiedad, Jurisdiccion, Distrito, Possession, y goce de todos los dichos Paìses, Ciudades, Plazas, Castillos, Tierras, Señorìos, Dominios, Castellanìas, y Baylìas; y justamente de todos los Lugares, y otras qualesquiera cosas que de
pendan del dicho Condado de Rossellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha: (à excepcion, por lo que mira a Conflans, de lo que se hallare en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España) y para este efecto dicho Señor Rey Catholocio, tanto por sì, como por sus Herederos, Successores, y los que tienen su derecho, renuncia, dexa, cede, y transfiere, como su Plenipotenciario en su nombre por el presente Tratado de Paz irrevocable ha renunciado, dexado, cedido y transferido perpetuamente, y para siempre à favor, y beneficio de dicho Señor Rey Christianissimo, sus Herederos, Successores, y los que tengan su derecho, todos los derechos, acciones, pretensiones, derechos de Regalìa, Patronato, Jurisdiccion, Nominacion, Prerogativas, y Preeminencias sobre los Obispados, Iglesias Cathedrales, y otras, Abadìas, Prioratos, Dignidades, Curatos, ù otros Beneficios, que estèn en la extensión de dicho Condado de Rosellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha (à reserva, por lo que mira à Conflans de lo que se halláre en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España) à qualquier Abadìa que pertenezcan los dichos Prioratos, y de que sean dependientes; y generalmente todos los demàs derechos, sin retener, ni reservar nada, que el dicho Señor Rey Catholico, ò sus dichos Herederos, y Successores tienen, y pretenden, o	pudieren tener, y pretender, por qualquier causa, y motivo que sea, sobre el dicho Condado de Rosellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha, (à excepcion en quanto à Conflans, de lo que se halláre en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España) y sobre todos los lugares dependientes de ellos, como se ha dicho; los quales, y juntamente tosos los Hombres, Vassallos, Subditos, Villas, Lugares, Aldèas, Bosques, Rios, Paìs Llano, y demàs cosas qualesquiera dependientes de ellos, como se ha dihco; los quales, y juntamente todos los Hombres, Vassallos, Subditos, Villas, Lugares, Aldèas, Bosques, Rios, Paìs Llano, y demàs cosas qualesquiera dependietes de ellos, sin retener, ni reservar nada, dicho Señor Rey Catholico, tanto por sì, como por sus Successores, consiente en que sean desde aora, y para siempre unidos, è incorporados à la Corona de Francia, no obstante todas Leyes, Costumbres, Estatutos, Constituciones, y Convenciones hechas en contrario, aunque hayan sido confirmadas con juramento; à las quales, y à las clausulas derogatorias de derogatroias se deroga expressamente por el presente Tratado para el efecto de dichas renuncias, y cessiones, las quales valdràn, y tendràn lugar, sin que la expression, ó especificacion particular derogue à la general, ni la general à la particular, excluyendo para siempre todas excepciones en qualquier derecho, titulo, causa, ò pretexto que puedan fundarse, y nominadamente aquella, por la qual se quisiere, ò pudiere pretender en adelante, que la separacion del
dicho Condado de Rosellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha, (à reserva, en quanto à Conflans, de lo que se halláre en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España) y de sus pertenencias, y dependencias, ha sido contra las Constituciones del Principado de Cataluña, y que por tanto la dicha separacion no pudo resolverse, ni acordarse, sin el consentimiento expresso de todos los Pueblos juntos en Cortes generales. Asimismo declara, consiente, quiere, y entiendo dicho Señor Rey Catholico, que los dichos Hombres, Vassallos, y Subditos de dicho Condado de Rossellon, Veguerìa de Conflans, y parte del Condado de Cerdaña, en la forma arriba dicha, (à excepcion, por lo que mira à Conflans, de lo que se halláre en los Montes Pyrinèos de la parte de acà de España) y de sus pertenencias, y dependencias, sean, y queden libres, y absueltos desde aora, y para siempre de la fé, homenage, servicio, y juramento de fidelidad que pudieren todos, y cada uno de ellos haverle hecho a èl, y à sus Predecesores Reyes Catholicos; y asimosmo de toda obediencia, y vassallage, que por esto puedan deberle, queriendo, que la dicha fé, homenage, y juramento de fidelidad queden nulos, y de ningun valor, como si jamás se huviessen hecho, ni prestado.

