header816
Ressenyes *BibliofíliaBibliotequesEnquadernacióHistòria del llibre *PobletMontserratTerrassa *Subhastes/firesFotografies *Gats

“Libre de meravelles” de Ramon Llull en edició de bibliòfil

  — Classificat com a: BibliofíliaComentari (0) — Lectures: 49
30 setembre 2009
"Libre de meravelles", edició de bibliòfil d'Edicions 62

“Libre de meravelles”, edició de bibliòfil d’Edicions 62

Enciclopèdia Catalana i Edicions 62 han publicat una edició de bibliòfil del “Libre de Meravelles” de Ramon Llull, el millor llibre mai escrit en català segons Martí de Riquer.

Aquesta edició, que segueix la realitzada fa un parell d’anys amb el “Tapís de la creació”, presenta una antologia dels textos escrits per Ramon Llull acompanyat gràficament per fotografies de pintures murals catalanes dels segles XI al XIII que es conserven al Museu Nacional d’Art a Catalunya (MNAC). La selecció dels textos i el pròleg ha anat a càrrec de Pere Gimferrer.

El llibre es presenta en un espectacular embolcall d’acer fet expressament per Jaume Plensa, amb el seu característic estil de combinació de lletres.

Hi ha dues edicions, que es diferencien precisament per l’embolcall. L’edició de 75 caràcters té l’estoig numerat i signat a mà per Jaume Plensa, mentre que l’edició de 1.000 exemplars també té l’estoig numerat i signat per Jaume Plensa, gravat amb làser.

Podeu trobar més detalls sobre aquesta edició al PDF informatiu.


Actes oficials de celebració de La Seu d’Ègara

  — Classificat com a: Agenda, TerrassaComentari (0) — Lectures: 17
30 setembre 2009
Reconstrucció idealitzada de l'aspecte de la Catedral d'Ègara

Reconstrucció idealitzada de l’aspecte de la Catedral d’Ègara

Aquest proper diumenge, 4 d’octubre, se celebrarà de forma oficial la finalització de l’etapa d’investigacions i d’obres iniciada l’any 1995 a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

En els últims mesos s’han publicat un parell de llibres prou destacables: “La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX”, una publicació científica que documenta els descobriments arqueològics de l’època de màxim esplendor de la seu episcopal i “La Seu d’Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrasssa”, una guia sobre el conjunt monumental.

Actualització: Programa d’actes.


Exposició a Barcelona de llibres de la Biblioteca Històrico-Mèdica de la Universitat de València

  — Classificat com a: ExposicionsComentari (0) — Lectures: 0
29 setembre 2009

Avui s’ha inaugurat a Barcelona l’exposició “Darwin. El seu temps, la seva obra i la seva influència”, que es podrà visitar fins al 6 de novembre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, de Barcelona).

Una de les coses que es poden veure és una col·lecció de libres atresorats pels professors darwinistes, que es conserven a la Biblioteca Històrico-Mèdica de la Universitat de València.


Bellprat, vila del llibre (4 d’octubre del 2009)

  — Classificat com a: AgendaComentaris (2) — Lectures: 7
28 setembre 2009
Bellprat, vila del llibre (4 d'octubre del 2009)

Bellprat, vila del llibre (4 d’octubre del 2009)

Bellprat, municipi de l’Anoia, vol convertir-se en la primera vila del llibre que hi ha Catalunya, seguint l’exemple dels Book Towns que hi ha arreu d’Europa.

Dins d’aquest objectiu, aquest diumenge 4 d’octubre, organitzen un seguit d’actes en el que serà la segona edició de la festa del llibre. Alguns dels esdeveniments mes destacables:

  • Mercat del llibre
  • Exposicions de quadres de Claudi Puchades, de punts de llibre d’arreu del món, de llibres singulars, goigs i ex-libris
  • Taller d’escriptura de novel·la negra

Entre els autors convidats hi ha el Màrius Serra, Jordi Cervera, Maria Barbal, Teresa Costa-Gramunt, Júlia Costa, Claudi Puchades i Jaume Arnella.

Si voleu conèixer més detalls sobre Bellprat com a vila del llibre, podeu consultar el programa complet dels actes de diumenge. Per fer-vos una idea de com és, mireu les fotografies de l’any passat.

