Rebut la versió en català modern del «Llibre dels fets» de Jaume I, a cura de Jordi Bruguera i editat per Proa.

De la contraportada:

El Llibre dels fets del rei Jaume I el Conqueridor és un testimoni històric de primera magnitud i un text literari de cabdal importància, un dels més antics que parlen d’història en català.

Llibre dels fets, que ha esdevingut un dels títols clàssics de la literatura catalana medieval, abraça un dels períodes transcendentals de la nostra història: els seixanta anys del regnat de Jaume I. El llibre narra, entre altres episodis, l’enfrontament del rei amb els nobles aragonesos, les conquestes de Mallorca i València, les tensions amb Navarra i Castella, l’assistència del rei al II Concili ecumènic de Lió i la lenta pacificació de València, amb constants revoltes dels sarraïns ocupats.

Llibre dels fets, però, no és una crònica convencional. El relat del Conqueridor, que es presta a ser llegit en clau autobiogràfica, dóna una visió personal egocèntrica i providencialista de la història, raó per la qual s’afanya tant a justificar els seus fracassos com a reivindicar els èxits.

Amb motiu dels 800 anys del naixement de Jaume I, Edicions Proa ofereix aquest clàssic de la literatura catalana medieval, en una edició rigorosa i llegidora, gràcies a la prudent i sàvia modernització del text que ha fet Jordi Bruguera, reconegut especialista en lingüística medieval.

Àngel Guimerà, en la plenitud de la Renaixença del XIX, parlava de les Quatre Grans Cròniques com dels “quatre evangelis de la pàtria catalana”. El primer era aquest Llibre dels fets, i els altres tres, les “cròniques” de Bernat Desclot, de Ramon Muntaner i de Pere el Cerimoniós

Títol: “Llibre del fets“
Autor: Jaume I el Conqueridor
Edició a cura de Jordi Bruguera
433 pàgines
1a edició, febrer 2008
ISBN 978−84−8437−143−4

En pocs dies, la meva ressenya.

Avui a la nit, pel voltants de les onze, al canal 33, edició de “L’hora del lector” dedicada a l’allau Jaume I. Amb Stefano Maria Cingolani (autor de «Jaume I. Història i mite d’un rei») i Maria Carme Roca (autora de «Les dones de Jaume I»).

Get the latest Flash Player to see this player.

Digitalització del llibre “The life and times of James the first, the Conqueror, King of Aragon, Valencia and Majorca, Count of Barcelona and Urgel, Lord of Montpellier”, de Francis Darwin Swift. Publicat el 1894 a Oxford.

Trobada de novel·la negra a Barcelona. Podeu mirar el programa de totes les activitata a la web de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha exposicions, xerrades de la polícia científica, lliurament del premi Pepe Carvalho 2007, converses i trobades amb autors, etc…

Títol: “Josep Oller i la seva època. L’home del Moulin Rouge“
Autor: Ferran Canyameres
Editorial Aedos — Col·lecció Biogràfica Catalana, 17
Publicació 1959
335 pàgines, XX làmines, nombroses il·lustracions, 22 cm.

Registre a la Biblioteca de Catalunya

Biografia del terrassenc Josep Oller, que va fundar el Moulin Rouge, el famós cabaret de París l’any 1889. El número de febrer de la revista “Sapiens” li dedica un reportatge.

Comprar el llibre

Un conjunt de divuit petites biografies d’algunes de les personalitats més rellevants de la Catalunya medieval que només tenen en comú d’una banda la seva condició de dona i de l’altra el fet que, malgrat el paper oficial que teòricament els corresponia, van lluitar per tal d’assolir uns objectius que d’entrada els semblaven vedats. Recordeu, per exemple, que les dones durant l’edat mitjana no eren considerades ni tan sols ciutadanes.

Però això no ha de fer pensar que ens trobem en un llibre d’exaltació de la figura de la dona. No, és més aviat un llibre de redescobriment.

Segurament de totes les dones incloses al llibre (Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Mafalda de Oulla-Calàbria, Dolça de Provença, Peronella d’Aragó, Sança de Castella, Aurembiaix d’Urgell, Constança de Sicília, Blanca d’Anjou, Sança de Mallorca, Elisenda de Montcada, Teresa d’Entença, Constança d’Aragó, Cecília de Comenge, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Margarida de Prades i Blanca de Navarra) només reconeixem un o dos noms. I ben segur que els reconeixem més pel fet de donar nom a un carrer que no pas per la seva vida.

I en tots els casos ens trobem amb unes dones excepcionals, que van saber vèncer obstacles gairebé insalvables a la seva època per tal d’aconseguir passar a la història per elles mateixes. Totes elles han tingut un participació directa en alguns dels esdeveniments de la història del país.

“Dames, reines i abadesses” ofereix unes petites biografies, d’unes poques pàgines, amb la vida a grans trets de totes aquestes dones. Són biografies ràpides de llegir i que també ens permeten identificar les relacions que hi va haver entre elles. I això fa que les històries siguin apassionants de seguir, amb un gran nombre d’intrigues i jocs de poder en una cort medieval.

