La Biblioteca Pública d’Stockholm, a Suècia (Stockholms stadsbibliotek). Tres fileres rodones plenes de llibres.

Foto de l’Erin Malone a Flickr.

Segons L’illa dels llibres:

Ficció català

1. “Els homes que no estimaven les dones”, Stieg Larsson
2. “El silenci”, Gaspar Hernández
3. “L’últim home que parlava català”, Carles Casajuana
4. “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina”, Stieg Larsson
5. “La solitud dels nombres”, Paolo Giordano
6. “L’any del senyor”, Eloi Vila
7. “Barcino”, Maria Carme Roca
8. “Olor de colònia”, Sílvia Alcàntara
9. “El nas de Mussolini”, Lluís Anton Baulenas
10. “El noi del pijama de ratlles”, John Boyne

Ficció castellà

1. “Los hombres que no amaban a las mujeres”, Stieg Larsson
2. “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, Stieg Larsson
3. “La soledad de los números primos”, Paolo Giordano
4. “La mujer de verde”, Almandur Indridason
5. “El fuego”, Katherine Neville
6. “Tokio Blues”, Haruki Murakami

No ficció català

1. “Crònica de la independència”, Patricia Gabancho
2. “El món sobre rodes”, Albert Casals
3. “No m’ho crec!”, Joan Majó
4. “La festa dels sentits”, Sebastià Serrano
5. “Perquè som com som”, Eduard Punset

No ficció castellà

1. “Anatomia de un instante”, Javier Cercas
2. “La crisis ninja”, Leopoldo Abadía
3. “Todos mis hermanos”, Manel Estiarte
4. “Barcelona negra”, Rafael Jiménez
5. “El secreto”, Rhonda Byrne
6. “El factor humano”, John Carlin
7. “Gomorra”,Roberto Saviano

Juvenils

1. “Viatge en el temps”, Geronimo Stilton
2. “L’hoste”, Stephenie Meyer
3. “Eclipsi”, Stephenie Meyer

Mediàtics

1. “Cracòvia”
2. “Pep Guardiola”, Jaume Collell
3. “La pilota no entra per atzar”, Ferran Soriano

Segons “La Gralla”:

Ficció català

1. “Els homes que no estimaven les dones”, Stieg Larsson
2. “El silenci”, Gaspar Hernández
3. “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina”, Stieg Larsson

Ficció castellà

1. “Los hombres que no amaban a las mujeres”, Stieg Larsson
2. “La soledad de los números primos”, Paolo Giordano
3. “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, Stieg Larsson

No ficció català

1. “La festa dels sentits”, Sebastià Serrano
2. “Pep Guardiola”, Jaume Collell
3. “Perquè som com som”, Eduard Punset

No ficció castellà

1. “Anatomia de un instante”, Javier Cercas
2. “La crisis ninja”, Leopoldo Abadía
3. “Rubianes 100x100”, David Escamilla

Infantil/Juvenil català

1. “Al regne de la fantasia”, Geronimo Stilton
2. “Viatge en el temps”, Geronimo Stilton
3. “Retorn al regne de la fantasia”, Geronimo Stilton

Infantil/Juvenil castellà

1. “Crepúsculo”, Stephenie Meyer
2. “Camp Rock. Canciones del verano”
3. “Capitán Grisam y el amor”, Elisabetta Gnone

Mediàtics i best sellers català

1. “Cracòvia”
2. “Catmasutra. El sexe clar i català”, Maite Roldán
3. “A tres metres sobre el cel”. Federio Moccia

Mediàtics i best sellers castellà

1. “The host (La huesped)” Stephenie Meyer
2. “El fuego”, Katherine Neville
3. “Frases célebres de niños 2″, El Hormiguero

Segons la llibreria Laie del CCCB:

1. “Il·luminacions. Catalunya visionària”
2. “Anatomía de un instante”, Javier Cercas
3. “Nadie es más de aquí que tú”, Miranda July
4. “Micropoemas”, Ajo
5. “How To Make Books”, Esther K. Smith
6. “La trista mort del noi ostra”, Tim Burton
7. “Cuentos sin plumas”, Woody Allen
8. “Barmako 07″, Berenice Guidat
9. “Violència”, Slavoj Zizek
10. “La zona”, Sergeui Dovlàtov

Trobat a Flickr.