Per instruccions de com arribar a Bellprat:

Com arribar a Bellprat

Com arribar a Bellprat


Ressenya: “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)”

  — Classificat com a: Història, Ressenyes de les meves lectures, Sant Llorenç del MuntComentari (0) — Lectures: 13
27 setembre 2009
La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)

La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)

Els dies 13 i 14 d’agost de 1714 hi va haver una batalla entre un exèrcit comandant per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal i responsable de l’exèrcit català fora de la ciutat de Barcelona, i un exèrcit de soldats espanyols i francesos comandats pel Conde de Montemar. Era un dels últims episodis a Catalunya de la Guerra de Successió, que finalitzaria només un mes després, després de la rendició de la ciutat de Barcelona (11 de setembre) i del Castell de Cardona (18 de setembre).

La gran particularitat d’aquesta batalla és que va tractar-se de la última victòria d’un exèrcit català davant les tropes borbòniques.

El llibre “La darrera victòria de l’exèrcit català” és l’estudi històric d’aquest episodi de la guerra, analitzant els protagonistes, els moviments tàctics, els antecedents i fets posteriors, la composició de l’exèrcit català, la posició de Cardona i el seu castell en la guerra, la comunicació entre l’exèrcit que defensava la ciutat de Barcelona del setge i les forces catalanes de l’exterior, sota el comandament del Marquès de Poal.

Amb l’estudi de la documentació disponible, així com del terreny, s’identifiquen els llocs on hi va haver la topada dels exèrcits i els diversos moviments de les tropes abans, durant i després de la batalla. Es tracta d’un espai situat entre les actuals poblacions de Talamanca i Monistrol de Calders, a la comarca del Bages i dins de la Serra de l’Obac.

L’exèrcit català va utilitzar com a punt de comandament el Castell de Talamanca –que després de la guerra seria en gran part destruït– mentre que les tropes borbòniques utilitzaven la masia Mas de Mussarra –que els vencedors de la batalla van cremar–. Un fet destacable es que s’ha pogut realitzar una excavació arqueològica a la zona de la batalla, recuperant algunes restes, principalment bales.

Finalment, trobem una biografia dels diversos comandants de l’exèrcit català, amb una detallada descripció, sempre que ha estat possible, de la seva vida abans i després de la guerra. Pràcticament tots els protagonistes van haver de marxar a l’exili a la cort austríaca. També s’identifiquen els principals comandants de l’exèrcit borbònic.

Alhora de situar la batalla en el context de la Guerra, s’analitza la funció de l’exèrcit que amb base a Cardona intentava, d’una banda, crear un front d’oposició a la dominació borbònica alhora que es volia ajudar a trencar el setge de la ciutat de Barcelona.

El llibre és interessant per conèixer un aspecte poc conegut de la història militar del país. Haig de dir, però, que la redacció es bastant deficient  i la lectura es fa molt pesada. Constantment es repeteixen els mateixos conceptes i es torna a explicar allò que unes pàgines abans ja ha estat tractat. Dóna la sensació que siguin un conjunt de treballs escrits independentment i que, finalment, s’han unit per formar un llibre però sense una tasca necessària per garantir la coherència del resultat final.

De la contraportada:

La batalla de Talamanca, més enllà d’haver estat la darrera victòria de l’exèrcit català durant la Guerra de Successió, fou també una de les principals batalles lliurades per la resistència catalana contra l’opressor borbònic, després de l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, el juny de 1713.

Un mes abans de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, data que posà fi a la Guerra de Successió a Catalunya, l’exèrcit català va guanyar la seva darrera batalla a Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 d’agost. Fou un enfrontament important, que mobilitzà pel cap baix unes 5.500 persones, de les quals resultaren prop de 650 baixes entre ferits i morts.

El seu resultat permeté allargar la resistència i preparar un atac al setge de Barcelona, que es produí infructuosament el dia 21 d’agost de 1714. Aleshores, la major part del Principat de Catalunya es trobava ja sota obediència borbònica, amb l’excepció de Barcelona, la capital, i Cardona, la principal plaça forta de l’interior de Catalunya.

Títol: “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)
Autors: Francesc Serra i Sellarés i Gustau Erill i Pinyot
Editorial Farell, col·lecció “Nostra història”, 12
Primera edició, maig 2009
125 pàgines
ISBN 978–84-95695–99-4
Preu: 16,00 €


XXI Fira de Tardor del llibre vell a Madrid

  — Classificat com a: Agenda, Subhastes i firesComentari (0) — Lectures: 0
27 setembre 2009
XXI Fira de tardo del llibre antic a Madrid

XXI Fira de tardo del llibre antic a Madrid

Del 2 al 18 d’octubre, al Paseo de Recoletos, en horari continu de 11.00 del matí a 21.00 hores.


