Jaume Plensa és un escultor català que, sovint, utilitza les lletres com a base per a la construcció de les seves obres.

Una de les més destacables és “Nòmada” a Antíbol, una població de l’Occitània (encara que crec hi ha altres escultures similars del mateix autor a altres llocs del món; com a Des Moines –Iowa, Estats Units– o Saragossa –Aragó–).

Aquesta escultura està dins del Bastió de Sant Jaume, una construcció del segle XVIII destruïda durant la Segona Guerra Mundial i reconstruïda amb posterioritat.

L’últim científic que va treballar a la Biblioteca era una matemàtica, astrònoma, física i la cap de l’escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d’acompliments per a un sol individu de qualsevol època. El seu nom era Hipàtia, Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat, Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. Tots els relats diuen que era d’una gran bellesa.

Qui parla en nom de la Terra?
“Cosmos” — pàgina 238
Carl Sagan, 1980
edició catalana Universitat de Barcelona, 2006

Els gats i les prestatgeries semblen sempre fets a mida l’un de l’altre.

El 10 de maig del 1933, a la Bebelplatz de Berlín un grup de les joventuts del Partit Nazi va protagonitzar una de les accions de crema de llibres més conegudes de la història.

Avui hi ha un memorial que ho recorda:

Al centre d’aquesta plaça, el 10 de maig de 1933, estudiants nacional socialistes van cremar el treball de centenars d’escriptors lliures, periodistes, filòsofs i científics

Comprar el llibre

“Camí de Sicília” és la narració, abreujada i sintetitzada, dels darrers anys del segle XIII. És l’època en que, després de les conquestes de les Illes Balears i València, hi ha la necessitat de continuar l’expansió.

Oriol Junqueras realitza un treball de divulgació (portant-la a l’extrem de no indicar cap referència bibliogràfica), que pràcticament es pot llegir com si es tractés d’una novel·la i no pas d’un llibre d’història. Només en algun punt, com per exemple quan parla dels Hohenstaufen, trobem un reguitzell de dates i noms. La resta del llibre tracta d’oferir una visió de síntesi, per tal de fer-lo més fàcilment digerible.

És interessant que, malgrat el poc espai disponible –és un llibre de menys de 100 pàgines–, es faci un important esforç de situació temporal. Així primer es fa una introducció a la situació europea des del segle XI, indicant el marc de relacions entre els diversos estats. També analitza l’impacte que té en les relacions socials el naixement de la burgesia, especialment en l’àmbit de la corona catalano-aragonesa.

Dins d’aquest marc de relacions europees, l’autor passa a analitzar el canvi d’orientació que s’ha de fer a l’estratègia de la corona d’Aragó arran de la desfeta de la batalla de Muret, que trenca els vincles històrics entre Catalunya i l’Occitània. A partir d’aquest moment, Catalunya es veu obligada a cercar nous territoris per tal de garantir, principalment, l’aprovisionament de cereals i, també, el poder econòmic i militar que garanteixi la seva viabilitat davant els perillosos veïns.

Fruit de tot això s’explica la necessitat de la conquesta de Sicília. I és una conquesta que neix fruit de la voluntat del rei, Pere el Gran, i el suport econòmic de les ciutats. La noblesa, per contra, té moltes més reticències i per tal de donar suport, força a la creació de la remença (el peatge que han de pagar els vassalls per abandonar les terres on treballa).

Finalment, hi trobarem el desenvolupament de les activitats militars. Des de la sortida de la flota catalana amb destinació a Tunísia, amb l’excusa que l’emir no paga les paries de vassallatge i que els hi serveix com a base per a una ràpida resposta a la petició d’ajuda dels sicilians. Després la defensa de Catalunya de la invasió francesa, amb una detallada explicació de les diverses batalles terrestres i marítimes.

Deia abans que aquest llibre pràcticament es pot llegir com una novel·la. I qui ho faci amb aquesta intenció hi trobarà històries d’honor, batalles militars èpiques, gestes heroiques, sang i fetge… tot explicant amb una gran habilitat per fer que la narració sigui alhora entenedora i rigorosa. Deixant de banda la llegenda que s’explica a les primeres pàgines, tota la resta del llibre són fets que van succeir. I són algunes de les pàgines més brillants de la història de Catalunya.

A la contraportada

Històricament, Catalunya ha mirat cap al Mediterrani. En concret, durant el segle XIII, els catalans van més enllà de Mallorca (1229)i del País Valencià (1238). Així, Pere el Gran, fill i successor de Jaume I, s’enfrontarà a una de les aliances més poderoses i temibles de tots els temps: França i el Papat. I, tot i així, conquerirà Sicília (1285) i derrotarà l’exèrcit croat que intentarà envair Catalunya.

