Certament, d’aquest llibre ben poca cosa es pot explicar. El temps l’ha convertit en un clàssic i, a més, ha estat excel·lentment portat al cinema.

Potser el que més sorprèn avui en dia d’aquest llibre és el gènere que representa: l’epistolari. Avui és pràcticament impensable l’existència d’una relació per correspondència. Actualment el correu només porta factures i, aquests dies, esborranys de declaracions de la renda… però s’ha perdut totalment el fet d’escriure una carta. El correu electrònic, el seu substitut, millora l’aspecte pràctic, però és prou evident que a nivell comunicatiu hi ha un món entre l’estil càlid que pot assolir una carta comparat amb la immediatesa i la relativa fredor del correu electrònic.

“84, Charing Cross Road” és el recull de les cartes entre l’Helene Hanff i una llibreria de vell de Londres, durant vint anys, entre 1949 i 1969. El que comença com una simple relació comercial entre un client i un proveïdor, poc a poc es va transformant en una càlida relació d’amistat mantinguda pel fil inestable i lent d’unes cartes.

Ens trobem amb dues personalitats ben diferents. D’una banda, l’Helene és una nord-americana típica, extravertida, espontània, amb dosis de mala llet i un humor directe i cridaner. A l’altre costat, en Frank, el llibreter, és el típic gentleman anglès de mitjans del segle XX. Una persona reservada i amb una barrera de separació entre ell i la resta del món.

Amb aquests contertulians es fa difícil pensar que hi pugui néixer una amistat. Però tenen el nexe comú de l’amor pels llibres, la qual cosa els dóna un motiu de conversa –epistolar, mai no s’arriben a conèixer en persona–. I amb aquestes converses podem reviure un període difícil de la història contemporània, amb una Anglaterra que pateix les dificultats de la postguerra i amb el racionament dels aliments. Això ens permet reviure els tendres moments quan l’Helene envia un presents per Nadal i l’emoció amb que el reben a Charing Cross Road.

El llibre està farcit de declaracions dignes de ser citades en un bloc dedicat al món del llibre vell:

“Avesada com estic al paper completament blanc i a les rígides cobertes de cartó dels llibres americans, ignorava que un llibres pogués obsequiar d’aquesta manera el tacte”.

“El dia que va arribar Hazlitt, es va obrir en «Odio llegir llibres nous», i vaig cridar «company!» a qui sigui que fos l’amo abans que jo”.

“El Newman va arribar ja fa quasi una setmana i tot just ara em començo a recuperar. El tinc a la taula amb mi tot el dia, a cada moment m’aturo de picar a màquina i l’agafo i el toco. No és perquè sigui una primera edició, és que mai no havia vist un llibre tan preciós. Em sento vagament culpable de ser-ne la mestressa”.

“M’encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges, m’agrada la sensació de companyonia en girar les pàgines que algú altre ha girat, i llegir passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m’hi fixi”.

“Quines pàgines descolorides i rústegues tan boniques, ho sento molt pel pobre William T. Gordon que hi va escriure el seu nom el 1841, quina colla de descendents més desgraciats que deu tenir –capaços de vendre-te’l per quatre duros i quedar-se tan tranquils.

En definitiva, una ràpida lectura del tot recomanable per a tota persona que apreciï el món dels llibres antics.

De la contraportada

Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. La Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos móns completament diferents però comparteixen una passió: els llibres.

84, Charing Cross Road és la història de la relació que van tenir per carta la Helene i en Frank durant casi vint anys. La publicació d’aquest llibre va convertir la Helene en una escriptora famosa. 84, Charing Cross Road ha esdevingut en un llibre de culte per als amants de la literatura i s’ha portat al cinema i a la televisió.

Títol: “84, Charing Cross Road“
Autora: Helene Hanff
Traductora: Puri Gómez Casademont
110 pàgines
1a edició novembre 2002
Anagrama — Empúries
ISBN 978−84−7596−950−3

Entrades aleatòries