Glenn Cooper és un autor que els dos darrers anys ens ha sorprès amb dues novel·les, «La biblioteca dels morts» i «El llibre de les ànimes». Totes dues eren una combinació de novel·la històrica i policíaca a partir dels fets associats a una biblioteca amagada en un monestir medieval d’una illa del canal de la mànega, amb alguns protagonistes comuns

Comprar a Amazon

Aquesta nova novel·la, «La clau del destí», al contrari del que podríem pensar atès l’èxit comercial assolit no és la tercera part de la mateixa sèrie. Cap dels personatges de les dues novel·les anteriors repeteix ni tampoc la història no es centra en les dates recollides als llibres amagats.

A «La clau del destí», després de la narració d’un assassinat ocorregut a finals del segle XIX, continua amb el descobriment accidental d’un llibre amagat a la biblioteca d’una abadia cistercenca francesa i que ha quedat malmès. Quan un expert en la restauració i recuperació de llibres aconsegueix obrir-lo per primera vegada, queda meravellat. És un manuscrit del segle XIV il·luminat amb allò que sembla una representació d’art rupestre. El text, d’altra banda, sembla xifrat, excepte una dedicatòria escrita en llatí però extraordinàriament sorprenent.

Per tal d’avaluar el contingut, es mostra el llibre a un arqueòleg especialitzat en el paleolític superior… quedant bocabadat. Descobreixen el que sembla ser un mapa per arribar des de l’abadia  fins a una possible cova, no coneguda actualment i decideixen tractar d’arribar-hi. Tenen sort i la troben, malgrat que l’entrada està molt amagada per una tanca artificial feta fa molts anys.

El descobriment és d’allò més impressionant: una cova de grans dimensions amb una enorme profusió de pintures murals d’una qualitat com mai no s’ha vist. La sorpresa no finalitza aquí: a la darrera sala, decorada amb representacions de plantes (una cosa que no s’ha trobat a cap altre cova) troben un peça de sílex que, per la seva tipologia, s’associa amb el període Aurinyacià. Això permet datar la presència humana en uns 30.000 anys, molt anterior a les altres coves amb art rupestre. Per tant, el descobriment és doblement important, ja que la quantitat, la qualitat i l’antiguitat fa que sigui diferent a totes les altres troballes realitzades fins a la data.

De tornada a París, comença el procés per d’una banda protegir la cova i formar un equip interdisciplinari i internacional que permeti una investigació completa de la cova. En un temps rècord, aconsegueixen els diners i l’inici de l’excavació. Ara bé, el protagonista no sap que també una divisió especialitzada dels serveis secrets francesos està seguint els seus passos i molt preocupats davant l’avenç de les investigacions.

Als pocs dies d’haver començat els treballs de camp, un dels membres de l’equip es trobat mort aparentment per culpa d’un accident. No és la única mort; un dels dos descobridors de la cova es trobat mort per culpa d’un accident de cotxe. Hi ha qui comença a parlar d’una maledicció.

Malgrat aquestes desgràcies, els treballs continuen a la cova i les troballes són importants. Paral·lelament s’està treballant en desxifrar el text del llibre, que explica una història sorprenent sobre una trobada entre Abelard i Sant Bernat de Claravall a l’abadia, explicada per un dels germans del monjo cistercenc. També parla d’una infusió feta a partir de diverses plantes habituals de la zona, les mateixes representades a la darrera sala de la cova

Dos dels investigadors decideixen cercar les plantes per tal de poder tornar a fer la infusió, ja que sospiten que pot ser la clau per poder entendre el que explica el text del llibre. No tenen masses dificultats en trobar-les i, seguint les instruccions, la preparen tal i com ho feien a l’edat mitjana.

Arribats a aquest punt, les diverses persones que estaven seguint d’amagat el progrés de l’excavació s’adonen que la situació pot ser perillosa i hi ha la possibilitat que algun secret fos descobert. Això precipitarà els esdeveniments…

La novel·la segueix la moda de moltes novel·les històriques recents, on entre la història actual s’intercalen capítols situats en altres èpoques que serveixen per contextualitzar la trama general. Igualment, com també acostuma a ser habitual, la capacitat de sorpresa no és especialment marcada i el desenllaç de tot plegat es fa evident molt abans d’arribar al final del llibre. Si a això hi sumem una traducció de baixa qualitat, és evident que ens trobem amb un llibre pensat per a ser llegit… i a un altre. No vull dir que sigui avorrit, tot el contrari… és una aventura distreta per a l’estiu, però que un cop finalitzada la seva lectura no ens passarà mai més pel cap tornar a llegir-lo.

De la contracoberta

Al segle XIV, un obscur frare de l’abadia de Ruac va consignar el secret de la seva estranya longevitat en un manuscrit envoltat de misteri. Un escrit medieval, ocult durant segles, que uns intrèpids arqueòlegs han descobert i que els condueix cap a una tèrbola cova prehistòrica.

El secret de l’eterna joventut, el desig més preuat per l’home, podria estar a punt de ser revelat. Però, estem preparats per enfrontar-nos al nostre destí?

Títol: «La clau del destí» («The tenth chamber»)
Autor: Glenn Cooper
Alisis
Primera edició, juny del 2012
410 pàgines
ISBN 978−84−937868−9−2
Comprar a Amazon