11 de juliol, Sant Benet, patró dels bibliotecaris i copatró d’Europa
Avui, onze de juliol, festivitat de Sant Benet de Núrsia, patró dels bibliotecaris
| Índex | * | Arxiu | * | Ressenyes | * | Bibliofília / | Biblioteques / | Enquadernació / | Història del llibre | * | Poblet / | Montserrat / | Terrassa | * | Subhastes/fires | * | Gats | * | Versió antiga |
|---|
Avui, onze de juliol, festivitat de Sant Benet de Núrsia, patró dels bibliotecaris
Dilluns de la setmana passada la Fundació CatalunyaCaixa va organitzar, dins el seu cicle «Converses a la Pedrera», una conversa entre l’escriptor canadenc/argentí Alberto Manguel i el periodista barceloní Sergio Vila-Sanjuán. Dissortadament em vaig assabentar de l’acte el mateix dia… així que no el vaig poder anunciar i, molt menys, assistir. Em va saber greu ja que sóc un gran admirador de l’obra de l’Alberto Manguel, que el tinc com un dels meus referents.
Afortunadament la sessió s’ha enregistrat en vídeo i avui l’han publicat:
http://media.caballe.cat/2012/07/alberto_manguel.flvPodeu llegir també l’excel·lent crònica que fa l’Sfer a Librosfera: «Animales lectores»
Actualment al MNAC es pot visitar, a la sala dedicada a l’obra gràfica, una col·lecció de cinquanta gravats de Marià Fortuny, alguns dels quals s’exposen per primera vegada.
El Museu renova la sala dedicada a l’obra gràfica i exposa unes 50 estampes que mostren l’extraordinària destresa de Marià Fortuny com a gravador. Aquestes estampes formen part del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, i algunes d’elles no s’havien exposat mai.
A la nova sala dedicada al Fortuny gravador estan representats tots els temes, com l’orientalisme, el gènere de casaques o els retrats, que l’artista va conrear a partir de la dècada de 1860, quan arriba a la seva maduresa creativa i aconsegueix una gran projecció internacional.
La selecció d’obres ofereix una nova visió de conjunt, alhora que permet descobrir els processos de treball a través de les diferents proves d’artista. Obres com ara Guàrdia de la Casba a Tetuan, de 1861, Tiradora de cartes, de 1867, L’anacoreta, de 1869, o El botànic, de 1868–1869, permeten veure com Fortuny explora el clarobscur i assaja temes i recursos que després aplica a la pintura. També s’exposa l’última estampa que Fortuny va realitzar, un retrat de Velázquez, de 1873.
El conjunt contribueix a reafirmar el paper central de Marià Fortuny com a figura clau en la història del gravat europeu, juntament amb Ribera i Goya.
Digitalització de l’obra completa de Fortuny del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC
El Gabinet de Dibuixos i Gravats conserva més de 2.000 dibuixos i estampes de Marià Fortuny, el fons museístic més ampli d’obra sobre paper d’aquest artista i, per tant, un patrimoni de gran valor per als estudiosos i per al públic en general. Ara, i gràcies al finançament de la Fundación Telefónica, el Museu ha dut a terme la digitalització de totes les obres, un procés que ha suposat un gran avenç per a l’estudi i difusió de l’obra de l’artista català més internacional del segle XIX. En aquest sentit, ja podeu consultar una part d’aquest fons al portal Col·leccions Online del MNAC on, properament, estaran publicades la totalitat de les 2.458 obres.
Per saber més sobre l’obra de Fortuny i del procés de digitalizació, us recomanem llegir l’article del cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, Francesc Quílez, Una col·lecció singular: l’obra de Marià Fortuny del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.
© Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques