El proper dimarts, 15 de maig, a les 19.00 a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, conferència «La catalanitat de Colom. Estat de la qüestió i noves proves inèdites» a càrrec de Francesc Albardaner.

Conferència «La catalanitat de Colom. Estat de la qüestió i noves proves inèdites»

Fins el 5 d’agost, al CaixaFòrum de Girona (situat a la Fontana d’Or, carrer dels Ciutadans 19) interessant exposició sobre la història del gravat, des del segle XVI i fins a l’actualitat, amb obres procedents de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex de la Suïssa francòfona. Hi trobem representats Rembrandt, Canaletto, Goya i Degas, entre d’altres.

La història del gravat a través de grans noms de l’art europeu dels darrers quatre segles. L’exposició De Dürer a Morandi. Gravats de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” és una exquisida selecció de més de 130 obres procedents d’aquesta col·lecció suïssa, que permetran al visitant descobrir l’evolució del gravat des dels seus inicis a les edicions de la Bíblia al segle XVI. La mostra inclou peces d’alguns dels artistes més importants en el camp de les tècniques del gravat, com ara Dürer, Rembrandt, Canaletto, Piranesi, Lorrain, Goya, Degas o Morandi, i arriba fins als artistes contemporanis que continuen treballant des de l’Atelier de Saint-Prex. És, doncs, una oportunitat única per endinsar-se en el món del gravat, i també per aprofundir en les tècniques que han anat apareixent al llarg dels segles, com ara l’aiguafort, la litografia o el cliché-verre, gràcies a la voluntat didàctica de la mostra comissariada per Florian Rodari i Catherine McCready.

[…]

La Fundació William Cuendet & Atelier de Saint-Prex, d’on procedeixen les peces, es va crear a Lausana el 1977 amb l’objectiu de reunir les forces vives del gravat i oferir als artistes contemporanis l’oportunitat de dialogar amb la tradició. Actualment la col·lecció està dipositada al Departament Cantonal de Gravats del Museu Jenisch de Vevey (Suïssa), que s’enorgulleix de disposar de més de vuit mil peces.

Així doncs, té un actiu molt important: el llegat del pastor William Cuendet, que a principis del segle XX va reunir una prodigiosa col·lecció de gravats. L’interès inicial de Cuendet era religiós. Apassionat de Dürer i de Rembrandt, l’interessava sobretot la lectura que aquests dos artistes feien de la Sagrada Escriptura. Però Cuendet era també un gran coneixedor dels procediments del gravat. I aquesta barreja d’espiritualitat, sensualitat i coneixements tècnics constitueix un dels aspectes més emblemàtics de la tasca que va dur a terme com a col·leccionista.

La història del gravat està íntimament vinculada a la del llibre i la impressió. Va néixer per il·lustrar almanacs i calendaris, textos religiosos, atles científics o geogràfics i, més endavant, novel·les històriques o cortesanes, i es va anar adaptant progressivament a les novetats tècniques. Així, es passa de les vinyetes encara molt rudimentàries dels incunables alemanys del segle XV, tallades en fusta, a les il·lustracions més refinades dels gravadors a l’aiguafort dels segles XVII i XVIII i als dibuixos litografiats que apareixen des de mitjan segle XIX.

[…]

L’art del gravat és un art extremament divers i complex. L’artista grava els seus temes del revés i els recupera del dret sobre el paper. L’elaboració d’un motlle inicial obliga a anticipar el resultat i a reflexionar sobre l’obra. A més, el gravador té el privilegi de poder contemplar com progressa el seu treball, i en aquest sentit, està constantment lligat a l’especulació. Per això, un dels temes favorits dels gravadors és el memento mori, la meditació sobre el pas del temps o de la llum, i les seves composicions evoquen sovint la fragilitat de les coses.

[…]

L’exposició s’estructura en set nuclis temàtics amb finalitat didàctica: els inicis del gravat en les edicions de la Bíblia, el seu paper en la transmissió de coneixements científics i geogràfics, i la progressiva conquesta de la subjectivitat, que du els artistes a estudiar els efectes de la llum sobre el paisatge o explorar la psicologia dels personatges que retraten.

L’accés a l’exposició és lliure i l’horari és de dilluns a divendres de 10 a 20 hores i diumenges de 11 a 14 hores.

Des d’avui i fins el 31 d’octubre, a l’Arxiu Històric de la Ciutat (la Casa de l’Ardiaca, al carrer de Santa Llúcia de Barcelona) exposició sobre la revista satírica Cu-Cut!

Exposició «Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1902−1912»

L’editorial Fragmenta celebra demà el seu cinquè aniversari amb el «I Fòrum Fragmenta»  a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al barri de les Tres Torres de Barcelona, una trobada que aplegarà lectors i autors sota el títol “Llegir, parlar, contemplar”

I Fòrum Fragmenta

El I Fòrum Fragmenta inclou quatre activitats simultànies en tres torns. Al matí combinaran un taller d’introducció a la música i poesia sufís amb Halil Bárcena i ‘Ushâq, grup de música de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona que haurà actuat a l’inici de la trobada, amb altres activitats. Es tracta de xerrada “El treball detectivesc d’un biblista”, amb l’especialista Josep Rius-Camps; la taula rodona “El sagrat, avui”, amb Lluís Duch, Amador Vega, Carles Salazar i Dominique de Courcelles, i el taller “L’escriptura de l’experiència. A propòsit del llibre Monges”, amb la seva autora Laia de Ahumada.

A migdia s’impartiran un taller de meditació zen, amb Raquel Bouso i Berta Meneses, una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski” amb els  experts Ignasi Moreta, Josep Otón, Vicenç Mateu, Lluís Ylla i Anna Caixach, un diàleg amb Xavier Melloni al voltant del seu llibre Vers un temps de síntesi i, també, la taula rodona “Entre el cervell i la transcendència”, amb Francesc-Xavier Marín, Ramon M. Nogués i Òscar Puigardeu.

A la tarda, els participants hauran de triar entre un seminari de lectura d’El monjo i la psicoanalista de Marie Balmary, amb Andreu Trilla, l’activitat “Fragmenta per dins”, amb Ignasi Moreta, Inês Castel-Branco, Julia Argemí i Ramon Bassas, una introducció a la lectura de Panikkar, amb Xavier Serra Narciso, i una taula rodona titulada “Com llegir els textos sagrats d’altres tradicions” amb Antoni Prevosti, Joan Ferrer, Jordi Sidera, Halil Bárcena i Manuel Forcano.

A l’acte de cloenda han confirmat la seva assistència Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Jordi Ferré , president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ignasi Garcia Clavel, director d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Les inscripcions poden fer-se per internet clicant aquí.

Aquest divendres, convenció de col·leccionisme a l’Hotel St. Moritz del carrer de la Diputació 264 de Barcelona (al costat de la seu de l’Òmnium Cultural): tota mena de papers, llibres, impresos i petites antigüitats.

45a Convenció del col·leccionisme a l’Hotel St. Moritz

L’horari és de 10 a 20 hores i l’accés és lliure.