Després de l’èxit de la novel·la així com de l’adaptació televisiva de «Els pilars de la terra» ara fa dos anys, aquest octubre s’estrena als Estats Units una sèrie de vuit episodis basada en «Un món sense fi», de Ken Follett:

Demà s’inaugura al Museu d’Història de Catalunya l’exposició «Lola Anglada, poderosa memòria». Fins el 24 de setembre.

Exposició sobre Lola Anglada al Museu d’Història de Catalunya

Mostra sobre la part més desconeguda de l’obra d’aquesta artista republicana, catalanista i crítica amb la submissió de les dones de l’època i que sempre fou lleial al seu compromís amb la República.

Gravats d’un viatge al Nil l’any 1874

A Washington DC a partir de demà i fins el 29 de setembre, a la National Library, exposició «Books That Shaped America»

1. Experiments and Observations on Electricity — Benjamin Franklin (1751)
2. Poor Richard Improved and The Way to Wealth — Benjamin Franklin (1758)
3. Common Sense — Thomas Paine (1776)
4. A Grammatical Institute of the English Language — Noah Webster (1783)
5. The Federalist — anonymous (1787)
6. A Curious Hieroglyphick Bible — anonymous (1788)
7. A Survey of the Roads of the United States of America — Christopher Colles (1789)
8. The Private Life of the Late Benjamin Franklin, LL.D. — Benjamin Franklin (1793)
9. American Cookery — Amelia Simmons (1796)
10. New England Primer — anonymous (1803)
11. History of the Expedition Under the Command of the Captains Lewis and Clark — Meriwether Lewis (1814)
12. The Legend of Sleepy Hollow — Washington Irving (1820)
13. McGuffey’s Newly Revised Eclectic Primer — William Holmes McGuffey (1836)
14. Peter Parley’s Universal History — Samuel Goodrich (1837)
15. The Narrative of the Life of Frederick Douglass — Frederick Douglass (1845)
16. The Scarlet Letter — Nathaniel Hawthorne (1850)
17. Moby-Dick; or The Whale — Herman Melville (1851)
18. Uncle Tom’s Cabin — Harriet Beecher Stowe (1852)
19. Walden; or Life in the Woods — Henry David Thoreau (1854)
20. Leaves of Grass — Walt Whitman (1855)
21. Little Women, or Meg, Jo, Beth and Amy — Louisa May Alcott (1868)
22. The American Woman’s Home — Catharine E. Beecher and Harriet Beecher Stowe (1869)
23. Mark, the Match Boy — Horatio Alger Jr. (1869)
24. Adventures of Huckleberry Finn — Mark Twain (1884)
25. How the Other Half Lives — Jacob Riis (1890)
26. Poems — Emily Dickinson (1890)
27. The Red Badge of Courage — Stephen Crane (1895)
28. The Wonderful Wizard of Oz — L. Frank Baum (1900)
29. Harriet, the Moses of Her People — Sarah H. Bradford (1901)
30. The Call of the Wild — Jack London (1903)
31. The Souls of Black Folk — W.E.B. Du Bois (1903)
32. The History of Standard Oil — Ida Tarbell (1904)
33. The Jungle — Upton Sinclair (1906)
34. The Education of Henry Adams — Henry Adams (1907)
35. Pragmatism — William James (1907)
36. Riders of the Purple Sage — Zane Grey (1912)
37. Family Limitation — Margaret Sanger (1914)
38. Tarzan of the Apes — Edgar Rice Burroughs (1914)
39. New Hampshire — Robert Frost (1923)
40. Spring and All — William Carlos Williams (1923)
41. The Great Gatsby — F. Scott Fitzgerald (1925)
42. The Weary Blues — Langston Hughes (1925)
43. Red Harvest — Dashiell Hammett (1929)
44. The Sound and the Fury — William Faulkner (1929)
45. Joy of Cooking — Irma Rombauer (1931)
46. Gone With the Wind — Margaret Mitchell (1936)
47. How to Win Friends and Influence People — Dale Carnegie (1936)
48. Idaho: A Guide in Word and Pictures — Federal Writers’ Project (1937)
49. Their Eyes Were Watching God — Zora Neale Hurston (1937)
50. Our Town: A Play — Thornton Wilder (1938)
51. Alcoholics Anonymous — anonymous (1939)
52. The Grapes of Wrath — John Steinbeck (1939)
53. For Whom the Bell Tolls — Ernest Hemingway (1940)
54. Native Son — Richard Wright (1940)
55. A Tree Grows in Brooklyn — Betty Smith (1943)
56. A Treasury of American Folklore — Benjamin A. Botkin (1944)
57. A Street in Bronzeville — Gwendolyn Brooks (1945)
58. The Common Sense Book of Baby and Child Care — Benjamin Spock (1946)
59. The Iceman Cometh — Eugene O’Neill (1946)
60. Goodnight Moon — Margaret Wise Brown (1947)
61. A Streetcar Named Desire — Tennessee Williams (1947)
62. Sexual Behavior in the Human Male — Alfred C. Kinsey (1948)
63. The Catcher in the Rye — J.D. Salinger (1951)
64. Charlotte’s Web — E.B. White (1952)
65. Invisible Man — Ralph Ellison (1952)
66. Fahrenheit 451 — Ray Bradbury (1953)
67. Howl — Allen Ginsberg (1956)
68. Atlas Shrugged — Ayn Rand (1957)
69. The Cat in the Hat — Dr. Seuss (1957)
70. On the Road — Jack Kerouac (1957)
71. To Kill a Mockingbird — Harper Lee (1960)
72. Catch-22 — Joseph Heller (1961)
73. Stranger in a Strange Land — Robert E. Heinlein (1961)
74. Silent Spring — Rachel Carson (1962)
75. The Snowy Day — Ezra Jack Keats (1962)
76. The Feminine Mystique — Betty Friedan (1963)
77. The Fire Next Time — James Baldwin (1963)
78. Where the Wild Things Are — Maurice Sendak (1963)
79. The Autobiography of Malcolm X — Malcolm X and Alex Haley (1965)
80. Unsafe at Any Speed — Ralph Nader (1965)
81. In Cold Blood — Truman Capote (1966)
82. The Double Helix — James D. Watson (1968)
83. Bury My Heart at Wounded Knee — Dee Brown (1970)
84. Our Bodies, Ourselves — Boston Women’s Health Book Collective (1971)
85. Cosmos — Carl Sagan (1980)
86. And the Band Played On — Randy Shilts (1987)
87. Beloved — Toni Morrison (1987)
88. The Words of Cesar Chavez — Cesar Chavez (2002)

