L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.

La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.

Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.

Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).

Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.

En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.

Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.

Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.

En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a  l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.

En definitiva, un llibre excepcional.

Títol: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova“
Autors: Jesus M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Dich i Mas i Josep M. Rovira i Valls.
Primera edició, novembre del 2008
Cossetània Edicions, col·lecció “El Bagul”, 9
152 pàgines
ISBN 978–84-9791–429-1
Preu: 15,00 euros.

Guild of Book Workers Newsletter  és (o era, ja que l’últim número es va publicar fa mig any) una revista online de periodicitat bimensual especialitzada en temes d’enquadernació de llibres.

Recordeu que també hi la revista “The Bonefolder”.

Vist a Flickr (No són llibres de debò; és una fotografia)

L’any 1709, en plena Guerra de Successió, es publicaven a Barcelona els tres volums dels “Anales de Cataluña y epilogo breve de los progressos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los más señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Población de España Año del Mundo 1788, antes de Nacimiento de Christo 2174 y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709″.

Sí el títol ja és ben recargolat, el primer paràgraf del capítol primer és (respectant l’ortografia original):

ATALUÑA en el principio fue criada como todo el universo, y nombrada como las demàs Provincias, con el nombre comun de Tierra, pero buena; produciendo Arboles, y Flores obedeciò al precepto de Dios, el qual haviendo ya criado el azul viril tachonado de luzes, y dividido el cristalino elemento del dilatado penzil de la Tierra, fabricò otro Mundo pequeño en Adàn, para que meditasse las grandezas del Cielo, hecho en la Tierra para su Población, y aumento con su amada consorte Eva, sacada de su lado en la costilla, Criados, y constituìdos Emperadores de la Tierra, felizes con la gracia, ricos en los dones naturales, y sobrenaturales, Ciudadanos del Terrestre Paraìso, apenas le gozaron, quando vanos, y rebeldes se atrevieron à su Señor, que les condenò à destierro, trabajos, sudores, dolores, y muerte; justo castigo de desconocidos è ingratos.

L’autor

Narcís Feliu de la Penya i Farell (segle XVII-1712) va ser un historiador, publicista i doctor en lleis. La seva família, originària de Mataró, es dedicava originalment a la pagesia però ja el seu pare, Narcís Feliu, fou mercader i el 1644 va ser nomenat conseller quart de Barcelona.

Narcís Feliu de la Penya, però, no va seguir la tradició i es va doctorar en lleis a la Universitat de Barcelona. Era un ferm partidari del proteccionisme comercial, no només reclamant la prohibició de productes estrangers sinó també la prohibició de la sortida de matèries primeres. Defensava que aquestes havien de ser transformades dins del Principat i comercialitzades per empreses catalanes, seguint el model holandès. Aquest plantejament és el que defensa a “Fénix de Cataluña”, escrit conjuntament amb Martí Piles.

De posicionament clarament contrari als afrancesats, va ser un destacat defensor de la causa austriacista, participant en la defensa del setge patit per Barcelona l’any 1697. L’any 1704 va ser detingut i empresonat per ordre del Virrei borbònic (que també li va requisar el manuscrit que tenia a casa seva), fins que l’any següent, després de l’entrada de les tropes de l’Arxiduc Carles a Barcelona, va ser alliberat i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume. Entre els anys 1705 i 1706 va ser l’advocat reial a les Corts.

L’obra

Els “Anales de Cataluña” es justifica, a la introducció, pel fet que els catalans, a diferència dels espanyols, italians, alemanys o francesos, no han sabut explicar al món allò que han fet:

El cuidado de todas las Naciones mas Politicas de Europa, como Españoles, Italianos, Alemanes, Franceses, y otros, fue descuidado en la Nacion Catalana, que siempre supo obrar, però jamàs escrivir, contenta con las Escrituras, y Privilegios que conserva en sus Archivos, y en las aprobaciones de los Soberanos Oraculos de los Serenissimos Reyes, que en ellos se guardan para credito de sus Vitorias, y Proezas, (que es cierto lo es) pero no para el Universal Teatro del Orbe.

També parla de la raó per la qual escriu en castellà:

Siendo Catalan, y natural de Barcelona parece devia escrivir esta Obra en el Catalan idioma; pero para que se dilaten las noticias, y por los papeles, y libros que en la Centuria de 1600, se han escrito en Idioma Castellano, desdorando algunas acciones de Cataluña; deviendo manifestar su equivocacion, no puedo escusar la respuesta en la Lengua Castellana, para que igualmente se entienda el cargo, y la defensa, la equivocacion y la verdad.