Comprar el llibre

Ens trobem amb un llibre de divulgació sobre la història militar de Catalunya i, molt específicament, sobre l’organització dels exèrcits catalans en el segle XIII quan, sota el regnat de Jaume I es va realitzar una important expansió territorial que va portar a la incorporació dels Regnes de Mallorca i de València dins de la Corona d’Aragó.

El primer que convé destacar és la qualitat de la infografia utilitzada per a representar diversos episodis militars (el desembarcament a Mallorca, la batalla de Portopí o el setge de la ciutat de Mallorca), sinó també el gran nombre d’il·lustracions on s’explica des de com es vestia un cavaller, l’armament o l’heràldica i els campaments.

Però no només és un llibre il·lustrat. Els autors han fet un curós buidatge de les referències existents al Llibre dels feits i a la Crònica de Bernat Desclot per tal de trobar possibles respostes a les preguntes més bàsiques: quin era el nombre de soldats que van conquerir Mallorca? Com estaven organitzats? Quina va ser la tàctica per poder conquerir una ciutat ben emmurallada? Com es va arribar a la illa de Mallorca?

Aquestes i moltes altes preguntes troben resposta dins d’aquest llibre. En molts casos, la informació que es disposa es ben minsa i l’únic que es pot fer es aventurar algunes hipòtesis. En altres casos, es compara amb dades conegudes d’altres exèrcits coetanis, indicant possibles similituds i també particularitats de l’organització catalana.

És un llibre per trencar molts mites. Els exèrcits eren molt més reduïts del que d’entrada es podria pensar; de vegades, difícilment arribaven al miler de soldats. D’altra, el fet que l’exèrcit només existia durant la realització de campanyes militars i que els únics professionals eren els membres dels ordes militars religiosos.

També trenca el mite d’un combatent, sinó que els èxits militars s’aconseguien principalment amb l’estratègia i la paciència. Ben poques batalles a camp obert: el més normal eren els setges. També els setges es realitzen amb un nombre reduït de maquinària, molt cara i pesada de transportar, i sovint s’utilitzaven altres mètodes ben intel·ligents com fer una mina per sota terra i desfer la muralla en els seus fonaments.

Un altre mite trencat és sobre els remers de les embarcacions. De sempre he tingut la imatge que s’utilitzaven presoners, però a la Catalunya del segle XIII els remers eren uns mariners que s’hi dedicaven de forma professional i eren persones lliures. Els presoners van arribar uns segles més tard.

El resum: una lectura ben interessant per tenir una nova visió de la vida militar al segle XIII, en plena expansió catalana per Mallorca i València.

De la contraportada

Jaume I, “el Conqueridor”, comte de Barcelona i d’Urgell (sic), rei d’Aragó, de València i de Mallorca, senyor de Montpeller ha estat un dels personatges més rellevants en la història dels Països Catalans. Amb les conquestes de Mallorca i València, va convertir el mosaic polític de la Corona d’Aragó en una potència mediterrània. Però les seves campanyes va ser complexes, i no sempre va gaudir del suport dels nobles, de les ciutats o dels ordes militars. El comte-rei va haver d’improvisar i liderar un projecte comú per a tots els seus territoris, amb l’objectiu d’aconseguir recursos i tropes amb les quals continuar el seu ambiciós programa d’expansió.

