Ens trobem davant d’un llibre petit però, alhora, molt important. Nogensmenys es tracta, segons s’indica a la nota sobre la traducció, de la «primera traducció del Tractatus de amore heroico» en qualsevol llengua i també la primera versió catalana moderna d’una obra mèdica d’Arnau de Vilanova.

Comprar a Amazon

Arnau de Vilanova (c. 1240–1311) fou un reputat metge que tractà reis i papes així com un professor a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller. Es considera que és l’autor de diverses obres, tant de temàtica mèdica com espiritual. Aquest tractat sobre l’amor heroic es creu que podria ser una de les seves primeres obres, datada pels voltants de la dècada dels 70 del segle XIII. És una obra destacada pel fet de tractar-se d’una de les primeres monografies dedicada a un únic problema de la teoria mèdica, aproximació única tant en el seu temps com en els anys posteriors.

La monografia com a tal és força curta (en aquesta edició més de la meitat de l’espai està ocupada per l’estudi introductori) sobre l’anomenat «amor heroic», que és la mena d’amor produït per un «pensament vehement i obsessiu sobre l’objecte desitjat amb la confiança d’obtenir-ne el plaer que se n’ha aprehès» i que no pot considerar-se una malaltia –«una disposició no natural que es produeix contra la natura d’un membre»–, ja que cal tractar-lo com un símptoma –«una acció nociva o insana de la facultat que actua en l’òrgan».

A continuació, Arnau comença a tractar sobre les causes que provoquen l’amor heroic, consistent en la calor excessiva sobre determinats esperits del cos i l’efecte que tenen sobre determinades parts del cervell, assecant la part imaginativa del cervell, raó per la qual l’objecte desitjat roman constantment a la memòria. Conegudes les causes, n’analitza els símptomes: l’assecament continu del cos, que desgasta els membres, provoca els ulls enfonsats i la cara fatigada; el pols salta cada vegada que es veu l’objecte estimat. Finalment, el pacient es torna de color grogós i sospira profundament, encara que no pot amagar la seva alegria quan li sembla que està a punt d’assolir el seu objectiu.

Finalment, el quart capítol del tractat versa sobre el tractament que es pot realitzar. Arnau insisteix que la resposta ha de ser ràpida, per evitar que aquells que pateixen d’amor heroic puguin ser víctimes de la melancolia i mania, que pot arribar a originar la mort. Per tractar els símptomes de la malaltia, cal distreure’l fent que els seus pensaments vagin en altres direccions: emfasitzant la lletjor de l’objecte desitjat o proporcionar al pacient altres plaers (banys, conversa, vistes agradables, coit amb dones diferents, flors, música, viatjar, dormir…

L’estudi introductori serveix per situar Arnau de Vilanova en el context dels ensenyaments de medicina de finals del segle XIII. A partir de l’anàlisi dels llibres i fonts de coneixement utilitzades a l’època per a l’ensenyament de la medicina a la Universitat de Montpeller, s’analitzen com aquestes obres varen influir en el pensament d’Arnau per a construir el discurs utilitzant en el seu tractat.

El text del tractat s’ofereix en versió bilingüe, llatí i català.

Títol: «Tractat de l’amor heroic»
Autor: Arnau de Vilanova
Edició a cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt
Editorial Barcino, col·lecció «Biblioteca Barcino», 7
Primera edició, novembre del 2011
79 pàgines
ISBN 978−84−7226−772−5