Fins el 10 de desembre, a la Llibreria Loring Art (carrer de Gravina 8, de Barcelona), exposició col·lectiva de llibres d’artista i llibres-objecte. Oberta de dilluns a divendres, de 10.00 a 20.30 hores.

LLibres de: Silvia Aliaga, Martina Bandiera, Montse Baqués, Mariluz Barón, Roberta Bridda, Maida Bustreo, Elisabet Insenser, LucyStar, Maria Jimenez, Ruth Martín, Lídia Moreno, Arcangela Regis, Elisabet Serra, Daniela Violi.

Petits artistes: Clara Banús, Anna Júlia Chafer, Liam Chafer, Emma Civit, Laura Civit, Artur Llabrés, Ona Orozco, Mar Rodellar, Nora Rodríguez, Silvana Soler, Paloma Zagal.

Aquesta petita exposició vol ser un homenatge a Bruno Munari (Milà 1907–1998): dissenyador, artista, il·lustrador, teòric i pedagog italià que amb els seus llibres ens va ensenyar una manera diferent de llegir i observar el món. Així com per Munari el llibre és una experiència total, un joc que inclou tots els sentits, així ha estat per nosaltres, grans i petits, realitzar aquests llibres d’artista: un joc per explorar les possibilitats comunicatives del llibre com objecte i espai d’experimentació.

Del llibre “Women in the bookbinding trade”, publicat l’any 1913.

(més…)

Comprar el llibre

“Segons l’historiador Eric Hobsbawm, no hi ha gairebé cap altre cas al món en què un bandoler sigui recordat amb noms i cognoms pel seu poble després de quatre-cents anys de la seva mort”

Aquesta afirmació, recollida per Isabel Graupera i Lluís Burillo, il·lustra perfectament l’atracció que representa la figura del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga. En evocar aquest nom, pràcticament tothom pensa en la figura d’un bandoler que robava als rics per repartir entre els pobres… una mena de “Robin Hood” a la catalana.

Què hi ha de cert en tot això? És únicament una representació romàntica creada en gran mesura després del fenomen literari del segle XIX, amb les novel·les i obres de teatre escrites per Víctor Balaguer? Com destriar el gra de la palla i separar la llegenda de la història?

No ha de ser gens fàcil prendre la decisió de treballar sobre Serrallonga. D’una banda tenim la formació de la llegenda, que com hem dit s’ha mantingut viva durant un període de temps ben llarg. D’altra banda, les dades biogràfiques de les que realment es disposa són ben poques.

Per això, el plantejament realitzat pels autors d’aquest llibre el trobo particularment interessant. Es tracta de dos joves historiadors que han volgut fer una monografia de divulgació històrica. Però també han reconegut l’interès per presentar i analitzar com ha anat evolucionant la llegenda durant tot aquest temps. Si, com indiquen, la persistència en la memòria col·lectiva de la figura de Serrallonga és un fenomen destacable a nivell mundial, potser també ho és el seu estudi.

Així al llibre no hi trobem només una biografia de caire històric. Certament hi és, i crec que aporta dades prou interessants, especialment en tractar sobre la Joana Massissa. Però també és una obra de síntesi sobre com ha evolucionat la llegenda en aquests quatre segles. Evidentment, en tot moment queda ben diferenciat quan es parla d’història i quan es parla de llegenda.

Si el llibre s’hagués plantejat únicament com a biografia, hauria estat ben difícil poder aportar informacions noves. De documents als arxius i biblioteques amb dades sobre la vida de Joan Sala n’hi ha ben pocs. Un d’aquests documents és la declaració realitzada per Joan Sala en la preparació del seu judici… ben probablement feta sota tortura.

Així doncs, trobo força encertada la forma en que s’ha plantejat el llibre. Són quatre apartats, tractats de forma independent i que permeten perfectament una lectura separada. El primer tracta sobre el procés contra Serrallonga, conegut gràcies a la miraculosa salvació del manuscrit que avui es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova. És interessant llegir, igualment, l’explicació sobre aquest manuscrit i la influència que ha tingut en els diversos autors que l’han utilitzat.