Aquesta obra explica, amb gran desplegament iconogràfic, les característiques dels exèrcits de Jaume I. Les armes i els uniformes, la vida quotidiana dels guerrers, els costums militars, les tàctiques de combat en els setges i batalles campals. Descobrireu el gran estrateg i magnífic comandant que va ser el rei En Jaume, i que en la seva aventura van participar cavallers notables però també peons i mariners humils. I ells també van ser protagonistes de la gran epopeia que, iniciada amb Mallorca i València, va portar la senyera quadribarrada arreu de la Mediterrània.

Títol: “Els exèrcits de Jaume I“
Autors: F. Xavier Hernàndez, Francesc Riart i Xavier Rubio
Primera edició, abril del 2009
95 pàgines
Editorial Duxelm, col·lecció “Polemos” 1
ISBN 978–84-936938–4-8
Preu: 18 euros

Els propers 7, 8 i 9 de maig al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València (localització) congrés “Llibre dels Feits. Aproximació crítica” organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Fotografies del llibre “Barcelone et les grands sanctuaires catalans”, de G. Desdevises du Dezert. Editat a París (Librairie Renouard, H. Laurens, éditeur) l’any 1913.

Disponible online a Archive.org.

(més…)

Comprar el llibre

Quan vaig tenir la primera notícia de la publicació d’aquest llibre ja vaig indicar que Poblet sembla s’ha convertit en un escenari de moda per a les novel·les policíaques. És, com a mínim i que jo en tingui coneixement, la segona novel·la publicada en els últims mesos on Poblet té alguna mena de relació amb la trama. L’altra novel·la és “El secrets de la reina”.

Amb aquest fil argumental i el meu conegut interès en tot allò relacionat amb el Monestir de Poblet no podia deixar de llegir-la. Dit i fet, aquest cap de setmana amb tempestes, llamps i trons, els he passat submergit en l’aventura de la inspectora Petra Delicado.

Personalment mai no he estat cap fan de les novel·les policíaques i, fins a aquesta, no tenia cap referència sobre l’autora ni la protagonista. Pel que he llegit en altres blocs i a la Wikipedia, aquesta és la vuitena novel·la on surt el personatge.

Tot comença quan la protagonista, la inspectora del cos de la Policia Nacional Petra Delicado, rep una trucada de la mare superiora del convent del Sagrat Cor de Barcelona que li demana vagi urgentment a visitar-la. En arribar es troba amb la sorpresa del cadàver d’un home en la capella gòtica on hi ha les relíquies d’un beat medieval: la mòmia de fra Aserci de Montcada.

L’home mort és un monjo de Poblet, que estava treballant en les tasques de restauració i condicionament de la mòmia. El cos del beat, per cert, ha sigut robat i al seu lloc només hi ha una inscripció en lletra gòtica que hi diu “Busqueu-me on ja no puc estar”.

El cas passa a mans dels Mossos d’Esquadra, però la insistència (i els contactes) de la mare superiora fan que la investigació la realitzi la Policia Nacional i, concretament la Petra. No hi masses pistes: la inscripció, el cadàver del monjo i una indigent que va veure una activitat sospitosa i com dues persones treien de nit alguna cosa de l’església per ficar-la dins d’una furgoneta.

Amb això cal iniciar la investigació. Com no hi ha on començar, la inspectora demana l’ajuda de dos investigadors, una monja de Sagrat Cor especialista en història i un monjo de Poblet, el bibliotecari. Han d’investigar les poques pistes que hi ha i tractar de trobar alguna explicació.

Tot es complica quan l’assassí comença a enviar restes del cos del beat… i no les deixa en qualsevol lloc, sinó a monestirs que van ser destruïts durant la Setmana Tràgica del 1909. Pot tractar-se d’una mena de venjança d’alguna persona que va ser castigada per la seva participació en els fets de la Setmana Tràgica?

En tot moment, la protagonista explica tots els maldecaps que li provoca la investigació i com això interfereix a la seva vida privada… especialment en aquests moments, quan fa poc que s’ha casat per tercera vegada i s’ha trobat per primera vegada amb tres nens que viuen amb ella i que no paren de fer-li preguntes sobre la feina i, molt especialment, sobre el cas de la mòmia.