Totes aquestes biografies ofereixen dades contrastades (no són invencions; hi ha documents històrics que les corroboren) i són de fàcil lectura. Es poden llegir independentment o bé aprofitar per seguir l’evolució dinàstica de les diferents consorts.

De la contraportada

Al llarg de la història, generacions successives de dones han nascut i han mort sense que les seves vivències hagin transcendit l’esfera íntima i familiar. És cert que la immensa majoria d’homes tampoc no ha passat a la història, però si més no n’han tingut l’oportunitat. En canvi, l’altra meitat de la humanitat, les dones, precisament per la seva condició, han restat en l’oblit. Només unes quantes, per raó de la seva posició singular i gairebé sempre per motius circumstancials, han aconseguit emergir de l’anonimat i perpetuar el seu nom i la seva memòria. És aleshores quan tenim l’ocasió de copsar una personalitat femenina, perduda dins d’un món masculí i reduïda encara, la majoria de les vegades, a la seva condició procreadora.

Resseguir al casal comtal de Barcelona, des de Guifré el Pilós a Martí l’Humà, es redueix sovint a centrar la mirada en els vint-i-tres homes que se succeïren, al llarg de cinc-cents anys, fins a la dolorosa extinció de la línia successòria masculina. Al seu voltant, com satèl·lits misteriosos, apareixen noms de dones sorgides del no res, destinades, en el seu trànsit fugaç per la història, a perpetuar la nissaga, no pas la d’elles sinó la del marit.

D’entre aquestes, n’hem triat divuit. Dones reals, de carn i ossos, amb virtuts i defectes, amb esperances i ambicions, totes elles relacionades amb el casal de Barcelona, sovint per mitjà del vincle matrimonial. Per aquest motiu, n’hi ha poques de catalanes ja que, a l’hora de casar-se, els nostres antics sobirans –i en això no eren gens originals– procuraven establir contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.

Aquesta, doncs, és la història de divuit dones –dames, reines, abadesses– a qui tocà viure en un món hostil.

Títol: “Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval“
Autora: Elisenda Albertí
Albertí Editor
1a edició — desembre 2007
ISBN 978−84−7246−084−3
158 pàgines

Aquest és segurament un problema amb el que tot “seguidor” del món del llibre vell s’haurà trobat alguna vegada. En el meu cas és la primera vegada i per això tinc els dubtes de com actuar.

Tot comença a finals de l’any passat, en que adquireixo en una subhasta pública dos volums sobre la història dels Comtes d’Urgell: “Historia de los Condes de Urgel” de Diego Monfar (Barcelona, 1853) i “Proceso contra el último Conde de Urgel y su familia” de Manuel de Bofarull (Barcelona, 1868).

En rebre’ls me n’adono que estan “marcats”:

En diversos punts dels dos volums surt el tampó de l’Institut d’Estudis Gironins que està tapant un tampó previ de la Fundació “Margarida Marsà”, sembla que també de Girona.

I aquí venen els meus dubtes? Què haig de fer? Posar-me en contacte amb aquesta institució i preguntar si aquests llibres són seus? La lògica em fa pensar que això és el que haig de fer… però també se que funcionant com funciona aquest país els diners que he pagat per ells els perdria.

L’altra alternativa –que ja no compleixo, doncs ho estic dient aquí– és no dir res, callar-me i “lluny dels ulls, lluny del cor”.

Potser és un missatge “diví”, però avui per un altre weblog m’ha arribat aquest senyal:

Hai excomunión reservada a su santidad contra qualesquiera personas que quitaren, distraxeren, o de otro qualquier modo, enagenaren algun libro, pergamino o papel de esta bibliotheca, sin que puedan ser absueltas, hasta que esta este perfectamente reintegrada

Tindran els gironins la mateixa connexió amb la cúria que els permet excomunicar sota petició, aplicant criteris subjectius? I el fet d’excomunicar-me m’afectarà d’alguna forma al meu dia a dia? 

Segons l’Alcover-Moll l’acte d’excomunicar implica que no podré rebre la comunió de l’església, condició que no s’aparta massa de la meva vida actual en que fa anys i anys (i més anys) que no participo en cap acte d’aquesta mena.

Així doncs… el dubte em continua: ho dic o no ho dic? Algú té una margarida per poder ajudar-me en l’elecció?

Comprar el llibre

El tercer llibre de la primera allau Jaume I tot aprofitant la propera commemoració del vuitè centenari, és segurament la biografia més rigorosa i completa que s’ha fet de la figura del rei conqueridor.

A diferència de la biografia de Cingolani, la més arriscada al tractar de fer una reconstrucció psicològica del rei, i del llibre de Furió, més divulgatiu, el llibre d’Ernest Balanguer és una biografia molt més estricta i molt més orquestrada. Tenim, per sort, tres biografies perfectament complementàries.

