“N’espérez pas vous débarraser des livres” — Umberto Eco / Jean-Claude Carrière

Al darrer llibre d’Umberto Eco, “N’espérez pas vous débarrasser des livres”, amb una sèrie de converses amb el cineasta francès Jean-Claude Carrière, s’explica una curiosa història sobre aquesta Biblioteca (tradueixo com puc del portuguès):

Ara explicaré una història divertida. Vaig visitar una biblioteca, a Coïmbra (Portugal). Les taules estaven tapades amb un feltre de color ver, semblant al de les taules de billar. Em pregunto de la raó d’aquesta protecció. M’expliquen que es per protegir els llibres dels excrements dels rats penats. I no seria millor eliminar-los? Doncs pel fet que s’alimenten dels cucs que ataquen els llibres. Igualment el cuc no hauria de ser totalment prohibit i condemnat. El pas del cuc pels nostres incunables per esbrinar com es modifiquen els fulls, hi ha noves peces. La trajectòria dels cucs dibuixa uns patrons, de vegades estranys, que donen un cert caràcter als llibres antics.

Als manuals per a bibliòfils hi trobem tota mena d’instruccions per a protegir-nos dels cucs. Un d’aquests consells és la utilització de Zyklon B, la mateixa substància utilitzada a les càmeres de gas nazis. Certament, és molt millor utilitzar-la per matar insectes que no pas persones, però produeix una certa impressió.

Un mètode menys bàrbar es posar un rellotge amb alarma, d’aquells que tenien els nostres avis. Sembla que el soroll i la vibració regular que transmet la fusta fa sortir als cucs dels seus amagatalls.

Gràcies a la Lectora Corrent per passar-me l’enllaç.

Ara algunes fotos de la Biblioteca Joanina (visita virtual). La primera foto és una d’aquestes taules que tapen amb el feltre.

Exposició sobre la Setmana Tràgica a la Biblioteca de Catalunya

Des de dimarts i durant els mesos de setembre i octubre, exposició a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya sobre la Setmana Tràgica: “La Setmana Tràgica en la memòria”.

Tríptic de l’exposició.

Reportatge de TV3 sobre la biblioteca de llibres de ciències naturals del biòleg i historiador de la ciència Jaume Josa:

Get the latest Flash Player to see this player.

A través de The Private Library (Histories of the Book and The Private Library), diversos projectes d’arreu del món on es documenta la història del llibre:

• History of the Book in Canada / Historie du live et de l’imprimé au Canada. Hi ha prevista l’edició de cinc llibres sobre la història del llibre al Canadà. De moment hi ha disponibles tres volums:
  

  Volum 1	Volum 2	Volum 3

• A History of the Book in America, en cinc volums dels quals ja s’han publicat els volums I, III i IV:
  
• A History of the Book in Australia, en tres volums dels quals ja s’han publicat dos:
  
• The Cambridge History of the Book In Britain, en set volums dels quals ja se n’han publicat cinc:
  
• The Oxford History of the Irish Book, en cinc volums però del que només s’ha publicat el volum 3:
  
• The Edinburgh History of the Book in Scotland, en quatre volums dels quals ja han estat publicat el tercer i quart:
  

Entre el 2002 i el 2007, el Gremi d’Editors de Catalunya va publicar “L’edició a Catalunya”, que és la història del llibre imprès a Catalunya entre els segles XV i l’actualitat:

Llibreria Behzad (Kabul)

[El País] El libro es un lujo que sólo se huele. La Libreria Behzad, de Kabul (capital de l’Afganistan).

Parece un espacio mágico arrancado de El Cairo de Naguib Masouf o el Bagdad de Las mil y una noches, un remanso de paz en el que no se escuchan los cláxones de los automovilistas impetuosos que parecen dialogar entre ellos desde sus bocinas. La librería Behzad es un oasis, un lugar hermoso y desordenado repleto de libros, cuadros, mapas, postales, fotografías y polvo, sobre todo mucho polvo (el sello de Kabul), en el que cada objeto parece guardar un equilibro perfecto con el que tiene al lado.

A hores d’ara no puc pretendre aportar res de nou o descobrir a ningú la trilogia “Millennium” de l’Stieg Larsson. Són els llibres més venuts de l’any i tres de cada quatre persones que llegeixen llibres al transport públic (constatació personal realitzada a partir de l’observació i sense cap validesa estadística) tenen entre mans un dels tres volums de la història.

Feia temps que tenia “Els homes que no estimaven les dones” a la pila, però entre una cosa i l’altra l’havia ignorat. Aprofitant les vacances, vaig començar la lectura el dia 18 d’agost. Vaig acabar el dia 23 d’agost.