Publicada en tres volums, no hi ha indicació sobre la data de particular de cada un dels volums.

• Primer volum, des de la creació i fins al 1163, de 364 pàgines en impressió de Joseph Llopis, dedicat a “la magestad suprema de Christo Crucificado”.
• Segon volum, des del 1163 i fins al 1458, de 504 pàgines en impressió de Jaume Surià, dedicat a “La Magestad del catalico Monarca Carlos Segundo” i a “la magestad de nuestro venerado, y deseado Monarca Carlos Tercero”.
• Tercer volum, des de 1458 i fins al 1709, de 655 pàgines en impressió de Juan Pau Martí, dedicat “al fidelissimo, y excelentissimo Principado de Cataluña y a la Excelentissima ciudad de Barcelona”.

Malgrat el que pugui semblar pel primer paràgraf que he copiat més amunt, el llibre inclou no només referències mitològiques, sinó també dades contrastades (com per exemple, la relació d’inscripcions romanes existents, moltes de les quals han desaparegut amb posterioritat.

També hi ha un profund sentiment d’enaltiment de la nació catalana:

siendo el Principado,  y Condados de Ruissellon y Cerdaña, en una provincia un pequeño mundo por lo apacible y suave de su clima, rico de ss frutos, proceloso de sus mares, alegre de sus rios, sonodo de sus fuentes

i no oblidant mai el posicionament clarament a favor de la dinastia dels Àustries:

No sin causa fue amado, y venerado Carlos II de la nación catalana, pues lo mereció en todas sus operaciones  […] Fue en fin el mejor Rey que ha tenido España.

Acabada la guerra, el 1714, l’obra fou censurada (s’arrencaren les pàgines dels tercer volum referents a la guerra).

En el circuit de llibreters de vell actualment hi ha dues còpies a la venda. Una pel Costa Llibreter de Vic mentre que la segona és a Llibreria Studio de Barcelona; en els dos casos, el preu és de 3.000 euros.

Fotografies de madcrow publicades a Flickr. La llibreria Selexyz és una de les més maques del món.

És una antiga església del segle XII reconvertida en llibreria. A Maastricht, els Països Baixos.

Reportatge del Diari de Barcelona sobre el col·leccionisme de punts de lectura.

Tant de temps visitant-lo i fins avui no havia cercat si tenia una pàgina web… i, vés per on, n’hi ha una. I ben útil, ja que incorpora un plànol de totes les parades del mercat dominical.

Ernest Hemingway ha aconseguit el que ben poca gent ha assolit en aquesta vida: fer que els governs dels Estats Units i de Cuba col·laborin en la preservació dels seus documents. I per fer-ho més excepcional, va ser durant l’administració Bush!

Ho explica la BBC a Rare project saves Hemingway papers… on hi ha un curt i molt interessant vídeo sobre la casa cubana de Hemingway.

També en tenia una casa anterior a Florida, que podeu veure en aquest altre documental:

Get the latest Flash Player to see this player.

De la casa cubana sempre hi ha un detall que m’ha impressionat: la prestatgeria de llibres al costat de la tassa del wàter!

El consell que correspon al 27 de març al “Llibre d’amic e amat”

Estava l’amic en llanguiments e en tristícia per sobreabundància de pensaments; e tramès precs a son amat que li trametés un llibre on fossen escrites ses faiçons, per ço que li donàs alcun remei. L’amat tramès aquell llibre a son amic, e doblaren a l’amic sos treballs e sos llanguiments.

Ramon Llull

Foto trobada a Flickr.

El proper 31 de març, a les 19.30 hores a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de Lesseps, 20–22 de Barcelona), Salman Rushdie conversarà amb Juan Gabriel Vásquez sobre la seva darrera obra La encantadora de Florencia / L’encantadora de Florència, publicada en castellà per Mondadori i en català per Bromera.

La nit del 25 al 26 d’agost de 1992, la Biblioteca Nacional de Bòsnia i Hercegovina a Sarajevo (Nacionalna i univerzitetska biblioteka Bosne i Hercegovine) va ser cremada. Es van perdre uns dos milions de llibres i documents.

Han passat disset anys i la reconstrucció d’aquesta biblioteca encara és una tasca pendent.

Fa uns dies, gràcies a Sobre Llibres em vaig assabentar de la crida de socors que han fet les autoritats bòsnies demanen urgentment 2,6 milions d’euros per a les tasques de reconstrucció més urgents, però la suma total necessària per al a reconstrucció puja als 20 milions d’euros.

