Feia molt de temps que la lectura d’un llibre no aconseguia absorbir-me com ho ha fet aquesta novel·la. L’he llegida d’una volada, passant incessantment les pàgines, robant hores a la son i dient-me tota l’estona: “cinc pàgines més i ho deixo per avui”, propòsit que contínuament incomplia i seguia llegint.
Mai havia parat atenció als nombres primers bessons: “són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment”. Alguns exemples són l’11 i el 13, el 17 i el 19, el 41 i el 43 o el 1.999.889 i el 1.999.891.
“La solitud dels nombres primers” tracta de l’amistat i de l’amor, però entre persones que, per la raó que sigui, fa que es tracti de sentiments impossibles, per l’existència d’una barrera, prima i transparent que mai es podrà trencar.
Els dos protagonistes són en Mattia i l’Alice. Dues persones ben diferents en la superfície, però iguals en el fons. Dues persones que mai no es troben còmodes, que no saben per quina raó la seva existència els fa patir i que no entenen com funciona el món. Envegen les altres persones i voldrien ser com els altres, poder fer allò que els altres fan i que a ells els hi és impossible fer. Però quan ho intenten, els hi surt un nyap.
En Mattia és un nen que ha viscut sempre condicionat per la seva intel·ligència superior. De petit va patir un episodi esgarrifós a l’escola, quan la mestra va fer seure tots els nens al seu voltant i els hi va demanar que l’ajudessin. Sempre ha viscut sol i, per si això no fos prou, carrega amb el pes de la desaparició de la seva germana bessona Michela, després d’abandonar-la al mig d’un parc.
L’Alice és una nena que va patir un accident d’esquí mentre tractava de fugir. Havia anat a esquiar només per que li ho manava el seu pare; ella no volia. També és una persona que li costa relacionar-se amb els altres i un fet accidental mentre és al capdamunt la pista fa que encara més vulgui fugir. I en aquesta escapada pateix un accident, que li marcarà la resta de la seva existència: perdrà la mobilitat d’una de les cames.
En Mattia i l’Alice no es coneixen fins que un dia l’atzar (o la màgia dels nombres primers) fa que la seva vida coincideixi. D’aleshores ençà es converteixen en éssers complementaris: cadascú té allò que a l’altra li falta i es reconeixen entre ells com somnis. Però aquests somnis són inabastables, com la resta.
A poc a poc, la solitud dels dos fa que tinguin la necessitat de trobar-se. És una forma de recordar que són éssers vius, que no estan sols al món. Però quan es troben pràcticament només hi ha silenci. El Mattia només escolta, ni tan sols mira (sempre capcot), mentre que l’Alice pren les decisions.
La vida continua. En Mattia es converteix en un doctor en matemàtiques i l’Alice en fotògrafa. Una separació, fruit més del silenci en voler dir allò que pensaven, però que no s’atreveixen a pronunciar, fa que físicament es separin. La vida dels dos serà ben diferent, però la connexió existent es perenne i no la pot trencar uns milers de quilòmetres de distància.
Una lectura 100% recomanable. No només la història és d’allò més commovedora. També està escrit magistralment, aconseguint ficar-nos dins de la vida dels dos protagonistes, a ser partícips de l’angoixa d’aquelles persones que els envolten i que, tot i veure els problemes que pateixen no saben que fer.
Un d’aquells llibres, en definitiva, on res hi sobra i res hi manca.
De la contraportada
La solitud dels nombres primers narra la història dura, commovedora i tendra de l’Alice i en Mattia, la seva estranya amistat i el seu amor probablement impossible, Com les dels nombres primers, les seves ànimes són solitàries. Difícilment es trobaran mai: tots dos es miren, es busquen, però sempre hi ha un nombre parell que els separa.
L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores…
En Mattia té una germana bessona. Tots dons són gairebé idèntics, però mentre la intel·ligència d’ell és superior a la mitjana, el cervell de la Michela està tarat. Per primera vegada han estat convidats a una festa. Tip de les burles dels companys, en Mattia demana la seva germana que s’esperi en un parc. Tan bon punt acabi la festa, tornarà a buscar-la…
Aquests dos episodis marcaran de manera irreversible la infantesa, adolescència i joventut de l’Alice i en Mattia. Les seves existències, tan profundament ferides, es creuaran, i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.
Títol: “La solitud dels nombres primers” (“La solitudine dei numeri primi”)
Autor: Paolo Giordano
Traducció: Anna Casassas
Edicions 62, col·lecció “El balancí”, 603
Primera edició, febrer del 2009
308 pàgines
ISBN 978–84-297‑6193-1
Preu: 17,00 euros
Els dos primers capítols en PDF.
— Classificat com a: Ficció, Presentacions de llibres — Comentari (1) — Lectures: 1
L’escriptor irlandès 
Subhasta de llibres antics, manuscrits, gravats i mapes a 