Any Batllori

  — Classificat com a: AgendaComentari (1) — Lectures: 0
27 setembre 2009
Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné

Divendres vinent, 2 d’octubre, amb un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya presidit pel President de la Generalitat, comença l’any Batllori.

Miquel Batllori i Munné va nèixer a Barcelona l’1 d’octubre de 1909. Llicenciat en filosofia i lletres, i també en dret, per la Universitat de Barcelona. L’any 1928 va ingressar a la Companyia de Jesús.

Va ser un estudiós de la família Borja (o Borgia), Ramon Llull, Ramon de Penyafort i Arnau de Vilanova.

Va ser distingit l’any 1982 amb la Creu de Sant Jordi; el 1985 de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya; el 1990 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 1995 el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials, juntament amb l’historiador portuguès Joaquim Veríssimo Serrão; el 1998 la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el 2001 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya.

El 1989 i amb motiu del seu vuitantè aniversari, les tretze universitats dels Països Catalans l’investiren conjuntament doctor honoris causa.

Va morir l’any 2003 a Sant Cugat del Vallès.


La setmana dels llibres prohibits 2009

  — Classificat com a: AgendaComentari (0) — Lectures: 3
25 setembre 2009
La setmana dels llibres prohibits 2009

La setmana dels llibres prohibits 2009

Entre demà, 26 de setembre i dissabte de la setmana vinent, 3 d’octubre, l’Associació de Biblioteques nord-americanes (ALA) organitza la “Setmana dels llibres prohibits” (web) amb l’objectiu de reivindicar la llibertat de lectura i d’accés a la informació.

La setmana serveix per denunciar els llibres més atacats pel seu contingut, que durant l’any passat han estat:

  1. And Tango Makes Three, de Justin Richardson i Peter Parnell
    Raons: és contrari a valors tradicionals de la família i l’ètica, contingut homosexual i punt de vista sobre les religions
  2. His Dark Materials trilogy, de Philip Pullman
    Raons: posicionament polític, religiós i escenes violentes
  3. TTYL; TTFN; L8R, G8R (sèrie), de Lauren Myracle
    Raons: llenguatge ofensiu i contingut sexual explícit
  4. Scary Stories (sèrie), d’Alvin Schwartz
    Raons: referències a l’ocultisme i satanisme, punt de vista sobre la religió i violència
  5. Bless Me, Ultima, de Rudolfo Anaya
    Raons: referències a l’ocultisme i satanisme, llenguatge ofensiu, punt de vista sobre la religió, contingut sexual explícit i violència
  6. The Perks of Being a Wallflower, de Stephen Chbosky
    Raons: drogues, homosexualitat, nuesa, llenguatge ofensiu, contingut sexual explícit, suïcidi
  7. Gossip Girl (sèrie), de Cecily von Ziegesar
    Raons: llenguatge ofensiu, contingut sexual explícit
  8. Uncle Bobby’s Wedding, de Sarah S. Brannen
    Raons: homosexualitat
  9. The Kite Runner, de Khaled Hosseini
    Raons: llenguatge ofensiu, contingut sexual explícit
  10. Flashcards of My Life, de Charise Mericle Harper
    Raons: contingut sexual explícit

Personalització de llibres

  — Classificat com a: EnquadernacióComentari (1) — Lectures: 0
25 setembre 2009

Douglas Coupland és un autor canadenc que té un bon nombre de seguidors (entre els quals m’incloc) entre la generació de persones que hem viscut els canvis culturals que han portat els ordinadors. Autor de novel·les de culte com “Microserfs”, “Generation X”, “Shampoo Planet” o “jPod”.

Recentment ha presentat el seu nou llibre, “Generation A”. I aquest llibre fa servir una interessant i prometedora nova forma de comercialització: els lectors es poden personalitzar el seu exemplar.

A través de la web Customized Coupland, el lector pot personalitzar una part de l’aspecte de la tapa del llibre: el llom i les dues tapes.

Personalitzant la portada del llibre "Generation A" de Douglas Coupland

Personalitzant la portada del llibre “Generation A” de Douglas Coupland

Podem incloure un text fet a mida dins de la lletra “A” que hi ha a la portada i els colors, o bé escollir entre alguns dels dissenys que han fet altres lectors.

Un cop fet això, s’imprimeix l’exemplar i tapa del llibre, s’enquaderna i es fa la tramesa per correu via Amazon.

