Full informatiu de l’Ajuntament de Barcelona. En destaquen:

• Exposició “La primera victòria de la Renaixença. 150è aniversari de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859–2009)”, a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya. Oberta fins el 29 d’agost i de dimensions molt reduïdes, presenta alguns dels llibres directament relacionats amb els primers Jocs Florals, les persones que els organitzaren i el context cultural de l’època.
• Exposició “Barcelona, 1859. Una cultura del romanticisme”, a partir del 9 de juliol al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

També trobareu relacionades les diferents publicacions commemoratives editades enguany per la Diputació de Barcelona, la Fundació Lluís Domènech i Montaner i la Universitat de Lleida.

L’escena més famosa de Marilyn Monroe

De la Marilyn Monroe s’ha escrit pràcticament de tot.

Malgrat viure relativament poc temps (i amb una presència pública que amb prou feines arriba als quinze anys), és ben difícil parlar del segle XX sense que ens vinguin al cap imatges com, per exemple, la que hi ha a la dreta d’aquesta entrada.

Segurament ella representa millor que ningú com una carrera meteòrica i la fama guanyada al món de l’espectacle contribueix a fer més desgraciada una persona. Però aquest no és l’objectiu d’aquesta entrada.

En parlar de Marilyn Monroe, poca gent pensa en la seva faceta cultural. I malgrat la imatge frívola, segurament tan artificial com la resta d’estereotips que sobre ella tenim, també era una bona lectora de llibres.

En aquesta fotografia, podeu veure la Marilyn al seu apartament del Beverly Carlton Hotel, una de les residències que va tenir l’estrella del cinema a Los Angeles. A la lleixa hi podem veure uns quants llibres:

Marilyn Monroe a casa seva, amb els llibres

La biblioteca de la Marilyn Monroe estava formada per uns 400 llibres, de tota mena de temes: literatura, art, drama, biografies, poesia, història, teologia, filosofia i psicologia. Entre els llibres hi havia exemplars de les primeres edicions de “On the Road”, de Jack Kerouac i “Invisible Man” de Ralph Ellison.

També hi ha una bona representació de clàssics, des de Tolstoy a Twain: “El Gran Gatsby” (F. Scott Fitzgerald), “Alícia al país de les meravelles” (Lewis Carroll), “Dubliners” (James Joyce), “Fiesta” (Ernest Hemingway), “La Chute” (Albert Camus).

A la biblioteca també hi havia llibres de jardineria, diversos exemplars de la Bíblia i llibres infantils (un dels quals, “The Litte Enigma That Could” estava guixat i que es pensa era un record d’infantesa que va conservar tota la vida).

Tots els llibres es conservaven amb l’enquadernació original, incloent-hi les seves sobrecobertes en molts casos. Els llibres estaven en molt bon estat de conservació i en diversos exemplars s’han trobat anotacions manuscrites a llapis i punts de lectura.

La biblioteca es va conservar fins al 1999 en que va ser subhastats a la casa Christie’s. Per a la subhasta es va incloure un ex-libris indicant que l’exemplar provenia de la biblioteca de Marilyn Monroe. Si us interessa, el catàleg de la subhasta està disponible per a la venda a Amazon.

Finalment, no són rares les fotografies de Marilyn envoltada de llibres. Segurament la més coneguda és aquesta sèrie, on la diva està llegint un exemplar del llibre “Ulysses” de James Joyce, però n’hi ha moltes més.

A tall d’exemple:

Finalment, fotografia de dos exemplars dels llibres de la seva biblioteca:

“Madame Bovary” i “Mujer”, exemplars propietat de Marilyn Monroe

“From Russia with Love”, exemplar propietat de la Marilyn Monroe

Hypatia. La mujer que amó la ciencia

Avui, a les 19.00 hores, fòrum literari al Museu Egipci sobre Hipàtia, la darrera bibliotecària de la Biblioteca d’Alexandria.

