Ernest Martínez Ferrando va ser un historiador valencià, nascut el 1891 i mort el 1965, especialitzat en història medieval i director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó entre 1936 i 1961. De forma esporàdica va realitzar una obra literària formada per contes, on destaca especialment els de temàtica fantàstica.
Aquesta “botiga de llibres vells” és un recull de dinou contes (“Les llunyanies suggestives”, “Una vida”, “Màscares pobres”, “Al cinema”, “La botiga de llibres vells”, “Les finestretes de l’hospici”, “Primaveres tèrboles”, “Remor de veus al cementiri”, “Sor Isabel conta una història”, “La marquesa”, “Andreu Oliva, el galantejador singular”, “Sota el nivell dels homes”, “El suïcidi de Jordi Ventura”, “Historieta de la màquina de cosir”, “La paret blanca”, “El cor d’Eulàlia” i “Miquel no tenia esmena”).
Es tracta d’una antologia creada a partir de les diverses publicacions de l’autor. Ja en vida seva es van publicar diverses reedicions dels seus llibres, on sovint es trobaven versions editades o modificades dels contes. El normal es que cada conta s’hagi publicat diverses vegades amb un mínim de dos o tres versions diferents.
Alhora de fer l’antologia publicada per Bromera dins de la col·lecció “Els nostres autors” s’ha agafat la darrera versió publicada en una edició del llibre, entre els anys 1952 i 1963.
Tota aquesta varietat de fonts fa que sigui difícil donar una visió de conjunt dels contes. Així en trobem força d’una temàtica clarament fantàstica, com “La botiga de llibres vells” amb l’experiència d’un adolescent que entra per primera vegada a una llibreria de vells. Però també d’altres que cal considerar-los com descriptius d’un escenari real: “Màscares pobres” on es fa una descripció de com es celebra el Carnestoltes en un barri humil d’una gran ciutat.
D’altres contes, “Sor Isabel conta una història” o “La Marquesa” destaquen pel nivell de detall en que l’autor fa la descripció dels aspectes accessoris, fins al punt que pràcticament la totalitat del text és una successió descriptiva i el nucli de la història gairebé passa com un detall.
Per tant, no m’atreveixo a fer una descripció de cada un dels contes. De vegades, només el fet d’explicar-ne la trama ja gairebé fa que s’hagi de desvetllar la història. En altres casos, la història adquireix més protagonisme, però sempre amb un nivell de senzillesa general.
No són, en cap cas, lectures pesades. La longitud sempre es el suficientment breu com per permetre una lectura integral de la història en un temps molt reduït. En tots els casos, la riquesa dels detalls i la bellesa de la llengua utilitzada ajuden a mantenir el nivell d’atenció.
Per a una persona com jo, que no té per costum llegir llibres de contes –per la senzilla raó que tendeixo a llegir més novel·la que no pas narració curta, de vegades m’he quedat amb la sensació de “però, ja s’ha acabat? No n’hi ha més?” No és un menyspreu pel gènere ni per l’autor, que tots dos m’agraden, però no puc deixar d’indicar aquesta sensació agredolça que em queda en acabar la lectura de cada una de les històries.
Destacar, finalment, la inclusió dins del llibre d’un apartat inicial d’introducció biogràfica i estudi literari de l’autor, mentre que al final trobem una sèrie de propostes didàctiques per a la realització de treballs un cop llegit el llibre. Pot ser, per tant, una proposta de lectura per a alumnes de batxillerat.
De la contraportada
La botiga de llibres vells recull els millors contes de Martínez Ferrando, a qui la crítica considera un dels narradors més brillants de la primera part del segle XX, aquestes catorze històries, a més, donen compte d’una trajectòria que exemplifica a la perfecció l’evolució del conte literari modern. Des dels primers relats, d’un lirisme innegable, fins als darrers, molt més narratius, la veu inconfusible de Martínez Ferrando –injustament oblidat en els nostres dies– sorprendrà al lector per la seua notable capacitat narrativa i per la seua vigència actual.
Ernest Martínez Ferrando (València, 1891–1965), historiador i escriptor, fou director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. Relacionat amb bona part de la intel·lectualitat catalana de l’època, publicà diversos reculls de contes i la novel·la Una dona s’atura en el camí, amb la qual guanyà el Premi Crexells.
Títol: “La botiga dels llibres vells“
Autor: Ernest Martínez Ferrando
293 pàgines
1a edició, juny 2001
Bromera, col·lecció “Els nostres autors”, 44
ISBN 84–7660-612–5
— Classificat com a: Calaix de sastre — Comentari (0) — Lectures: 0
L’Ajuntament de Barcelona edita una revista, “
Exposició “
Organitzada per la Universitat Ramon Llull, dins de la 
A la Sala d’Exposicions de la Pedrera, exposició 