Un cop presentada la informació sobre el judici, trobem una breu descripció sobre el sistema judicial de la Catalunya de l’època. Amb això, es pot fer una contextualització del procés de Serrallonga.

Al segon apartat es parla de la vida de Joan Sala. És l’apartat biogràfic del llibre, on es dóna molt d’èmfasi en tractar d’esbrinar els motius que el van portar a fer-se bandoler. Novament, trobem un text adjunt que analitza el que va representar el fenomen del bandolerisme a la Catalunya barroca.

La darrera companya de Serrallonga, la Joana Massissa, és la protagonista del tercer apartat. Aquí els autors fan aportacions prou destacables, com plantejar diverses hipòtesis sobre quin podia ser el seu origen i la seva filiació, així com les raons per acabar com a acompanyant del Serrallonga dels últims anys. Un cop fet això, es presenta una perspectiva general sobre el paper de les dones dins de les colles de bandolers.

Finalment, el quart apartat analitza com els historiadors de l’últim segle i mig llarg han tractat la figura de Serrallonga. I això s’acompanya de l’estudi sobre el tractament de Serrallonga als llibres, tant els de caràcter literari o llegendari com els pròpiament històrics. S’identifiquen diverses etapes, que van des dels autors coetanis fins als autors del segle XIX i començaments del XX que construeixen el mite que avui coneixem. La última etapa d’aquest tractament de Serrallonga és la recuperació de la figura pels historiadors d’ençà la recuperació del document amb part del procés judicial.

Hi ha un altre aspecte del llibre que convé destacar: obre la gana per saber-ne més sobre Serrallonga i el bandolerisme en general. No importa si l’interès del lector és sobre la visió literària i llegendària o bé sobre de tipus històric per conèixer una època prou interessant. En tot moment hi trobem un bon nombre de referències bibliogràfiques i cites que facilitaran la tasca d’ampliació d’informació sobre un tema en particular. De fet, no serà fàcil llegir aquest llibre i quedar-se sense ganes de seguir el tema. Per això és d’agrair la nombrosa i acurada relació bibliogràfica.

A la contraportada:

Serrallonga, lladre de pas i cap de quadrilla

Cadascun dels períodes de la nostra història ha reinventat la figura de Serrallonga en funció dels valors i els ideals de cada època. Els uns han glossat la seva valentia i audàcia; els altres n’han potenciat un suposat caràcter patriòtic; alguns hi han volgut veure una mena de Robin Hood a la catalana; altres l’han reduït a un simple delinqüent, violent i despietat. Si, després de tant de temps, aquesta figura històrica continua despertant interès deu ser per alguna raó.

El llibre ressegueix aquest mosaic de visions i les posa una al costat de l’altra per tal de veure l’evolució que ha patit la figura d’un dels bandolers més famosos que han existit. Segons l’historiador Eric Hobsbawn, hi ha pocs casos a Europa com el de Serrallonga, el nom del qual hagi estat recordat pel poble durant generacions fins a arribar als nostres dies.

Serrallonga va, però, una mica més enllà tot aportant dades noves sobre un dels episodis menys estudiats de la vida de Joan Sala, àlies Serrallonga: el de la relació que va tenir amb Joana Massissa, a qui va segrestar un dia del mes de juliol de 1633 i de qui no se’n separà fins que les autoritats els van empresonar. El cas de Joana Massissa és el punt de partida per a explicar el paper de les dones dins les colles de bandolers, de qui, fins ara, teníem exemples però no havien estat explicats.

Tot partint del personatge de Serrallonga, aquest llibre reprèn aquells camins que ens porten cap a un bandoler extraordinari.