El mateix dia 23 vaig començar la lectura de “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina”. L’he acabat aquest matí… després de passar-me gairebé tota la nit d’avui. Realment m’ha enganxant la història i em veia incapaç de no seguir llegint.

D’aquí a una estona començaré el tercer volum, “La reina al palau dels corrents d’aire”… primer haig d’acostar-me a la llibreria a comprar-lo

Què tal l’adaptació al cinema del primer volum? L’aconselleu?

“El club Dumas” — Arturo Pérez Reverté

Van brindar en silenci mirant-se als ulls, semblaven dos membres d’una confraria secreta després d’establir els signes de reconeixement. Al cap d’una estona el bibliòfil va assenyalar els llibres i va fer un gest amb la mà que sostenia la copa, com si superada la prova d’iniciació convidés Corso a franquejar una barrera invisible acostant-s’hi.

–Allà els té. Vuit-cents trenta-quatre volums, ja menys de la meitat dels quals val la pena a hores d’ara. –Va beure una mica abans de passar-se l’índex pel bigoti humit mentre mirava al voltant seu–. És una llàstima que no els hagi conegut en temps millors, arrenglerats a les prestatgeries de fusta de cedre… En vaig arribar a reunir cinc mil. Aquests són els supervivents.

“El club Dumas“
Arturo Pérez Reverté — Traducció Neus Nueno
Pàgina 168

La col·lecció Vargas — Fotograma de “La novena Porta” de Roman Polanski

Get the latest Flash Player to see this player.

Exposició online sobre els fons dipositats a la Biblioteca de Montserrat de gravats d’autors catalans del segle passat.

Una part destacada del fons gràfic de la Biblioteca de Montserrat correspon a autors catalans del segle XX. La majoria dels gravats d’aquest apartat són fruit de donacions dels mateixos autors, dels editors o, en alguns casos, de particulars. Dia a dia, aquesta col·lecció va augmentant gràcies a nous llegats i donacions. Tot i que de moment no conformen una col·lecció homogènia, ja que encara hi ha algunes absències importants, representen un bon exponent de la gràfica catalana moderna, amb gairebé tots els noms imprescindibles, des d’un punt de vista de la història del gravat català contemporani.

Els autors representats inclouen a Ràfols Casamada, Alexandre de Riquer, Guinovart,  Joan Miró, Xavier Mariscal, Picasso, Tàpies, Dalí… i un llarg etcètera. Per estils hi ha modernisme, noucentisme, avantguarda, abstraccions, art conceptual…

Em permeto escollir aquesta xilografia de l’Enric Cristòfor Ricart, l’Apoteosi de Montserrat com a tall d’exemple:

Apoteòsi Montserrat

La Biblioteca Pública de Brooklyn, a Nova York, ha retirat de les seves prestatgeries els exemplars de “Tintín al Congo”. Un lector va presentar una queixa pel seu contingut i el bibliotecari encarregat de la revisió va indicar que el contingut era “ofensiu per a la gent de color” ja que els mostrava amb “aspecte de micos”. 

Com conseqüència d’això, el llibre ara es troba apartat del públic, tancat sota clau i només accessible prèvia petició expressa.

Un parell d’imatges d’aquest còmic:

Tintín al Congo

Tintín al Congo

El còmic originalment es va publicar l’any 1931, quan el Congo era una colònia belga. No és la primera vegada que s’han presentat queixes contra aquest còmic. Ara fa un parell d’anys es va demanar el segrest d’una edició al Regne Unit. Sobre l’autor, Hergé, també hi ha hagut acusacions de simpatitzar amb el nazisme.

Visions de l’an deux mille és una curiosa exposició online de la Biblioteca Nacional de França que ens mostra com s’imaginaven a començaments del segle XX la vida a l’any 2000.

Així, l’any 1910 pensaven que aquest seria l’aspecte d’un barber de l’any 2000:

El lavabo de senyores tindria aquest aspecte:

I el diari ja no el llegíriem, sinó que l’escoltaríem a través d’un gramòfon:

Finalment, aquest seria l’aspecte d’una escola:

La biblioteca de Don Quijote. Gravat de Gustave Doré

Capítulo VI. Del donoso y grande escrutinio que el cura y el barbero hicieron en la librería de nuestro ingenioso hidalgo

el cual aún todavía dormía. Pidió las llaves, a la sobrina, del aposento donde estaban los libros, autores del daño, y ella se las dio de muy buena gana. Entraron dentro todos, y la ama con ellos, y hallaron más de cien cuerpos de libros grandes, muy bien encuadernados, y otros pequeños; y, así como el ama los vio, volvióse a salir del aposento con gran priesa, y tornó luego con una escudilla de agua bendita y un hisopo, y dijo:

–Tome vuestra merced, señor licenciado: rocíe este aposento, no esté aquí algún encantador de los muchos que tienen estos libros, y nos encanten, en pena de las que les queremos dar echándolos del mundo.