Títol: “Camí de Sicília. L’expansió mediterrània de Catalunya“
Autor: Oriol Junqueras
91 pàgines
1a edició, setembre 2008
Cossetània, col·lecció “En guàrdia!“
ISBN 978–84-9791–353-9

La revista Wired ha publicat un reportatge, escrit per Steven Levy, sobre la Bibilioteca Jay Walker: Browse the Artifacts of Geek History in Jay Walker’s Library. És una biblioteca privada, creada per un dels primers milionaris de l’època de la bombolla .com

No és una biblioteca convencional. A la fotografia podeu veure el sostre on hi ha un dels Sputnik 1 original (els russos en van construir uns quants) i un model del X-29, l’únic avió dissenyat per a ser pilotat exclusivament per ordinador.

Però també és una biblioteca amb llibres. Hi destaca una impressionant col·lecció de llibres d’anatomia del segle XIX, algun que altre incunable (com la crònica de Nuremberg del 1493)…

I, finalment, una col·lecció d’equipaments informàtics. Des dels primers ordinadors als últims equips.

Comprar el llibre

Josep Benet va morir el passat 24 de març, uns dies abans de la presentació pública del primer volum de les seves memòries.

Aquest llibret vol ser una penyora d’homenatge pòstum, recollint les tres intervencions realitzades durant l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat, el 25 d’abril del 2000.

Així hi trobem la semblança de Josep Benet realitzada per Hilari Raguer i les paraules adreçades pel president Jordi Pujol. Però també hi trobem el discurs que va realitzar Josep Benet on explica el seu compromís amb el país, un compromís formulat el 26 de gener de 1939.

Aquell dia 26, de l’any de la desfeta nacional del meu poble, davant aquella Catalunya vençuda, el jove soldat de la lleva del 41 que era jo, convalescent d’una ferida encara, es queda a l’interior del país i… vaig plorar, ho confesso, amargament. I, supervivent com era entre tants companys que havien mort al front i als hospitals, vaig jurar dedicar la meva vida de supervivent a treballar per recuperar el règim democràtic i autonòmic perdut. A lluitar contra el franquisme, per la idea nacional de Catalunya, de tots els Països Catalans, a defensar Catalunya de l’intent franquista de genocidi cultural contra ella que s’iniciava. Certament, la guerra que s’havia imposat a Catalunya, a una Catalunya que, a la primavera de 1936, era denominada l’oasi de la República, havia acabat amb una gravíssima desfeta. Catalunya sortia, d’aquella guerra, venuda i l’odi anticatalà predicat pel franquisme vencedor s’abatia sobre els catalans vençuts. El gran escriptor liberal Gaziel, des de l’exili, escrivia: «Res no ha quedat en peu del que era nostre: ni el Govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni, tan sols, la senyera. Només en resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana. Sí, hem perdut i Catalunya ha perdut».

Pàgina 41

El discurs de Josep Benet és tot una declaració d’aquells que van ser els seus principis, primer cercant la reconciliació per, a continuació, recuperar tot allò que s’havia perdut.

¿Us imagineu què seria. avui, de Catalunya si no hagués hagut, si no hagués patit, aquella guerra i la posterior dictadura anticatalana del franquisme? ¿Què no hauria aconseguit, Catalunya, en finalitzar el segle, si no hi hagués hagut la Guerra Civil?

Pàgines 49–50

En definitiva, una autèntica declaració de principis.

La part final del llibre és l’actualització de la cronologia biogràfica de Josep Benet que ja es va publicar a la “Miscel·lània d’homenatge” que li va dedicar les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 1991.

A la contraportada:

Aquest llibre recull els textos, inèdits fins ara en la seva versió impresa, d’un acte que va tenir Josep Benet com a figura central. El 25 d’abril de 2000 li va ser lliurada la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la més alta distinció del Govern català, en reconeixement a “la seva activitat de resistència política i cultural a la postguerra”, com a advocat defensor de “nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes” i com a fundador, entre altres, de l’Assemblea de Catalunya, tal com es fa constar en el Decret que li atorga l’esmentada Medalla d’Or. Un decret signat pel president Jordi Pujol, qui havia estat sotmès a una moció de censura presentada pel mateix Josep Benet amb el suport del PSUC el 1982.