Títol: “Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia“
Autors: Isabel Graupera i Lluís Burillo
142 pàgines
1a edició, novembre 2008
L’esfera dels llibres
ISBN 978–84-976–616-0

Literary Stamps és un bloc dedicat als segells de correus que tenen algun tipus de relació amb el món dels llibres, els escriptors, les biblioteques, els lectors, etc…

Comprar el llibre

L’any 2008 ha estat, com ja sabran els lectors d’aquest bloc, l’any de Jaume I. La commemoració del vuitè centenari del seu naixement, tot i que institucionalment ha estat poc reeixida a Catalunya, no ha parat però de portar-nos un bon nombre de novetats editorials.

El fenomen ha estat repartit, grosso modo, en tres allaus diferenciades. A finals del 2007 van arribar tres biografies: la Cingolani, la de Furió i la de Belenguer. Una segona allau, a començaments d’aquest 2008, ens va portar diverses novel·les. La tercera gran allau, aquesta mateixa tardor, formada per obres de conjunt i llibres d’itineraris.

Addicionalment, en el transcurs l’any hem anat veient la reedició de la clàssica biografia escrita per Ferran Soldevila o un estudi sobre les seves dones. Això sense oblidar llibres més o menys relacionats, com són els dedicats al seu pare i al seu fill.

Ara bé, si hi ha quelcom ben destacable d’aquest any 2008 sobre Jaume I a nivell editorial han estat les diverses versions del “Llibre dels feits”. Si a començaments d’any només disposàvem d’una edició en català modern a càrrec d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, publicada ja fa uns anys, el 1995, per Afers, en acabar l’any en tenim tres noves adaptacions més.

Cronològicament la primera es va publicar al febrer d’enguany: l’edició de Proa a càrrec de Jordi Bruguera, mentre que la segona arribava pel maig: l’edició de Bromera a càrrec de Francesc Machirant.

Ara Editorial Moll publica aquesta tercera versió d’enguany en català modern del “Llibre dels Fets” de Jaume I. En aquets cas, l’adaptació ha anat a càrrec de Josep Maria Pujol, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. La feina es complementa amb l’edició recentment publicada en francès a càrrec dels historiadors nord-catalans Agnès i Robert Vinas.

A l’Agnès i el Robert Vinas ja els coneixíem gràcies a la seva fantàstica obra sobre la Conquesta de Mallorca, publicada l’any passat. Era un llibre que presentava una visió de síntesi de tot el procés de conquesta de l’illa de Mallorca pel rei Jaume I, no només a partir de les cròniques realitzades a la Corona d’Aragó sinó també amb els documents recollits pels cronistes musulmans.

En aquest cas, ens han obsequiat amb una feina igualment excel·lent. En primer lloc, acostumats a la “textualitat” de les altres edicions del “Llibre dels Fets” el primer que sorprèn en rebre el llibre són les seves dimensions: un volum de quatre-centes pàgines mida A4, amb una rica il·lustració a color (200 il·lustracions, de les quals 42 són a pàgina completa) i una infografia amb 16 mapes, 37 quadres complementaris i 4 arbres genealògics.

Per tant, no és només “una” edició del “Llibre dels Fets”: és un complet treball sobre tot el relacionat amb la vida de Jaume I. No la podem qualificar de biografia, ja que el text es cenyeix rigorosament a allò que va dictar el rei, però sí que inclou els recursos necessaris per tal de contextualitzar allò que està escrit: els mapes per situar-nos sobre el territori del que parla, les relacions entre els diversos personatges, els llocs on transcorre la història, etc.

En comentar les altres tres edicions modernes del text de Jaume I, he mostrat com les diverses adaptacions havien intentat apropar-nos el text al català modern. Per a fer-ho, vaig escollir un passatge prou conegut on el rei explica el moment en que es nomenat cavaller. Repetirem doncs, l’exercici afegint aquesta adaptació de Josep Maria Pujol:

Quines diferències fonamentals hi trobem? Les tres principals adaptacions del “Llibre dels Fets” al català modern, la de Ferrando-Escartí (Afers, 1995), la de Bruguera (Proa, 2008) i aquesta de Josep Maria Pujol (Moll, 2008) són adaptacions perfectament vàlides per a qualsevol persona que es vulgui apropar al que Joan Bastardas defineix com “el millor llibre del món”.