(…)

Y, sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes y diese con ellos en el corral. No se dijo a tonta ni a sorda, sino a quien tenía más gana de quemallos que de echar una tela, por grande y delgada que fuera; y, asiendo casi ocho de una vez, los arrojó por la ventana. Por tomar muchos juntos, se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco.

-¡Válame Dios! –dijo el cura, dando una gran voz-. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho.

Cremant els llibres de la Biblioteca del Quijote

Capítulo VII. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la Mancha

(…)

Aquella noche quemó y abrasó el ama cuantos libros había en el corral y en toda la casa, y tales debieron de arder que merecían guardarse en perpetuos archivos; mas no lo permitió su suerte y la pereza del escrutiñador; y así, se cumplió el refrán en ellos de que pagan a las veces justos por pecadores.

““En un poblet de la Manxa, del nom del qual no vull recordar-me, vivia, no fa gaire temps, un d’aquells hidalgos de llança arreconada, darga antiga, rossí magre i llebrer corredor”(Traducció Octavi Viader, 1936)

Text i imatges agafades del Projecte Gutenberg: “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes.

La biblioteca estava totalment a les fosques i feia por. El Harry va encendre un llum d’oli per saber per on anava, i feia la impressió que el llum flotava en l’aire. Encara que el Harry notava que el subjectava amb el braç, la imatge li feia venir esgarrifances.

La secció restringida estava just al fons de la biblioteca. Va saltar amb molt de compte la corda que la separava de la resta i va aixecar el llum per llegir els títols dels llibres.

No li van dir gaire cosa. Les lletres daurades mig esborrades formaven paraules en llengües que el Harry no comprenia. Alguns llibres fins i tot no tenien títol. En va trobar un que tenia una taca fosca que semblava sang. Els pèls del clatell se li van eriçar. Potser eren imaginacions seves, o potser no, però sentia un murmuri que sortia dels llibres, com si sabessin que allà hi havia algú que no hi havia de ser.

“Harry Potter i la pedra filosofal“
J.K. Rowling

La Biblioteca de Hogwarts conté desenes de milers de llibres en centenars de prestatgeries (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 12). Una de les moltes seccions és la d’invisibilitat (“Harry Potter i la cambra secreta”, capítol 11) que conté informació sobre els dracs (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 14) i una secció d’accés restringit al fons, darrere d’una corda.

Per accedir a aquesta secció restringida cal el permís especial d’un professor atès que conté els llibres de màgia negra, una matèria que no s’ensenya a Hogwarts. Per això, els únics que hi poden entrar són els alumnes dels últims cursos que fan Defensa contra les Forces del Mal a nivell avançat. Un dels llibres d’aquesta secció crida, amb un udol agut i penetrant (d’aquells que glacen la sang) en ser obert (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 12).

Biblioteca Bodleian d’Oxford

La biblioteca tanca a les 8 del vespre (“Harry Potter i el calze de foc”, capítol 20). Els llibres estan protegits amb diversos sortilegis per evitar-ne el robatori (“El quidditch de totes les èpoques”). Està prohibit entrar xocolata a la Biblioteca (“Harry Potter i l’orde del Fènix”, capítol 29). L’Snake resta cinc punts a Gryffindor ja que els llibres de la biblioteca no es poden treure fora de l’escola (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 11).

La bibliotecària, Madame Pince, és d’aquelles que es considera com la protectora i guardiana dels llibres i desconfia dels estudiants que els volen consultar (“El quidditch de totes les èpoques”). Se sent atreta per l’Argus Filch (“Harry Potter i el misteri del Príncep”, capítol 30).

En Harry, l’Hermione i en Ron no hi tenen cap confiança en la bibliotecària. Així quan cerquen informació sobre en Nicolas Flamel (“Harry Potter i la pedra filosofal”, capítol 17) decideixen no consultar-ho amb ella.

De vegades, els esdeveniments fa que hi hagi una llarga llista per accedir als llibres. Durant els atacs del Basilisc, tots els exemplars de “Hogwarts, la història” volen… hi ha una llista d’espera de dues setmanes (“Harry Potter i la cambra secreta”, capítol 11).

Al cinema, les escenes de la Biblioteca de Hogwarts van ser filmades a la Biblioteca Bodleian d’Oxford.

