Biblioteca Beinecke de llibrers rars i manuscrits de la Universitat de Yale

Beinecke Rare Book and Manuscript Library

Per tal d’emfatitzar la bellesa dels llibres, la biblioteca es va dissenyar per tal que tots els llibres es trobin al centre de l’edifici, en una construcció transparent.

Foto de laurenatclemson.

“Philosophiae Naturalis Principia Mathematica” d’Isaac Newton

Segons publica “La Vanguardia”, un exemplr de la primera edició del “Philosophiae naturalis principia mathematica” ha estat venut per 250.000 euros en el marc de la fira Antiquaria, a Stuttgart.

A la xarxa hi ha una digitalització d’un exemplar d’aquesta edició, a la Rare Books Room.

Encuadernaciones Artísticas en el Archivo de la Nobleza

Fins el 21 de juliol es pot visitar a la “Sección Nobleza” de l’”Archivo Histórico Nacional” espanyol (carrer del Duque de Lerma 2, a Toledo) l’exposició “Encuadernaciones artísticas en el archivo de nobleza”.

L’exposició mostra els diversos estils i formats utilitzats per a l’enquadernació dels documents procedents dels arxius de les diferents cases nobles, en un període que va des de l’edat mitjana i fins al segle XX.

Los archivos familiares y nobiliarios constituyen una relevante parcela del patrimonio documental español de origen privado. El Ministerio de Cultura, a través de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas hace años que emprendió, mediante la creación de la Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional, un considerable esfuerzo dirigido a la conservación, descripción y difusión de sus fondos, posibilitando su uso para la investigación, la cultura y la información.

La presente exposición, denominada Encuadernaciones Artísticas en el Archivo de la Nobleza, nos brinda la oportunidad de acercarnos a una faceta tan atractiva como desconocida para el gran público, mostrándonos desde el ejemplar más sencillo a la cubierta decorada más suntuosa.

Está formada por 96 piezas entre documentos encuadernados y guardas representativos de diferentes métodos de fabricación y decoración que se han presentado de forma cronológica. Así podremos apreciar la evolución del suntuoso arte de encuadernar, a través de las diferentes modas y estilos artísticos desde el gótico, pasando por el mudéjar, plateresco, rococó o estilo imperio, hasta nuestros días. La muestra va acompañada de diversos ejemplares de papeles pintados e impresos utilizados en esta industria, así como de hierros y otros útiles empleados en éste arte.

L’horari de visita és de dilluns a dissabte de 10.00 a 18.00 hores; els diumenges i els festius de 10.00 a 14.00 hores. L’entrada és gratuïta.

Si us interessa, aquest és el tríptic de l’exposició.

Vist al Facebook de la Biblioteca de Lletres CRAI-UB, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació ofereix a la seva web una “Bibliografia citada en el catàleg de fons antic”, amb referències bibliogràfiques sobre llibres antics.

“Historia universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak”

A la contraportada:

Desde que el ser humano ha adquirido la capacidad de pensar, ha tenido la voluntad de dejar por escrito sus ideas con los más variopintos materiales y signos. Y desde que esas ideas han sido fijadas por escrito, han debido enfrentarse a la dura lucha por la supervivencia, venciendo al tiempo, los elementos y la voluntad destructora del propio ser humano. Este libro es un minucioso y fascinante recorrido por la historia universal de la destrucción de los libros, pasto de la voracidad de los insectos, las inundaciones, las llamas,  las guerras y sobre todo de la obsesión destructora de los fanáticos políticos y religiosos, y de la vigilancia dogmática de los censores.

Fernando Báez nos propone un sobrecogedor itinerario que nos lleva de la destrucción de las tablillas sumerias al reciente saqueo de las bibliotecas de Bagdad, pasando por la destrucción de la legendaria biblioteca de Alejandría, los grandes clásicos griegos desaparecidos, la obsesión destructora del emperador chino Sin Huandi, los papiros quemados de Herculano, los desmanes de los inquisidores, el incendio de la biblioteca de El Escorial, la suerte dispar de los libros gnósticos y astrológicos, la destrucción de libros durante la Guerra Civil española, la quema de libros por los nazis, la censura de autores como D.H. Lawrence, Joyce o Rushdie por motivos sexuales o religiosos…

Y es que en todas las civilizaciones y en todas las épocas el libro, como fuente de saber, ha debido luchar contra la intransigencia y la barbarie.

Títol: “Historia universal de la destrucción de libros. De las tabillas sumerias a la guerra de Irak“
Autor: Fernando Báez
Edicions Destino, col·lecció “Imago mundi” 45
Tercera edició, novembre 2004
387 pàgines
ISBN 84−233−3596−8
Preu: 22,00 €

Podeu trobar una ressenya al Cuchitril literario.

La Biblioteca de Poblet (fotografia de 1916)

Fotografia de la Biblioteca de Poblet publicada l’any 1916 al llibre “Poblet”, de la col·lecció “El arte en España” (número 12). Publicat per Hijos de J. Thomas (carrer Mallorca 291, Barcelona). Amb text de Lluís Domènech i Montaner.

Atles Klencke

[The Guardian] Largest book in the world goes on show for the first time explica que aquest estiu es podrà veure, per primera vegada en una exposició a la British Library, l’atles Kenckle… un especacular atles que fa 1,75 metres d’alt per 1,9 metres d’ample, imprès ara fa 350 anys.

Vist a Sobre Llibres.

Get the latest Flash Player to see this player.

Fragment del programa de televisió “Cosmos” on Carl Sagan tracta sobre la importància del material destruït de la Biblioteca d’Alexandria.