La versió de Bromera, com ja vaig comentar, és un llibre amb un públic potencial diferent. Es tracta d’una edició pensada per a ser utilitzada pels estudiants de batxillerat de forma que ens presenta el text amb una organització diferent de l’original i amb una selecció del contingut.

Sense haver-ne fet una lectura en profunditat, sinó únicament d’alguns dels paràgrafs més significatius, aquesta adaptació a càrrec de Josep Maria Pujol sembla la més fàcilment digerible de totes tres. L’esforç d’apropar el text original medieval a una forma actual, sense perdre la frescor i la força del text original, és una feina digna de menció i reconeixement.

Pujol ens ofereix un text viu i gens forçat. Aconsegueix d’una banda respectar l’estructura i forma original, però d’altra banda introduir les canvis necessaris per tal d’acostar el text al llenguatge actual. A tot això cal sumar la qualitat visual de l’edició del llibre, amb tot el seu material d’acompanyament.

Ens trobem, doncs, amb la millor edició que hi ha del “Llibre dels Fets”. Una edició difícilment superable.

A la contraportada:

Comte de Barcelona, rei d’Aragó, senyor de Montpeller, conqueridor de Mallorca, València i Múrcia, Jaume I és un dels grans reis del segle XIII, un monarca de l’estatura de sant Lluís de França o d’Alfons X de Castella.

Al Llibre dels fets demostra, a més, que és un veritable estrateg, astut i ardit, també en el camp de la narrativa. No mira de redactar cap obra historiogràfica –per bé que els seus lectors moderns puguem llegir-lo ben legítimament també per la informació històrica que conté–, sinó que escriu una obra doctrinal –amb sàvies dosis d’humor i tensió narrativa– en què ens mostra les virtuts i les fetes d’un veritable príncep cristià a qui Déu havia assignat una missió molt alta: la de representar-lo, com a rei que era per la gràcia divina, davant dels seus súbdits.

Al llarg dels segles el nombre dels seus lectors ha anat augmentant, però també la distància entre l’obra i el seu nou públic, amb tots els riscos d’incomprensió que això implica. Precisament l’objectiu d’aquest treball és intentar recuperar el diàleg amb un home que, per a nosaltres, és alhora tan llunyà i tan proper…

Títol: “El llibre dels fets de Jaume el Conqueridor“
Autors: Agnès i Robert Vinas
Adaptació al català: Josep Maria Pujol
414 pàgines
1a edició, octubre 2008
Editorial Moll
ISBN 978–84-273‑0894-7

Fotografia d’horitzons inesperats

El Pavelló Mies van der Rohe és la reconstrucció del pavelló alemany de l’Exposició internacional de Barcelona del 1929. Es troba a Montjuïc i es considerat com l’obra simbòlica del moviment modern.

Com podeu veure, la llibreria que hi ha a l’interior del pavelló és casa d’un bonic gat.

“El venedor de llibres era un llibrer i que qui venia llibretes era un llibreter… aquesta seria una guerra que a Barcelona estava perduda”.

J.V. Foix citat per Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema,
al debat posterior a la conferència “Hi ha futur per a les llibreries?“
Escoltat al vídeo de Vilaweb
(enllaç corregit)

Relació de llibreries de vell a la ciutat de València. A aquest llistat, n’afegeixo algunes més que conec i la relació que resta és la següent.

Qualsevol afegit és benvingut.

Qui no té curiositat per conèixer els llibres que hi havia a la biblioteca de personatges famosos? Utilitzant una de les webs que permet catalogar els llibres d’una biblioteca, LibraryThing, es reconstrueix el llibres que formaven les biblioteques de persones ja mortes.