Senzilla a l’hora de vestir, però amant del bon menjar… Lleugerament distreta i una mica distant en el tracte amb aquells que no eren els seus deixebles… Ambiciosa per assolir els seus projectes, però ingènua per negociar amb els poderosos… La figura d’Hipàtia se’ns apareix sovint desdibuixada a causa de les poques dades que s’han conservat d’ella. L’Alexandria que la veié néixer al segle IV dC ja era un centre polític, econòmic i cultural força allunyat de l’esplendorosa ciutat antiga que havia esdevingut en els darrers tres-cents anys de l’Egipte faraònic. Violada, torturada i esquinçada per un grup de cristians fanàtics, Hipàtia va morir l’any 415 en unes circumstàncies realment tràgiques. El personatge que va deixar per a la posteritat ha sobreviscut el pas del temps, essent un punt de referència indispensable per entendre la història de la Matemàtica i la Ciència. A través de la biografia novel·lada de Pedro Gálvez (Ed. Lumen, 2004), i amb el rerafons de la producció cinematogràfica d’Alejandro Amenábar, aquest Fòrum Literari –conduït pel professor Jordi Garcés–, us permetrà apropar a la intel·ligència i la singularitat d’Hipàtia.

La felicitat és una tassa de cafè i un bon llibre

Vist a book lovers never go to bed alone. De  totes formes, crec que Carles Riba va fer una definició molt més propera a la realitat

Floridura visible

Llibres florits d’una biblioteca de Nova Orelans afectada per la inundació del Katrina

Solució A:

No deixeu entrar a casa cap llibre que tingui fongs o pàgines florides.

Solució B:

1. Embolcalleu suament el llibre en paper encerat i poseu-lo al congelador durant 2–3 dies. Generalment la congelació mata la floridura i els fongs.
2. Deixeu les pàgines florides amb llum directa del Sol durant diversos dies. La llum solar també mata la floridura i els fongs, alhora que redueix l’olor a florit.

Solució C:

1. Poseu-vos una màscara i guants de làtex.
2. Aguanteu la pàgina florida amb paper encerat o de plàstic
3. Aplicar esperit de vi al 95% amb un drap suau. L’alcohol amb un major percentatge de contingut d’aigua pot tacar el llibre o saturar les pàgines.
4. Deixar el llibre sota pes durant la nit.

Solució D:

Desfeu-vos del llibre, especialment quan la floridura és negra.

Olor de florit

Solució:

Netegeu l’exterior amb un drap humitejat amb un desinfectant. Repetir l’operació si és necessari i mantenir l’exemplar aïllat i en ambient sec. No ha d’estar en contacte amb altres llibres fins que tingueu la certesa que la floridura i els fongs hi són completament eliminats.

La fotografia l’he agafada de Photos of Damage in Mississippi & Louisiana from Hurricane Katrina.

Baltasar Ragon

Aquest dimarts, 30 de juny, a dos quarts de set de la tarda, conferència a l’Arxiu Històric de Terrassa (carrer del Pantà 20, baixos) per commemorar el cinquantenari del llegat de Baltasar Ragon, cronista honorari de Terrassa: “Baltasar Ragon, una vida al servei de la cultura i la història de Terrassa”. La conferència anirà a càrrec de l’historiador Jordi Garreta i Clusella.

De l’Enciclopèdia:

Baltasar Ragon i Petit
Terrassa, Vallès Occidental, 1885 — Terrassa, Vallès Occidental, 1958

Escriptor. De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics; col·laborà molts anys a “El Dia”, de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936–1939: tres anys difícils de guerra civil (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera.

