header023
Índex *Ressenyes *BibliofíliaBibliotequesEnquadernacióHistòria del llibre *PobletMontserratTerrassa *Subhastes/fires *Fotografies *Gats

La Generalitat Valenciana publica els facsímils d’edicions anteriors al segle XX de l’obra d’Ausiàs March

31 desembre 2009 —   — Classificat com a: Història del llibreComentaris (0)

La Generalitat Valenciana va presentar ahir els dos primers facsímils de les edicions anteriors al segle XX de l’obra d’Ausiàs March.

Són, concretament, una edició en castellà datada l’any 1539 a València (Las obras del famosissimo philosofo y poeta Mossen Osias Marco traduzidas por don Baltasar de Romani ; y divididas en quatro Canticas) i una altra de catalana, publicada l’any 1543 a Barcelona (Les obres de mossen Ausias March : ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs). Està prevista la publicació de vuit volums més i es comercialitzen per un preu de 30 euros.

Aquest projecte s’inscriu en la commemoració del 550è aniversari de la mort d’Ausiàs March. Coincidint amb aquesta fita, al març es va presentar la digitalització de la seva obra, incloent-hi les edicions anteriors al segle XX i del segle XX, entre molts altres materials.


Exposicions sobre llibres a Barcelona

30 desembre 2009 —   — Classificat com a: ExposicionsComentaris (1)

Durant aquestes festes de Nadal, es poden visitar a Barcelona quatre exposicions relacionades amb el món del llibre:

No directament relacionada amb el llibre –encara que també hi té presència, és l’exposició “Montserrat és”, al Palau Moja. Fins el 28 de gener.

Actualització: M’oblidava de l’exposició “Els mons de l’islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, que es pot visitar al CaixaForum fins al 17 de gener i on l’escriptura i el llibre hi té una destacada presència.

Actualització 2: També hi ha l’exposició sobre Quim Monzó a l’Arts Santa Mònica (per cert, amb una pàgina web que personalment em mareja). Fins l’11 d’abril.


La Torre del Palau

30 desembre 2009 —   — Classificat com a: TerrassaComentaris (0)
La Torre del Palau (Robert Cabeza, 2002)

La Torre del Palau (Robert Cabeza, 2002). Aquarel·la i pa d’or. Paper fabriano sobre cartolina de color (70×50)

La Torre del Palau

Torre del Palau ben empresonada.
Alces la testa de guaita envellit.
Torre Major d’un pretèrit fornit
d’història: castell, plaça, porxada
oberts tostemps al vianant il·lustre,
al marxant, al monjo, al ramader,
a l’ancià captaire: gent de bé
creuant tots els camins de llustre a llustre.
A la nit eres vigilant alerta
voltada de muralles i merlets,
et feien companyia els alirets
de les aus nocturnes, i ben desperta
vetllaves el son de tota la vila;
i la mirada fitaves enllà
dins la fosca, escrutant l’incert llunyà
com fiblada pel do d’una sibil·la.
Aquell futur és una llunyania
vaga, ara perduda temps dellà,
i tu restes encara, per sotjar
i recordar la fuita hegemonia,
mes la ciutat et cenyeix i t’amaga.
Els encontorns són patis i teulats,
els boscos i camins són asfaltats
i cap masia el teu mirar afalaga.
Et queda als peus la Plaça Vella, encara,
on, a les vetlles, sents riure el jovent,
i, pel celatge, damunt teu, brunzent;
et fa senyals una blanca alimara.

Francesc Poses
12 de febrer de 1974

Vist al llibre “Terrassa. Veus i mirades”, de Robert Cabeza, Salvador Cardús i Xavier Marcet. Publicat per Lunwerg l’any 2002.

Detall del coronament, on s'aprecien les intervencions de Lluís Muncunill, a finals del segle XIX

Detall del coronament, on s’aprecien les intervencions de Lluís Muncunill, a finals del segle XIX


Library Hotel, Nova York

29 desembre 2009 —   — Classificat com a: Biblioteques, Fotos de llibres i llibreriesComentaris (1)
Recepció del Library Hotel, Nova York

Recepció del Library Hotel, Nova York

Un hotel a Nova York especial per a la gent que aprecia els llibres: Library Hotel.

Es diferencia dels altres hotels pel fet que hi trobareu llibres per tot arreu, tant a les àrees comunes com a les habitacions.

