Demà diumenge, 1 de novembre, en horari continuat de 09.00 a 20.00 hores. A la Plaça de la Independència de Girona.
| Ressenyes | * | Bibliofília | Biblioteques | Enquadernació | Història del llibre | * | Poblet | Montserrat | Terrassa | * | Subhastes/fires | Fotografies | * | Gats |
|---|
Biblioteca de Poblet (Alexandre de Laborde)
Gravat de la Biblioteca de Poblet a començaments del segle XIX, abans de l’exclaustració del 1835. Del volum corresponent a Catalunya del “Voyage pittoresque et historique en Espagne” d’Alexandre de Laborde.
Els mobles que es veuen contenien la biblioteca donada per Pere Antoni d’Aragó, duc de Sogorb i de Cardona.
Ressenya: “Els fets del 6 d’octubre explicats per Jaume Barrull”
Enguany, aquest mes d’octubre, fa exactament setanta-cinc anys dels “Fets d’octubre”, quan Lluís Companys va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola” i convidava als polítics espanyols “a instaurar a Catalunya el Govern provisional de la República”. La veritat és que aquesta efemèride ha passat pràcticament inadvertida, amb només l’anotació que va fer el diari nord-americà “The New York Times”, alguna referència en blocs i poca cosa més.
Afortunadament, s’ha aprofitat l’aniversari per a publicar aquest llibre de divulgació històrica que pot ajudar al lector interessat i no gaire avesat a tenir una visió de conjunt de la situació de tensió que poc a poc es va anar creant entre el govern de la República, controlat pel partit radical d’Alejandro Lerroux i amb una crisi de govern provocada per la dreta (CEDA).
El primer que cal destacar del llibre és l’esforç realitzat per a poder presentar els fets d’una forma clara i entenedora. Un bon exemple d’aquesta voluntat divulgadora el trobem en les referències a les organitzacions polítiques i sindicals ja que, a diferència d’altres llibres que tracten aquesta mateixa època, no hi ha la contínua i confosa citació de sigles i les seves interrelacions que, tot sovint, dificulten la lectura del text.
El text es presenta dividit en quatre grans apartats: 1) la crisi del model republicà sorgit l’any 1931, arran de la pujada del moviment representat per la CEDA, amb polítics que des del punt de vista de les esquerres no garanteixen els ideals republicans; 2) els mesos immediatament anteriors a la revolta de l’octubre, amb l’enfrontament provocat per la llei de contractes de conreu; 3) els fets d’octubre, entre el 4 i el 7 d’octubre, amb els diversos moviments de totes les parts, reflectint la manca d’organització i preparació i, finalment, 4) les conseqüències immediates de la derrota.
Cal destacar que el llibre no tracta únicament d’allò que succeí a la ciutat de Barcelona, sinó que explica els aixecaments de les diverses ciutats del país.
Finalment, el llibre es complementa amb una petita selecció dels escenaris on es produïren els fets, presentats com a parades d’un itinerari militar a la ciutat de Barcelona i els moviments dels obrers entre Gràcia i Sabadell. No es tracta pròpiament d’un itinerari, sinó de la identificació dels llocs i moviments.
De la contraportada
El 6 d’octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l’entrada de tres ministres de la reaccionària CEDA al Govern espanyol. Per al republicans de tot Espanya això significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Però el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. La repressió immediata de l’exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més.
Ara que es compleixen 75 anys d’aquesta complexa efemèride, l’historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un pròleg de la Guerra Civil.
Títol: “Els fets del 6 d’octubre“
Autor: Jaume Barrull
Editorial Pòrtic, col·lecció “Història nacional”, 6
Primera edició, octubre 2009
151 pàgines
ISBN 978–84-9809–078-9
Preu: 18,50 €
El meu agraïment a l’Editorial Pòrtic per fer-me arribar un exemplar del llibre.
La bellesa pesa 24 quilos i es valora en 140.000 euros
“Antonio Canova. L’invenzione della bellezza” és un llibre editat per Marilena Ferrari amb una tirada de només 25 exemplars i amb característiques ben destacables per conveertir-lo en una peça única: les tapes són de marbre de Carrara (de la pedrera Fantiscritti, la mateixa utilitzada per Canova) amb una reproducció de “Le Grazie e Venere danzano davanti a Marte”; el paper de vellut de seda venecina embellida amb fil d’or, les vint-i-sis làmines representen les temperes de Canova, aplicades a mà i impreses amb la tècnica de la litoserigrafia; 5 gravats a l’aiguafort que representen les escultures de Canova dedicada a mandataris (George Washington, Pauline Borghese, Ferran IV, Leopoldina Esterhazy…). En la confecció del llibre hi han treballat fins a 22 equips d’artesans.
