header014
Índex *Ressenyes *BibliofíliaBibliotequesEnquadernacióHistòria del llibre *PobletMontserratTerrassa *Subhastes/fires *Fotografies *Gats

Firmin

31 desembre 2007 —   — Classificat com a: FiccióComentaris (2)


Enllaç al vídeo

Cripto

Nacido en el sótano de una librería en el Boston de los años 60, Firmin aprende a leer devorando las páginas de un libro. Pero una rata culta es una rata solitaria. Marginada por su familia, busca la amistad de su héroe, el librero, y de un escritor fracasado. A medida que Firmin perfecciona un hambre insaciable por los libros, su emoción y sus miedos se vuelven humanos. Original, brillante y llena de alegorías, Firmin derrocha humor y tristeza, encanto y añoranza por un mundo que entiende el poder redentor de la literatura, un mundo que se desvanece dejando atrás una rata con un alma creativa, una amistad excepcional y una librería desordenada. Firmin ha sido un acontecimiento en mi vida de lectora, uno de esos raros encuentros con un personaje inolvidable. Original, chispeante y profundamente conmovedora, esta aguda fábula sobre la condición humana es un disparo al corazón. Rosa Montero Firmin no es un ratoncito humano, sino un ser humano en un cuerpo de rata. Esto lo hace áspero, patético, incómodo, sin la menor concesión al infantilismo y auténticamente poético.


Mercat de Sant Antoni — Adquisicions d’avui (MNAC, Catalunya del Nord, Parlament de Catalunya)

30 desembre 2007 —   — Classificat com a: Mercat de Sant AntoniComentaris (0)
«La paraula figurada. La presència del llibre a les col·leccions del MNAC» (2005)
Catàleg de l’exposició realitzada l’any 2005, l’any internacional del llibre i la lectura, al MNAC sobre com la presència del llibre en altres formes artístiques o expressions artístiques directament relacionades amb el llibre.
«Resistència del Rosselló a incorporar-se a França» (1970)
Editorial Barcino, col·lecció Tramuntana, 20. Història dels conflictes a les comarques nord-pirinenques amb posterioritat a la incorporació, forçosa, al Regne de França el 1659. També documenta la persecució de la llengua catalana.
«La confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el período más notable del gobierno sobreano del Conde de Barcelona, Ramon Berenguer IV: Estudio histórico, crítico y documentado» (1872)
Establecimiento tipográfico de Luis Tasso. Obra guardonada, per unanimitat, en un concurs literari organitzat per l’Ateneu Barcelonès (aleshores Ateno Catalán) amb la biografia de Ramon Berenguer IV i la unió del comtat de Barcelona amb el Regne d’Aragó.
«El Parlament de Catalunya» (1981)
Parlament de Catalunya. Dividida en tres parts: història de les Corts a Catalunya, el Palau del Parlament i el Parlament de Catalunya, entre 1932 i 1939 i d’ençà la restauració.
«Les quatre grans cròniques» (1959)
Editorial Apha. Dins la col·lecció «Les grans personalitats de la literatura catalana”, crítica literària de les quatre grans cròniques.
«Història de Catalunya Il·lustrada» (1967)
Edicions Proa. Història de Catalunya explicada als infants.

Un altre Sant Llorenç del Munt

30 desembre 2007 —   — Classificat com a: Sant Llorenç del MuntComentaris (3)

Llegint les cròniques de la darrera nit de Sant Llúcia, he vist que la novel·la finalista del darrer premi Sant Jordi és “L’hora quieta”, de Maria Dolors Farrés. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a Sant Llorenç del Munt.

Com és d’imaginar això ràpidament m’ha cridat l’atenció. Una novel·la històrica sobre Sant Llorenç del Munt!!!

Però hi havia una cosa que no lligava. El primer lloc on he vist una referència a aquesta novel·la és el setmanari “El temps”, que parla de Sant Llorenç del Munt com un priorat osonenc.

