No sóc, d’entrada, massa partidari de les llistes de mil … (posa el que vulguis als punts), a l’igual que no m’interessen aquests llibres que el darrer any s’han posat de moda dels llocs a visitar, les pel·lícules a veure o els hotels on dormir abans de morir.

Ara m’he trobat una d’aquestes llistes, publicada pel diari anglès The Guardian: 1000 novels everyone must read: the definitive list amb la relació de novel·les classifcades per temàtica (comèdia, negra, familar, romàntica, ciència ficció i fantasia, política, guerra i viatges).

Als defectes inherents d’una llista d’aquesta mena cal sumar-ne un d’addicional: l’excessiu pes que es dóna a la literatura anglosaxona per damunt de les altres llengües.

De totes formes, aquí queda com a referència. I curiositat.

Dijous 5 de febrer, a les 19.30 hores, s’inaugura l’exposició “Poe i Viladecans” al Centre Cultural de la Fundació Cercle de Lectors (carrer del Consell de Cent 323, Barcelona).

Mostra els originals de Joan-Pere Viladecans utilitzats a l’edició il·lustrada dels contes d’Edgar Allan Poe en traducció de Julio Cortázar.

L’exposició restarà oberta fins el 14 de març i l’entrada és gratuïta.

Un parell d’exemples:

Bookbinding Model Collection és una base de dades online d’una col·lecció d’enquadernacions tipus, des de les més antigues fins a les enquadernacions fetes especialment per a la conservació de llibres.

Fotografies de Time disponibles a Google.

Trobo que la portada d’aquesta primera edició és molt més maca que no pas l’edició actual de Tres i Quatre…

Biblioteca no menos fantasma, pero con la particularidad de que existe, de que puede ser visitada en cualquier momento, es la Biblioteca Brautigan, que se encuentra en Burlington, Estados Unidos.

(…)

La Biblioteca Brautigan reúne exclusivamente manuscritos que, habiendo sido rechazados por las editoriales a las que fueron presentados, nunca llegaron a publicarse.

Esta biblioteca reúne sólo libros abortados.

“Bartleby y compañía“
Enrique Vila-Matas

La J.K. Rowling a la cerimònia de lliurament de diplomes de Harvard: “The Fringe Benefits of Failure, and the Importance of Imagination” (transcripció)

Avui i demà, a “La Pedrera” de Barcelona, dues jornades sobre al novel·la “Incerta glòria” de Joan Sales.

El programa:

27 de gener

18.00 h — “Incerta glòria o la novel·la com un món” amb Carme Riera, Jaume Cabré i Carles Pujol.

19.15 h — “Novel·listes que fan història, historiadors que llegeixen novel·les” amb Hilari Raguer, Antoni Puigverd i Àngel Duarte.

28 de gener

18.00 h — “Joan Sales, de la guerra als llibres” amb Nora Catell, Josep Vicent Garcia-Raffi i Carme Arnau

19.15 h — “Història i recepció d’una novel·la” amb Jordi Sales, Llibert Tarragó i Ramon Tremosa.

20.30 h — Lectura de textos de Joan Sales

L’assistència és gratuïta, però convé reservar plaça al 902.400.973

Comprar el llibre

Fa uns dies publicava una llista de literatura que tractava d’una forma o l’altra sobre el món dels llibres. En un comentari, en Xavierqs donava una llarga llista de títols per afegir i en citava un que, feia força temps que corria per casa per no havia llegit. Es tracta de “La Bíblia Valenciana”, de Rafael Tasis.

Personalment mai no he tingut molt d’interès per les novel·les policíaques i, segurament per això, aquest llibre havia restat oblidat en una prestatgeria. Però en veure’l a la llista, vaig cercar-lo i una ràpida ullada a la contraportada em va fer obrir la fam de llegir-lo:

Rafael Tasis, amb aquesta novel·la, encetà el gènere negre dins les nostres lletres. Una trama magistralment construïda al voltant de la trobada d’un llibre mític (la desapareguda traducció de la Bíblia feta per Bonifaci Ferrer) ens submergeix en la Barcelona republicana en una vertiginosa cursa d’assassinats, quan llibreters de vell i bibliòmans lluiten per apoderar-se’n.

Rafael Tasis (1906–1966) s’inicià com a periodista i assagista. Com a novel·lista, destaca en el camp de la crònica urbana: Vint anys (1931), Abans d’ahir (1956) i Tres (Mèxic, 1962). A més, encetà el camp de la novel·la policíaca dins la literatura catalana amb La Bíblia Valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). S’exilià el 1939 i retornà el 1948. Fou llibreter i impressor, i escriví també gran quantitat de llibres de divulgació històrica.

De Rafael Tasis en desconeixia totalment la seva faceta literària; només en tenia referències pels llibres d’història, com la biografia de Joan I i de Pere el Cerimoniós, publicades per Aedos durant la dècada dels 50 del segle passat.

Què puc dir d’aquesta història? Hi ha tres assassinats, tots relacionats amb un exemplar de la Bíblia valenciana, el primer llibre imprès en català l’any 1477–1478 i desaparegut d’ençà la persecució iniciada per la Inquisició l’any 1482. D’aquest llibre només se’n conserven quatre fulls, descoberts a finals del segle XIX a Bellver de Cerdanya i actualment conservat a Nova York.

La història explica com dos investigadors, un de professional (el comissari del barri de la Catedral de Barcelona) i un periodista, van de mort en mort sense saber exactament que passa. Totes les morts semblen d’entrada suïcidis, però hi alguna cosa que no lliga… i a més, el llibre pel mig en els tres casos.