Només s’ha fet una tirada de 25 exemplars, amb un preu de 140.000 euros per exemplar.
Una tirada especial de 10 exemplars van ser regalades pel govern italià als països participants a la cimera del G8 que es va realitzar a Coppito el passat juliol, personalitzant-la amb el nom del cap d’estat i la lletra de l’himne nacional. Els destinataris d’aquests exemplars van ser:
- Primer ministre del Canadà, Stephen Harper
- President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy
- Cancellera Federal d’Alemanya, Angela Merkel
- Primer ministre japonès, Taro Aso
- President del Consell de Ministres italià, Silvio Berlusconi
- Primer ministre del Regne Unit, Gordon Brown
- President de la Federació Russa, Dmitry Medevedev
- President dels Estats Units d’Amèrica, Barack Obama
- Primer ministre de Suència, Fredrik Reinfeldt
- President de la Comissió Europea, Jose Manuel Barroso
A la Biblioteca Nacional de Madrid també hi ha un exemplar, donat per l’editora.
El món àrab
La mar de llibres per endinsar-se en el món àrab és una guia de lectura, confeccionada per l’Institut Europeu de la Mediterrània i la Casa Árabe, amb una mostra de les publicacions que tracten de diversos aspectes relacionats amb el món àrab: literatura (narrativa clàssica i contemporània, poesia clàssica, andalusina i contemporània; infantil i juvenil i assaigs literaris), història (general, Al-Àndalus, el Magreb i el Sàhara), l’Islam; política, crònica i actualitat; migracions, llengües (àrab i amaziga); viatges, expressions artístiques, cuina i, finalment, les lletres catalanes en terres àrabs.
Tots els títols inclosos a la guia de lectura estan disponibles en català.
La biblioteca de la Mercè Rodoreda
[El Punt] Girona cedeix a la Fundació Rodoreda la biblioteca més «negra» de l’autora. Entre els llibres que la Mercè Rodoreda tenia a la seva biblioteca particular hi ha:
Agatha Christie, Peter Cheyney, Carter Brown, Rex Stout, Ross MacDonald, James Hadley Chase o Chester B. Himes són alguns dels mestres de la novel·la negra que llegia amb fruïció, i en la llengua original, l’escriptora Mercè Rodoreda. Títols d’aquests i altres autors, en anglès i en francès, amb un pes majoritari de la literatura de misteri i amb anotacions a mà de la mateixa lectora, són els que integren la biblioteca de 599 volums que l’Ajuntament de Girona ha cedit a la Fundació Mercè Rodoreda.
La Setmana Tràgica al Poble Sec de Barcelona
Els dies 26 i 27 d’octubre, hi haurà dues conferències sobre la Setmana Tràgica a la Biblioteca Francesc Boix (carrer de Blai 34, Barcelona).
El dia 26 “Ferrer i Guàrdia, de l’escola racionalista a la Setmana Tràgica”, a càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador i el dia 27, “La Setmana Tragica al Poble-sec”, a càrrec de Júlia Costa.
Ressenya: “Clergues i pecats a la baixa edat mitjana. El cas del Vendrell i Sant Vicenç de Calders”
A partir dels informes realitzats pels visitadors que, periòdicament, enviava el bisbat a les diferents parròquies durant els segles XIV i XV, entre els anys 1303 i 1492, aquest llibre ens mostra una interessant aproximació a la vida de la societat rural catalana de l’època.
Les visites es feien amb la finalitat d’avaluar la situació de la parròquia, tant en allò que fa referència a la pràctica religiosa (edifici, compliment de les misses, existència dels diversos elements de la litúrgia) com de la vida de la societat en general.
Per a la realització de la visita es seguia un formulari, on constava el lloc visitat, el nombre i composició dels diferents estaments del clergat, la seva opinió sobre la vida dels parroquians. També es cridaven als habitants civils més destacats de la zona d’influència de la comunitat i es demanava la seva opinió sobre l’estat de la parròquia i possibles acusacions al clergue. Finalment, si calia, s’imposava una sèrie de mesures correctores amb un termini de temps per a realitzar-les, amb la corresponent sanció si la situació no millorava.
El seguiment d’aquests formularis permet conèixer l’evolució de les dues parròquies, la composició de les poblacions, el tipus de vida que es portava, la relació entre població i església, la moralitat (ja sigui dels clergues com de la població en general), les activitats lucratives il·lícites, l’economia de la parròquia… o d’altres aspectes com la presència de jueus i musulmans que, tot i no ser directament citats, podem detectar de forma indirecta.