A la Biblioteca del Castell de Peralada, a l’Alt Empordà.

Exposició: «Els comtes de Peralada i Mallorca»

Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge té el seu orígen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, en el decurs dels segles ha sobresortit pels seus vincles amb diversos membres de la reialesa: el primer va ser Jaume I, els comtes Dalmau V i el seu fill Jofre III acompanyaren al rei a la conquesta de Mallorca. A partir d’aquest moment s’inicia la relació amb l’illa que perdurarà fins a l’extinció de la nissaga, a finals del segle XIX. I, en el decurs dels segles, diferents membres de la nissaga s’han destacat per haver format part de diferents estaments nobiliaris, polític o eclesiàstics.

Els Rocabertí portaven, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Cotoner, Pax/Pacs de manera que, estaven emparentats amb diverses famílies mallorquines d’alt rang.

Els darrers membres de la nissaga foren D. Tomàs de Rocabertí, D. Antoni i Da. Joana Adelaida de Rocabertí casada amb Ramon Despuig Fortuny, VIII comte de Montenegro, qui com a nebot del cardenal Despuig, fou l’hereter de Raixa. En morir Joana Adelaida (l’any 1899), el darrer membre de la nissaga, la propietat va passar a Francisco Trullols/Truyols, marqués de la Torre i a Josep Despuig González de Valbuena.

Finalment, l’any 1923, Peralada es desvincula definitivament dels hereters mallorquins en vendre el conjunt monumental a l’industrial barceloní Miquel Mateu. L’arxiu de la família fou traslladat a Palma, annexionant-se a l’arxiu del marquès de la Torre; de manera que, a partir de llavors tota la documentació dels Rocabertí i de les seves possessions a Catalunya, es troba custodiada a Mallorca. Fa pocs anys els descendents varen oferir l’arxiu al Govern Balear i, avui en dia, es pot consultar a l’Arxiu del Regne de Mallorca, del qual n’és director el sr. Ricard Urgell.

D’altra banda a l’Arxiu Municipal de Palma de Mallorca, del qual n’és el director el sr. Pere de Montaner, comte de Savallà/Zavellà (un dels títols que ostentaven els Rocabertí), també custodia documentació relacionada amb els comtes de Peralada, així com l’arxiu de Casa Vivot de Palma de Mallorca.

Des de la Biblioteca de Peralada hem volgut retre homenatge a aquesta nissaga, reivindicar i recuperar els vincles amb l’illa i donar a conèixer arreu la seva relació entre ambdós territoris: Peralada i Mallorca//Mallorca i Peralada.

Per aquest motiu des de fa dos anys s’està preparant l’exposició “Els comtes de Peralada i Mallorca”, que s’inaugurarà el proper mes de juny, amb la previsió de publicar un catàleg i realització de conferències.

Com ja s’ha dit anteriorment, amb aquesta exposició es pretén veure la relació dels comtes de Peralada amb Mallorca: els vincles familiars, les possessions i la incidència de les seves vivències en la restauració del Castell i el Convent del Carme, a Peralada.

Com a fet extraordinari l’exposició mostrarà documents dels comtes de Peralada (familia Rocabertí), custodiats a l’Arxiu del Regne de Mallorca (Palma), documents particulars procedents de Casa Vivot i valuosos llibres i objectes personals preservats a la Biblioteca, a l’Arxiu i al Museu del Castell de Peralada, d’aquesta família extingida a finals del segle XIX.

Dels importants fons de la Biblioteca de Peralada s’ha seleccionat el material bibliogràfic i documental gràcies al qual es podrà veure la relació dels comtes de Peralada amb algunes de les possessions més importants de l’illa com Raixa (Bunyolí), Bendinat (Calvià) o Ca’n Puig a Palma. Les relacions amb importants prohoms com el cardenal Despuig, cronistes mallorquins com Joan Dameto, Vicente Mut, Joaquim M. Bover, Joaquim Bover, A. Furió o Álvaro Campaner.

L’exposició bibliogràfica i documental es complementarà amb peces del fons museístic, amb mobiliari i quadres i retaules que pertanyien als comtes de Peralada, de pintors mallorquins: Antoni Ribas/Ribes, Fausto Morell o del cercle de Guillem Mesquida. Així mateix es mostraran retrats de la família fets pel millor retratista del segle XIX, Vicente López.

(Text descriptiu de l’exposició d’Inés Padrosa Gorgot)

Avui, actuació musical a l’IEC.