“Hibris. Revista de bibliofília” s’edita en castellà  a Alcoi des de fa ja nou anys, amb una periodicitat bimensual. El preu d’un número és de 6 euros, mentre que la subscripció anual (sis números) és de 30 euros per a l’estat espanyol i 51 euros per a la resta de la Unió Europea.

El número de mostra rebut té 47 pàgines, en blanc i negre, destinant publicitat, tota relacionada amb el món dels llibres, aproximadament entre un 10 i un 15% de l’espai total.

Els articles d’aquest darrer exemplar publicat, que correspon als mesos de gener i febrer d’enguany són:

• Josep Porter i Rovira. Notas para una biografía. És la traducció al castellà de l’article de Maria Porter i Moix al llibre “Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos monteblanquins apassionats pels llibres” publicat el 2007 pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
• De libros, libreros y bibliófilos escript de Josep Porter. Malgrat no indicar-ho, és la conferència pronunciada per Josep Porter a l’Ateneu Barcelonès l’any 1943 i publicada pel mateix autor a “Els llibres” l’any 1973.
• El librero asesino de Barcelona, article de R. H. Moreno Durán, un breu estudi sobre la llegenda del llibreter assassí de Barcelona.
• Los libros plúmbeos del Sacromonte sobre l’origen i autoria dels anomenats libros plúmbeos, unes falsificacions d’uns llibres on es barrejava llatí i àrab.

Finalment hi ha un apartat que recull els catàlegs publicats per diverses llibreries de vell de tot l’estat (quatre de Madrid, tres de Barcelona i una de Girona) i una crítica de tres llibres recents relacionats amb el món dels llibres.

Pel que puc jutjar d’aquest exemplar, el contingut és prou interessant i els articles són d’una lectura fàcil i agradable. La publicitat inclosa també és d’interès, ja que dóna a conèixer llibreries de vell d’arreu l’estat espanyol amb les seves corresponents dades de contacte. Els comentaris sobre els catàlegs també permet saber la temàtica en que s’especialitzada cada un dels comerços.

Sembla, doncs, una inversió interessant a realitzar.

En aquesta biblioteca [la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, del carrer Malats de Sant Andreu], hi passaria un nombre incalculable d’hores, llegint, sense gairebé cap ordre –sense mestratge, guiat només per la meva intuïció i el meu afany de saber–, un nombre considerable de llibres, abans d’anar al front, l’abril del 1938, i després de tornar-ne. Aquesta lectura seria completada amb la dels llibres que adquiria, amb els meus modestos estalvis, a les parades de llibres vell de Santa Mònica, prop de les Drassanes, i en les llibreries igualment de vell, del centre de la ciutat, que vaig començar a visitar. D’algunes, després de la guerra, amb els anys, em vaig convertir en un bon client. Per exemple, de la llibreria Central, del carrer Muntaner, del llibreter Balaguer. Primer, client de la botiga i, després de tancada, de la llibreria traslladada a un pis pròxim. Recordo que hi vaig viure un fet que em colpí especialment. Jo estava remenant una gran pila de fullets per trobar-ne de temes polítics i socials del segle XIX, mentre sentia que el llibreter parlava telefònicament amb un client. En acabar la conversa, em vaig adonar que, Balaguer, emocionat, gairebé no podia retenir les llàgrimes. Li vaig preguntar què li passava. “No res”, em contestà. “És que m’ha emocionat sentir el senyor [Francesc d’A.] Ripoll, vell client meu, perquè tot i acostar-se als noranta anys, encara m’insisteix que li trobi uns números determinats d’una revista, per poder completar la seva col·lecció i relligar-la”.

“Memòries I. De l’esperança a la desfeta 1920–1939″
Capítol III — “L’”oasi” devastat“
pàgina 169

Josep Benet parla en aquest capítol de l’any 1936, quan només tenia setze anys. El títol del capítol fa referència al període revolucionari (“la guerra civil dins de la guerra civil”) que provocaren els anarquistes de la CNT tot just després de l’aixecament militar feixista del 18 de juliol.