Hi podem trobar, per exemple, les biblioteques de diversos presidents dels Estats Units (on hi el costum de crear biblioteques amb el llegat de cada president en deixar el càrrec) o bé d’altres personatges de fama universal, com el músic Wolfgang Amadeus Mozart o la reina Maria Antonieta d’Àustria.

Es tracta de relacions de llibres realitzades amb la informació sobre els llibres existents a les biblioteques personals de les persones en el moment de la seva mort.

En aquests moments s’està treballant en molts altres personatges: James Joyce, Leonardo da Vinci, Rembrandt, Charles Darwin, etc… És un projecte col·laboratiu, de forma que tothom hi pot participar.

Si aneu a Jerusalem, una de les ofertes turístiques que hi ha és “The Night Spectacular”, un espectacle consistent en projectar imatges relatives a la història de la ciutat damunt els murs, ponts, cisternes d’aigua i altres elements arquitectònics al voltant de la Torre de David. És un espectacle pel que cal fer reserva prèvia i pagar l’entrada.

En un d’aquests moments, el que podeu veure a la fotografia, queda totalment coberta de llibres.

“L’església del mar” és un llibre força important per a mi. Malgrat que molta gent diu que, com a novel·la és dolenta. Jo no ho penso; certament és en alguns aspectes fluixa i previsible, però té l’innegable mèrit de captivar ràpidament al lector i identificar-se amb els personatges i les seves aventures i desventures.

En el meu cas particular té l’afegit de ser un d’aquells llibres que em va obrir l’interès per la lectura. No sóc un lector de llibres pel sol fet d’haver llegit aquesta novel·la, però sí que hi va ajudar força.

Per això, de ja fa temps, quan faig un viatge a l’estranger provo de localitzar una llibreria i comprar l’edició traduïda del llibre d’Ildefonso Falcones. O bé demano als coneguts que van a un país on es parla un idioma que “em falta” que em portin un exemplar (sempre em diuen que ho faran, però encara és hora que algun d’ells faci l’honor a la promesa realitzada).

Possiblement us sorprendrà que, entre totes les edicions, no tingui l’edició original en castellà. La raó és ben simple: m’interessa un exemplar de la primera edició del març del 2006 i, de moment, no l’he trobada per enlloc.

De moment tinc aquestes:

“L’església del mar” — Edició catalana, març 2006. Traducció de Carles Urritz	“Cathedral of the sea” — Edició Regne Unit, 2008. Traducció de Nick Caistor
“La cattedrale del mare” — Edició italiana, 2007. Traducció de Roberta Bovaia	“La cathédrale de la mer” — Edició francesa, 2008. Traducció de Anne Platagenet
“Die kathedrale des meeres” — Edició alemanya. 2008. Traducció de Lisa Grüneisen

Rebut el llibre “Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona”, publicat per la Diputació de Barcelona i on es fa un repàs de la xarxa de biblioteques depenents d’aquesta institució. La seva història, les característiques úniques de cada biblioteca, etc…

En uns dies la meva ressenya.

¿Heu regirat els papers de D…, naturalment, i els llibres de la biblioteca

Certament: hem obert cada paquet i cada lligall; no solament hem obert cada llibre, sinó que hem anat girant cada full de cada volum, no acontentant-nos d’una manera sacsada, com fan alguns dels funcionaris de la nostra policia. També hem amidat el gruix de cada coberta de llibre, amb la més acurada medició, i hem aplicat a cadascuna el més gelós escrutini del microscopi. Si hagués estat alguna cosa entaforada dins de qualsevol d’aquestes relligadures, hauria estat del tot impossible que el fet escapés a la nostra observació. Cinc o sis volums, tot just sortits de les mans del relligador, han estat amb tota cura burxats longitudinalment amb les agulles.

“You looked among D—‘s papers, of course, and into the books of the library?”