Dins de cada habitació hi ha una petita biblioteca especialitzada. Les habitacions s’organitzen segons el sistema decimal de classificació bibliogràfica. D’aquesta forma, els llibres de geologia són a l’habitació 500.002; a l’habitació 300.006 hi ha els llibres sobre lleis; si voleu novel·les heu d’anar a la vuitena planta (amb una habitació, la 800.001 especialitzada en literatura eròtica).

La "Love Room" del Library Hotel

La “Love Room” del Library Hotel

En total té 60 habitacions, totes elles amb una biblioteca especialitzada en la temàtica que li correspon per la seva numeració. I, naturalment, les àrees comunes també disposen de la seva biblioteca pròpia.

Podeu trobar algunes fotos de l’hotel dins d’aquesta galeria.


Ex-libris a “La Vanguardia”

28 desembre 2009 —   — Classificat com a: Ex-librisComentaris (0)

Article publicat al suplement “ES” del diari “La Vanguardia” del 28 de novembre d’enguany, dedicat als ex-libris: “Libros marcados”.


Funcionament d’una impremta (documental de 1947)

28 desembre 2009 —   — Classificat com a: Història del llibreComentaris (0)

Documental que explica com funcionaven les impremtes abans de la gran mecanització i informatització del procés.

Podeu baixar-vos el vídeo a l’Internet Archive.


Ressenya: “Els llibres de Luca”

27 desembre 2009 —   — Classificat com a: Els llibres que llegeixoComentaris (0)

“Els llibres de Luca” — Mikkel Birkegaard

Jon Campelli és un brillant advocat danès de 33 anys, reconegut per la seva gran capacitat de presentar les al·legacions finals en els casos que defensa. De fet, s’han convertit en un autèntic espectable entre els seus companys de professió. Els seus judicis es compten per èxits.

Tot just finalitzada la presentació del seu últim cas, rep la notícia de la mort del seu pare. En Luca Campelli era el propietari d’una llibreria de vell de Copenhaguen, anomenada “Libri di Luca”. La relació entre pare i fill no era bona i feia molts anys que no mantenien cap mena de contacte.

De la llibreria només recorda l’empleat que hi treballava, l’Iversen. Durant l’enterrament diverses persones li donen el condol, alhora que li parlen d’alguna cosa que hauria de saber i s’interessen per conèixer pel futur de la llibreria.

Queda amb en Iversen per visitar la llibreria, on el porten al soterrani… a una habitació on fins ara mai hi havia entrat. És la biblioteca de Luca Campelli, allà on conserva els llibres més valuosos, una col·lecció creada durant segles pels seus avantpassats ja des de l’època en que vivien a Itàlia. També li parlen per primera vegada d’un do que tenia el seu pare: era un lettore.

De lettores n’hi ha de dues menes. N’hi ha que són emissors (com el seu pare i l’Iversen), que tenen la capacitat de llegir un text donant-li la intensificació necessària per a influir en l’experiència lectora de l’oient i en l’opinió d’allò que han escoltat. Per tant, tenen la capacitat de fer que tothom que els escolti llegir adoptin el punt de vista que vol el lector. El segon grup de lettores són els receptors, que tenen la capacitat de poder influir sobre les persones que llegeixen, aconseguint forçar la seva capacitat de concentració o la percepció del text llegit.

Són, per tant, dos poders totalment complementaris i que utilitzats conjuntament, els converteix en un instrument molt perillós, depenent de qui els controli.

Fins fa uns anys, les persones amb aquests dots estaven aplegades dins de l’Associació de Bibliofília. Malgrat les diferències, gràcies a les bones maneres de Luca Campelli hi havia una bona convivència que es va trencar de cop, en un moment en que Luca passava per una crisi familiar. Això va provocar el trencament de l’associació en dos grups separats i irreconciliables: els emissors d’una banda, sota la presidència d’un ric anomenat Kortnann i els receptors de l’altra, agrupats al voltant de la Clara.

Arran de la mort de Luca, que va ser a la Llibreria i en circumstàncies poc clares, hi ha dubtes de si va ser provocada. Tot apunta a que un receptor va aconseguir captar la seva lectura i forçar-lo a un nivell tan fort que va acabar provocant-li un atac de cor. En Jon comença una investigació, acompanyat de la Katherina, una receptora que treballava a la Llibreria del seu pare.