La novel·la manté un excel·lent ritme i la relació de la protagonista amb els diversos personatges és realment divertida i intel·ligent: amb el subinspector Garzón, el seu marit Marcos, les policies Yolanda i Sònia; el comissari Coronas; el portaveu de la policia Villamagna o el psiquiatre Beltran. La Petra fa un ús molt intel·ligent de la ironia i, especialment amb el seu marit, la utilitza com eina per evitar una major interferència en la seva relació personal.

Com us he dit, l’he llegida de cop aquest cap de setmana. És un d’aquells llibres on, després de passar unes poques pàgines, ja no el pots deixar fins arribar al final que, de ben segur, sorprendrà. Així el desenllaç final, amb uns protagonistes i unes actituds del tot inesperades són tot una incògnita fins que la pròpia narració ens ho explica.

De la contraportada

Un frare del monestir de Poblet, expert en art, mor assassinat mentre treballa en la restauració d’un cos incorrupte exposat a la capella d’un convent de monges a Barcelona. El més sorprenent és la desaparició del cos exhibit. Després del desconcert que provoca aquest presumpte acte d’un fanàtic religiós, la inspectora de policia Petra Delicado i el seu ajudant Fermín Garzón es documenten sobre uns fets històrics que els resulten força llunyans. La investigació discorre aleshores la via incerta marcada pels obscurs ecos de la Setmana Tràgica del 1909, amb la ira desfermada contra els interessos de l’Església, i la trajectòria de la poderosa família benefactora del convent.

Sorpresa rere sorpresa fins a la impactant resolució del cas, aquesta incursió de la Petra Delicado en els dominis del silenci ens indueix a pensar en el que passa al nostre voltant sense que puguem ni sospitar-ho. Així, Alicia Giménez Bartlett posa a prova al màxim la seva habilitat per a les trames inesperades i per explorar els fons tèrbols de l’ànima humana.

Títol: “El silenci dels claustres” (“El silencio de los claustros”)
Autora: Alicia Giménez Bartlett
Traducció: Maria Llopis
Primera edició, març del 2009
531 pàgines
Edicions Destino, col·lecció “L’àncora”, 202
ISBN 978–84-9710–106-6
Preu: 18,00 euros.

Un bon llibre, ben imprès, és cosa agradable i bella.

Un bon llibre, mal imprès, és cosa lamentable.

Un mal llibre, ben imprès, és inacceptable.

Un mal llibre, i a més mal imprès, és la cosa més horrible que hom pugui trobar.

Antoni Bergnes de las Casas
1801–1879
Vist a Bibliophrasis

Comprar el llibre

Fins al proper 24 de maig es pot visitar al CCCB (carrer de Montalegre 5, Barcelona) l’exposició “Il·luminacions. Catalunya visionària”.

Es tracta d’un “recorregut per les il·luminacions que han conformat la visió de la Catalunya moderna des de l’època remota de Ramon Llull fins avui i s’il·lustren mitjançant l’art que uneix pensament i creació, intel·lecte i acció, convocant una àmplia presència de creadors contemporanis el treball dels quals entronca amb aquest imaginari simbòlic de tramat al llarg del temps”.

Què són les il·luminacions? Un parell de citacions, recollides al catàleg, ens donen la resposta:

“De tant en tant, el seny català acluca l’ull i deixa fer”

Nicolau M. Rubió i Tudurí, al pròleg de Viatges d’Alí Bei, 1932

“El catalanisme nasqué perquè va ser actual. El catalanisme triomfarà a condició que sia futurista.

Gabriel Alomar, El futurisme, 1905

És a dir, les il·luminacions són les mostres de geni de determinades persones del nostre país gràcies a les quals s’ha produït algun tipus d’avançament cultural. Aquestes il·luminacions poden ser els pensaments alquímics de Ramon Llull, les cançons galàctiques de Jaume Sisa, la poesia que desperta la muntanya de Montserrat o les noves visions arquitectòniques i urbanístiques.