En els textos que presentem, sobretot en el discurs d’acceptació de la Medalla per part de Josep Benet, trobem una reflexió sobre la seva actuació cívica i política durant els temps difícils del franquisme, però també mostres del seu permanent esperit crític a l’hora d’analitzar la Catalunya del moment. Aquest text es pot considerar, doncs, com una de les últimes grans lliçons públiques de Josep Benet, que traspua optimisme ja que, si bé reconeix que hi ha intel·lectuals “que estan fent de la provocació, professió”, ens invita a “avançar encertadament cap al futur en aquest segle XXI”.

Títol: “El meu jurament de 1939″
Autor: Josep Benet
91 pàgines
1a edició, maig 2008
Editorial Base, col·lecció Base Històrica, 37
ISBN 978–84-92437–01-6

Biblioteca de la Cartoixa de Valldemossa, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Interessant post al bloc piscolabis librorum: “Wool. La vida d’una dona. El primer còmic català” sobre el que, amb tota probabilitat, és el primer còmic en català publicat.

El contingut pertany al gènere de les històries moralistes de l’època i que ja tindrem temps de comentar al llarg de la vida (esperem) d’aquest Piscolabis Librorum. L’argument, ras i curt, és la vida de l’Elvira, una noia (filla d’un Guàrdia dels Balls del Liceu) que vol viure la vida de gresca del moment i se’n va amb un i amb l’altre fins que aconsegueix viatjar a París. Sempre busca homes amb possibilitats econòmiques que li paguin els capricis. Finalment mor després de patir una malaltia que l’embogeix (segurament sífilis). L’àlbum acaba amb la tètrica i moralitzadora imatge del pare plorant davant de la tomba de la noia mentre diu: -¡Quan era viva tots la buscaban, y ara sols la busco jo! ¡Com cambian las cosas en lo mon!

El proper cap de setmana s’acumula la feina a Barcelona.

A l’últim cap de setmana de la Fira del llibre d’ocasió antic i modern del Passeig de Gràcia, s’afegeix la celebració de Paperantic, XI saló del col·leccionisme.

La cita és a les Cotxeres de Sants (carrer de Sants, 79) del dijous 2 al diumenge 5 d’octubre, amb el següent horari:

• Dijous, divendres i dissabte: de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30
• Diumenge: de 10.00 a 14.30

L’entrada és lliure.

És bàsicament una fira de col·leccionisme de postals, cartells, cromos i similars, amb una petita presència de llibres.

Dins del món del llibre vell, hi ha diversos factors que es tenen en consideració alhora de fixar el preu. No és el mateix el preu d’una primera edició que el d’una vint-i-setena.

Però també les dedicatòries dels llibres augmenten el preu dels llibres. I el “preu” de la dedicatòria també pot variar molt: no és el mateix una dedicatòria “freda” que una de sentida. Per això, no sorprèn que també es cataloguin les dedicatòries.

He vist que la Biblioteca de la Universitat de Girona té una pàgina web pels fons especials que els hi han estat confiats. Hi són els de Prudenci Bertrana, Ferrater Mora, Pierre Vilar, Vicens Vives, Christoper Small i Robert Brian Tate, Josep Pla… i d’algunes institucions

I en algun d’aquests fons hi ha una base de dades de dedicatòries. Llibres que formen part d’alguna de les col·leccions especials i que tenen una dedicatòria del seu autor, tot sovint personalitzada i sentida. És, a més, una bona forma de reconstruir el cercle d’amistats i relacions socials.

Així hi ha la base de dades de dedicatòries a Aurora Bertrana, Prudenci Bertrana, Ferrater Mora, Pierre Vilar, Jaume Vicens Vives i Josep Pla.

Dissortadament és una base de dades només textual: recull qui ha fet la dedicatòria i el seu text. Hauria estat fantàstic poder veure, a més, la cal·ligrafia i la signatura.

Personalment haig de dir que sempre he valorat molt les dedicatòries als llibres. De fet he publicat diverses de les dedicatòries que m’han regalat: per exemple, aquesta, aquesta o aquesta. Altres que m’han fet en els últims mesos són aquesta de la Mercè Molist, aquesta de la Mercè Vallejo i el David Escamilla i aquesta última de la Bea Cabezas.

Comprar el llibre

Ara que ja ha canviat el temps i sembla que l’estiu ens ha deixat fins l’any vinent, potser és un bon moment per començar a pensar en activitats d’interior.

Una bona proposta pot ser conèixer la història del nostre país i aquesta guia ens suggereix uns elements que fins ara havíen rebut un tracte secundari: les tombes on estan enterrats els membres del Casal de Barcelona, des de Ramon Berenguer IV fins a Martí I.