En Jon rep una oferta per comprar la Llibreria, simultàniament a un atac a la Llibreria on es crema tot l’aparador. Seguint les diverses pistes que van descobrint, troben que el Luca estava convençut que a banda de l’Associació de Bibliofília hi ha una Organització de lettores a l’ombra que s’aprofita del seu do per tal d’influir prop del poder.

Aquests descobriments aniran paral·lels a diversos assassinats, que posen en perill la pau entre emissors i receptors, atès que tots els indicis apunten a que els segons hi són al darrere d’aquests crims.

Mentre tot això succeeix, en Jon rep la iniciació i es converteix en un lettore. Té capacitat d’emissor, amb un nivell de potència i capacitats que semblen ser superiors a qualsevol altra persona. En el moment de fer la seva inicialització, en Jon gairebé provoca un incendi de la biblioteca dels Campelli.

Tot això farà que Jon sigui un objectiu… i que ell mateix es ficarà dins la gola del llop.

De la contraportada

Mai ningú no t’ha revelat el vertader significat de les paraules, el seu poder per a transformar la manera de pensar, de sentir, de viure… de canviar el destí de les persones. Els llibres et poden seduir amb històries fantàstiques, però en les mans equivocades, també poden convertir-se en un poderós instrument de manipulació de la ment. Jon ho descobrirà quan hereta Libri di Luca, la llibreria de vell del seu pare, mort d’una manera sobtada mentre llegia un manuscrit antic que algú havia deixat convenientment al seu abast. El que Jon recordava com un negoci familiar modest i avorrit oculta un secret que aviat li serà revelat.

Assassinats que algú vol fer passar com a suïcidis, fenòmens inexplicables, associacions clandestines i traïcions cruels recorren una trama absorbent que esdevé, pàgina rere pàgina, una cursa definitiva i perillosa cap a un final incert.

La revista “L’illa”, que edita l’Editorial Bromera, ha publicat recentment una entrevista a l’autor d’aquesta novel·la: “Sembla que ja no volem creure, que només volem saber”.

Aquest és un llibre per a aquells a qui ens agraden les històries relacionades amb el món dels llibres. També és per als seguidors de les novel·les d’intriga d’autors nòrdics i per aquells a qui agradaria poder disposar de la capacitat de convertir les pàgines llegides en quelcom més.

Títol: “Els llibres de Luca
Autor: Mikkel Birkegaard
Traducció: Carolina Moreno
Edicions Bromera, col·lecció “Eclèctica” 170
Primera edició, setembre del 2009
442 pàgines
ISBN 978−84−9824−424−3
Preu: 20,00 €


40a convenció del col·leccionisme a Barcelona

27 desembre 2009 —   — Classificat com a: Agenda, Subhastes i firesComentaris (0)

El proper 8 de gener, divendres, 40a convenció del col·leccionisme a Barcelona.

A l’Hotel Majestic (Passeig de Gràcia cantonada amb el carrer de València), en horari continuat de 10.00 a 20.00 hores.


“La lectura” (Marià Fortuny)

26 desembre 2009 —   — Classificat com a: Art amb llibresComentaris (0)
"La lectura" (Marià Fortuny)

“La lectura” (Marià Fortuny)


“Què és una biblioteca?” — Joan Perucho

25 desembre 2009 —   — Classificat com a: CitacionsComentaris (0)
Joan Perucho amb la primera edició de la "Dissertation sur les apparitions des esprits et sur les vampires et revenants", el famós assaig sobre vampirs de l'abat benedictí Agustí Calmet

Joan Perucho amb la primera edició de la “Dissertation sur les apparitions des esprits et sur les vampires et revenants”, el famós assaig sobre vampirs de l’abat benedictí Agustí Calmet

“Què és una biblioteca?

Segurament és el lloc on dormen silencioses (mentre no són utilitzades) unes incògnites meravelles del món: els llibres.

Fa anys, Jorge Luis Borges (que fou bibliotecari) es referí a les biblioteques (a la de Babel) dient que eren com ‘una esfera cuyo centro cabal es cualquier hexágono, cuya circunferencia es inaccesible’.