És ben curiós llegir les acusacions recollides, que van des del manteniment de relacions íntimes no permeses (clergues que mantenen una relació estable amb dones; relacions extramatrimonials entre els parroquians), l’absència perllongada dels clergues ja que es troben atenent altres viles més riques; els conflictes per no voler respectar els costums; l’existència de conjurs i metzines o la pràctica del joc… En definitiva, el retrat d’una societat presentat d’una forma directa.
L’anàlisi del text es veu complementada amb nou annexos que recullen la informació disponible del buidatge dels formularis fets durant les visites: distribució de les visites segons dia de la setmana i mes, noms dels parroquians cridats a donar la seva opinió sobre els clergues, evolució de la població, noms dels clergues (confirmats i tonsurats), relació dels rectors i els seus suplents; la situació econòmica de la parròquia segons els beneficis de l’altar i la relació d’acusacions fetes pels clergues sobre la vida dels parroquians.
De la contraportada:
Matrimonis clandestins, adulteris, conjurs i metzines, incest, cases de joc, prostíbuls… aquests eren pecats dels vendrellencs al s. XIV. Costums i hàbits que omplien la vida social de la baixa edat mitjana i que queden recollits en la documentació redactada pels bisbes en les seves visites periòdiques a les parròquies.
L’estudi que presentem és una anàlisi de microhistòria, una aproximació a la societat de dues poblacions penedesenques – El Vendrell i Sant Vicenç de Calders– a la baixa edat mitjana a partir d’una font que, amb la voluntat d’establir l’ordre cristià als parroquians i al clergat, posa al descobert l’excepció i els costums més arrelats entre la població.
En aquest llibre es posa de manifest com el comportament humà té unes constants inherents que es mantenen al llarg del temps. Les necessitats d’homes i dones de qualsevol època son essencialment les mateixes; el que canvia és la manera com cadascuna de les societats les interpreta i les regula.
Títol: “Clergues i pecats a la baixa edat mitjana. El cas del Vendrell i Sant Vicenç de Calders“
Autora: Núria Canyelles Vilar
Editorial Llibres de Matrícula, col·lecció “Cartipàs”, 22
Primera edició, juny del 2009
132 pàgines
ISBN 978–84-937111–0-8
El meu agraïment a l’editorial Llibres de Matrícula per fer-me arribar un exemplar del llibre.
Blanca, la gata de la Llibreria Solaz de València
La “gata més fotografiada de València” viu al a Llibreria Rafael Solaz.
Aguantallibres “Rosie the Riveter”
Són bonics, oi? A la venda per 35 dòlars.
Correspondència de científics del segle XIX
[El País] Las ‘cartas españolas’. A les golfes de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid tenien correspondència de destacats científics del segle XIX (Michael Faraday, Carl F. Gauss i Alexander von Humboldt) oblidada a les prestatgeries.
“Surge et ambula”. Exposició sobre els 125 anys de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

“Surge et ambula”. Exposició sobre els 125 anys de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
Avui diumenge, al migdia, s’inaugura l’exposició “Surge et ambula” per commemorar els 125 anys de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Es podrà visitar fins el 28 de març de l’any vinent.
El 26 d’octubre de 1884 es va inaugurar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, en el primer edifici de nova planta dissenyat per les funcions de biblioteca i museu.
Surge et ambula. 125 anys de Biblioteca Museu és un viatge en el temps que recrea les sales de la biblioteca museu en els primers anys, seguint les pautes que les fotografies antigues ens han deixat com a testimoni. El que s’exhibeix en la mostra és tota l’obra original que va entrar entre 1884 i finals de segle.
L’exposició està estructurada en dos àmbits, cadascun dels quals evoca una de les seccions de la Institució: en la sala de lectura l’àmbit de la biblioteca, i a la sala d’exposicions temporals la secció museu.
Coincidint amb la inauguració, diumenge (10–14 hores) i dilluns (18–21 hores) hi haurà jornada de portes obertes. Podeu trobar més detalls sobre l’exposició i les activitats relacionades al dossier de premsa.
El Quixot: biografia d’un llibre
Vídeo de l’exposició que es va fer a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Ressenya: “Un noble català a la guerra de successió”
Aquest llibre és el resultat de totes les investigacions realitzades a partir d’una troballa casual d’un panteó dins l’església parroquial de Sant Vicenç dels Horts.
El panteó descobert estava identificat per una làpida com pertanyent a Guillem Raimon d’Ivorra, baró de Cervelló, mort el 31 d’agost de 1707 i traslladat el 3 de juny de 1750.