L’objectiu de l’autor és clarament fer una reconstrucció de la vida del monarca i la seva inserció en el context històric. Es presenten tots els aspectes coneguts de la vida, ordenats cronològicament, realitzant una posada al dia de la interpretació històrica.

La biografia de Belenguer es pot entendre com una continuació de les biografies realitzades prèviament, per exemple la de Ferran Soldevila, però aplicant els cànons actuals de l’estudi històric.

Amb aquesta intenció, el llibre està dividit en cinc apartats ben diferenciats:

• Els primers anys, des de la concepció “miraculosa” i fins esdevenir un veritable rei.
• Les grans operacions militar: la conquesta de Mallorca i de València.
• L’assentament del gran monarca: els anys de maduresa
• Les relacions de Jaume I amb els jueus, els principals problemes polítics, la tumultuosa convivència dels seus fills
• Els últims anys: la nova política exterior, aventures com la croada a Terra Santa, la conquesta de Múrcia.

La redacció del llibre és suficientment entenedora per tal que qualsevol persona pugui llegir-la. És un llibre que, malgrat el rigor del contingut històric, es pot llegir com una novel·la. També pot utilitzar-se com a guia de referència, per la facilitat amb que podem accedir als diferents episodis de la vida i l’acció del monarca.

En el text trobarem contínues referències al Llibre dels fets, però també a tota mena de treballs de recerca realitzats recentment. Quan es parla de la conquesta de Mallorca i València hi ha referències a la visió del món àrab, el procés de pacificació i la convivència amb els moriscos. També veiem els esforços i les lluites constants del monarca amb la noblesa aragonesa i catalana.

Com he dit abans, tenim la sort que en aquests últims mesos s’han publicat tres treballs de qualitat sobre la vida de Jaume I i tractar-se de tres enfocaments totalment complementaris.

De la contraportada

Del rei Jaume I es pot parlar com el sobirà que forjà la Corona d’Aragó. Abans només hi havia una unió dinàstica del regne d’Aragó i els comtats catalans, el de Barcelona per endavant. Després, les conques de les illes –Mallorca sobretot– i de València, transformada en regne propi, facilitaren la creació d’aquella corona tan complexa. El 2008 celebrem el vuitè centenari del naixement (1208) a Montpeller del Rei Conqueridor. Aquest llibre d’un historiador que ja treballava sobre Jaume I des del 1984, no és qualsevol biografia o uns simples comentaris de la crònica del rei, és a dir del Llibre dels feits. Amb una síntesi d’àgil prosa Ernest Belenguer presenta la història del rei i del regnat amb tots els seus vessants. I pot fer-ho en un llibre que no fatiga al lector, rigorós, complet i cada cop més grat de llegir. Jaume I i el seu regnat no és una novel·la del passat. Per sort és un llibre d’història. Però l’autor ha aconseguit una narració tant estimulant com vertadera, sense trair, inventar o manipular els fets.

El text va acompanyat de cinc plànols i de trenta-quatre imatges a color sobre la vida de Jaume I.

Títol: Jaume I i el seu regnat
Autor: Ernest Belenguer
Pagès Editors
Primera edició, desembre 2007
ISBN 978−84−9779−600−2
352 pàgines

Una web per fer realitat el somni de molts usuaris de les biblioteques: Librarian Dress Up, per disfressar les bibliotecàries

El llibre, aquesta petita cosa tan simple i tan familiar, és en essència un dels miracles més grans i misteriosos de la terra: un ésser completament desconegut de nosaltres, parlant moltes vegades en una llengua ininitel·ligible, lluny molts mils de quilòmetres, que ha reunit de diferents maneres sobre el paper una trentena de signes que anomenem lletres, confegint les quals ens fa entendre misteriosament el sentit total de paraules, idees, imatges, sentiments: i admirem la bella disposició dels paisatges, sentim l’encís de la paraula rimada, de la música verbal, tan aviat commoguts fins a vessar llàgrimes, com enutjats i pensatius o rient joiosament; però el llibre fa possible sempre el miracle de poder-nos endinsar en la vida d’un altre esperit fraternal i llunyà…  

Màxim Gorki citat per Emili Eroles a «Memòries d’un llibre vell»

Nova subhasta de llibres de Soler y Llach, a celebrar el proper 14 de febrer a les 17.00 hores. Hi ha un bon nombre de llibres vells, a més de manuscrits, mapes i fotografies.

Podeu baixar el catàleg de tots els lots disponibles en format PDF. En una primera ullada he trobat:

•  «Procés a un bruixot», el procés a un bruixot a l’edat mitjana fet per la Inquisició amb l’aportació de folkloristes i historiadors moderns (Amades, Bofarull, Aguiló…). És una edició de bibliòfil.
• «Cançons del silenci» de Salvador Espriu, en edició de bibliòfil signada per l’autor i amb un poema manuscrit i aiguaforts de Miquel Plana signats.

El que faltava en l’allau Jaume I d’enguany (veure els dos posts anteriors): una pel·lícula sobre Jaume I:

De moment, ben poca informació: només una pàgina web i una breu entrada a la Internet Movie Database.