Volia significar amb això l’esclat de llum de la saviesa que, dins del desodre, hi era gelosament guardada, a l’aclariment impossible del misteri de la humanitat, també a l’orígen de la biblioteca i del temps. Coincidiria amb Bartolomé José Gallardo (el de Raros y curiosos), amb Huysmans (el d’À rebours), amb Méndez Pelayo (el de Los heterodoxos), amb el nostre Jordi Rubió (el de Cómo se organiza y cataloga una biblioteca) i amb el general catalanista Lluís Faraudo de Saint-Germain, de qui vaig heretar una confortable poltrona entre amics honorables i erudits.Les biblioteques comencen a organitzar-se amb l’afició a la lectura.

Sense lectura no hi ha biblioteques, ja siguin privades o públiques. La lectura és el misteri dels llibres. Però què és pròpiament un llibre? El primer que ho esbrinà fou Richard de Bury, bisbe de Durham i canceller d’Anglaterra, en el seu Philobiblion, tractat de l’amor als llibres, escrit a la segona meitat del segle XIV, quan els llibres encara eren manuscrits. Bury ens diu que aquestes petites entitats espirituals ‘se’m presenten donant com a vius els morts, preveig en un llibre les coses futures, en els llibres es proposen les empreses de guerra, en els llibres s’apunten les condicions de pau. Totes les coses es fan malbé en el temps; Saturn no cessa de devorar els mateixos que engendra; per consegüent, tota la glòria del món cauria en l’oblit si Déu en la seva providència no hagués proporcionat la defensa dels llibres’.

Per a Bury, els llibres, aplegats en biblioteques, constitueixen la memòria del món. Això també ho aprovaria des de Londres, sortint del Covent Garden, el doctor Samuel Johnson, glòria de l’erudició britànica, orgullosament dreçat amb un whisky de malta a la mà, just davant de la seva famosa biblioteca, exhibint (entre un núvol de pols) un manuscrit de Macrobi. Johnson, fill d’un llibreter, vivia a Inner Temple Lane, a sota mateix de les parades de llibres dels més diversos temes. S’hi senten els versos de Moratín:

Botánica, blasón, cosmogonía,
náutica, bellas artes, oratoria
y toda la gentil mitología.

Sacra, profana, universal historia.
Y en eso, amigo, no andaría escaso,
fatigando al lector vista y memoria.

Hi ha una altra raó, que em revé just després de rellegir la primera edició del fascinant Manual del librero hispano-americano del gran Antoni Palau Dolcet (1923), de la famosa Batalla entre llibres antics i moderns de Jonathan Swift. És la gran consideració que tant la gastronomia com la bibliofília són passions d’edat madura i aquesta darrera rau en l’esperança críptica de troba, un dia o altre, encara que sigui amagada en una nota al peu de pàgina, la il·luminada revelació del secret de l’Univers (Azorín deia que ‘el mayor misterio es la realidad, de la cual nosotros formamos parte’).

Aquesta és la fulminant revelació de l’Existència, problema que no pot resoldre’s, segons els savis, perquè en aquest cas hipotètic tot quedaria aturat: els rellotges, els moviments dels astres, els desigs, els cants dels ocells vivíssims, la poesia de les coses, la irrenunciable aventura de la nostra vida. Aquesta és la veritable raó, també, dels poetes des de l’inici de la Poesia. Aquesta és la veritable significació de la recerca i la lectura dels llibres, del seu sancta santorum. Aquesta és, doncs, la idea de la biblioteca. Una humanitat abocada al seu indesxifrable destí. […]”

(“Les biblioteques”, dins el llibre La darrera mirada)

La fotografia l’he agafada d’aquesta entrada del bloc “Espai de llibres”, que tracta sobre el vessant bibliòfil de Joan Perucho.


Exposició “Petits editors, grans llibres”

24 desembre 2009 —   — Classificat com a: ExposicionsComentaris (0)
Exposició "Petits editors, grans llibres" al FAD

Exposició “Petits editors, grans llibres” al FAD

Ahir es va inaugurar al FAD l’exposició “Petits editors, grans llibres. Estratègies de resistència en un marc de canvis estructurals”.

Organitzada pel FAD (Foment de les Arts i del Disseny), l’exposició «Petits editors, grans llibres» es planteja com una demostració de la fortalesa de les persones. Un aplaudiment als individus, col·lectius, emprenedors, amb opinió, compromesos, que comparteixen la necessitat d’expressar-se i el constant enfrontament amb l’adversitat. Es tracta d’una mostra de llibres publicats en els últims 15 anys on la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre del rendiment econòmic.