A la Biblioteca Virtual Baltasar Ragon podeu trobar la digitalització de diversos llibres de Baltasar Ragon:

• 380 efemèrides terrassenques del segle XIX
• Els carrers de Terrassa de l’any 1900
• Una cosa cada dia
• Coses de Terrassa viscudes
• Efemèrides terrassenques
• Historial terrassenc 1931–1935
• Industriales tarrasenses
• Terrassa : 1936–1939
• Terrassa: historials i efemèrides
• Terrassa en el segle XIX
• Terrassencs del mil vuit-cents

Comprar el llibre

Aquesta reedició facsímil del llibre publicat l’any 1909 per l’Establiment Tipogràfic “Sucesores de Ribadeneyra” de Madrid i on es recullen alguns documents relatius al Consell de guerra contra Francesc Ferrer i Guàrdia amb l’acusació de ser “el jefe de la rebelión militar” feta a Barcelona la darrera setmana de juliol del 1909:

El aterrador espectáculo del incendio y del saqueo, enseñoreándose de esta capital; el más cruel espíritu sectario, desplomando, herido de muerte, al sacerdote al pie de los altares ó arrancando la flor de su pureza en la soledad del claustro á la religiosa; la más infame traición, distrayendo las fuerzas del Ejército que debían defender el honor tradicional y castigar el asesinato de nuestros compatriotas en el suelo africano, puedo obligar á la represión enérgica, á rechazar en las calles la fuerza con la fuerza, con cuanto vigor fuera necesario, que, á no haber sido obra exclusiva de unos cuantos criminales, constituiría padrón de ignominia para la nación entera, y especialmente para esta región

en aquest punt,

restablecida la tranquilida y encargados los Tribunales de exigir responsabilidad y reparar el orden y el derecho perturbados, sólo puede dejar oír su voz la serenidad augusta de la Ley.

Al llibre hi trobem els següents documents:

• Acusació del fiscal davant el Consell de Guerra
• Dictamen de l’Assessor del Consell
• Sentència
• Dictamen de l’Auditor general de la Quarta Regió
• Decret de l’Excel·lentíssim senyor Capitán general de Cataluña, aprobando el fallo del Consejo de Guerra.
• Processaments militars i artícles del Codi de Justicia Militar comprensivos a las garantías que se conceden a los procesados en los juicios ordinarios

Hi trobem a faltar, de forma ben clara, tant les al·legacions de la Defensa com la declaració de propi acusat.

La sentència, a ben segur dictada, escrita i enterada abans del començament del Consell de Guerra és:

Que los hechos perseguidos en esta causa constituyen un delito consumado de rebelión militar, definido en el artículo 237 del Código de Justicia Militar, por la concurrencia de las circunstancias tercera y cuarta del mismo:

Considera responsable del mismo, en concepto de autor y como jefe de la rebelión, al procesado Francisco Ferrer Guardia, con las circunstancias agravantes del artículo 173 del mismo Cuerpo Legal;

Y, en su virtud, le impone, con arreglo al artículo 238, en su número primero, la pena de muerte, con la accesoria, caso de indulto, de inhabilitación absoluta perpetua; condenándole también á indemnizar todos los daños y perjuicios ocasionados por los incendios, saqueos y deterioros de vías de comunicación, férreas y telegráficas, ocurridos durante la rebelión.

Títol: “Juicio ordinario seguido ante los tribunales militares en la plaza de Barcelona contra Francisco Ferrer Guardia“
Pròleg: Enric Olivé i Serret
José J. de Olañeta, editor. Col·lecció “El barquero”, 88
79 pàgines
2a edició, 2009
ISBN 978–84-9716–632-4
Preu: 9,00 euros

Comprar el llibre

Ens trobem amb un llibre que vol retre homenatge a un conjunt d’oficis, els que es trobaven als tallers d’impressió fins fa ben poc temps, fet a partir de l’experiència vital de l’autor, fill del propietari i fundador de la Impremta Pal·las Arts Gràfiques.

El llibre ens presenta dos fils que transcorren en paral·lel. D’una banda, la “història petita”, la de la impremta  fundada el 1932 i que va treballar fins l’any 1982, en que va tancar les portes. I en paral·lel i directament relacionada, la “història gran” de la impremta, des de la seva invenció al segle XV i fins als temps moderns.