Finalment, gràcies a una visita a l’antic mercat de llibre vell de Santa Madrona i l’adquisició d’un llibre força citat en aquest bloc en trauran l’aigua clara.

No puc explicar més de l’argument i posar en perill el misteri de la història. Només puc dir que l’assassí, finalment, no és qui m’esperava que fos. Si algú ho vol comentar, podem fer-ho als comentaris

Un altre aspecte interessant d’aquest llibre, datat a l’exili parisenc l’any 1944, és la representació que es fa dels voltants de la Catedral. Com indica Jaume Fuster al pròleg d’aquesta edició, és ben diferent del barri actual “convertit en visita apressada i obligada de turistes obtusos que cerquen to take pictures del famós barrió goticó”. Certament, el barri gòtic de la Barcelona republicana era força diferent i, ben segur, molt millor de l’actual.

Títol: “La Bíblia Valenciana“
Autor: Rafael Tasis
Tres i Quatre, col·lecció “El grill”, 26
Vuitena edició, setembre 2004
220 pàgines
ISBN 84–7502-364–9
Preu: 5,92 euros

Una cascada de llibres, a Linz (Capital Europea de la Cultura 2009):

L’any 2003 ja va fer una instal·lació idèntica a Madrid, a la Casa de América:

Se han de conservar:

1. Los libros de valor (los llamados raros y curiosos)
2. Los que tienen utilidad inmediata, presente (libros de referencia), o remota, futura (obras del campo de la cultura y aficiones del propietario)
3. Los necesarios (tratados, manuales, monografías)
4. Los de uso ocasional (por ejemplo, los que sin ser infantiles pueden servir para entretener a un niño ¡no para levantarle el asiento!)
5. Los regalados o dedicados por personas queridas
6. Los volúmenes portadores de afectividad, evocadores de recuerdos sentimentales
7. Las obras de bella literatura o arte
8. Los llamados de consumo o mero entretenimiento, ficción o frivolidad cuyos límites con la venerable literatura no siempre son fáciles de precisar

Hay que tener el valor de desechar, con buenos modales:

1. Los inservibles no restaurables (escolares manoseados, noveluchas “consumidas”)
2. Los incompletos (faltos de tomos, de páginas, de láminas o mapas) o defectuosos de impresión
3. Los no deseados (aunque útiles) por estar duplicados o por cambio de ocupaciones o de aficiones del poseedor, y los condenados por éste basado en motivos de política, religión o costumbres.

El desecho de estos libros tiene varios canales, algunos vitandos. Los maltratados y defectuosos, como no sean antiguos, raros, pueden ir al trapero, los repudiados pueden regalarse a particulares o entidades que los vayan a estimar (en donación graciosa, sin cargas, trabas ni condiciones caprichosas), o bien ser cambiados por otros, en trueque o comercio a la antigua con amigos; o, finalmente, ser vendidos a librero de lance (con mucho desinterés, más que por el lucro menudo –la venta de libros así es negocio defraudante– por favorecer el que esos volúmenes vayan a manos del rebuscador de libros viejos).

Si esto se va demorando por pereza, tales libros manoseados, sucios, faltos de tapas y de hojas, quedan y quedan, aun junto a los que les han sustituido en el aprecio y uso de sus propietarios, sobreviviendo a mudanzas, limpiezas, inundaciones y cataclismos domésticos.

“Los libros de casa. Formación y cuidado de una biblioteca“
Fernando Huarte Morton
2a edició, abril 1985

«Obres completes» (1972) Totes les obres de Pere Coromines recollides en un únic volum.	«Los libros de casa. Formación y cuidado de una biblioteca» (1985) Es tracta del llibre regalat pel Gremi de Llibreters durant la diada de Sant Jordi de 1985. Aquest exemplar va ser regalat per la llibreria Jaimes del Passeig de Gràcia de Barcelona.
«Museos de Barcelona» (1972) Un recull d’escrits sobre els fons dels museus de la ciutat de Barcelona. Aquest exemplar porta el segell de la Biblioteca Soler i Palet de Terrassa, amb la indicació que va ser donat per Vidal Cañameras l’any 1975.

També avui m’han regalat una petita revista, “Cultura y folklore”, de l’any 1953. Es tractava d’una revista setmanal sobre “sardanes, excursionisme, ballets i música” escrita en castellà. Al seu interior hi ha un poema de Vicent Andrés Estellés anomenat “Poblet” i dedicat a Xavier Casp:

El polític Artur Mas parla dels llibres que té a casa seva.

Get the latest Flash Player to see this player.

Tengo debilidad por los libros raros. No me refiero a la rareza exquisita, a las primeras ediciones, a las encuadernaciones primorosas y demás libros con pedigrí, sino que hablo de la rareza plebeya, de aquellas obras que, por una razón u otra, se escapan de los cánones convencionales y resultan inclasificables. Libros a menudo modestos y sin pretensiones, publicados en pequeñas editoriales e ignorados por el gran público, que un día ves por casualidad, de refilón, en el rincón más oculto de una librería, pero que parecen removerse y dar saltitos en la estantería para llamar tu atención, y extender sus anhelantes tapas hacia ti, y susurrar: “¡Cógeme, por favor, por favor!”.

El placer de los libros raros
Rosa Montero

Disponible a la tenda del MOMA:

Dissenyat el 2003 per Jorg Gätjens… jo juraria que a casa meva a Terrassa hi havia una guardiola de la Caixa d’Estalvis de Terrassa que també tenia l’aspecte exterior d’un llibre.