«Petits editors, grans llibres» és una exposició formada única i exclusivament per llibres i consta de prop 500 exemplars de 101 editorials. La mostra inclou gèneres molt diversos, des d’assaig a narrativa, passant per poesia, llibre il·lustrat, monografies, llibre de referència, guions, llibre infantil, còmic, o llibre d’artista, entre d’altres.

Aquesta gran quantitat de material ens permet reflexionar sobre els grans debats que es planteja el món editorial, en el present i en el futur. Com afectarà el llibre electrònic al llibre imprès? Com plantejar els drets d’autor en la distribució digital? Com difondre la tasca editorial quan es disposa d’escassos recursos econòmics? Com produir llibres respectant el medi ambient? L’exposició dóna a conèixer les estratègies de resistència dels petits editors en aquest marc de canvis estructurals.

L’exposició es pot visitar, gratuïtament, a la sala d’exposicions del FAD, al convent dels Àngels (plaça dels Àngels, Barcelona) fins al 22 de gener del 2010. L’horari és de dilluns a divendres, de 14 a 20 hores. L’horari d’aquestes festes és: tancat el 25 de desembre i l’1 de gener; el 26 i 27 de desembre de 11 a 15 hores i els dies 28, 29 i 30 de desembre i els dies 2 i 3 de gener de 11 a 20 hores.

Més informació sobre el contingut de l’exposició en aquest document.


Ressenya: “El pessebre” de Joan Amades (edició 2009)

23 desembre 2009 —   — Classificat com a: Els llibres que llegeixoComentaris (1)
"El pessebre" Joan Amades (edició 2009)

“El pessebre” Joan Amades (edició 2009)

Explica el documental “Estimat Amades”, de Raül Contel, que Joan Amades tenia inicial interès per l’estudi dels insectes. Va començar a fer sortides de camp a la cerca de nous exemplars i espècies. No sabem si en va trobar molts d’insectes, però si que es va adonar que la riquesa i varietat de la cultura catalana es trobava en seriós perill de desaparició. Per això va decidir dedicar els seus esforços a recollir el màxim possible d’informació sobre la cultura popular del país. “D’aquí a cent anys, d’altres podran estudiar els mateixos insectes que hi ha ara, però les tradicions populars s’hauran perdut totalment”. Per això va començar la seva tasca ingent de recol·lecció de tot el relacionat amb la cultura popular catalana, pel sentiment que el món tradicional tenia els dies comptats i calia documentar el màxim possible d’informació per tal que, d’altres, posteriorment els poguessin estudiar.

“El pessebre” és un bon exemple d’aquest afany de recollir tots els detalls possibles sobre l’art de celebració del Nadal. Es tracta d’un llibre inicialment publicat l’any 1946 (en edició clandestina i de bibliòfil, com ens recordava en Galderich) i reeditat l’any 1959), del que enguany se n’ha fet una nova edició revisada per l’Albert Dresaire, la Josefina Roma i l’Antoni Serés.

El llibre es troba dividit en quatre grans apartats: Generalitats (història, antecedents, àrea geogràfica, l’origen del mot “pessebre”), el misteri (el drama sagrat del pessebre, el curs del calendari en el pessebre i diverses menes de pessebre), iconografia (les figures: tipologia, figures desaparegudes, indumentària, tècnica; les construccions i el paisatge) i els costums (pessebrisme, la música, les fires).

Joan Amades ens ofereix un conjunt general –i exhaustiu– de dades relacionades amb la tradició del pessebre. Hi trobem des de la recopilació de dades procedents d’altres obres, de l’observació directa sobre el terreny o els seus propis records personals.

Aquesta edició recull els textos procedents de les dues primeres edicions del llibre, introduint algunes correccions i actualitzacions en forma de notes al marge de la pàgina. També s’ha fet una actualització de l’apartat gràfic, canviant la posició de les figures per tal d’ajustar-les al seu context –en les edicions d’Amades, el criteri per col·locar les imatges era més estètic i sovint no guardaven relació amb el text escrit–. També hi ha un apartat nou amb fotografies de les peces que van servir de model per als dibuixos i que es troben recollides al final del llibre.

Títol: “El pessebre
Autor: Joan Amades. Edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Mora i Antoni Seres
Edició novembre 2009
Arola Editors
354 pàgines
ISBN 978−84−92839−14−8

Preu: 60,00 €

Pàgina següent »

 

Switch to our mobile site