En aquest vaivé entre les dues històries, ens presenta els diversos oficis (avui pràcticament desapareguts) que durant molt de temps han estat lligats amb la producció d’impresos i llibres: el caixista, el linotipista, el minervista, el maquinista de plana… i com aquests oficis es realitzen a la Impremta Pal·las. Tot això en el context d’una editorial catalana, on hi treballava també el poeta Joan Oliver (“Pere Quart”).

A la Impremta Pal·las es van imprimir alguns llibres que han passat a la història de les lletres catalanes. Per citar-ne un parell, la “Poesia secreta” de Ferran Canyameres i els “Poemes de l’alquimista” de Palau i Fabre.

D’aquests 50 anys de feina hi trobarem les diverses persones que van treballar a la impremta, les seves tasques, la forma en que es realitzava la feina, l’evolució del treball i la maquinària, la subsistència durant la Guerra Civil i la llarga nit del franquisme.

A la història gran ens parla de Gutenberg i l’origen de la impremta, allà al segle XV (i abans), de la tipografia, les tècniques de gravat, del paper…

Un llibre bàsic per conèixer la història del llibre al nostre país des del punt de vista de l’impressor. I, per si amb el contingut no n’hi havia prou, hi ha un detall ben agradable: en obrir el llibre desprèn aquella agradable flaire de la tinta… la flaire que els llibres nous ja no desprenen.

Títol: “Els oficis de la tipografia. La impremta Pal·las AG“
Autor: Josep Maria Riera Gassiot
Editorial Montflorit
Primera edició, febrer del 2009
94 pàgines
ISBN 978–84-95705–76-1
Preu: 18,00 eurtos

Jocs Florals 1859

El proper 29 de juny, a les 19.30 hores, conferència de Joaquim Ferrer: “La primera victòria de la Renaixença. 150è aniversari de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859–2009)”. A la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya.

Des del bloc Gazophylacium m’han facilitat una interessant informació addicional:

Les dues impressions dels llibres amb els treballs presentats als Jocs Florals, per dues llibreries diferents

Aquests Jocs van tenir lloc l’1 de maig de 1859. Els set mantenedors eren Manuel Milà (president), Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, Joan Cortada, Miquel Victorià Amer, Josep Lluís Pons i Antoni de Bofarull (secretari). La “dama ó reyna de la festa” va ser l’escriptora Maria Mendoza de Vives.

En aquesta edició, els tres premis principals i els extraordinaris van ser (mantinc l’ortografia als títols i autors):

• Premi de la flor natural: “Clemencia Isaura” de Doña Isabel de Villamartin.
• Premi de l’englantina d’or: “Són ells! Desembarch dels almugavers en Orient” de Don Dámaso Calvet.
• Premi de la viola d’or i plata: “Amor á Dèu” de Don Adolfo Blanch.
• Premi extraordinari del llessamí de plata: “Lo vot del trobador” de D. Antoni Camps y Fabrés.
• Premi extraordinari del pensament d’or esmaltat: “Lo que diu la oraneta” de d. Guillem Forteza.
• Premi d’una ploma i una llapidera de plata: “Fiat” de D. Salvador Estrada.

Inclou un discurs de Víctor Balaguer que comença:

Lo dia d’avuy, que ho es de festa per tots los que senten sos cors encesos per la flama del amor y del entusiasme patrios, no morirá facilment en la memoria dels presents, com es de créurer que no morirá tan facilement tampoch en la dels edevenidors.

Exposició online “Setmana Tràgica. Crònica documental”. A la fotografia, el claustre del Convent de les Jerònimes (carrer de Sant Antoni Abat, 12)

L’Ajuntament de Barcelona té, a la seva web, l’exposició online “Setmana Tràgica. Crònica documental”, realitzada amb la documentació (fotografies, bans, postals, diaris, caricatures, documents administratius…) disponible als diversos Arxius de Barcelona.

L’exposició inclou aquests apartats:

• La Barcelona de principis del segle XX
• Els fets de juliol: la ciutat en flames
• La repressió i la represa de la litúrgia
• Els edificis religiosos incendiats

També hi ha disponible una bibliografia.