La meva personalització de "Generació A"

La meva personalització de “Generació A”


Fotografies de la Fira del Llibre d’ocasió antic i modern

  — Classificat com a: Subhastes i firesComentari (0) — Lectures: 0
24 setembre 2009

Algunes de les fotos són de l’Elisabet Parra, cap de premsa del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

Seguiment de la Fira


Rafael Dalmau, Editor: 50 anys

  — Classificat com a: Agenda, ExposicionsComentari (1) — Lectures: 8
24 setembre 2009
Rafael Dalmau Editor, 50 anys

Rafael Dalmau, Editor: 50 anys

El proper 18 d’octubre, Rafael Dalmau, Editor commemorarà els seus primers 50 anys de vida. L’esdeveniment se celebrarà amb una festa al Museu d’Història de Catalunya, a dos quarts de dotze del migdia amb l’actuació de “La Nova Eutrepe” i amb un brindis.

Paral·lelament, entre el 6 i el 25 d’octubre es podrà visitar al mateix Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Rafael Dalmau, Editor: 50 anys”. L’acte d’inauguració es farà el dia 6 d’octubre a les onze del matí.


“I Love My Librarian”

  — Classificat com a: BibliotequesComentari (0) — Lectures: 0
24 setembre 2009

I Love My LibrarianLa Corporació Carnegie de Nova York i el The New York Times organitzen un concurs per escollir els i les 10 millors bibliotecaris i bibliotecàries dels Estats Units.

Cada un dels escollits i escollides rebrà un premi de 5.000 dòlars, que seran lliurats durant una cerimònia de gala al TheTimesCenter el proper desembre.

Fins al 9 d’octubre es poden presentar nominacions, entre tots els 123.000 bibliotecaris i bibliotecàries dels Estats Units, en diverses categories.


Reportatge sobre l’exposició “La Setmana Tràgica en la memòria”

  — Classificat com a: La Setmana TràgicaComentari (0) — Lectures: 2
23 setembre 2009

Reportatge de Vilaweb sobre l’exposició “La Setmana Tràgica en la memòria” que es pot visitar, fins al 31 d’octubre, a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya.


“Ciutat d’ahir”, de Joan Margarit

  — Classificat com a: Subhastes i firesComentari (0) — Lectures: 0
21 setembre 2009
Joan Margarit llegint el poema "Ciutat d'ahir" durant el pregó de la 58a Fira del Llibre d'Ocasió de Barcelona

Joan Margarit llegint el poema “Ciutat d’ahir” durant el pregó de la 58a Fira del Llibre d’Ocasió de Barcelona

Durant el pregó de la 58a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, Joan Margarit va recitar aquest poema:

CIUTAT D’AHIR

He preguntat per mi a totes les mirades.
He preguntat pel mar. Planegen les gavines
com abans, però semblen més altes i més tristes.
Tan poc usats els dies i ja són el passat.
On és l’estudiant que venia d’una illa
amb la llum de l’Atlàntic? I el perfum de la nit
en el mercant negrós amb xemeneies roges?
Lliscava a poc a poc damunt l’aigua del port
fins als norais de ferro. Despert al camarot,
calia esperar l’alba per sortir a la remor
del matí, a les llambordes mullades de la Rambla.

En algun lloc, encara hi ha la nostra ciutat
amb l’ombra protectora d’aquells plàtans.
Els taulells grocs de marbre dels petits bars, la fusta
dels grans cafès perduts. Llibreries de vell
silencioses, greus, com un racó d’església.
Leo Ferré cantava Verlaine i Baudelaire;
Paco Ibáñez, Alberti; Lucho Gatica els càlids
boleros que en la mort encara ballarem.

Però, dins meu hi ha espai per a tants edificis,
per al port i el bullici de carrers i mercats?
Pel lloc on continua la conversa suspesa,
la cadira mirant cap al mateix crepuscle?
Ciutat amb la misèria d’una guerra perduda
que obligava a estimar-nos amb fúria el demà:
tens al passat finestres que en la tarda s’encenen
com mansos animals. Finestres que recorden
tots els nostres triomfs –pobres triomfs efímers–
encesos als carrers. T’he estat fidel, ciutat:
en una o altra llengua sempre he parlat de tu.