Si els llegiu, potser trobareu un parell de punts que crec interessants de destacar:

• Tradicionalment, s’ha indicat com la causa per la qual Llívia formava part de l’estat espanyol era que el Tractat parlava únicament de pobles i no de viles (vegeu, per exemple, l’entrada de la Wikipèdia sobre Llívia: “el tractat parlava de villages o “pobles” i que Llívia no era altra cosa que una “Vila” i, per tant, no podia formar part de la zona segregada”). En canvi llegint el text del tractat si que hi ha referències a las “Ciudades, Plazas y Castillos, Villas, Aldèas, y Lugares”. En canvi a la versió en francès, es parla de bourgs i villages.
• Es reconeix que el tractat ha estat pres ignorant les lleis del País: “ha sido contra las Constituciones del Principado de Cataluña, y que por tanto la dicha separacion no pudo resolverse, ni acordarse, sin el consentimiento expresso de todos los Pueblos juntos en Cortes generales”.

Aprofitant que avui és la festivitat de Tots Sants i que, cada vegada menys, s’aprofitava el dia per recordar les persones que ens han deixat, tres propostes:

“Tumbas de poetas y pensadores. Fotografías de Simone Sassen”

La primera és el llibre “Tumbas de poetas y pensadores. Fotografías de Simone Sassen”, amb text de Cees Nooteboom i fotografies en blanc i negre de Simone Sassen, explica el viatge fet a les tombes (o monuments funeraris) d’alguns dels grans noms de la literatura universal.

Hi trobem, entre altres, les tombes de Neruda a Xile, Vallejo i Cortázar a París;  Antonio Machado a Cotlliure, Stevenson a Samoa; Kawabata al Japó; Keats i Shelley al “Cementiri d’estrangers” de Roma, on també hi ha el fill de Goethe i un dels fills de Wilhelm von Humboldt; les tombes de Thomas Mann, James Joyce i Elias Canneti a Zurich; Balzac, Proust i Nerval al cementiri Père Lachaise de París; Brecht i Hegel a Berlín.

No només hi trobarem la foto, sinó també les reflexions que han despertat aquesta gran varietat de tombes, i els versos i paraules que han inspirat.

D’aquest llibre hi ha dues edicions. La que comento aquí, publicada l’any 2007 per Siruela inclou unes fotografies d’una gran qualitat. Enguany s’ha fet una edició de butxaca, que no he vist, però que m’imagino només inclou els textos.

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona

La segona proposta és el llibre “Morts il·lustres als cementiris de Barcelona”, de Jaume Nolla i Margarita Puig i publicat fa un parell d’anys per Angle Editorial.

Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les ciències i de la política que avui reposen en els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, uns autèntics museus a l’aire lliure que ens descobreixen, amb una visió fresca i inèdita.

“La llàstima és que del cementiri, no se n’ha fet propaganda. La gent no hi va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts.

Hi ha d’altres anècdotes explicades, com que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu Barcelonès feien cargolades davant del cementiri de Montjuïc –activitat que segurament avui està prohibida en considerar que els caragols de cementiri no porten ni codi de barres ni data de caducitat–. També és curiós saber que el panteó de l’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadricula de l’Eixample feta en marbre… o que el cementiri del Poble Nou té algunes estàtues realment fantàstiques.

Finalment, la tomba de Charles Nodier amb l’epitafi del bibliòfil

Tomba de Charles Nodier al cementiri Père-Lachaise de París

“Surge et ambula”. Exposició sobre els 125 anys de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Avui diumenge, al migdia, s’inaugura l’exposició “Surge et ambula” per commemorar els 125 anys de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Es podrà visitar fins el 28 de març de l’any vinent.

