header128
Índex * Arxiu * Ressenyes * Bibliofília / Biblioteques / Enquadernació / Història del llibre * Poblet / Montserrat / Terrassa * Subhastes/fires * Gats * Versió antiga

Exposició: «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)» a Madrid

25 abril 2012 — Classificat com a: Enquadernació, Exposicions

Fins el 2 de setembre, exposició «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)» al Palacio Real de Madrid.

Exposició: «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)»

Exposició: «Grandes encuadernaciones en las bibliotecas reales (s. XV-XXI)»

Cuatro años ha costado poner en marcha en el Palacio Real de Madrid la muestra “Grandes Encuadernaciones en las Bibliotecas Reales”, en la que, con un espectacular montaje artístico, se logra identificar el arte de la encuadernación con la corte a la que iba destinado.

La muestra incluye 457 piezas procedentes de los fondos de la Real Biblioteca, el Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, el Real Sitio de Aranjuez o los Monasterios de Las Huelgas en Burgos, las Descalzas o La Encarnación de Madrid, y muestra cómo los reyes españoles han sido importantes coleccionistas de libros y mecenas de las Letras.

Esta es la primera vez, según la comisaria de la muestra y directora de la Real Biblioteca, María Luisa López, en la que el arte de la encuadernación se contextualiza con su época, mediante el “diálogo” entre los diferentes estilos de encuadernación con tapices, cuadros, muebles o relojes de entonces.

La muestra, que inaugurará la reina el próximo martes y se prolongará hasta septiembre, incluye piezas del arte libatorio y su entorno desde el siglo XV hasta el XXI, y se inicia con un audiovisual que sumerge al visitante en la Real Biblioteca y su entorno y le da una visión de 360 grados de los libros expuestos.

Con un original montaje expositivo, ideado por el arquitecto Manuel Blanco, la primera sala trata del origen de la Real Biblioteca y la procedencia de sus fondos.

En la misma se pueden ver no solo excepcionales obras de la Familia Real o de las prestigiosas bibliotecas de eruditos como Hurtado de Mendoza, sino también maravillosos libros infantiles pertenecientes a los hijos de la Reina Victoria Eugenia y Alfonso XIII, como una edición de Peter Pan de 1921 o una serie de libros en miniatura de la mítica colección “Calleja” en pequeñas latas.

En el apartado de la muestra dedicado al uso del lenguaje decorativo como hilo conductor y su coincidencia con todo tipo de objetos presentes en la vida de la corte, como sillas, ex libris, relojes o atriles, destacan una mesa de malaquita verde, regalo a Isabel II, enfrentada a un gran álbum fotográfico de uniformes rusos encuadernado con el mismo material.

La sala dedicada a los “Retiros espirituales” recoge fondos procedentes de los Monasterios de la fundación real, con libros que pertenecieron a la princesa Juana de Castilla, y las reinas Margarita de Austria o Leonor, esposa de Alfonso VIII, aunque el objeto que más destaca en este espacio es el tintero de Santa Teresa, del siglo XVI, conservado en el Monasterio de El Escorial.

Un estuche de plata con el “Álbum de firmas” que los alcaldes presidentes de España dedican a los reyes Alfonso XIII y Victoria Eugenia, con motivo de su enlace matrimonial, brilla con luz propia en la sala dedicada a demostrar la función que los libros desempeñaban en el protocolo real de cada corte.

De igual forma, la contraposición entre un tapiz de la “Coronación de la Virgen” y la excepcional cubierta del Misal de Isabel la Católica, del siglo XV, son el mejor ejemplo que arroja la sala destinada al “Lujo”, en la que se muestran las encuadernaciones realizadas en prestigiosos talleres reales.

Aunque en las colecciones reales no abunda el pergamino, el espacio denominado “Candor” rinde homenaje a la sencillez de su encuadernación, mientras que los hierros decorativos trasladan al visitante al ambiente palaciego, con un cuarto empapelado a imagen y semejanza de los hierros utilizados para encuadernaciones en la época de Alfonso XIII.

La excepcional presentación artística incluye originales audiovisuales de planos cenitales que ayudan a apreciar los cortes dorados, labrados o miniados de los libros, utilizados tanto para enriquecerlos como para preservarlos, en una exposición que concluye con la muestra de los fondos clasificados por reinados, desde Isabel la Católica hasta el Rey Juan Carlos I.

Del buen hacer de la encuadernación artística actual dan fe la colección completa –20 tomos– de los Premios Reina Sofía de Poesía Iberoamericana, cuya encuadernación se encarga a los más prestigiosos talleres españoles.

Una exposición en la que, según su comisaria, se puede apreciar que cada encuadernador fue “un vanguardista” de su época”.


43a Fira del Llibre de València

25 abril 2012 — Classificat com a: Subhastes i fires

Del 26 d’abril al 6 de maig, als Jardins de Vivers de València (amb accessos des de l’Avinguda Blasco Ibáñez, carrer Jaca, carrer Genaro Lahuerta i el llit del Túria), 43a Fira del Llibre de València.

43a Fira del Llibre de València

43a Fira del Llibre de València


Deu milions d’euros pel llibre sencer més antic que es conserva

25 abril 2012 — Classificat com a: Història del llibre

Aquest llibre, que sembla enquadernat no fa massa temps i que no sigui res d’especial, és en realitat el llibre sencer més antic que es conserva. La British Library l’acaba d’adquirir per deu milions d’euros (catorze milions de dòlars).

L'evangeli de Sant Cuthbert de Lindisfarne, el llibre sencer més antic que es conserva

L’evangeli de Sant Cuthbert de Lindisfarne, el llibre sencer més antic que es conserva

L’evangeli de Sant Cuhbert és un llibre de butxaca, escrit en llatí, amb una còpia de l’evangeli segons Sant Joan. El llibre pren el seu nom de Sant Cuthbert de Lindisfarne (nord-est d’Anglaterra), ja que va ser col·locat dins de la seva tomba alguns anys després de la seva mort l’any 687. Probablement va ser un regal de l’abadia Monkwearmouth-Jarrow en el moment en que les restes del sant van ser traslladades a l’altar de Lindisfarne, l’any 698. És de suposar que el llibre va romandre dins el taüt  quan l’any 875 va ser traslladada a la catedral de Durham, fugint de les invasions vikingues. L’any 1104 es va redescobrir el llibre, arran d’un nou trasllat de la tomba dins la mateixa catedral. Va passar a ser considerat com una relíquia del sant i existia la tradició de ser penjat a coll, dins d’una bossa de cuir.

Després de la  dissolució dels monestirs a Anglaterra per ordre d’Enric VIII entre els anys 1536 i 1541 es perd la pista del llibre, fins arribar al col·legi dels jesuïtes de Lancashire, Stonyhurst College, però cedit en dipòsit a la British Library. Des de l’estiu del 2011, aquesta darrera institució ha estat recaptant fons per a poder adquirir l’obra, anunciant tot just la setmana passada la seva adquisició.

Hi ha disponible una digitalització completa de tot el contingut del llibre i fins el 17 de juny es pot veure exposat a la Galeria de Tresors Sir John Ritblat de St. Pancras, a Londres.


 

© Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques