Jaume Plensa o com fer art amb les lletres
Jaume Plensa és un escultor català que, sovint, utilitza les lletres com a base per a la construcció de les seves obres.
Una de les més destacables és “Nòmada” a Antíbol, una població de l’Occitània (encara que crec hi ha altres escultures similars del mateix autor a altres llocs del món; com a Des Moines –Iowa, Estats Units– o Saragossa –Aragó–).
Aquesta escultura està dins del Bastió de Sant Jaume, una construcció del segle XVIII destruïda durant la Segona Guerra Mundial i reconstruïda amb posterioritat.
L’últim científic que va treballar a la Biblioteca era una matemàtica, astrònoma, física i la cap de l’escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d’acompliments per a un sol individu de qualsevol època. El seu nom era Hipàtia, Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat, Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. Tots els relats diuen que era d’una gran bellesa.