El 26 d’octubre de 1884 es va inaugurar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, en el primer edifici de nova planta dissenyat per les funcions de biblioteca i museu.

Surge et ambula. 125 anys de Biblioteca Museu és un viatge en el temps que recrea les sales de la biblioteca museu en els primers anys, seguint les pautes que les fotografies antigues ens han deixat com a testimoni. El que s’exhibeix en la mostra és tota l’obra original que va entrar entre 1884 i finals de segle.

L’exposició està estructurada en dos àmbits, cadascun dels quals evoca una de les seccions de la Institució: en la sala de lectura l’àmbit de la biblioteca, i a la sala d’exposicions temporals la secció museu.

Coincidint amb la inauguració, diumenge (10–14 hores) i dilluns (18–21 hores) hi haurà jornada de portes obertes. Podeu trobar més detalls sobre l’exposició i les activitats relacionades al dossier de premsa.

Josep Soler i Palet (1859–1921)

Aquesta tardor hi haurà un seguit d’activitats per commemorar el 150è aniversari del naixement de Josep Soler i Palet (l’aniversari va ser el passat 31 de juliol).

Els actes previstos són:

– El dimarts 20 d’octubre, a les 19.00 hores, a la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1)

• Presentació de la digitalització dels llibres “Egara. Terrassa” i “Cent Biografies Tarrassenques”
• Presentació de la base dades bibliogràfica de la ciutat de Terrassa, DABIT
• Conferència d’Àngels Ventayol i Bosch, historiadora: “El vessant historiogràfic de Josep Soler i Palet”

–Del 21 d’octubre al 21 de novembre, a la Casa Soler i Palet (carrer de la Font Vella, 28), exposició “La casa Soler i Palet”. La inauguració es farà el dimecres 21 d’octubre a les 19.00 hores.

–El dissabte 24 d’octubre, a les 11.00 del matí, visita comentada al fons exposats del llegat Soler i Palet. al Museu de Terrassa (Castell Cartoixa de Vallparadís, carrer de Salmeron s/n).

–El dijous 5 de novembre, a les 19.00 hores, conferència de Josep Lluís Martín i Berbois, de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Josep Soler i Palet i el moviment polític catalanista” i mostra de documents biogràfics. A l’Arxiu Històric de Terrassa (carrer del Pantà 20, baixos).

Ara fa vint-i-cinc anys es presentava, en un acte al Palau de la Generalitat, l’Editorial Empúries. Per a commemorar aquesta fita s’han reeditat quatre títols emblemàtics del seu catàleg, amb unes cobertes dissenyades per Kavel Rafferty i en edició numerada:

“El desert dels tàrtars” — Dino Buzzati	“Domini màgic” de Joan Vinyoli
“Nou contes” — J. D. Salinger	“Carrer Marsala” — Miquel Bauçà

El preu de cada un d’aquests exemplars és de 15 euros i es posaran a la venda a partir del 17 de setembre.

També s’editarà un catàleg dels vint-i-cinc anys, amb el text llegit per Josep Benet en l’acte de presentació del 1984 i textos de Xavier Folch i Eugènia Broggi, acompanyat d’un vídeo ha fet per commemorar l’aniversari. La coberta del catàleg ha estat dissenyada per Miquel Barceló.

Edgar Allan Poe

Enguany se celebra el segon centenari del naixement d’Edgar Allan Poe. I per commemorar-lo, s’ha inaugurat recentment “The Edgar Allan Poe Digital Collection”.

Es tracta d’una web que inclou la digitalització d’un gran nombre de materials relacionats amb l’escriptor nord-americà:

• Manuscrits originals dels seus treballs
• Correspondència escrita per Poe
• Correspondència d’altres autors adreçada a Poe
• Altres manuscrits
• Llibres que formaven part de la biblioteca de Poe
• Edicions dels seus llibres
• Música inspirada en la poesia de Poe
• Retrats i fotografies
• Retalls de diari

Tot això ha estat digitalitzat i és de lliure accés. En total hi ha més de 4.000 elements!