Gràcies a aquesta troballa, es realitza un estudi del panteó, amb la finalitat d’identificar les restes humanes enterrades i l’estudi dels diversos teixits trobats. Addicionalment es reconstrueix la vida de la noblesa catalana durant la transició entre els segles XVII i XVIII, període marcat pels continuats conflictes militars.
L’estudi de les restes humanes ens permet conèixer les característiques de les persones que hi van ser enterrades. Un home de mitjana edat i una adolescent d’uns quinze anys. Gràcies a l’existència de la làpida, és fàcil d’associar el cos de l’home amb el baró de Cervelló.
Un altre aspecte que es considera és la reconstrucció de la forma de vida del baró, utilitzant la informació de l’inventari fet al seu Palau després de la mort. Malgrat que sembla no tractar-se de la seva residència habitual, ja que la majoria d’elements inventariats són gastats, vells i en mal estat, ens permeten tenir una idea de com era la vida quotidiana.
A l’enterrament, no només s’han trobat restes humanes. També hi ha les restes de la roba que utilitzava el difunt en el moment del sepeli, que tot apunta a que es tracta de l’hàbit de l’orde de la Mercè.
Finalment tenim un apèndix amb l’estudi antropològic de les restes trobades, que tot i trobar-se en un pèssim estat de conservació, ens permeten obtenir algunes dades sobre les dues persones enterrades.
Per tant és una bona oportunitat per ajudar-nos a conèixer la forma de vida d’un representant de la noblesa catalana.
És dona la coincidència que ahir, 23 d’octubre, es va procedir al retorn de les restes al panteó de l’església de Sant Vicenç dels Horts.
De la contraportada:
L’estudi del comportament de la noblesa catalana a l’entorn de la guerra de Successió encara és una tasca pendent. Sabem moltes coses dels caps més rellevants del braç militar, però desconeixem les estratègies de la petita i mitjana noblesa per sobreviure al conflicte.
Aquest treball pretén mostrar la història d’un d’aquests nobles, el baró de Cervelló. No es tracta, certament, d’un personatge destacat en el conflicte; és més aviat un noble que segurament no sabia massa bé quin bàndol triar; les circumstàncies el van acostar al camp austriacista, hom sospita que sense massa conviccions, però la mort el va alliberar de veure el resultat de l’elecció.
L’exhumació de la tomba del baró ha permès una aproximació a la història d’aquesta noblesa desconeguda. A partir de les seves restes, l’equip del Taller de Projectes de la Universitat de Barcelona, amb l’ajuda de l’il·lustrador Francesc Riart i l’antropòloga Marta Pujol, ha intentat recrear el personatge i les circumstàncies socials i històriques del seu entorn en un moment que fou cabdal per Catalunya. L’atzar ha fet que aquest estudi es dugués a terme al bell mig de la commemoració de la guerra de Successió.
Títol: “Un noble català a la guerra de successió. Exhumació de la tomba del baró de Cervelló“
Autors: Nayra Llonch, Marta Pujol i Joan Santacana
Editorial Llibres de Matrícula, col·lecció “Cartipàs”, 12
Primera edició, juny del 2009
133 pàgines
ISBN 978–84-935522–8-2
El meu agraïment a l’editorial Llibres de Matrícula per fer-me arribar un exemplar del llibre.
Presentació del llibre “Colom. 500 anys enganyats”
Dijous vinent, 29 d’octubre, a les 19.30 hores, es farà l’acte de presentació del llibre “Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica”, de Charles J. Merrill.
La presentació es realitzarà a la Llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes 654, Barcelona) i anirà a càrrec de Francesc Albardaner, president del Centre d’Estudis Colombins, i de Joaquim Arenas i Sampera, fundador i ex-president de la mateixa entitat.
Jo ja he tingut l’oportunitat de llegir l’edició catalana i és un excel·lent treball. Un llibre que, sense cap mena de dubte, recomano a tothom interessant en la història.
Premi literari “Soler i Palet” a Terrassa
El diari “El Punt” parla de la inauguració de l’exposició commemorativa del 150è aniversari de Soler i Palet que es pot visitar, fins el 21 de novembre a la que va ser casa seva, al carrer de la Font Vella 28. L’Ajuntament va aprofitar l’acte per anunciar que “s’està ultimant el premi literari Josep Soler i Palet […] un certamen de relat històric de la ciutat, que es donarà a conèixer per Sant Jordi i que es lliurarà aprofitant la presentació de les activitats de la biblioteca”.



































