Avui fa cent cinquanta anys del naixement i vuitanta de la mort de Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης, entre nosaltres Kavafis. El poema que més coneixem és, ben segur, Ítaca gràcies a la cançó de Lluís Llach.

Ítaca

Demà dijous a les 19.00 hores, comença oficialment la celebració del centenari del naixement de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, autor de la novel·la «K. L. Reich» on narra l’experiència dels catalans als camps de concentració Nazi.

«K. L. Reich», de Joaquim Amat-Piniella

El programa s’encetarà a 2/4 de 6 de la tarda amb un acte de caràcter popular i obert a tothom: la inauguració –a la terrassa de la Biblioteca del Casino– del conjunt escultòric realitzat per Ramon Oms, a iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i finançat per subscripció popular. L’espectacle inaugural anirà a càrrec de la companyia Gog i Magog, que oferirà un muntatge al·legòric sobre la vida d’Amat-Piniella, que incorporarà dansa aèria, teatre, música i jocs de banderes.

Posteriorment, a les 8 del vespre, la sala petita del Teatre Kursaal acollirà l’acte institucional, coorganitzat per l’Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic de la Generalitat. La vetllada preveu el lliurament del 13è Premi Amat-Piniella de literatura, parlaments de diferents representants institucionals i, finalment, l’actuació del conjunt Brossa Quartet, que oferirà l’espectacle Músiques de l’Holocaust, adaptat especialment per a l’ocasió amb textos de l’escriptor manresà. Per assistir a l’acte cal recollir prèviament invitacions al Teatre Kursaal.

Amat-Piniella escrigué «K. L. Reich» entre els anys 1945 i 1946 a Andorra, quan tot just feia un any que havia estat alliberat per les tropes nord-americanes del camp de concentració de Mauthausen, on estava empresonat com a «apàtrida indesitjable». La novel·la no va poder ser publicada fins l’any 1963 per culpa de la censura franquista, primer en castellà i, uns mesos més tard, l’original en català.

A «K. L. Reich» Amat-Piniella explica les dures condicions de vida del protagonista i dels seus companys mentre són presoners del camp de concentració Nazi: la fortor permanent de cuir cremat que surt de les xemeneies del crematori, les cambres de gas, les injeccions de benzina, la fam, l’amuntegament, els treballs forçats).

“En aquesta hora del matí, els xicots porten fetes dues o tres neteges generals del Block. Cal que tot estigui lluent, envernissat, pulcre; tot allò que els presos no tocaran mai, les taules en les quals no es pot menjar, els tamborets on no es pot seure, el trespol que ningú no trepitja, els armaris que no contenen res, l’estufa per a ús exclusiu del Blockälterster i dels qui el volten… Un Block no serveix per a viure, com aparentment sembla, sinó per a fer bonic, per a crear un prestigi personal al responsable i per a ésser exhibit a les visites que calgui convèncer de la modèlica instal·lació d’un camp nazi”.

“La brutícia és horrible, però la netedat aparent del camp és un refinament de crueltat”.

Actualment el dia de llibre el celebrem per Sant Jordi, data que commemora la mort el dia 23 d’abril de 1616 de Garcilaso de la Vega, de William Shakespeare (segons el calendari julià; seguint el calendari gregorià, que Anglaterra no adoptà fins l’any 1752, la mort va ser el 3 de maig), i l’enterrament de Miguel de Cervantes (mort el 22 d’abril). Des de l’any 1995 es celebra internacionalment com el dia del llibre i dels drets d’autor, segons declaració de la UNESCO. A Catalunya es celebra la diada de Sant Jordi com a dia del llibre des del 1930.

Però a Catalunya el primer dia del llibre no fou el dia de Sant Jordi, sinó que va néixer d’una proposta feta per l’escriptor Vicent Clavel Andres a la Cambra del Llibre de Barcelona per tal de commemorar la data de naixement de Cervantes, que aleshores es situava el 7 d’octubre de 1547. La celebració fou institucionalitzada amb un decret signat pel rei Alfonso XIII que fixava el 7 d’octubre com a «Fiesta del libro español».