[El Pais] Póngame un Beato, por favor. La Biblioteca Nacional ofereix un servei d’impressió de còpies sota demanda d’algunes de les obres patrimonials que conserva:

Actualmente, 85 títulos –del Quijote de 1647 a Los desastres de la guerra, de Goya, pasando por la gramática de Nebrija (es decir, entre 19 y 57 euros)- están ya disponibles en una plataforma (http://bne.bubok.com) nacida como una librería personalizada cuyo fondo son las 18.000 obras con que cuenta actualmente la Biblioteca Digital Hispánica, que en tres años tiene como objetivo poner en la Red un total de 600.000 documentos. De ellos, el más consultado hasta la fecha es De aetatibus mundi imagines, un tratado del humanista portugués del siglo XVI Francisco de Holanda que fue, por supuesto, el primero en ocupar el nuevo escaparate virtual.

Entre els títols, n’hi ha un en català, “Liliana” d’Apel·les Mestres.

Sant Llorenç del Munt és, pels terrassencs, una referència present en el dia a dia. Així, per exemple, de la ciutat només ens cal fer un cop d’ull cap al nord per poder saber quin temps que farà (quan el cim de la Mola és tapat pels núvols, gairebé segur que s’acosta pluja); quan plou els dies freds de l’hivern, a l’endemà, és inevitable el cop d’ull per saber si la muntanya està enfarinada.

També, gairebé tots els terrassencs, ens hem iniciat a les sortides escolars amb les excursions pels volts de La Mata, l’ascensió per visitar al Monestir que hi ha al cim de la Mola, el dia de la truita al Coll d’Estenalles…

Ara bé, la majoria dels visitants acostumen a coincidir en uns espais molt determinats. Es tracta dels llocs més coneguts de la muntanya, on de vegades l’acumulació de gent arriba a ser de proporcions considerables. Lluny d’aquests punts, però,  la muntanya encara amaga molts espais  d’una gran bellesa que encara avui sobreviuen a la pressió demogràfica de les grans ciutats de la plana del Vallès Occidental.

El llibre “El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts” ens ofereix una dotzena d’itineraris per fer excursions dins del Parc Natural. Es tracta d’itineraris pensats per ser realitzats durant un mes concret de l’any, en el que es combinen les millors condicions per gaudir de la naturalesa de cada sector del parc.

D’aquesta forma, pel gener ens suggereix de voltar per la zona de llevant, per aprofitar al màxim la calor del Sol durant el matí. Al febrer, la proposta ens situa a la zona de ponent, per gaudir del sol per la tarda. Al març ens presenta un itinerari pel Turó del Puigdoure, mentre que a l’abril l’esclat de la primavera ens porta pel Castellsapera. Al maig repetirem part del recorregut, però anant cap al sud, arribant a la Torrota de l’Obac.

Els mesos de l’estiu ens acostaran al Puig de la Balma, la Mata, l’ascensió a la Mola pel Mal Pas de Can Pobla (no apte pels que patim vertígen) i, finalment, la Morella i la canal Fonda.

A la tardor, l’octubre ens convida a visitar el turó de Coll Prunera, mentre que al novembre la visita és per una de les zones més feréstegues de la muntanya, les Fogueroses on els colors de les roques es sumen a les tonalitats dels boscos. Clourem l’any visitant la zona nord, al voltant del Montcau.

Cada un dels itineraris està explicat d’una forma prou clara, encara que potser hauria estat desitjable uns mapes molt més detallats. En alguns camins, si no es coneix prou bé la zona serà força difícil identificar quin és el camí que cal seguir, ja que l’autor a la mínima que pot ens allunya dels camins més transitats. D’altra banda, crec que els temps assignats per a cada una de les etapes em semblen són força ajustats, mostrant un bon ritme de caminada.