A Vilaweb van més enllà i expliquen una mica la trama:

El llibre finalista del Sant Jordi, titulat provisionalment ‘L’hora quieta’, és obra de la periodista Maria Dolors Farrés (Vic, 1962). Se situa al segle XIV al monestir de Sant Llorenç de Munt, a les Guilleries. Una història d’intrigues protagonitzada per dos frares, el metge Galzeran de Monsingle i el traductor Berenguer de Vallclara, que es veuen obligats a treballar junts i s’enamoren. Una història d’amor homosexual que els planteja una dura batalla en el camp de la pròpia consciència religiosa. I tot això s’esdevé en una època convulsa, l’any 1378, amb l’esclat del cisma d’Occident i els rebrots de la pesta negra.

L’autora ha explicat que va imaginar aquesta novel·la quan tenia vint-i-cinc anys, però no ha estat fins ara, als quaranta-cinc, que l’ha donat a conèixer. La redacció del llibre ha estat un treball laboriós de més de set anys. Farrés una vegada va visitar el monestir de Sant Llorenç de Munt i el seu propietari li va ensenyar la llista de priors. De la llista li va cridar l’atenció que al segle XIV n’hi va haver un que va fugir. Aquesta dada va ser el punt de partida de l’aventura literària.

Sant Llorenç del Munt a les Guilleries… i ho diu la mateixa autora (veure la crònica de l’Avui on es veu ben clarament que és l’autora qui fa aquesta situació.

En aquest punt sembla prou evident que aquest Sant Llorenç del Munt no és pas el monte altiori supra Terracia.

La resposta a aquest misteri la trobo a Osona.com:

L’acció de la novel·la titulada provisionalment L’hora quieta es desenvolupa al segle XIV, en el priorat osonenc de Sant Llorenç del Munt, un dels diversos monestirs que comparteixen el mateix nom a Catalunya

Haig de reconèixer que no sabia pas que hi havia més d’un Sant Llorenç del Munt.

El monestir de Sant Llorenç del Munt on s’ambienta la novel·la és realment a la comarca d’Osona, al costat de Sant Julià de Vilatorta. Al voltants de Besalú també hi ha un Sant Llorenç del Mont.


“Un món sense fi”

29 desembre 2007 —   — Classificat com a: Els llibres que llegeixoComentaris (17)
Un món sense fi

Des d’ahir ja és a la venda la versió catalana de la nova novel·la de Ken Follett, presentada com la continuació del best-seller «Els pilars de la terra».

D’entrada semblava gairebé impossible que l’autor no volgués aprofitar-se de l’èxit i fer-ne una segona part. De fet, la trajectòria de Ken Follett ha estat ben allunyada de la novel·la història i s’ha centrat més en el thriller i la novel·la policíaca. De fet, crec (i matiso que no n’estic segur) que no ha escrit cap altra novel·la històrica.

Entre «Els pilars de la terra» i «Un món sense fi» l’autor ha deixat passar 19 anys. Segurament aquest serà un dels arguments més utilitzats per indicar que no tracta pas d’aprofitar-se de l’èxit. Ja veurem… de moment, ja es troba a la pila :)

De la contraportada:

«Des que el 1989 vaig publicar Els pilars de la terra, milers de lectors m’han demanat que escrigués la segona part. La novel·la és, però, tan popular que sempre m’havia sentit incòmode amb la idea d’intentar repetir aquell èxit. Al final, però, vaig decidir complir-me de valor. No podia escriure una altra obra sobre la construcció d’una catedral perquè aleshores hauria estat el mateix llibre. Tampoc podia centrar-me en els mateixos personatges, perquè al final d’aquella primera novel·la tots són molts vells o han mort.

Un món sense fi té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, dos-cents anys més tard, i els protagonistes són descendents dels personatges d’Els pilars de la terra. La catedral és de nou al cor de la trama d’amor i odi, cobdícia i orgull, ambició i venjança. Però al cor del relat trobareu el major desastre natural de la història, la plaga de pesta coneguda pel nom de la Mort Negra que al segle XIV va assolar Europa i va matar la meitat de la població.»

Ken Follett

D’«Un món sense fi» s’han publicat dues edicions simultànies: una de 40.000 exemplars i una d’especial, amb 2.000 exemplars que inclouen una dedicatòria en català de l’autor. Les dues edicions es venen al mateix preu de 29,90 euros.

No es pot dir que sigui una novel·la lleugera… 1.258 pàgines!