Segons el Times Online, aquests són els 10 millors títols de ciència ficció:

1. The Boat of a Million Years, de Poul Anderson. No publicada en català (però sí en castellà, La nave de un millón de años).
2. Darwin’s Radio, de Greg Bear. No publicada en català (en castellà, La radio de Darwin).
3. The Martian Chronicles, de Ray Bradbury. Publicada en català, “Les cròniques marcianes” per Proa.
4. Do Androids Dream of Electric Sheep?, de Philip K. Dick. Publicada en català, “Blade Runner. Els androides somien xais elèctrics?” per Proa.
5. Solaris, de Stanislav Lem. Publicada en català “Solaris” per l’editorial Pleniluini.
6. La sèrie “Canopus in Argos, de Doris Lessing. Inclou Shikasta; The Marriages Between Zones Three,  Four and Five (en castellà Los matrimonios entre las zonas tres, cuatro y cinco); The Sirian Experiments (en castellà Los experimentos sirios), The Making of the Representative for Planet 8 i The Sentimental Agents in the Volyen Empire. Crec que cap d’aquestes novel·les ha estat publicada en català.
7. Vingt mille lieues sous les mers de Jules Verne. Publicada en català, “Vint mil llegües de viatge submarí” per Bromera.
8. The War of the Worlds, de H.G. Wells. Publicada en català, “La guerra dels mons” per Quaderns Crema.
9. The humanoids, de Jack Williamson.
10. The Day of the Triffids de John Wyndham. En català, “El dia dels Trífids” per La Magrana.

Catalunya en els moments àlgids de la seva història no ha tingut els homes adequats. Hauríem de dir que no ha estat de sort. […] A Catalunya hem tingut grans poetes, filòsofs, literats […], però en els moments decisius […] ens han mancat els polítics.

“Catalunya, poble dissortat“
Josep Casals i Ramon Arrufat
Barcelona, 1933

Citat per Josep Benet al seu llibre “Memòries I. De l’esperança a la desfeta 1920–1939″

Des d’avui i fins dijous, se celebra a Barcelona i Bellaterra el V congrés internacional José Agustín Goytisolo (programa).

Dijous a les 19.30 h s’inaugura una exposició a la sala d’exposicions del Cercle de Lectors (carrer del Consell de Cent 323, Barcelona) comissionada per la Carme Riera, directora de la càtedra José Agustín Goytisolo de la UAB, que mostra l’itinerari vital i literari del que és un dels autors més populars de la segona meitat del segle XX. Es mostren fotografies, primeres edicions, manuscrits dels seus poemes, llibres dedicats…

L’exposició vol mostrar el seu paper de pont entre les cultures catalana i castellana amb les traduccions que va realitzar de nombrosos escriptors catalans i el seu paper de difusor d’autors iberoamericans al nostre país.

Finalment, es presentarà un llibre (“Más cerca”) editat per Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores) i l’edició crítica de la seva poesia completa a càrrec de Lumen.

L’exposició restarà oberta fins el 30 d’abril.

“El martiri des temples a la diòcesi de Barcelona (1936–1939)” és un inventari de les destrosses que van partir els diversos edificis religiosos (i el seu contingut) de la zona propera a Barcelona durant el període de la Guerra Civil.

A grans trets el llibre es pot dividir en dues parts. La primera explica el context històric i fa una avaluació general dels diversos atacs i destrosses originades en tota mena d’edificis relacionats d’alguna forma amb l’església catòlica (esglésies, convents, monestirs, seminaris, col·legis…) i que també va afectar a les persones.

Dins d’aquest gran bloc es tracta de la persecució religiosa i l’actitud de les institucions públiques davant les situacions de violència. Molta de la informació prové de l’informe, inèdit, realitzat durant els anys immediatament posteriors en base a enquestes enviats als rectors de les parròquies del bisbat.

La segona part del llibre és l’inventari pròpiament dit: municipi a municipi del bisbat de Barcelona (són inclosos tots els municipis adscrits en aquella època, però alhora de presentar-los es diferencien pel bisbat al que pertanyen en l’actualitat: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa), indicant l’estat dels edificis i els danys patits.

L’inventari indica quines són les conseqüències patides per l’edifici i la utilització que se’n va fer, els possibles danys patits en l’arxiu parroquial, les pèrdues d’obres d’art i altres elements litúrgics.

Aquesta relació es troba il·lustrada amb una gran quantitat de fotografies on es palesa l’estat en que van quedar molts dels edificis: tot sovint es veuen esglésies sense sostre on només resten les parets nues i evidents signes d’haver patit un incendi de grans proporcions.

En alguns casos, a més, es publiquen fotografies de l’abans i el després dels squejos, que serveixen per fer-nos una idea del patrimoni perdut.

Aquest llibre complementa l’exposició sobre el mateix nom que es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona fins al 10 de maig.