Josep Soler i Palet (1859–1921)

Avui, 31 de juliol, fa exactament 150 anys del naixement a Terrassa de l’historiador Josep Soler i Palet.

El lloc del naixement és el carrer de la Font Vella, número 28. És la mateixa casa que va ser propietat seva tota la vida i que va deixar com a llegat a la ciutat de Terrassa per instal·lar-hi la primera biblioteca pública i un museu.

Malgrat estudiar la carrera notarial a la ciutat de Barcelona, però no en va exercir mai. Donada la seva posició econòmica, ben folgada, va dedicar-se tota la vida a tota mena d’activitats culturals, des de la composició musical –és l’autor de dues sarsueles, una de les quals es va arribar a estrenar el 30 d’agost de 1890 a Sant Hilari Sacalm–, escriptor de novel·les, autor teatral i poeta.

També va tenir una destacada participació en el món polític, sent un dels introductors del catalanisme polític a Terrassa. Va fundar diversos diaris i organitzacions polítiques, mantenint una intensa relació amb Valentí Almirall.

Però en els camps en els quals va destacar més van ser la història i el col·leccionisme d’art.

Com a historiador, la seva biògrafa Àngels Ventayol el destaca com “el primer autor que aprofundí en la documentació, el tipus de metodologia, el rigor i un nou esperit d’investigació amb els quals es dóna pas a una crítica històrica”, en contraposició amb els altres historiadors (anteriors i fins i tot contemporanis) on hi predominava el romanticisme i el poc rigor de les seves interpretacions.

Va escriure un bon nombre de treballs. La seva bibliografia completa va ser publicada l’any 1978 al llibre “La Biblioteca/Museu Municipal Soler i Palet de Terrassa”, de Maria Coll i Calvo, publicat en commemoració del cinquantenari de la inauguració de la Biblioteca i Museu Soler i Palet amb el llegat que va fer a la ciutat de Terrassa.

L’abril del 2001 es publicava la seva biografia per la Fundació Torre del Palau: “Josep Soler i Palet, polític i historiador” de la ja citada Àngels Ventayol

Entre les seves publicacions més destacades hi ha els llibres “Monografia de la parròquia de Sant Julià de Altura” (1893), “Monografia de la iglesia parroqual de Tarrassa” (1898), “Llibre dels privilegis de Tarrassa” (1899) i “Cent biografíes tarrassenques” (1900). Aquests quatre llibres formaven part de la col·lecció “Biblioteca histórica tarrassenca”.

L’any 1895 es va traslladar a viure a Barcelona.

Josep Soler i Palet a casa seva de Barcelona

Tot i viure fora de Terrassa, va continuar mantenint una relació molt directa amb la ciutat. Així, per exemple, publicava la columna “Carta de Barcelona” on explica com es veuen des de la capital la vida de la ciutat de Terrassa i allò que s’hi esdevenia.

El 1906 Soler i Palet va llegir el seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: “Contribució a la història de Catalunya. Egara-Terrassa”. Aquest treball va ser reeditat uns anys després de la seva mort en una edició conjunta del Centre Excursionista de Terrassa i el Club Pirinenc, juntament amb altres treballs seus també de caràcter històric.

Participà al Primer Congrés de la Llengua Catalana i al Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, on va presentar un estudi sobre la vida íntima de Jaume I que encara avui es sovint citat a les bibliografies.

En el seu testament va donar tota la seva col·lecció artística i la seva biblioteca per tal de crear un museu i una biblioteca pública. La col·lecció estava formada per 91 quadres (bàsicament de pintura medieval, però amb alguns exemples de pintura romàntica i també dels segles XVIII i XIX), un centenar d’escultures on hi destaquen diverses mares de déu romàniques; ceràmica, medalles religioses, etc…

Tota aquesta col·lecció ocupava unes dependències de la casa familiar del carrer de la Font Vella, 28 fins que a començaments de la dècada dels 50 va ser traslladada al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís.