Convenció del col·leccionisme a Barcelona

28 desembre 2007 —   — Classificat com a: Subhastes i firesComentaris (0)

XXXV Convenció del Col·leccionismeEl proper 11 de gener, a l’Hotel Majestic (Passeig de Gràcia cantonada carrer de València), XXXV Convenció del Col·leccionisme de Barcelona.

A la relació d’expositors veig un força noms coneguts de llibreries de vell: Millà, Costa Llibreter, Llibreria Marca…


“Tarrasa antigua y moderna” (1879)

27 desembre 2007 —   — Classificat com a: Llibre vell, TerrassaComentaris (0)

Un dels primers llibres sobre la història de Terrassa
Autor: Josep Ventalló Vintró
Títol: “Tarrasa antigua y moderna. Ensáyo histórico
Publicació: Imprenta y Litografía La Industrial de Terrassa
Descripció: 23 cm, 330 pàgines, 1 làmina doble, 2 làmines a color i 6 làmines. La majoria de les làmines estan dibuixades per Lluís Rigalt (1814−1894) i gravades per Antoni Roca.

Les làmines a color són dues versions de l’escut de Terrassa:


Calendari 2008 amb biblioteques

27 desembre 2007 —   — Classificat com a: BibliotequesComentaris (0)

Un calendari amb fotografies de biblioteques: Renaissance Library Calendar 2008

Algunes fotos:

Calendari biblioteques

Calendari biblioteques

Calendari biblioteques

Calendari biblioteques


«Ordenanzas de la Real Audiencia de el Principado de Cathaluña» (1742)

26 desembre 2007 —   — Classificat com a: Llibre vellComentaris (0)

«Ordenanzas de la Real Audiencia de el Principado de Cathaluña» (1742)


“El tapís de la creació”, l’entrada d’Edicions 62 al món de la bibliofília

26 desembre 2007 —   — Classificat com a: BibliofíliaComentaris (1)

El tapis de la creacióEdicions 62 ha entrat en el món de la bibliofília amb una col·lecció, anomenada Bibliofília 62, amb un llibre dedicat al «Tapís de la creació», un teixit romànic del segle XII que es troba a la Catedral de Girona.

El llibre inclou fa una presentació i introducció a càrrec de Jorge Wagensberg. A continuació el cos central del llibre, format per un conjunt de fotografies de gran qualitat dels detalls del tapís, acompanyades de cites del Gènesi. Finalment, Joaquín Yarza fa un estudi de la simbologia.

El llibre, del que se n’ha fet una tirada de 500 exemplars numerats, es presenta en un estoig i incorpora un embolcall fet expressament per Antoni Tàpies. A més ha més hi ha una tirada separada de 26 exemplars amb la signatura a mà d’Antoni Tàpies.

El preu unitari de cada exemplar de la tirada de 500 és de 2.400 euros.

El llibre, de gran format, està imprès en dos tipus de paper: 210 pàgines impreses a quatre tintes i 28 pàgines de paper fet a mà a una tinta.

La coberta està folrada amb tel·la estampada a dues tintes i amb un gravat sec i la tel·la de lli que embolcalla el llibre està estampada a vuit tintes a partir de l’obra T’estimo, d’Antoni Tàpies, realitzada expressament per a aquesta edició.

L’estoig, de la seva banda, està folrat amb tel·la d’arpillera impresa en serigrafia a dues tintes.

Fulletó explicatiu (en format PDF)


Ressenya: “Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques”

25 desembre 2007 —   — Classificat com a: Els llibres que llegeixo, HistòriaComentaris (0)
Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques
Comprar el llibre

Un llibre de divulgació històrica que explica la vida de les persones durant l’edat mitjana utilitzant el ric patrimoni que tenim a la ciutat de Barcelona. Aquest llibre va ser una recomanació que em van fer durant una visita guiada pel centre de Barcelona, celebrada arran la inauguració de la nova exposició del Museu d’Història de la Ciutat. Gràcies, Gemma, per presentar-me un llibre tant interessant :)

«Mirada a la barcelona medieval des de les finestres gòtiques» no és una novel·la ni un llibre de ficció. És una rigorosa obra escrita per dues historiades vinculades a la Universitat de Barcelona que tracta de presentar com era la vida de les persones que van viure un període clau en la nostra història.