La pèrdua fou incalculable. En alguns casos només sabem dels temptadors títols de les obres que van ser destruïdes. En la majoria dels casos, no en sabem ni els títols ni els autors. Sabem que de les 123 obres de Sòfocles de la Biblioteca, només en sobrevisqueren set. Una d’aquestes set és Oedipus Rex. S’apliquen nombres similars als treballs d’Èsquil i Eurípides. És una mica com si les úniques obres supervivents d’un home anomenat William Shakespeare fossin Coriolà i Un conte d’hivern, però haguéssim sentit que havia escrit altres certes obres, desconegudes per nosaltres però aparentment preuades en el seu temps, obres anomenades Hàmlet, Macbeth, Juli Cèsar, El rei Lear, Romeo i Julieta.

Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa

Els últims anys han estat prolífics en la publicació de llibres sobre el conjunt d’esglésies de Sant Pere de Terrassa, arran dels importants descobriments que s’han realitzat arran de les excavacions arqueològiques i estudis duts a terme dins del Pla Director que, tot just fa uns mesos, es va donar per acabat amb la creació de “La Seu d’Ègara” i la museïtzació del conjunt d’edificis i les restes arqueològiques identificades.

Entre els llibres recents cal destacar els següents títols:

• “Barcelona i Ègara-Terrassa. Història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes” (Josep M. Martí i Bonet, 2004)
• “El Bisbat d’Ègara. Breu història” (Josep M. Martí i Bonet, 2007)
• “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX” (M. Gemma Garcia i Llinares, Antonio Moro García i Francesc Tuset Bertrán, 2009)
• “La Seu d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa” (Jordi Rovira, Olga Cabús, Jordi Garreta i Pilar Ordoño, 2009)

Aquesta notable producció editorial és un bon indicador de la importància dels descobriments que s’han realitzat… i també ens pot donar una idea de com, en poc temps, es necessari realitzar una posada al dia d’allò que coneixíem d’aquestes esglésies.

De fet, el primer consell a donar és el següent: si fa un cert temps, més de dos anys, de la vostra darrera visita a les esglésies de Sant Pere, el primer que heu de fer es anar-hi. Hi trobareu com ha evolucionat i canviat tot l’entorn, amb un excel·lent tasca per recuperar la informació que ens expliquen les pedres, les tombes i els edificis… una història que va des del segle VI de la nostra era i fins als nostres dies.

El llibre que ha escrit Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, pretén oferir una visió de conjunt de les esglésies de Sant Pere, presentant-les de forma cronològica i explicant-nos l’evolució de les construccions, les vicisituds passades, les diverses reconstruccions, els tresors artístics.

Cronològicament anem descobrint tot allò que es coneix de Sant Pere: les primeres restes que s’hi han trobat, testimonis de les èpoques ibèrica i romana; les primeres restes cristianes, de mitjan segle IV i començaments del segle V; l’època d’esplendor coincidint amb el bisbat d’Ègara a partir de l’any 450 i fins al segle VIII –amb les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel–; les restes romàniques; els tres retaules gòtics obra de Lluís Borrassà,  Jaume Cirera/Guillem Talarn i Jaume Huguet respectivament; l’etapa moderna entre els segles XVI i XVIII; les obres modernes.

Un apartat final del llibre recull les diverses intervencions de restauració de l’entorn, des de la primera intervenció a començaments del segle XVII a càrrec de mossèn Arnella, les diverses intervencions de Puig i Cadalfach o les modernes excavacions arqueològiques.

En tot moment l’autor posa molt d’interès en explicar-nos els més mínims detalls. Des de la descripció detallada dels diferents retaules o aspectes més curiosos, com en el cas de Santa Maria la làpida del segle XIII que hi ha al damunt de la porta de l’església o les conegudes làpides romanes encastades al mur de la mateixa església; els arcs d’unió entre la nau romànica i el transsepte i la capçalera anterior així com la cornisa esculpida amb permòdols decorats de Sant Pere; en el cas de Sant Miquel, l’existència d’un corredor funerari al voltant de l’edifici…

Tot això es troba perfectament complementat amb un excel·lent treball fotogràfic. Virtualment tots els racons de les tres esglésies i de la rectoria han estat fotografiats per tal d’oferir-nos una visió completa de l’extraordinària riquesa i bellesa de l’entorn, dels edificis i del seu estat actual de presentació.

En resum: l’obra més actualitzada i imprescindible per tal de conèixer la importància històrica, monumental i artística de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Títol: “Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa“
Autor: Domènec Ferran. Fotografies de Teresa Llordes
Lunwerg Editores i Caixa de Terrassa
Primera edició, 2009
ISBN 978−84−9785−588−4
285 pàgines
Preu: 66,03 €

El 1779, la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia va patrocinar la creació d’una fàbrica de lletres tot signant un contracte amb Manuel Peleguer i Vicent Bellver… encara que finalment tot el procés el va realitzar Manuel Peleguer.

La presentació “El legado tipográfico de los orfebres Manuel Peleguer” (21 MB) explica la història de creació d’aquesta tipografia i el treball realitzat per a la seva recuperació i creació d’una adaptació digital (encara que no he sabut trobar aquesta adaptació).

Vist a Peleguer, una tipografía con autentico saber español, on hi ha una explicació més ampliada de tot el procés de concepció de la tipografia i de la digitalització.

Dijous, 28 de gener, a les 20.30 hores, projecció de l’audiovisual “Mercè Rodoreda a França. Paisatges d’un exili 1939–1953″, de Carme Esteve. L’autora explicarà com va poder construir tota la ruta i descobrir els llocs més personals i íntims de Mercè Rodoreda.

A la Casa Golferichs, Gran Via de les Corts Catalanes, 491 de  Barcelona. Entrada lliure.