“Certainly; we opened every package and parcel; we not only opened every book, but we turned over every leaf in each volume, not contenting ourselves with a mere shake, according to the fashion of some of our police officers. We also measured the thickness of every book-cover, with the most accurate admeasurement, and applied to each the most jealous scrutiny of the microscope. Had any of the bindings been recently meddled with, it would have been utterly impossible that the fact should have escaped observation. Some five or six volumes, just from the hands of the binder, we carefully probed, longitudinally, with the needles.”

Edgar Allan Poe, “La carta robada“
original en anglès disponible al Projecte Gutenberg, “The Purloined Letter”

Ex-libris de la Biblioteca de Catalunya a Google Books

Fa gairebé dos anys es va signar l’acord de col·laboració de Google amb la Biblioteca de Catalunya (i també  la biblioteca del Monestir de Montserrat, la Biblioteca pública episcopal del Seminari de Barcelona, la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès) per a la digitalització de llibres i la seva publicació a Google Books. D’aleshores ençà ben poca cosa més se n’ha sabut.

Avui he mirat a Google Books si hi havia algun llibre i, efectivament, n’he trobat… molts pocs. Google Books no permet (i si ho permet, no se com fer-ho) cercar per la institució d’origen, així que és difícil saber-ne el nombre. 

El primer que he trobat és Original Letters of John Locke, Algernon Sidney and Lord Shaftesbury, en anglès o aquests “Principios de aritmética y geomoetría sacados de los elementos de aritmética, álgebra y geometría del D. Juan Justo García” en castellà. Cercant per veure si hi ha llibres en català no n’he sabut trobar cap.

De les altres biblioteques que van signar el conveni ara fa dos anys no n’he trobat cap exemplar.

Comprar el llibre

Aquest llibre ha estat una molt grata sorpresa. El seu autor, arxiver i director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ens ofereix en poc més de 100 pàgines un resum de la història de la institució i, en fer-ho, també una autèntica declaració sobre la seva professió i la seva vigència

Però hi ha molt més. D’una banda, la història de l’Arxiu, una institució amb set segles d’història continua (“quan l’Arxiu va nàixer, la terra era plana, Amèrica no existia i, segons deien, animals meravellosos habitaven les mars i campaven per l’interior de les costes africanes i per les estepes asiàtiques”), queda perfectament emmarcada en la història general del país. L’Arxiu ha aconseguit perviure gràcies a la seva discreció i a l’existència d’un personal que, durant tot aquest temps hi ha deixat la pell i la salut per tal de preservar i engrandrir els fons emmagatzemat.

L’autor ens presenta un text àgil, amb un finíssim humor i una intel·ligent utilització de la ironia. Tracta des dels orígens de l’Arxiu, explicant els motius que van portar a Jaume II a crear la institució. A partir d’aquí va seguint el transcurs de la història tot presentant-nos els personatges més rellevants que han passat per la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

De cada un dels arxivers, l’autor ens el presenta tant per allò en que va excel·lir –o, de vegades, negligir–. Ens parla de la “història petita”, la pròpia de l’Arxiu, però també de la “història gran”, aquella que afecta al conjunt del país. Diu, al començament, que l’Arxiu ha arribat als nostres dies gràcies a l’acció de la providència… però com ens demostra l’actuació de molts dels arxivers, allà on la providència no arribava, la passió i la conscienciació del valor dels documents preservats va donar forces per tal de cercar la protecció necessària.

I és que l’Arxiu és “un tresor, perquè guarda el més gran tresor que ningú no pugui posseir, el temps passat”.

Carlos López és un apassionat de la seva feina (que “evoca llocs foscos, olor d’humitat i paper vell, individus tristos, cruixits de fustes”). Llegir aquestes pàgines ens porta a apreciar la importància del fons i la seva significació que en permet apropar-nos a la història col·lectiva. Però en fer el retrat també ens presenta el vessant humà de les diverses persones. Personatges que són ben vius durant tot el text, que de vegades es passegen pel vell edifici renaixentista on actualment té la seu l’Arxiu o bé per les estances del veí Palau Reial on inicialment hi havies les dues sales destinades a arxiu.