La biblioteca estava formada per 1.747 llibres, on hi abundava la producció catalana, la sèrie de volums dels Jocs Florals des de la seva restauració, moltes revistes, periòdics, bultlletins; diccionaris (llatins, francesos, catalans, castellans i l’Enciclopèdia Hispano-Americana); llibres d’història, monografies locals i comarcals; religió, belles arts, ciències socials, dret…

L’any 1928 s’obria al públic la “Biblioteca-Museo Municipal Soler y Palet”. Amb el trasllat de l’any 1951, tot l’edifici era destinat a la Biblioteca. L’any 1988 l’edifici del carrer de la Font Vella deixava de ser la seu, ja que passava a un edifici de nova planta. Per desgràcia també va canviar de nom, convertint-se en la Biblioteca Central de Terrassa. Actualment l’edifici de l’antiga biblioteca es destina a exposicions d’art.

Dedicatòria de Josep Soler i Palet a Josep Puig i Cadafalch. Es troba a l’exemplar de la meva biblioteca del llibre “Cent biografíes tarrassenques” (1900)

Malcolm Lowry l’any 1946

Avui és el centenari del naixement de Malcolm Lowry, autor de “Sotà el volcà” , per alguns una de les millors novel·les del segle XX.

He estat mirant els llibres seus disponibles en català –cap edició en català actualment disponible a les llibreries– i en castellà:

• Bajo el volcán. Tusquets Editores. Barcelona, 1999
• Piedra infernal. Tusquets Editores. Barcelona, 2009
• Trueno más allá de Popocatepetl. Poemas escogidos. Tusquets Editores. Barcelona, 2009
• Ferry de Octubre a Gabriola. Tusquets Editores. Barcelona, 2007
• Ultramarina. Tusquets Editores. Barcelona, 2004
• Escúchanos, Señor, desde el cielo de tu morada. Tusquets Editores. Barcelona, 2003
• Oscuro como la tumba en la que yace mi amigo. Tusquets Editores. Barcelona, 2002
• Poemas. Visor Libros. Madrid, 1995
• Un trueno sobre el Popocatépetl. Era. México DF. 2000

• 6 d’octubre del 2009
  Lliçó inaugural del curs acadèmic 2009–2010 de la Universitat de Barcelona sota el títol Riba i la Universitat, a càrrec de Carles Miralles, president de l’Aula Carles Riba, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, poeta i traductor.
   
• Octubre del 2009
  Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats i conduïts pel poeta i editor Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona.
   
• Del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009
  III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Més d’una vintena d’escriptors, traductors i estudiosos provinents de dins i fora del domini lingüístic català participaran en les ponències i en les taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics:
  • Riba i la literatura europea
  • Irradiació de l’obra de Riba
  • La poesia de Riba
  • Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba
      
• 15 de desembre del 2009
  Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on hi haurà intervencions a l’entorn d’aspectes com la poesia de Riba, la seva feina d’informació sobre la llengua i la literatura catalana a Espanya i la seva recepció en les terres de parla castellana.

“Veles e Vents”, d’Andreu Alfaro, a Gandia

Ahir es va inaugurar a Gandia (la Safor) l’escultura “Veles e Vents”. És una obra d’Andreu Alfaro que vol homenatjar al poeta Ausiàs March, del que enguany es commemora el 550è aniversari de la seva mort.

L’escultura, de 20 metres d’alçada i que representa unes grans veles acaronades per la brisa de la mar meditarrània “és un homenatge al més universal dels poetes valencians: Ausiàs March i m’agadaria que la gent del País Valencià quan la contemple se’n recorde d’ell”, va dir l’escultor valencià

Reportatge del programa de TV3 Nydia sobre el llegat de Joan Amades i les activitats de l’any Amades:

Get the latest Flash Player to see this player.