Ben conegudes són els dos grans panteons: els monestirs de Poblet i Santes Creus. Però no són els únics llocs on hi reposen –o van reposar– els sobirans. També n’hi ha tombes a Lleida, Barcelona, Ripoll, Sixena (Osca), Palma, Perpinyà, Palerm, Catània, Càller, Vallbona de les Monges, Burgos, Segòvia, València i Nàpols.

El treball de Pilar Viladomiu documenta la ubicació i estat de conservació de les tombes de tots els reis i reines (i molts dels seus descendents directes) que van governar a la Corona d’Aragó, el Regne de les Mallorques i el Regne de Sicília entre els segles XII i començaments del segle XV.

Per a cada monarca hi trobarem una petita descripció biogràfica i informació sobre la ubicació de la seva tomba i els possibles tràngols que hagi patit (certament, ben poques s’han salvat de destruccions, trasllats i profanacions). No només parla dels reis, també de les reines i els seus fills.

L’estructura de la guia és ben simple i pràctica: a la pàgina de la dreta hi ha la biografia, i a l’esquerra cites i referències bibliogràfiques relatius a la temàtica de l’obra.

És un llibre de dimensions de butxaca, de forma que el podem fer servir com a guia de companyia en els viatges als llocs descrits per tal de poder llegir, in situ, la història i esdeveniments relacionats amb les tombes.

Aquesta guia és una eina per localitzar i situar en el temps les tombes de les famílies reials nascudes de la unió del Casal de Barcelona i el Regne d’Aragó.

Vol ajudar a despertar l’interès per la dinastia que va deixar un estret lligam entre les terres de Sicília, la Campània, Sardenya, Mallorca, el Rosselló, València, Aragó i Catalunya.

A les pàgines senars, hi trobareu les fitxes dels personatges principals. A les pàgines parells s’hi han copiat fragments d’autors diversos respectant-ne, sempre, la transcripció original.

Títol: “Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona“
Autora: Pilar Viladomiu i Canela
193 pàgines
Primera edició, setembre 2008
ISBN 978–84-96484–76-4

Eren quarts de dues quan emprenguérem el camí. Prenent el sol, al marge de la carretera, hi trobàrem Mercè Rodoreda, Domènec Guansé i Lluís Montanyà, del quals no m’havia acomiadat. La Mercè, en un gest de generositat va treure’s el jersei, d’un verd molt pujat, i me’l donà.

–Posa-te’l, quan passeu pels cims tindreu fred, i tu vas molt poc abrigat.

Vaig acceptar-lo complagut. Tenia raó la Rodoreda, duia molt poca roba d’abric. Ràpidament vaig treure’m l’abric i l’americana i me’l vaig posar. Intencionadament vaig posar-me el davant darrere. La Mercè tenia una bella i proporcionada forma que li adornava el bust. Ella esclafí a riure:

–Que no n’has portat mai? Vine, te l’has posat al revés.
–No, gràcies, ho he fet expressament; ja està bé. ¿No veus que tinc la pitrera molt plana? Si me’l posés com tu el duies, el davant em quedaria massa folgat. Adéu, maca –vaig fer-li un petó i ens acomiadàrem.

Diumenge, 29 de gener de 1939
mas Perxers, Agullana (Alt Empordà)

“El Bibliobús de la la llibertat“
pàgina 101
Miquel Joseph i Mayol

Dues parades:

Àlbum de fotos a Flickr.

L’auca de la Mercè Rodoreda, a “La paret de les Auques”. Vist al bloc de Jesús M. Tibau.

Com sembla que els enllaços a les diverses pàgines no acaben d’anar bé del tot, són aquests: 1, 2, 3 i 4.

Els propers 23, 24 i 25 d’octubre a Salou (el Taragonès), III curs de cultura popular. Enguany dedicat a la figura del rei Jaume I, en commemoració del vuitè centenari del seu naixement. Ja és oberta la preinscripció.

El rei Jaume I és un personatge molt popular en la cultura catalana i, per això, és un referent indiscutible en l’imaginari popular dels diversos territoris que conformen la nostra cultura. El Rei és un personatge que apareix com a protagonista en rondalles, llegendes i tradicions i, per tant, forma part de l’imaginari popular de la cultura catalana. A més, la seva figura ha estat molt evocada i utilitzada pels escriptors i apareix amb freqüència en la nostra literatura.