Miro per la finestra del meu despatx. Ha caigut la nit a la Plaça del Rei, a Barcelona. Avui, Pere Benet, des d’un temps molt antic, ve en la meva ajuda. A l’hivern, entre les règies pedres de la capella de Santa Àgata i del Saló del Tinell, davant de les grades que li donen accés, immunes al pas dels segles i a la incúria de l’Ajuntament, als vespres petris i solitaris d’aquesta austera i severa plaça, quan s’ha extingit fa estona els rumors de les petjades dels últims caminants, entreveig de vegades (o potser ho imagino?) la seva ombra fugissera impregnada als murs del Palau del Lloctinent, que foren testimonis muts dels seus dies. Aquesta nit no passa de llarg. S’atura.

(…)

El meu món quasi no guarda semblances amb el que va conèixer Pere Benet –escrivà de l’Arxiu a començaments del segle XVII– fa quatre-cents anys. Per què em resulta tan senzill reconèixer-me en els seus precs i consells? En portar a col·lació la seva memòria, en rellegir-lo o emprar els seus escrits, li torno una alenada de vida, tal com ell demanà.

“Speculum” és un llibre de lectura molt ràpida i amena. A les poques pàgines estàs tan ficat dins de la història que continues i continues llegint. Per això us ben dic que ha estat una molt agradable sorpresa.

A la contraportada:

L’Arxiu de la Corona d’Aragó guarda des d’abans del rei Jaume I la nostra memòria col·lectiva. Ha fet i fa de mirall –speculum– del nostre devenir; i l’arxiver, al seu través, vigila que els documents que custodia serveixin el seu propòsit de permetre “escriure bé la història”.

Carlos López, el seu director actual, ens conta la història de l’Arxiu tot guiant-nos pels seus passadissos i presentant-nos els personatges que el poblaren. Ens dóna a conèixer, en un registre narratiu rigorós i alhora tant atraient com una bona novel·la, el que va ser el nostre poble –una de les claus per entendre el que ara som– i ens incita, amb això, a capir el que serem.

Títol: “Speculum. Vida i treballs de l’Arxiu de la Corona d’Aragó“
Autor: Carlos López
Traducció: Patrícia Llorens Martí i Laura Prades Bel
146 pàgine
1a edició, 2008
Editorial Irta
ISBN 978–84-936141–1-9

Encara és en construcció (per exemple, falta tot l’apartat dedicat a l’Anna Murià), però ja es pot visitar la pàgina web que els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa dedicada als dos autors, l’Agustí Bartra (1908–1982) i l’Anna Murià (1904–2002).

L’apartat de l’Agustí Bartra inclou una taula cronològica amb les dades més rellevants de la seva biografia, els llibres publicats (cronològicament i per temàtica), la bibliografia, documents (digitalitzacions de manuscrits, retalls de premsa…) i una col·lecció de les portades dels seus llibres en les seves diverses edicions incloses les traduccions. Finalment, una secció de notícies i una galeria fotogràfica. Per a l’ús de les escoles, hi ha un parell d’itineraris i propostes educatives relacionades amb l’obra de l’Agustí Bartra.

Recordeu que, enguany, és l’any Bartra en commemoració del primer centenari del seu naixement.

El programa de Televisió Espanyola Página 2 d’ahir la seva entrevista a Alberto Manguel, tota una referència en el món del llibre. En ella parla –breument– de la seva magnífica biblioteca (fa mig any era de 30.000 exemplars, ara ja parla de 35.000). 

Get the latest Flash Player to see this player.

Una visita a la seva biblioteca es va poder veure en aquesta entrevista que li va fer TV3 el passat juny.

Una mica d’humor per a un dilluns…