Guia de recursos bibliogràfics de la novel·la històrica és una web de la Biblioteca nacional espanyola on podem trobar una relació dels principals títols de novel·la històrica, fonts d’informació per aprofundir en el tema, etc…

• Estudis i assaigs
• Selecció de novel·les
• Còmic històric
• Pàgines web
• Catàleg de novel·la històrica de la BNE

“Soy apache”

Publicades per primera vegada en castellà les memòries del cap Apatxe Geronimo. L’edició ha anat a càrrec de l’editorial Mono Azul. El text complet, en anglès, està disponible online.

Els quatre capítols de “La Plaça del Diamant” que va emetre TVE l’any 1983, disponibles íntegrament a la web.

Dirigida pe Francesc Bellmunt, és protagonitzada per Sílvia Munt (Natàlia/Colometa) i Lluís Homar (Quimet). La banda sonora és de Ramon Muntaner.

• Capítol 1: Versió en català — Versió en castellà
• Capítol 2: Versió en català — Versió en castellà
• Capítol 3: Versió en català — Versió en castellà
• Capítol 4: Versió en català — Versió en castellà

Cartell de la versió pel cinema de “La Plaça del Diamant”

“Ars Brevis”, de Ramon Llull

La Universitat de Barcelona ha publicat recentment el facsímil del primer llibre de Ramon Llull imprès a la península ibèrica.

Es tracta de l’”Ars brevis”, l’art abreujada, una mena de resum de l’”Ars magna” pensat per a servir com a introducció al pensament lul·lià d’utilització la lògica combinatòria semimecànica per a demostrar conceptes filosòfics i religiosos.

L’edició que es presenta en el facsímil és la publicada l’any 1481 a Barcelona i imprès per Pere Brun i Pere Posa. Es tracta de la tercera o quarta impressió d’aquesta obra de Ramon Llull, les anteriors van ser impreses entre 1475 i 1480 a Venècia. Fins a l’any 1700 hi ha registrades 17 edicions addicionals (als que cal afegir els 60 manuscrits medievals coneguts).

D’aquesta edició se’n conserven quatre exemplars a tot el món: dos a Palma –Biblioteca Pública i Biblioteca Bartomeu March–, un a Berlín –Staatsbibliotkel–, un a Nova York –Pierpont Morgan Library– i el que és objecte d’aquest facsímil, a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.  L’exemplar de Barcelona originalment es trobava al Convent de Sant Francesc de Paula, fundat el 1573 i destruït el 1936. El seu lloc l’ocupa avui l’ampliació del Palau de la Música Catalana.

El facsímil està complementat amb una presentació a càrrec de Anthony Bonner, del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona.

De la contraportada

L’edició de l’Ars brevis de Ramon Llull impresa a Barcelona l’any 1481 per Pere Posa i Pere Posa forma part de la col·lecció d’incunables de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona amb el número 695. És la primera obra lul·liana impresa de la península ibèrica. Aquest incunable porta l’ex-libris i el segell del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona.

La col·lecció Ex-libris pretén oferir en format facsímil algunes de les obres del Fons Antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona que procedeix dels rics fons conventuals de la nostra ciutat expropiats arran de les lleis desamortitzadores del 1835. A la vegada, la difusió del complex i ric patrimoni bibliogràfic conservat en aquesta biblioteca vol ser una eina útil per a l’aprenentatge, la docència i la recerca.

Títol: “Ars brevis“
Autor: Ramon Llull
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, col·lecció “Ex-libris”, 1
1a edició, 2009
80 pàgines
ISBN 978–84-475‑3300-8
Preu: 23,50 €

Vista de Girona el 1877 — Joan Martí Centelles

El fotògraf Joan Martí Centelles (1832–1902) va publicar l’any 1877 un àlbum de fotografies anomenat “Bellezas de Gerona”. Hi ha disponible a la xarxa dues exposicions virtuals que recuperen aquestes fotografies:

• A la web de l’Ajuntament de Girona
• A l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, on també es poden veure les fotografies publicades, tres anys abans, de la ciutat de Barcelona: “Bellezas de Barcelona”

Publicada a The Private Library una relació dels 10 llibres més robats:

1. The London A-Z
2. Lonely Planet Europe
3. The Guv’nor (Lenny McLean)
4. Tintin and Asterix
5. Harry Potter (JK Rowling)
6. Steal This Book (Abble Hoffman)
7. Spider-man
8. The Taming of Trudi (Yolanda Celbridge)
9. Wall and Piece by Banksy
10. Diaris personals escrits en quaderns Moleskine