L’autor expressa, a la introducció –i sempre que pot– el seu descontentament per la forma en que s’està gestionant el Parc Natural, on la humanització de determinats espais i els abusos per part d’alguns visitants són ben diferents d’allò que molts voldríem entendre per un espai natural protegit. Per això la voluntat de portar-nos per alguns camins tranquils allunyats de les vies utilitzades per la gran majoria.

Ara només em queda veure quan poso en pràctica algunes de les excursions que es proposen. Certament, en tinc ganes ja que molts dels llocs que s’expliquen no els conec!

De la contraportada:

El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac ha estat sempre considerat com un massís escola en l’àmbit muntanyenc, però aquest recull d’itineraris farà que ens adonem que és molt més que aquesta simple afirmació. Es tracta d’una reserva natural d’una gran diversitat d’elements que l’han portat a ser declarat Parc Natural i que cal preservar entre tots. Per a l’autor, la muntanya vallesana sempre li resta present i alhora propera. És la muntanya de casa, aquella que, com per a tants altres vallesans, li permet oxigenar-se mentre es perd pels torrents, boscos, camins, cingleres, agulles i turons d’una muntanya que l’autor estima com cap altra i que amb aquesta guia ens proposa de conèixer-la i respectar-la.

Títol: “El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts“
Autor: Manel Cajide i Plaza
Cossetània Edicions, col·lecció Azimut, 105
154 pàgines
1a edició, maig del 2009
ISBN 978–84-9791–441-3

El meu agraïment a l’editorial per fer-me arribar un exemplar del llibre.

Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom amb música de Jaume Sisa

És ben coneguda la meva admiració per Jaume Sisa, fins al punt d’utilitzar el títol d’una de les seves cançons per al meu bloc personal.

Per això, no hi ha millor forma de celebrar el Sant Joan que recordar aquella sensacional obra de teatre, estrenada l’any 1981: “Nit de Sant Joan”.

Afortunadament, el guió de l’obra de teatre i la lletres de les cançons de Sisa han estat digitalitzades i  disponible de forma gratuïta.

Bona revetlla!

Comprar el llibre

Quan es va publicar la primera edició d’aquesta guia, a mitjans de l’any passat, ja en vaig fer una ressenya. Es tractava d’una guia de les diferents tombes dels monarques del Casal de Barcelona que van regnar a la Corona d’Aragó, al Comtat de Barcelona, al Regne de Mallorca i al Regne de Sicília durant la baixa Edat Mitjana, entre els segles XII i fins a la mort de Martí I l’Humà, el 1410.

Aquesta nova edició, publicada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, és bàsicament el mateix llibre (tot i que l’autora ha aprofitar per realitzar algunes correccions i esmenes menors). La principal diferència es troba en la qualitat d’impressió de les fotografies i el text, molt superior respecte a la primera versió. No obstant això, pel meu gust, les fotografies continuen sent massa petites i fosques, on pràcticament no es pot apreciar cap detall.

Per a cada monarca trobarem, a les pàgines senars, una breu ressenya biogràfica, centrada especialment en els enllaços matrimonials i la descendència, seguida de la descripció i ubicació de la seva tomba. A les pàgines parell s’aprofita per explicar alguna anècdota relacionada amb la vida del monarca, els seus testaments o les vicissituds, moviments i saquejos patides per les seves restes i com aquestes ens han arribat a l’actualitat.

És, en resum, una guia ben recomanable per a tothom que tingui interès en la nostra història i en conèixer on es troben els principals protagonistes de la mateixa. La seva consulta segur que ens ajuda a preparar moltes visites als diversos monestirs, convents i esglésies on avui en dia estan dipositades les restes, en diversos punts de la geografia del Regne (Aragó, Catalunya, València, l’illa de Mallorca, Sicília, Sardenya) o en territoris llunyans, com Castella.

Títol: “Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona”
Autora: Pilar Viladomiu i Canela
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
198 pàgines
Segona edició, abril 2009
ISBN 978–84-9883–125-2
Preu: 15 euros