Aquest curs d’estudi combinarà la part més estrictament acadèmica amb una altra part més divulgativa. Així, s’impartiran ponències i conferències, però hi haurà també una taula rodona referida a les darreres publicacions sobre la figura del rei Jaume I on es presentarà la nova edició, en format de luxe, del llibre El rei en Jaume I: un heroi històric, un heroi de llegenda : cinc itineraris per Mallorca de Caterina Valriu i Tomàs Vibot. El Curs també inclourà una contada de llegendes populars així com una activitat nàutica. També es realitzarà una ruta literària, dins l’anomenada ruta del Cister, que oferirà als assistents lectures literàries relacionades amb els reis catalans i els monestirs de Santes Creus i Poblet. Algunes d’aquestes activitats permetran també la participació de públic divers, a part dels assistents al curs.

A Beat.cat he vist un post sobre la presentació de PenguinDating, una web pensada per posar en contacte persones que cerquen una relació personal.

No és cap novetat aquesta mena de servei… són les “agències matrimonials” de tota la vida, en aquest cas integrada dins de match.com. O, si ho volem, tenim una paraula molt més clara: alcavot (ofici que, elegantment, el diccionari de l’IEC descriu com “Mitjancer, encobridor, d’amors il·lícits”).

La particularitat de PenguinDating és que fa servir les preferències literàries per establir les possibles parelles. És un servei comercial de subscripció, amb un període de prova gratuït de 72 hores.

Comprar el llibre

La novel·la històrica està en un dels seus millors moments. Amb una freqüència prou destacable van sortint nous títols, fet que és d’agrair per aquells que, com és el meu cas, tenim un especial interès en aquesta mena de temes.

Addicionalment, els darrers mesos han vist alguns títols destacables que es basen en episodis de la història del país. Estic pensant en “El monestir de les ombres”, “El monestir de l’amor secret”, “Intrigues de palau” o, cal posar-ho dins del sac, “L’església del Mar”.

En aquest cas, l’episodi escollit és la mort de la reina Elionor de Portugal que va morir el 1348 víctima dels estralls de la pesta negra. Això és el que diuen tots els textos d’història.

La novel·la comença amb un mort: un historiador que actualment fa de polític es trobat mort al seu pis. No sembla un robatori, ja que només han regirat la seva biblioteca i també per una inscripció que es troba a la paret del despatx on hi havia el cadàver.

Dos excompanys de promoció seus, en Ricard i la Bea, un cop la policia els hi dóna permís, visiten el pis on s’ha produït l’assassinat. Tot remenant entre els papers, el Ricard troba una nota que s’emporta amagada i sense dir res a la Bea. Ja a casa seva, troba que és una nota manuscrita de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner que fa referència a una crònica escrita pel mestre Aloi de Montbrai durant la seva estada a Poblet per treballar en la construcció dels panteons reals.

Aquesta estada coincideix temporalment amb l’episodi de pesta negra i l’estada de la Reina Elionor. Però és un document del que la historiografia no diu res. De fet, no surt citat per enlloc.

Això desperta la curiositat dels dos historiadors. Per això se’n van a Poblet, amb la intenció d’esbrinar si aquest document existeix. Com al Monestir no els hi donen cap facilitat, així que van a la cerca d’un ex-abat, que viu retirat a Vallbona de les Monges.

A partir d’aquest punt, la història deixa de ser una investigació històrica en sentit clàssic per convertir-se en una recerca detectivesca… Fent servir un hotel modernista proper a Poblet com a base d’operacions, planegen com determinar que es el que hi ha escrit al diari del mestre escultor.

I en arribar al desenllaç, potser massa previsible, la veritat es que et dóna la sensació que no s’acaba com esperaves. I et quedes una mica amb un pam de nas. Això és tot?

No obstant aquest final, pel meu gust, poc reeixit… la novel·la m’ha agradat. Primer pel meu interès en la història de Poblet i també pel ritme de la història. Des de les primeres pàgines, m’he enganxat a la història i he anat avançant.

Per tant, la recomanació és ben fàcil: si us agraden les novel·les històriques, aquesta és una que cal llegir per passar una bona estona. Hi trobareu una intel·ligent combinació dels fets històrics reals, combinats de forma que creen una situació d’intriga i misteri prou atractiva.

A la contraportada:

Al bell mig d’una Catalunya assolada per l’epidèmia de pesta negra més devastadora de la història , la bellesa d’una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per damunt de totes les desgràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.

Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s’amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d’un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona lluitaran per treure a la llum una informació guardada amb zel durant molt de temps. Perseguits per les poderoses forces que volen preservar els secrets de la reina, l’Enric i la Beatriu descobriran que la història pot ser manipulada i que la passió també ens pot conduir cap a l’obscuritat.

Títol: “Els secrets de la reina”
Autor: X. R. Trigo
Web del llibre
261 pàgines
Editorial Columna
Primera edició, setembre 2008
ISBN 978–84-664‑0943-8