Algú té el PDF de l’últim suplement “Quadern” del diari “El País”
Algú em pot facilitar una còpia de l’article de Jordi Llovet a l’últim suplement “Quadern” del diari “El País” que tracta sobre la formació de biblioteques?
| Ressenyes | * | Bibliofília | Biblioteques | Enquadernació | Història del llibre | * | Poblet | Montserrat | Terrassa | * | Subhastes/fires | Fotografies | * | Gats |
|---|
| « « Exposició “Helvetica. Una nova tipografia” a Barcelona | Elemental, estimat Watson » » |
|---|
— Classificat com a: Calaix de sastre — Comentaris (2) — Lectures: 4 | 11 gener 2010 |
Algú em pot facilitar una còpia de l’article de Jordi Llovet a l’últim suplement “Quadern” del diari “El País” que tracta sobre la formació de biblioteques?
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
| RSS |
| Atom |
| Comentaris |
Contacte Xavier Caballé





fotografia segle XV llibreria Terrassa Llibre online setmana tràgica passeig de gràcia Montserrat gremi de llibreters de vell de catalunya poesia fira del llibre Enquadernació Llibre vell Poblet segle XVII Sant Llorenç del Munt segle XIX segle XVIII Història exposició segle XX joan amades mercè rodoreda Història del llibre biblioteca jaume i segle XIII Bibliofília fira del llibre de barcelona Barcelona
Funcionant amb el WordPress
© Copyright 1996-2010 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.

La font: http://pdf.elpais.com/archivo/pdf/20100107elpbqc_1@8.pdf
El text:
Jordi Llovet, “Fer-se una biblioteca”, Quadern EL PAIS, dijous 7 de gener de 2010, pàg. 5.
Res més adient per començar l’any que fer-se el propòsit de col·leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una classe universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca pròpia i significativa. Un centenar d’estudiants va posar cara de perplexitat, i només un va dir que es delia per comprar tants llibres com podia, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d’Or i de la Generació del 27, i esperava incrementar la col·lecció amb poesia escrita en d’altres llengües que coneixia.
Al cap d’un quant temps vaig saber que l’estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar –jo que me n’alegro– en un col·legi de Sant Cugat en què la disciplina és costum arrelada, lloc en què ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l’estimen, i compren els llibres que recomana. S’ha convertit, a la trentena, en un bibliòfil pertinaç. Escriu versos, conta hexàmetres i decasíl·labs a l’esquena nua d’una amiga deliciosa –com Goethe a la famosa “Elegia romana”– i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.
Sembla clar que aquest afany no serà mai substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. Aquests ginys electrònics agradaran sens dubte a les persones més joves, que fan ara passar quasi tots els aspectes de la seva vida —inclosa l’amorosa, fins i tot la sexual— per màquines electròniques; però és difícil pensar que l’acumulació de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents —-ah! mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats!–, amb papers de qualitat diversa —-ah!, el paper japó, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat!–, amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les línies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: “Poeta i llaurador sóc, | i faig la feina tan neta, | que llauro com un poeta | i escric com un llaurador.”
Per saber què s’ha de llegir i col·leccionar, tenim a Catalunya un llibre imprescindible, que potser s’ha reeditat: Carles Soldevila, Què cal llegir? L’art d’enriquir un esperit, L’art de formar una biblioteca, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1928. Per entendre que tot art de fer-se una biblioteca imita la passió dels alexandrins, és a dir, la voluntat d’acumular fins a 700.000 rotlles de la saviesa lletrada existent fins aleshores, és bo llegir aquests tres llibres: Hipólito Escolar, La biblioteca de Alejandría, Madrid, Gredos, 2001; Libraries in the Ancient World, de Lionel Casson, Yale University Press, 2001, i Luciano Canfora, La biblioteca desaparecida, Gijón, Trea, 1998. Pel que sembla, Cèsar va haver de defensar-se d’un avalot egipci –ho diu Plutarc– i, per espantar les hordes, va destruir els magatzems que hi havia al port de la ciutat, lloc en què els llibres procedents de Grècia es copiaven, traduïen o restauraven abans de passar al famós Serapi, o biblioteca principal de la ciutat. D’altres esdeveniments bèl·lics van acabar, com és sabut, amb el més gran llegat que mai s’hagi reunit de literatura arcaica i clàssica.
Una bona introducció a la bibliomania es troba a Francisco Mendoza Díaz-Maroto, La pasión por los libros, Un acercamiento a la bibliofilia, Madrid, Espasa, 2002. Un fetitxisme exacerbat per tot el que resulta de detall en una biblioteca, però important, es troba al fabulós llibre de Henry Petroski, Mundolibro, traducció de Miquel Izquierdo, Barcelona, Edhasa, 2002; i una antologia esplèndida sobre l’amor als llibres és la publicació de Luciano Canfora, Libri e biblioteche, Palermo, Sellerio, 2002. Sobre l’heroica resistència de certs llibreters del pitjor període stalinista, a tall d’exemple, vegeu Mikhaïl Ossorguine, Les Gardiens des livres, París, Interférences, 1994. I per comprovar fins a quin punt els bons lectors i compradors de llibre vell fan girar tota la seva vida a l’entorn d’aquesta pràctica agradable, llegiu Bernhard Schlink, El lector, i Helene Hanff, 84, Charing Cross Road, Anagrama, 1997 i 2003 respectivament.
Ara bé: el millor llibre mai editat a casa nostra sobre la passió pels llibres i pel col·leccionisme és Contes de bibliòfil, amb textos de Nodier, Flaubert, Asselinau, Daudet, Louÿs, Pons i Massaveu, Raimon Casellas i Miquel dels Sant Oliver, entre altres, i magnífiques il·lustracions: Barcelona, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924. Aquí caldrà rascar-se la butxaca; però sempre serà millor deixar als hereus aquest llibre magnífic que diners o ginys tan elèctrics com efímers. Comença l’any, comenci la biblioteca.
Comentari per no cal — 12 gener 2010 @ 18:46
Moltes gràcies, “no cal”
Comentari per Xavier Caballé — 12 gener 2010 @ 19:49