Segons la Casa del Llibre

• Ficció
  

  Català	Castellà
  L’últim patriarca El noi del pijama de ratlles Et donaré la terra El celler Mil cretins La profecia 2013 Un món sense fi El misteri de l’amor El pont dels jueus Només socis	El juego del ángel El asombroso viaje de Pomponio Flato El niño con el pijama de rayas Un mundo sin fin La sombra del viento Saber perder Te daré la tierrra Cometas en el cielo La bodega Mil soles esplendidos

• No ficció
  

  Català	Castellà
  Ara parlo jo Història de Barcelona Cabòries (Polònia) Ja ho deia jo Paraules de curen Memòries 1930–1980 (Jordi Pujol) Informe al difunt La sort del meu destí Mil dies amb PM Memòries I (Josep Benet)	El secreto El pensamiento negativo Espejos: una historia casi universal El encantador de perros El economista camuflado Las 3 preguntas El mundo amarillo 1000 sitios que ver antes de morir Convivir: el equilibro de las relaciones de pareja Historia de Barcelona

Segons la Llibreia Laie del CCCB:

1. Post-it City: Ciutats ocasionals
2. El juego del ángel
3. Micropoemas 2
4. El misteri de l’amor
5. La trista mort del noi ostra
6. Cuentos breves para leer en el bus
7. Persèpolis
8. El asombroso viaje de Pomponio Flato
9. La ciudad mentirosa
10. Ma ville, je l’aime

Get the latest Flash Player to see this player.

Em cau la baba… jo el més proper que he estat de la Biblioteca de Montserrat és llegint aquest llibre.

Article a Expansión sobre els llibreters de vell de Barcelona: El negocio que se esconde detrás de los ‘libros de viejo’ .

Hi ha l’experiència de diversos llibreters (Albert Obradors de la Llibreria Casals, Albert Roqué dels Llibres del Tirant, Miquel Requena d’Studio i Josep Maria Farré de la llibreria Farré).

No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.

Quim Monzó — 9 d’octubre del 2007
Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt
 

Capítulo LX. De lo que sucedió a don Quijote yendo a Barcelona

Era fresca la mañana, y daba muestras de serlo asimesmo el día en que don Quijote salió de la venta, informándose primero cuál era el más derecho camino para ir a Barcelona sin tocar en Zaragoza: tal era el deseo que tenía de sacar mentiroso aquel nuevo historiador que tanto decían que le vituperaba.

Sucedió, pues, que en más de seis días no le sucedió cosa digna de ponerse en escritura, al cabo de los cuales, yendo fuera de camino, le tomó la noche entre unas espesas encinas o alcornoques; que en esto no guarda la puntualidad Cide Hamete que en otras cosas suele.

Identifica don Quixot, espesses alzines de grossa escorça, o sia semblants a les alzines sureres, i per tant el lloc cal situar-lo cap a les altes collades de les estribacions de les veïnes muntanyes del nord del Vallès. Les alzines de cap a migdia, de les vessants de la nostra muntanya de Sant Llorenç, són més aviat de complexió raquítica i no presenten l’espessor, ni les característiques descrites en l’obra cervantina; les alzines sureres són cap al Montseny i especialment a l’Empordà, que no és el lloc de pas d’anar a Barcelona, venint de Saragossa.
(més…)

Ha finalitzat la publicació dels 10 volums amb els “Dietaris de la Generalitat de Catalunya”.

Es tracta de la transcripció dels diaris amb els esdeveniments polítics, militars, religiosos i socials del Catalunya durant el llarg període que transcorre entre el 1411 i el 1714. Es conserven un total de 109 volums manuscrits (el darrer volum, corresponent a finals del 1714 va ser destruït per les tropes borbòniques que van conquerir la ciutat de Barcelona).

El Dietari era una de les obligacions que tenia l’escrivà major de la Generalitat i, en ocasions, acompanyava l’explicació amb dibuixos al·lusius o anotacions al marge. Són una font primària per conèixer els principals esdeveniments del país.

Fins ara aquests dietaris eren pràcticament inèdits. Només se n’havia editat una part a finals del segle XIX (en una publicació de “La Vanguardia” per als seus subscriptors) a càrrec de Josep Coroleu:

Títol: “Dietarios de la Generalidad de Cataluña por José Coroleu“ Tipografía de La Vanguardia — 1889 336 pàgines Registre a la Biblioteca de Catalunya

L’any 1950 l’Associació de Bibliòfils de Barcelona va editar els dietaris corresponents als anys 1454 a 1472, període en que l’escrivà era Jaume Safont. Es tracta d’una edició de difusió reduïda (només cent nou exemplars, dels quals cent eren pels socis de l’entitat i els nou restants pels col·laboradors i biblioteques).

Títol: “Dietari de la Diputació del General de Catalunya per Jacme Ça Font“ Pròleg i transcripcíó per Marina Mitjà Asociación de Bibliófilos de Barcelona — 1950 195 pàgines Registre a la Biblioteca de Catalunya

Finalment, l’any 1992 la Fundació Noguera va publicar el llibre “Dietari o llibre de Jornades: 1411/1484″ de Jaume Safont” en una edició a cura de Josep Maria Sans i Travé (edició que encara no tinc).

