A començaments de juliol d’aquest any coneixíem pels mitjans de comunicació el robatori d’un manuscrit del segle XII de l’Arxiu de la Catedral de Sant Jaume de Compostel·la, l’anomenat Còdex Calixtí. Des d’aquella data, no se n’ha sabut res més de llibre ni dels autors del robatori, tot i el rebombori mediàtic especialment a mesura que s’acostava la festivitat de Sant Jaume.
Sobre aquests fets tracta la novel·la «El Códice del Peregrino». De fet, l’autor ja havia publicat un relat de ficció explicant com s’havia fet el robatori, però a la novel·la amplia el relat per tractar-ne les motivacions. El robatori, així, el varen fer una parella d’argentins que es dedicaven a fer d’intermediaris en la compra/venda d’obres d’art de procedència dubtosa, però que mai fins a la data havien realitzat directament el robatori. Però no ho fan per iniciativa pròpia, sinó per encàrrec directe d’un excèntric col·leccionista francès.
El pla de robatori sembla d’allò més senzill: gràcies a la informació subministrada per un sacerdot que treballa a la Catedral, disposen d’informació sobre on i com es troba desat el llibre dins de l’arxiu, així com de les mesures de seguretat. Per acabar de fer-ho més fàcil els hi dóna també una còpia de la clau necessària per obrir la porta.
Sembla un encàrrec aparentment ben senzill, pràcticament arribar, obrir l’armari i agafar el llibre. La única protecció són unes càmeres de vídeo que enregistren diversos punts de la catedral, però cap d’elles apunta directament a l’armari on hi ha el Còdex. A més a més, les cintes només es desen quaranta-vuit hores abans de ser reutilitzades. Fent el robatori el dia 1 de juliol, divendres, tenen gairebé la certesa que s’esborraran les cintes si no se n’adonen del robatori abans de dilluns a primera hora.
Només queda el dubte de com treure el llibre de la Catedral. El mateix autor de la novel·la ja avançava en un relat de ficció publicat a «El País» quina hauria estat la forma de fer-ho que, a grans trets, coincideix amb el que s’explica al llibre.
Però amb el robatori no n’hi ha prou; a la novel·la el robatori està instigat pel col·leccionista francès que he comentat abans que, a la seva vegada, actua sota les ordres d’un bisbe francès de l’ala més conservadora de l’església. Tenen indicis de la possible existència d’un text amagat entre els fulls del Còdex, que havia passat totalment desapercebut fins a la realització d’unes fotografies per a la confecció d’una edició facsímil.
La novel·la, a partir d’aquests elements, construeix tot el procés de preparació del robatori. Els dos argentins tracten d’esbrinar les raons per les quals el col·leccionista té interès en aquest llibre (els hi paga un milió de dòlars per la feina), atès que són conscients de la pràctica impossibilitat no tan sols de vendre el llibre, sinó fins i tot de mostrar-lo a qualsevol persona que pugui visitar la seva biblioteca privada. Per això comencen a documentar-se sobre l’origen del llibre i el seu contingut.
Això els fa portar a investigar sobre el parentesc de l’apòstol Jaume que, segons la tradició va arribar a Galícia i que, després de la seva mort a Jerusalem les seves restes van tornar a ser traslladades fins a l’actual Catedral de Sant Jaume de Compostel·la. Després de la lectura dels textos del Nou Testament i d’algun evangeli apòcrif, arriben a determinades conclusions sobre el possible parentiu amb Jesús… que ho associen amb els posicionaments ultracatòlics de la persona que els hi fa l’encàrrec, reforçat per les constants referències a l’obertura dels sets segells del Llibre de l’Apocalipsi i el so de les set trompetes.
Una novel·la distreta que ens permet imaginar com va poder anar el robatori del Còdex Calixtí. Té alguns punts poc creïbles, com la relació entre el col·leccionista francès que encarrega la feina i els dos argentins que han de realitzar el robatori… i en alguns moments arriba a ser una mica pesada en les referències al nou testament, però la resta de la novel·la manté l’interès en conèixer el desenllaç, alhora que resta esperances que el Còdex pugui tornar a la Catedral. D’altra banda ofereix una visió molt realista de quines van poder ser les facilitats per a fer el robatori, atesa la negligència manifesta en les mesures de seguretat.
A la contracoberta
Diego y Patricia, una pareja de traficantes internacionales de obras de arte, son contratados por un millonario francés para realizar un trabajo «especial»: robar el Códice Calixtino, un manuscrito del siglo XII custodiado en la catedral de Santiago de Compostela.
El Códice es mucho más que una guía para el peregrino. En sus páginas, oculto mediante una técnica medieval, se esconde un evangelio desconocido, donde se revelan datos inquietantes sobre la historia encubierta de la familia de Jesucristo, sus asombrosas relaciones de parentesco, los conflictivos orígenes del cristianismo, el sepulcro del apóstol Santiago y el culto a sus presuntas reliquias, que propició el desarrollo del Camino.
Una trama apasionante cuajada de sorpresas, intrigas y conspiraciones en torno al descubrimiento de la genealogía de Jesús.
Títol: «El Códice del Peregrino»
Autor: José Luis Corral
Primera edició, gener del 2012
Editorial Planeta
ISBN 978−84−08−10898−6
Preu: 21,50 €
Comprar a Amazon