Títol: “El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936–1939)“
Autor: Josep M. Martí i Bonet amb la col·laboració de Joana Alarcón, Eduard Ribera i Francesc Tena
Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008
464 pàgines
ISBN 978–84-936895–1-3
Preu: 25 euros

Brian Dettmer és un artista contemporani nord-americà especialitzat en l’alteració de llibres. L’any passat va exposar a la sala MiTO de Barcelona.

Té actualment una exposició oberta a Chicago fins el 2 d’abril, a la galeria Packer Schopf:

Actualització. A partir del comentari deixat pel Llibreter, aquest vídeo on l’artista explica la seva obra:

Get the latest Flash Player to see this player.

Comprar el llibre

De vegades, en llegir un llibre et trobes amb el resultat d’una passió. Aquesta biografia novel·litzada de Duoda, la dona de Bernat de Septimània que va estar al capdavant del comtat de Barcelona en l’època dels francs, és el resultat de la passió de l’autora, la Renada Laurat Portet.

Duoda visqué al segle IX i ha passat a la història per haver escrit un manual adreçat al seu fill, allunyat per la política imperial del seu costat. Era un període convuls, per les lluites fratricides entre els fills de l’emperador franc, Lluís el Pietós. El seu marit, Bernat, va ser nomenat Comte de Barcelona. Van venir a viure a Barcelona, on va néixer el seu fill Guillem. No va ser una situació fàcil, per culpa de les diverses incursions dels seus rivals i també dels enemics sarraïns.

La convulsa vida política fa que, en un moment determinat, Bernat decideix d’endur-se el primogènit a la cort de Carles el calb. Això entristeix notablement a la Duoda que, per recordar al seu fill decideix començar a escriure un “manual”, les instruccions sobre la formació que ha de rebre el seu fill i que es veu impossibilitat de donar-li per la separació.

No és un llibre d’història, però sí que explica la història recollint les dades que ens han arribat a través dels documents. Tampoc és una biografia, però explica la vida de la protagonista i de totes les persones que directament viuen al seu voltant. No és tampoc una novel·la de ficció, malgrat que el resultat final és una obra de combina els fets amb la ficció.

I la passió de la que parlava la trobem entre línies: la passió d’una autora que sap està escrivint el resultat del treball de tota una vida d’investigació. L’admiració de l’autora per la Duoda és innegable (recordeu, per exemple, el vídeo on se la pot veure llegint les primeres línies del manuscrit del manual).

És per tant una bona ocasió per conèixer com era la vida ara fa mil anys, d’una forma amena i, alhora, rigorosa. Descobrireu un món no tan diferent de l’actualitat i unes persones que, gràcies a l’autora, demostren caràcters com ara la noblesa, l’estima, la confiança, l’astúcia i moltes altres qualitats tan humanes.

Sernens plurimas cum suis in saeculo gaudere proles et me, D[uodanam], o filii Wilelme a te elongatam conspiciens procul, ob id quasi anxia et utilitatis desiderio plena, hoc opsculum ex nomine meo scriptum, in tua specietenus formam legendi dirigo gaudens quod si absens sum corpore iste praesens libellus tibi ad mentem reducat, quid erga me, cum legeris debeas agere. Epigrama operis subsequentis.

«En constatar que la majoria de dones poden, en aquest món, gaudir de la presència dels fills, mentre jo, Duoda, oh Guillem fill meu, estic separada i allunyada de tu, i per tant amb ànsies i fort desig de prestar-te servei, et dirigeixo aquest opuscle transcrit en nom meu per mor que, llegint-lo, et valgui de model per a la teua formació, feliç jo si, bé que absent en persona, aquest llibret pogués recordar-te i posar a la teua ment allò que has de fer per amor a mi. Poema en exerg a l’obra que segueix.»

Traducció al català del text llatí corresponent al Manual de Duoda conservat a la Biblioteca de Catalunya, manuscrit 569, foli 58b, i que reproduïm a la coberta.

Duoda, esposa de Bernat de Septimània, fou comtessa de Barcelona durant uns divuit anys. Dona d’alta cultura, va deixar escrit un manual, dictat per l’amor maternal, que ha esdevingut un tresor de la literatura anterior a l’any 1000. Renada Laura Portet l’ha estudiat en profunditat, lha estimat i ha reconstruit la història personal que explica, així com les turbulències socials i polítiques del segle IX.

Títol: “Duoda comtessa de Barcelona“
Autora: Renada Laura Portet
Rafael Dalmau Editor, col·lecció Bofarull 13
Primera edició, octubre 2008
270 pàgines
ISBN 978–84-232‑0721-3
Preu: 18,00 euros