El diari «La Vanguardia» del mateix dia 7 d’octubre publicava un anunci a pàgina completa fent-se ressò de la celebració de la diada i com es podia obtenir un 10% de descompte en les vendes dels llibres:

Anunci a pàgina completa del primer dia del llibre, l’any 1926

La festa es va celebrar a Barcelona amb diverses conferències de Manuel de Montoliu, Ramon Miquel i Planas, Joan Givanel i Mas, entre d’altres; una exposició cervantina. L’endemà de la celebració, «La Vanguardia» dedicava gairebé una pàgina del diari a la crònica de la diada:

Crònica del primer dia del llibre a «La Vanguardia»

L’endemà, encara hi havia una segona crònica amb descripció de més activitats celebrades a diverses institucions locals:

Més cròniques de la diada del llibre a «La Vanguardia»

Aquest vespre, a dos quarts de set, a l’Acadèmia de Bones Lletres, sessió pública de commemoració del 150 aniversari del naixement de l’historiador Francesc Carreras i Candi. L’acte serà presidit per l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Hi intervindran: el Sr. Pere Molas, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Sra. Blanca Flaquer Carreras-Candi, en representació de la família, i l’historiador Sr. Xavier Cazeneuve.

L’acte es realitzarà al saló d’actes del Palau Requesens, seu de l’Acadèmia de Bones Lletres. Un cop finalitzat l’acte se servirà un refrigeri.

Avui fa deu anys del traspàs de l’Anna Murià i m’ha vingut de gust recordar aquest passatge del llibre «La peixera»

Anna Murià i Agustí Bartra a Terrassa, l’any 1973

Quan em vaig haver sadollat de benestar; vaig dir-me que calia rumiar i fer plans.
La primera cosa que necessitava era fugir de la dispesera i dels acreedors.
I a això em vaig dedicar immediatament.
Vaig anar a dinar. La senyora Maria feia mala cara i no em deia res… Una mena de quietud precursora de tempesta.
Després em vaig ficar a l’habitació. Vaig repassar els objectes que tenia escampats i desats a l’armari i vaig calcular mentalment el volum que farien tots aplegats. Cabria tot a la maleta, però pesaria molt; per traslladar-la em caldria agafar un taxi.
No tenia diners.
Vaig començar a regirar, a veure què trobaria que pogués fàcilment convertir-se en metàl·lic.
En un racó d’armari, hi havia una pila de llibres.
Vaig agafar-los. Hi havia dos diccionaris, una Història, un tractat d’Higiene i un parell de novel·les. En vaig fer un paquet i vaig sortir de casa en cerca d’una botiga de llibres vells.
No gaire lluny de cas n’hi havia una.
Deixo el paquet sobre el taulell ple de llibres barrejats en desordre. Un noi que vigilava el taulell, cridà l’amo, i aquest sortí del cau de papers de la rebotiga i vingué a examinar els meus llibres; els mirà de davant i de darrere, els fullejà,  el sospesà, els anà deixant un sobre l’altre, i per fi digué posant-hi la mà al damunt:
–D’això us en dono deu pessetes.
–I ara! –protesto–. Si en valen cent!
Discutim. Torna a sospesar-los. Els valora d’un a un, i per fi, li’n trec disset pessetes.
Quan vaig sortir al carrer, em sentia amplament optimista. Semblava que acabés de concloure un negoci que ho resolgués tot.
Me’n vaig anar a donar tombs per la Ramba.
Estava content.

Un dia com avui (Veure nota), ara fa un segle i mig, moria a la ciutat de Barcelona Bonaventura Carles Aribau. Des de l’any 1884 té un monument al Parc de la Ciutadella:

Fotografia del monument a Aribau del Parc de la Ciutadella, publicada l’any 1896 a «Barcelona á la vista. Album de fotografías de la capital y sus alrededores»

i el seu estat actual:

Monument a Aribau (fotografia de l’any 2011)

L’any 1833 escrivia, des de Madrid, el poema «La pàtria».

Nota:

La data del 17 de setembre és la que figura a l’Enciclopèdia, però aparentment és errònia. El dia 27 de setembre, al Bloc de la Biblioteca de Catalunya és va publicar un escrit commemorant l’aniversari del traspàs. Després de comentar l’aparent error en la data, han aclarit que el dia de la mort va ser el 27 de setembre de 1862:

La data de la mort d’Aribau consta a les notes necrològiques del “Diario de Barcelona” (28 i 29 de setembre) i “El Telégrafo” (27 setembre, tarda, i 28), i a l’esquela inserida per la família a “La Corona” (27 setembre, tarda). També a la “La última enfermedad de Aribau”, de Carlos Ronquillo (“La Corona”, 28 de novembre), etc. L’error persistent d’atribuir-la al 17 de setembre (el “Diario de Barcelona” d’aquest dia deia que l’havien viaticat el 16) deu arrancar de l’article de Josep Coll i Vehí publicat al “Diario de Barcelona” el 9 d’octubre (llegir al manuscrit, el tipògraf, un 1 per un 2 no és cosa estranya), d’on devia passar, per exemple, a “Las calles de Barcelona”, de Víctor Balaguer, una obra molt consultada, i a altres obres de tipus enciclopèdic.