Avui ens ha arribat la noticia del traspàs, ahir, de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Fent una ullada ràpida m’he trobat quatre llibres seus (i crec que en tinc algun més) a la meva biblioteca:

«El sant rey en Jacme d’Aragó»	El mestre Gaudí
«El Sant Rey en Jacme d’Aragó», els diversos projectes per a la restauració de la tomba de Jaume I després de la seva destrucció el 1835.	«El mestre Gaudí», un recull d’articles sobre Antoni Gaudí publicat l’any passat.
«Història de la restauració de Poblet»	«Els Bassegoda vells»
«Història de la restauració de Poblet», un magnífic volum sobre el tot el procés de resturació del monestir de Poblet	«Els Bassegoda vells», la biografia dels set representants de la família Bassegoda que, durant quatre generacions, s’han dedicat a l’arquitectura.

Trobat en un dels llibres adquirits ahir al Mercat de Sant Antoni. És del pintor barceloní Jaume Carbonell:

Ex-libris de Jaume Carbonell

Reportatge del programa de Televisió Espanyola «Informe semanal» sobre el robatori a la catedral de Sant Jaume de Compostel·la del còdex Calixtí i la seva posterior posterior recuperació.
http://media.caballe.cat/2012/07/1343511251069-mp4.mp4

Una de les abadies benedictines més famoses (tant que, fins i tot, un dels personatges principals de la novel·la «El nom de la rosa» és anomenat Adso de Melk). La biblioteca de Melk és d’una gran bellesa, amb les seves prestatgeries de marqueteria i les estàtues d’atlants de mig cos aguantant un altell. Històricament, tots els llibres que ingressaven en aquesta biblioteca era relligat per tal de mantenir la coherència visual.

El sostre està pintat al fresc per Paul Troger entre 1731 i 1732 y representa al·legòricament el triomf de la fe. Les talles que es veuen al costat de la porta de biblioteca evoquen les quatre facultats universitàries pròpies de l’època (teologia, filosofia, medicina i jurisprudència). Els dos globus terraqüis són anteriors a la construcció de la biblioteca. Annexa a la biblioteca hi ha dues sales barroques de lectura, amb frescos de Johan Bergl.

El fons de la biblioteca és d’uns 1.800 manuscrits, entre els que destaca un “Beda” el Venerable del segle IX i un manuscrit de Virgili del segle X-XI. Hi abunden els manuscrits de literatura patrística dels segles XII i XIII, així com els textos primitius en llengua alemanya. El nombre de volums arriba als 100.000, però el més important d’aquestes biblioteques monàstiques no és tant la quantitat com l’antiguitat, raresa i conversació dels llibres i edicions.

Marilyn llegint el diari al Central Park de Nova York (1957)

Marilyn llegint el diari al Central Park

Podeu veure una altra perspectiva d’aquesta fotografia.

Un curtmetratge de Katie Wynkoop que reflexiona sobre com els contes han influït en l’imaginari col·lectiu, fins al punt que les imatges són ràpidament identificables i han esdevingut una icona per expressar els nostres sentiments.

La col·lecció «Centellas» de l’editor mallorquí José J. de Olañeta ens ofereix uns volums en octau menor (140 per 93 mil·límetres) on es recuperen escrits de diversos autors prou reconeguts (Baudelaire, Balzac, Abbott, Wilde, Flaubert, Burroughs…) i són ideals per aprofitar una estona morta per a fer una lectura ràpida. No és el primer dels llibres de la col·lecció que comento aquí; no fa massa vaig ressenyar el volum que conté el conte del llibreter assassí de Barcelona (en la versió de Ramon Miquel i Planas) i «Bibliomania» de Flaubert.

Comprar a Amazon

A «Desembalo mi biblioteca» es recuperen nou escrits breus de l’escriptor alemany mort a Portbou quan fugia dels nazis que tracten sobre la seva relació amb el món dels llibres i que van ser escrits abans del 1933. El primer, que dóna títol al llibre, tracta de l’experiència que té l’autor en desempaquetar el gruix de la seva biblioteca (que fa dos anys que té guardada en capses), mentre raona els motius pels quals se sent empès a col·leccionar llibres tot i la seva migrada posició econòmica. Aquesta situació és, justament, la que serveix per a escriure el segon dels escrits, «Para coleccionistas pobres», on ens dóna consells de com accedir als llibres que formen la nostra biblioteca particular sense que els diners siguin un obstacle insalvable.

Els escrits que venen a continuació, «Libros de enfermos mentales que se encuentran en mi colección», «Novelas de criadas del siglo pasado», «Las cosas con las que nuestros abuelos se rompían la cabeza», «Panorámica sobre el libro infantil», «Abecedarios de hace cien años», «Las pirámides de luces, antecesora del árbol de Navidad» i  «Juguetes rusos», tracten sobre algunes de les col·leccions de llibres que Walter Benjamin tenia a la seva biblioteca particular.

Això ens permet descobrir la seva passió pels llibres escrits per malalts mentals, especialment en la seva dimensió iconogràfica. També mostra interès per aquella producció editorial pensada en clau efímera: des dels jeroglífics i jocs d’enginy (que aleshores ja semblaven una cosa antiga, «allò amb que es trencaven el caps els nostres avis»), els textos per a fer bonic en les guarniments nadalencs, els abecedaris, les novel·les de «baixa cultura» o els llibres infantils. Aquesta mena de publicacions serveixen a Benjamin per oferir-nos un retrat de la societat des de la seva perspectiva d’historiador i crític cultural.

Finalment, a la introducció del llibre, el traductors ens presenta unes notes biogràfiques de Walter Benjamin.

A la contracoberta

En los textos reunidos en este volumen, Walter Benjamin analiza aspectos muy diversos de la que fue su gran pasión: los libros, expresión privilegiada de unas formas culturales todavía «humanas», pero  cada vez más amenazadas por el avance imparable de la tecnología.

Títol: «Desembalo mi biblioteca. El arte de coleccionar»
Autor: Walter Benjamin
Traducció: Fernando Ortega
José J. de Olañeta, Editor. Col·lecció «Centellas», 52
Palma, 2012
156 pàgines
ISBN 978−84−9716−784−0