Ressenya: «Història de la tipografia. L’evolució de la lletra des de Gutenberg fins a les foneries digitals»
La tipografia, tradicionalment, no ha estat mai prou considerada al nostre país. Un bon exemple d’això són les incompletes definicions que podem trobar tant a l’Enciclopèdia.cat com a la Wikipedia on, si hem de fer cas del que hi diuen aquestes dues enciclopèdies, la tipografia només té sentit en la impremta de tipus mòbils i, per tant, és una tècnica que fa un segle llarg hauria d’haver desaparegut.
 |
|---|
| Comprar a Amazon |
També hi ha qui considera que la tipografia és limita únicament al disseny de noves varietats de jocs de lletres i que, un cop dissenyada, la selecció d’una o altra varietat és limita a una qüestió de gust. En canvi jo sempre he estat de l’opinió que la tipografia és molt més que el simple disseny d’una lletra i que hi hem de sumar la forma d’utilitzar-la, els paràmetres utilitzats en la composició dels textos, la capacitat d’ajustar la separació, la selecció d’aquella varietat que més s’ajusta a l’ús que es vol donar, etcètera.
A «Història de la tipografia» hi trobem un detallat i complet seguiment de tot el procés relacionat amb la definició i utilització dels tipus de lletra des de les beceroles de la impremta fins a l’època actual, entenent la tipografia justament en el seu sentit més ampli: no només s’analitza la diferència entre una lletra i una altra, sinó que s’expliquen el context històric associat a cada època.
Tot comença amb Gutenberg i els primers treballs d’impressió situats a l’any 1450 amb l’Ars Grammatica i, posteriorment, amb l’edició de la Bíblia l’any 1455 amb uns tipus de lletra gòtica segurament dissenyada per Peter Schoeffer, a partir de la cal·ligrafia utilitzada en els manuscrits de missals i bíblies. En poc temps, la impremta comença a difondre’s per tot Europa i, especialment, per la península italiana on podem veure una gran varietat en la utilització de noves tipografies en molts dels tallers impressors que van apareixent.
Els primers anys de la impremta es veuen força afectats pels efectes de la reforma protestant. Això provoca la creació de diverses «illes» dins del continent, seguint una evolució estilística diferent. Una d’aquestes illes és tota la zona alemanya on perviu la utilització dels tipus gòtics, seguint una evolució pròpia. A la resta de l’Europa continental, en canvi s’opta més per l’ús dels tipus romans.
El llibre fa un repàs cronològic a tot el procés que segueixen els diversos països i va presentant l’aparició dels diversos noms que acaben donant nom a tipus de lletra que han arribat als nostres dies: Garamond, Caslon, Baskerville, Bodoni, Gill… i les feines més destacades per alguns dels tallers d’impressió més destacats de cada època i país.
Dins de cada època, els autors han afegit algunes referències a les persones que han tingut alguna relació amb la tipografia al nostre país. Tot i no haver estat cap potència mai, si que puntualment han aparegut alguns noms d’artesans que han treballat i assolit nivells de qualitat destacable en algunes èpoques. Així de l’època incunable trobem al taller de Johann Rosenbach a Barcelona, a mitjans del segle XVIII trobem a Eudald Pradell o els diversos tallers de començaments del finals del XIX i començaments del XX a Catalunya i València. També hi ha detalls com l’existència d’un parenostre en català dins del «Oratio dominica» imprès per Bodoni l’any 1806 (una obra que recull el parenostre en 155 llengües realitzat per commemorar una visita papal a París i que representa una fita per aconseguir una la profusió de caràcters i alfabets com mai no s’havia imprès fins aleshores).
Naturalment la tipografia no s’acaba amb la impremta de tipus mòbils, així que el llibre també presenta com les diferents noves formes d’impremta (la monotípia i la linotípia) van anar incorporant els conceptes desenvolupats al llarg de la història de la impremta clàssica i els diversos tipus de lletra, amb alguns exemples de com es copiava directament els tipus a partir dels llibres i no dels dissenys originals.
La part final tracta sobre l’evolució de la tipografia a mesura que es van incorporant nous sistemes d’impressió com són els fotogràfics i, molt especialment, els digitals. Aquest últim apartat, tot s’ha de dir, és força breu i conté alguna que altra imprecisió.
També cal indicar que el llibre no es planteja com una introducció a la tipografia, sinó que els autors consideren que els lectors ja coneixen els diversos conceptes, utilitzant-los sense haver fer una introducció sobre els mateixos en cap moment. Així a les primeres pàgines, per exemple, ja comença a parlar-nos sobre si uns han dissenyat la matriu i els altres només els punxons… sense haver donat cap explicació sobre que es cada cosa, qui està involucrat en el seu procés de disseny i/o fabricació i la importància relativa que poden tenir dins de tot l’aparell d’impressió. Un altre exemple d’això és quan comenta la diferència que implica l’altura de la x en l’evolució dels tipus o conceptes con la caixa alta. Tampoc no hi ha una explicació dels mètodes de fabricació utilitzats pels artesans per crear les lletres ni com s’utilitzava dins de la impremta.
En canvi si que trobarem, per exemple, com l’aparició de la bibliofília va comportar un impuls a la producció de nous tipus de lletra, alguns dels quals són recuperació directa dels utilitzats en altres èpoques, per tal de poder donar resposta a les noves demandes de producció de llibres de gran qualitat.
Finalment, el llibre es complementa amb una abundant bibliografia separada pels diversos apartats de llibre i un directori de proveïdors de tipografia digital.
Malgrat els detalls que he indicat, ens trobem amb una gran obra que segurament es convertirà en el clàssic català sobre història de la tipografia. Espero que el llibre sigui un èxit i en un futur tinguem noves edicions on els autors, si ho consideren oportú, puguin completar l’obra en aquells apartats que avui han quedat una mica fluixos.
Un últim aspecte que no hem de deixar de citar: el llibre està pulcrament editat i imprès, amb una presentació de gran qualitat i amb nombroses il·lustracions que mostren els treballs tipogràfics de les diferents èpoques. No he comptat el nombre d’il·lustracions, però no m’estranyaria que passin de les dues-centes.
Com he indicat anteriorment, un gran llibre que ha d’estar en un lloc destacat de les biblioteques de tots aquells que tenim interès en el llibre i la seva història.
A la contracoberta
Què faríem sense les lletres? Què faríem sense aquests signes que ens permeten «codificar» la realitat d’allò que ens envolta i que, generació rere generació, ens acompanyen i ens faciliten la comprensió de les coses i la transmissió de les idees i del pensament? Les lletres formen part del nostre llegat cultural i humà. El seu origen ve de molt lluny i, quasi, s’esborra sota la petja del temps. Però la necessitat de comunicació, una experiència bàsica de l’activitat humana, ha fet que les seves formes siguin part del nostre paisatge quotidià: des de la retolació dels carrers de la gran ciutat fins als cartells que l’omplen de formes i colors.
El coneixement de la història de la lletra d’impremta no és quelcom que hagi necessàriament de restringir-se a l’àmbit d’una especialitat professional com el disseny gràfic. Al contrari, la comprensió del context on s’han gestat les formes de les lletres que utilitzem i llegim avui ens aproparà a la mateixa història dels moviments artístics i culturals que han ajudat a configurar el caràcter de la nostra societat. De fet, les formes dels signes que donen visibilitat a les llengües no són més que el resultat del desig d’expressar les idees i els valors que són propis de cada època. La història de la lletra no es detura en el moment en què apareixen els nous formats de lectura, sinó que continua avançant. Un bon coneixement de la història ens ajudarà a entendre millor el nostre present i ens abocarà cap a un futur menys incert.
Aquesta és una història que ens explica l’evolució de la tipografia i el perquè de les seves formes redactada per dos reconeguts especialistes en la matèria, l’historiador Albert Corbeto, estudiós de la història de la impremta i del llibre a Catalunya i a Espanya, en especial de la producció i el comerç de la lletra d’impremta, i la dissenyadora i historiadora Marina Garone, especialista en la cultura escrita en llengües indígenes, i les relacions entre disseny i gènere.
Títol: «Història de la tipografia. L’evolució de la lletra des de Gutenberg fins a les foneries digitals»
Autors: Albert Corbeto i Marina Garone
Pagès Editors
Primera edició, juny del 2012
294 pàgines
ISBN 978−84−9975−121−4
Preu: 25,00 €
