“Almogàvers, monjos i pirates. Viatge a l’Orient català” — Eugeni Casanova

Vaig conèixer aquest llibre tot escoltant, el passat abril, el programa de Catalunya Ràdio “En guàrdia” titulat “El rastre dels almogàvers”.

En aquest llibre, l’autor fa un viatge per diversos països de l’orient mediterrani, des d’Albània fins a la part turca de l’illa de Xipre, tot resseguint els diversos escenaris on la Companyia Catalana d’Orient.

El viatge comença per Albània. Aquí de restes catalanes no en queda pràcticament res, ni tan sols el record. De fet, de restes medievals pràcticament ben poca n’hi ha… així que dedica més temps a descriure’ns el país actual, farcit de búnquers que recorden l’era comunista.

D’Albània passa a Kosovo, en l’època en que l’avui República independent es trobava en ple conflicte militar amb l’exèrcit de Sèrbia. A Kosovo descobreix l’existència del “katallâ”, “un ésser sinistre, un personatge que ve del mar i ‘no és gaire amical’… una mena de polifem amb un sol ull amb el qual es fa por als infants”.

De Kosovo passa a Macedònia, seguint els passos que també va explicar Gaziel a  “De París a Monastir”… ja que de les restes dels Almogàvers (o els avis, com els anomena l’autor). En queda el record dels xuetes procedents de Mallorca,  del que en parla al Museu Jueu.

Passem a la Grècia continental, visitant la península d’Athos i els diversos monestirs (on només hi poden anar animals de sexe masculí, amb l’única excepció de les gates). L’autor visita diversos dels vint monestirs ortodoxes, preguntant sempre pel record dels catalans… un rècord que pràcticament s’ha esborrat de tots, menys en un monestir habitat per monjos serbis on li expliquen com va ser atacat pels “pirates catalans, enviats del papa que van intentar l’assalt durant tres anys i tres mesos”.

Després d’Athos, el viatge continua per Cetines (actualment més coneguda com a Atenes). De restes de l’època també en queda ben poca cosa, però evidentment no pot passar per alt l’elogi que va fer el rei Pere el Cerimoniós del Partenó, la “pus rica joia que al món sia, e tal que entre tots los reis de cristians envides la porien fer semblant”… l’única referència al Partenó en gairebé mil anys. El viatge també porta cap a Neopàtria, que avui és una petita població on no hi ha queda pràcticament res de l’època medieval.

D’aquí marxem cap a l’illa de Rodes, on si que troben diversos edificis que ens recorden el pas dels cavallers de l’Hospital procedents de la Corona d’Aragó i algun senyal heràldic que recorda l’origen català d’alguns dels seus habitants.

L’última etapa del viatge és l’illa de Xipre. Aquí intenta localitzar uns canelobres, documentats fins començaments del segle XX i d’una atribució catalana així com el record de les dues reines (Maria de Xipre i Elionor d’Aragó).

De tornada, l’autor fa una escala a Venècia per retrobar-se amb unes relíquies que també tenen una part de protagonisme a la història: la testa de Sant Jordi, tantes vegades anhelades pels reis catalans en conèixer de la seva existència a les terres gregues… i finalment transportada a la capital del Véneto el 1462.

Ens trobem, doncs, amb un autor que ha volgut fer un notable treball de reconstrucció, combinat amb la visita directa sobre el terreny. La història es combina amb l’actualitat, ja que també ens descriu allò que veu i com percep la situació actual, especialment interessant durant l’estada a Kosovo en mig del conflicte militar.

A la contraportada

Quan es parla de la gesta dels catalans a l’Orient, poques vegades es pot dir amb tanta justícia que la realitat supera la ficció. El llevant mediterrani dels segles XIV i XV va ser un devessall difícilment igualable de guerres i conspiracions, matances, intrigues, crueltats, heroïcitats i follies; i els catalans van firmar la pàgina més eixelebrada d’aquesta aventura grandiosa i eixorca.

El periodista Eugeni Casanova fa un recorregut per l’arc territorial on han quedat empremtes d’aquella gesta i retrata les vicissituds del seu viatge, que s’entreteixeix amb la història que desprenen els vestigis que troba per Albània, Kosovo, Grècia, Rodes o Xipre. Un retrata apassionant del passat en l’actual polvorí europeu.

Títol: “Almogàvers, monjos i pirates. Viatge a l’Orient català“
Autor: Eugeni Casanova
Editorial Proa, col·lecció “Alí Beí”, 14
Segona edició, octubre del 2001
239 pàgines
ISBN 84–8437-204–9