L’exposició, amb unes 800 obres i d’una gran densitat, es troba dividida en els següents àmbits:

• Imago Mundi. L’herència simbòlica.  L’evocació del mite i el món sobrenatural, amb tots els seus símbols. De Ramon Llull a Antoni Tàpies, d’Abraham Cresques a Joan Fontcuberta, d’Arnau de Vilanova a Francis Picabia, d’Alí Bei a Antoni Gaudí.
• Lux. Utopies i utopistes. La utopia d’una nova societat que va portar a catalans a anar mar enllà per fundar colònies a Amèrica. Les publicacions i activitats d’associacions i fraternitats visionàries d’un nou món. Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol, Anselm Clavé i José de Letamendi.
• Locus Solus. Llocs de l’esperit. Els habitants de la foscor i l’essència de l’esperitisme. Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Francesc Pujols.
• Ut Pictura Poesis. Paisatge, ànima i natura. Les grans muntanyes del país com a font d’inspiració: Montserrat, Montseny, Canigó. Jacint Verdaguer, Josep M. Xiró, Joaquim Mir, Nicolau Raurich, Perejaume.
• Mater Civitas. La ciutat com a matriu. Un nou model d’urbanisme: la Ciutat Jardí, el futurisme… Nicolau M. Rubió i Tudurí, Carles Buigas, Josep Lluís Sert, el GATPAC, Ricardo Bofill.
• Incopit Tragedia. Premonicions i crits de guerra. La Guerra Civil i l’impacte al món de la culturua. André Masson, Georges Bataille, Henri Michaux, Dora Maar.
• Natura Naturata. Maquinisme poètic i lúdic. La fascinació per la màquina. Francis Picabia, Robert Delaunay, Joaquim Torres-García, Rafael Barradas, Joan Salvat-Papasseit, Joan Brossa, Mestres Quadreny, Carles Santos, Benet Rossell.
• Aurae. Paisatges metafísics. El surrealisme i la nova visió del paisatge. Remedios Varo, Salvador Dalí, Joan Miró, Joan Massanet, J.V. Foix, Pere Noguera, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Àngels Ribé, Fina Miralles, Marcel Duchamp
• Creatio Mentis. El món de la ment. Paranoia i èxtasi, somnis. Josep Maria Sucre, Dau al Set, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Juan Eduardo Cirlot, Perucho, Zush/Evru, Dr. Sarró.
• Ita Est. La vida imaginària de l’objecte. La poesia visual i el nou ús de l’objecte, descontextualitzat. Joan Brossa, Jordi Pablo.
• Opus Scientificum. Ciència i art. Com els avenços científics s’incorporen a la producció artística. Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, Joan Oró.
• Numen. Mística contemporània. La mística vista pels artistes del segle XX. Joseph Beuys, Henning Christiansen, Björn Nörgaard.
• Singularia. Identitat, transcultura i gènere. Reflexió sobre la identitat. Miralda, Ben Vautier, Eulàlia, Fina Miralles, Maria Mercè Marçal, Eulàlia Valldosera, Àngels Ribé.

Al catàleg de l’exposició hi trobem una sèrie de treballs de Pilar Parcerisas (“El no-lloc de la utopia i la imatge visionària”), Pere Sánchez Ferré (“L’herència simbòlica medieval i pensament heterodox contemporani”), Joan Ramon Resina (“La Catalunya somiatruites”), Maria G. Vergara (“Visions, somnis i utopies de la ciutat moderna”), Jordi Castellanos (“Apunts sobre escriptors visionaris i arrauxats a Catalunya”), Patrícia Garbancho (“La ciència com a precusora de la Renaixença”), Friedhelm Mennekes (“Cap a tu volo, Manresa”) i Cristina Masanés (“Heterodoxes. Visionàries entre visionaris”).

L’exposició (i el catàleg) són força densos. No es tracta d’una exposició superficial i demana una important participació del visitant i el lector. Us en recomano la visita, i que aprofiteu les visites guiades per a poder-ne captar el sentit. I amb una única visita no n’hi ha prou.

Títol: “Il·luminacions. Catalunya visionària“
Comissària: Pilar Parcerisas
Edita: CCCB
336 pàgines
Imatges en color i b/n: 400
ISBN 978–84-9803–327-4
Preu: 18 euros

Biblia Medieval és un projecte de la Universitat de les Illes Balears, encara en fase de construcció, que vol reunir la digitalització de totes les bíblies medievals traduïdes al castellà a l’abast de tothom.

De moment, l’únic apartat operatiu és la consulta al corpus, on es poden consultar en paral·lel els textos de totes les traduccions de la Bíblia al castellà durant l’edat mitjana.

El que m’al·lucina d’un llibre és que, quan l’has acabat de llegir, t’agradaria que l’autor fos amic teu i li poguessis trucar per telèfon sempre que volguessis

“Impremta Babel“
Pàgina 244
Andreu Carranza

“Vergonya, cavallers, vergonya” és el crit que va etzibar Jaume I (segons explica al seu “Llibre dels fets”) quan va veure que els seus cavallers reculaven en la batalla de Portopí, durant la conquesta de l’illa de Mallorca.

És, també, el títol escollit pel grup Al Tall per al seu nou disc on reten un homenatge a la figura del rei Conqueridor.  Són onze cançons, inspirades a partir de la interpretació de textos dictats pel monarca.

• “El descens als inferns” és una interpretació que fa de la història dels seus territoris el monarca, fet des de l’infern. Va des de la seva mort i fins al Decret de Nova Planta.
• “Marxa Jaume” és un cant de tornada al país
• “Romanç de cec del rei Jaume”, on es lloa la vida del rei
• “Ab greu consire”, amb lletra de Bernat Sicard (any 1230)
• “Cançó des de València”, escrita el 8 d’octubre del 2008 per un noi marroquí que porta 10 anys a València
• “Cançó des de Mallorca”, que és la cançó que recorda la conquesta de Mallorca
• “Presa de Borriana”
• “Jota de Jaume I” que denuncia el tractament oficial de la memòria de Jaume I
• “Cant alternatiu” sobre la situació actual del país
• “Cant de la muixeranga”, un cant a la bellesa del país
• “Des de la tomba”, les restes de Jaume I a Poblet ens parlen

Hi ha disponible el llibret amb totes les lletres. Recordeu que fa uns mesos també es va publicar un disc de música inspirat en el temps de Jaume I, que recollia música medieval catalana i andalusí: “Música en temps de Jaume I”.

Un record pels amics del País Valencià en la seva diada.

Llibre procedent de l’antiga Biblioteca del Monestir de Poblet. És un exemplar donat pel virrei Pere Antoni d’Aragó i que es van dispersar arran de la desamortització del 1835. Aquest exemplar es troba, actualment, al Museu del Llibre Frederic Marès de la Biblioteca de Catalunya.

quan et veig; quan no et veig

quan et veig ara; quan no et veig ara

quan et veig cos i cos; quan no et veig cos i cos

quan et veig tu la casa el pes; quan no et veig tu la casa el pes

quan et veig i plou; quan no et veig i plou

quan et veig les coses que em dius; quan no et veig les coses que em dius

quan et veig afono el mot en la pedra la porta; quan no et veig afono el mot en la pedra la porta

quan et veig i quan no et veig; quan no et veig i quan et veig

quan et veig quan et veig i moro quan et veig; quan no et veig quan no et veig i moro quan no et veig

quan et veig fet i fet; quan no et veig res

quan et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes; quan no et veig aquesta llum aquesta encegadora llum dóna voltes

quan et veig i clou; quan no et veig i clou la rosa

Eduard Escoffet