Seguiment de la Fira


Ressenya: “Jordi Pujol. Memòries (1930–1980)”

  — Classificat com a: Ressenyes de les meves lecturesComentari (0) — Lectures: 2
20 setembre 2009
Jordi Pujol. Memòries (1930-1980)

Jordi Pujol. Memòries (1930–1980)

Marta Ferrusola, ha explicat moltes vegades que quan en Jordi Pujol se li va declarar li va deixar ben clar que hauria de competir amb Catalunya. Aquestes memòries (encara que per la forma en que estan escrites, gairebé cronològiques, potser hauria estat més bé utilitzar el títol d’”Autobiografia”) permet veure com aquesta promesa era realment ben certa.

Jordi Pujol ens parla de tots els aspectes de la seva vida. Des de l’etapa inicial, en plena postguerra, d’apropament al món catalanista intel·lectual, amb mestres com Joan Triadú, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Benet, Raimon Galí i Jaume Vicens Vives; les primeres accions polítiques que es poden emmarcar en la lluita antifranquista; la participació en l’activitat econòmica amb la fundació i lideratge inicial de Banca Catalana; l’entrada a la política; els primers anys de l’anomenada Transición.

Pujol es presenta ell mateix com una persona que, al llarg de la vida, ha seguit tres sentències: “Què he de fer?”, quan en la seva joventut es presenta davant de qualsevol persona oferint-se per a treballar. “Fer poble, fer Catalunya”, o el coneixement del territori per identificar que necessita el país. “Fer fer”, on es posa al capdavant de diverses organitzacions i empreses per tal de liderar l’acció del país. Això últim, al llarg de pràcticament tot el període tractat en el llibre, des de la militància en l’oposició directa al franquisme.

Aquest “fer fer” passa per crear una mena de govern a l’ombra per tal de subvencionar activitats culturals i la creació de material de base per al posteriorment creixement del país (cita en diverses ocasions, com a exemple d’això, la seva empenta al projecte de creació de la Gran Enciclopèdia Catalana).

La seva actuació no va ser pas fàcil. El país vivia sotmès a una dictadura militar i ell mateix ho va patir en pròpia carn quan, arran dels fets del Palau de la Música Catalana, es detingut i torturat. Al llibre explica per primera vegada en que va consistir aquesta tortura. Lluny de presentar-se com un heroi que està per damunt del bé i el mal, reconeix que es va veure superat i, quan no aguantava més, finalment va acabar donant noms.

També tenim una narració de tot el procés de restauració, en que va participar directament d’una forma decisiva però encapçalant una força política que aleshores tenia un pes limitat. Pujol ens mostra a un Tarradellas que mirava més per la seva persona que no pas pel país, tot i que personalment li reconeix un grau d’admiració per la preservació de figura institucional durant tot els anys de l’exili. Denúncia com el PSC queda sempre supeditat a les polítiques marcades pel PSOE, amb tot el que va representar això de renúncies en l’elaboració de l’Estatut de Sau.

Per a aquest octubre està anunciat el segon volum, amb els seus anys com a President de la Generalitat. Ben segur que serà tant interessant com ho ha estat aquest primer volum.

De la contraportada:

El polític català més important dels últims segles, el més influent a Espanya i el de més projecció a Europa, decideix explicar la seva vida i la seva obra i exposar el seu pensament.

Aquest primer volum de Memòries arriba fins a l’any 1980, quan Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat. Abans, però, hi ha els anys de formació d’un personalitat excepcional: els vincles familiars pagesos, la guerra i els estudis, les lectures i els mestres, la formació religiosa i política, els viatges per conèixer Espanya i Europa, el casament i els fills, l’enfortiment nacionalista i la pregunta fonamental: “Què he de fer per Catalunya?”.

Tot seguit, la militància clandestina, un consell de guerra, la presó, la fundació de Banca Catalana i una llarga trajectòria de mecenatge cultural. Jordi Pujol fa país, fa política, funda CDC i protagonitza la transició juntament amb Josep Tarradellas, Miquel Roca i Junyent, Ramon Trias Fargas, Josep Pallach, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Santiago Carrillo. Un relat escrit amb nervi i passió que inclou les idees polèmiques d’un home que sovint neda a contracorrent, que sempre és i ha estat ell mateix, per bé que sovint s’ha declarat “poc pujolista”.

Títol:“Memòries (1930–1980)
Autor: Jordi Pujol i Manuel Cuyàs
1a edició, novembre del 2007
399 pàgines
ISBN 978–84-8437–045-1
Edicions Proa
Preu: 27,10 €

Pàgina següent »

 

Switch to our mobile site