Per tant, la iniciativa realitzada per la Generalitat és digna de menció. Han trigat tretze anys en la publicació dels 10 volums, des del 1994 fins l’any passat en que s’ha finalitzat l’edició del volum desè. L’edició ha anat a càrrec de l’Arxiu Nacional de Catalunya, sota la direcció de Josep Maria Sans i Travé. El passat febrer se’n va fer la presentació oficial (la foto que encapçala aquest post).

Està disponible en dues edicions, amb el mateix contingut però diferent format: una en cartoné amb tapes de pell i edició numerada amb un preu de 510 € pels 10 volums (60,10 € el volum solt) i una segona en rústica, amb un preu de 357 € pels 10 volums (42,07 € el volum solt).

Fins a l’11 de maig, a Alacant, la V Fira del llibre antic i d’ocasió. Amb 50.000 llibres de segona mà, cartells, còmics, revistes i material relacionat amb el cinema. Són quinze parades que es troben al Passeig Federico Soto de la capital de l’Alacantí.

Enllaç al vídeo

El post anterior sobre un iglú fet amb llibres m’ha fet pensar quins altres llocs curiosos amb llibres es poden trobar. I n’hi ha força:

• Una banyera
  
   
• Una gandula
  
   
• Una butaca
  
   
• Una prestatgeria magnètica
  
   
• Prestatgeria amb llibres 
  
   
• Prestatgeria que forma paraules
  
   
• Tauleta per al cafè
  

Per als aficionats al bricolatge:

• Instruccions per a construir una porta secreta amagada a la llibreria:
  

Un japonès s’ha construït un iglú de llibres al voltant del seu llit:

Procés de construcció

Construcció finalitzada

Les 100 millors primeres frases de novel·les: 100 Best First Lines from Novels.

Al·lucinant la conversa entre un lector i la Najat El Hachmi, recollida per Vilaweb.tv

Enllaç al vídeo

L: —L’has escrit directament en català?
N: —Si l’he escrit què?
L: —En català.
N: —Sí…
L: —Era per si estava escrit en català o traduït…
N: —De quin idioma?
L: —Del castellà. Hi ha molts llibres que estan escrits en castellà.
N: —Sí, però jo no he escrit mai en castellà.
N: —A més el premi només t’hi pots presentar en català.

Per cert, i com a curiositat… he trobat el vídeo de la presentació del llibre filmat pel fill de la Najat:

Enllaç al vídeo

La Cyclopaedia, el diccionari universal de les ciències i les arts, va ser una enciclopèdia que es va publicar per primera vegada a Londres l’any 1728, amb un notable èxit editorial durant el segle XVIII, durant el qual es van realitzar un bon nombre de reimpressions. Es tracta d’una de les primeres enciclopèdies generals publicades en anglès. El seu autor era Ephraim Chambers.

Hi ha disponible una versió digitalitzada online a la web de la Universitat de Wisconsin.

He trobat una web dedicada específicament a aquesta enciclopèdia, http://www.cyclopaedia.org/. Hi trobareu des d’una descripció completa, una anàlisi de les notes a peu de pàgina, la cronologia de publicació de les diverses edicions…

I si us sentiu temptats, també hi ha la possibilitat d’adquirir-la. Això sí, amb uns preus que piquen: la primera edició del 1728 té un preu de 14.000 lliures (gairebé 18.000 euros) mentre que l’edició de 1876 amb el suplement escrit per Abraham Rees té un preu de 200 dòlars (128 euros).

Mònica Terribas fa una molt bona entrevista a Josep Benet, que va morir tot just fa un mes.

Get the latest Flash Player to see this player.

Com ja és ben bé una tradició, en arribar Sant Jordi us obsequio amb la digitalització d’un llibre antic.

El primer any que ho vaig fer, el 2006, vaig digitalitzar una conferència de mossèn Norbert Font i Sagué feta el 14 de març de 1909. Era el “Diluvi bíblich segons la geología”.

L’any passat vaig digitalitzar la primera guia monogràfica sobre la història del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt: “Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider”, de mossèn Anton Vergés i Mirassó i publicada a Barcelona el 1871.

Enguany el llibre escollit és “La antigua ciudad de Egara. Estudio crítico-histórico”, de Josep Ventalló Vintró. Es un llibre publicat l’any 1890 a Terrassa.

Es tracta del primer volum del que havia de ser una història de Terrassa (de la que no tinc constància que es publiqués cap altre volum). Tracta sobre la ciutat d’Egara, des dels seus orígens ibèrics (Egosa) i fins a la seva conversió en l’actual Terrassa.

Una de les curiositats del llibre és l’autor del pròleg, Josep Roca i Roca. És una curiositat ja que durant força anys he viscut al carrer Roca i Roca de Terrassa… amb una idea vaga sobre la persona de qui prenia el nom. Aquest ha estat el primer text seu que he trobat

Espero que trobeu aquest llibre força interessant. Evidentment és un llibre escrit en un altre època i amb uns coneixements molt diferents dels que tenim a l’actualitat. No obstant això, jo he trobat la seva lectura força entretinguda.