No explica grans gestes militars, ni la història dels reis. Es centra en el dia a dia i així, per exemple, parla de com eren les cases dels menestrals, els artesans i els pagesos. També coneixerem la ubicació dels diversos mercadals dins de la ciutat i la resta de punts emblemàtics de la ciutat, des de la presó fins a la plaça del Blat (qualsevol que hagi llegit «L’església del mar» es preguntarà on era aquesta plaça… correspon a l’actual plaça de l’Àngel, entre la Baixada de la Llibreteria i la Via Laietana).

També coneixerem l’origen de les viles noves, els nuclis urbans que creixen fora de la muralla i la seva evolució. Un altre capítol parla de les festes (explicant l’origen de la Festa Major), com eren les celebracions com ara els matrimonis, els enterraments (on s’explica l’origen de la processó mortuòria i la gent que en formava part) i les execucions públiques.

Una altre aspecte important del llibre és l’explicació de la família i de la dona. La vida de les dones era molt difícil aleshores… llegint algunes de les seves restriccions et fa pensar que les dones catalanes lliures tenien encara menys drets que els esclaus homes. Això s’exemplifica en el fet que el naixement d’una nena en el si d’una família medieval no es considerava pas un motiu d’alegria:

Per tant cant Eva sens pahor, ab ardiment e sens vergonya pres del fruyt vedat… procurà a si, e a totes les dones següents, dolors a afanys… hoc encara, totemps que fembra nasca, que tota la casa sia trista e plor… a tota dona que infantaràs fembra dobla lo servey e la pena d’aquella que infantàs infant mascle.  

Aquesta cita, escrita pel pensador Francesc Eixeminis (1335−1409) és una altra mostra d’aquest llibre: el gran nombre de referències que trobem per tot arreu, que demostren la gran feinada que hi ha al darrera.

En definitiva, un gran llibre per conèixer la vida de les persones a la Barcelona gòtica.

De la contraportada

El llibre que presentem és fruït dels treballs de recerca sobre història de Barcelona duts a terme per les autores, tant individualment com en equip. És el resultat de molts anys dedicats a escorcollar i estudiar les fonts dels arxius i la docència universitària. Ara la col·laboració s’ha materialitzat en l’obra conjunta que presentem. És un recorregut per la Barcelona gòtica, com un passeig per la ciutat emmurallada marcat per l’estreta relació entre la casa i el carrer; i una reflexió posada en comú sobre la vida dels barcelonins i les barcelonines medievals. Les autores s’endinsen més enllà dels fets polítics per introduir-se en l’esdevenir quotidià: el treball, el lleure, l’estructura de les famílies dels diferents estaments socials. Reten homenatge, doncs, a les dones del passat, recordant que han estat transmissores de coneixements i vivències.

En resum, Carme Batlle i Teresa Vinyoles miren per les finestres gòtiques per contemplar la vida als carrers i places de la ciutat, i al mateix temps s’endinsen a l’interior de les llars per observar la privacitat (sic).  

Títol: «Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques»
Autores: Carme Batlle i Gallart i Teresa Vinyoles i Vidal
222 pàgines
1a edició, novembre 2002
ISBN 84–232-0653-X
Rafael Dalmau, editor


Nit de pau i Bones Festes

24 desembre 2007 —   — Classificat com a: Calaix de sastreComentaris (0)

Nit de Pau i Bones Festes - Pere CaldersAquest conte de Pere Calders és el bonic regal de Nadal que ens ha fet enguany la gent de Vilaweb.

Hem anat evolucionant, això és innegable, i va arribar un moment en elqual, per muntar un pessebre, calia demanar un permís del municipi. Jo vaig fer-ho de seguida, perquè m’agrada complir, i a mitjan novembre ja havia cursat la sol·licitud. A primers de desembre se’m va presentar un inspector. Era un jove amable, molt ben educat.


Ulysses

24 desembre 2007 —   — Classificat com a: Llibre vellComentaris (0)

Ulysses, de James Joyce. La primera edició.

Ulysses

Pàgina següent »

 

Switch to our mobile site