A finals de juliol, la Tina Vallès explicava com havia identificat una dedicatòria de la Rosa Leveroni.

Ara, en un llibre comprat a la Fira del Llibre d’ocasió, antic i modern de Barcelona, Un que passava ha trobat una segona dedicatòria.

És una llàstima que llibres dedicats acabin a les parades d’una Fira… Entenc que mai les destinatàries d’aquestes dedicatòries tan sentides es desprendien dels llibres regalats per una bona amiga. Per tant, van ser segurament els hereus de les mateixes que, sense cap interès en les biblioteques, van optar per la solució més senzilla: vendre’ls.

Encara que hi ha casos pitjors, com el filòsof ultra-nacionalista Fernando Savater, que es va vendre una immensa col·lecció de llibres que li havien regalat. I quan van començar a circular per les llibreries de vell de Madrid primeres edicions de clàssics, amb dedicatòria de l’autor personalitzada a F.S., va haver de fer mans i mànigues per recuperar-los davant l’evident malestar d’aquells que li havien regalat els llibres.

Via El blog del futuro del libro interessant exposició sobre l’art de l’enquadernació: L’enquadernació, ofici i art. Es celebra a Artesania Catalunya, al carrer dels Banys Nous 11 de Barcelona.

A la mostra es pot veure, d’una banda, quin és el procés d’enquadernació pas a pas. Addicionalment es presenten diversos exemples d’enquadernacions artesanes (amb mostres de treballs d’artesans tan reconeguts com Santiago Brualla i Josep Cambras).

Al catàleg de l’exposició hi trobareu, a més, referències d’enquadernadors, tallers i escoles.

L’horari de l’exposició és de dilluns a divendres de 10.00 a 19.00 hores, dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.00. Els diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores. Estarà oberta fins el 4 de novembre.

«Els Montcada: Una família de nobles catalans a l’Edat Mitjana» (ISBN 978–84-297‑2555-1) és un llibre que fa força temps que estic cercant. El va editar, en versió catalana, Edicions 62 l’any 1987 i no el trobo per enlloc.

Com a mínim, ja he localitzat que el text de la versió original en anglès està penjat a la web: «A Medieval Catalan Noble Family: the Montcadas 1000–1230».

Avui i demà, de 09:00 a 20:00 hores  i diumenge de 10:00 a 14:00 hores, dins de les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya, jornada de portes obertes a la Biblioteca pública Episcopal del Seminari de Barcelona (al carrer de la Diputació, 231).

La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (BPEB) ubicada a l’edifici del Seminari de Barcelona, és la biblioteca més antiga de la ciutat, ja que fou erigida el 1772 quan es fusionaren la Biblioteca del Seminari Conciliar (o Col·legi del Bisbe) i la del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la companyia de Jesús, que s’emplaçava a la Rambla.

El programa del món del llibre del Canal 33, «L’hora del lector», que s’emet avui dijous a les 22.00, inclou un reportatge sobra la Fira del Llibre Vell de Barcelona:

El medievalista Stefano Cingolani visitarà les parades de la 56a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la recerca de peces potser una mica posteriors a les del període històric de què habitualment s’ocupa

Stefano Cingolani és l’autor del llibre «La memòria dels reis», sobre les Quatre Grans Cròniques medievals. Una lectura ben recomanada.

Get the latest Flash Player to see this player.

Novel·la històrica i llibre de bruixeria combinats en un únic volum. Redactat amb un estil que ràpidament enganxa al lector en la història, recrea la persecució de bruixes durant el segle XVII.

Tot comença amb una massiva persecució de bruixes i bruixots que són portats a la foguera. Però lluny de tranquil·litzar a la població, el que s’aconsegueix és tot el contrari. Hi ha la sensació generalitzada que el dimoni i els seus sequaços continuen atemorint a la població i provocant tota mena d’incidents.

La Inquisició aleshores envia a un dels seus principals inquisidors, un personatge intel·ligent que internament ha perdut la fe i intenta actuar de forma lògica i raonada.

Paral·lelament hi ha la història de Mayo, una jove que ha crescut envoltada del món de la bruixeria (de fet, pensa que el diable és el seu pare) i que viu d’anar de poble en poble oferint els seus encanteris. La història de l’inquisidor i la Mayo convergeix en el moment que Ederra és empresonada.

Però en realitat no hi ha bruixeria: tot està planificat i executat per un ambiciós personatge que trobarà en l’inquisidor i en la Mayo als seus dos grans enemics.

El llibre està farcit d’històries de bruixeria, recuperant moltes pocions i receptes màgiques per, a tall d’exemple, tornar la forma humana a un home que actualment està transfigurat en forma d’ase.

De la contraportada

En 1610, en Logroño, han sido condenadas a la hoguera once personas acusadas de brujería. Sin embargo, amplias zonas del señorío de Vizcaya, y Navarra siguen sufriendo la presencial del demonio y sus secuaces…

Para tranquilizar al pueblo, el Santo Oficio envía a Alonso de Salazar y Frías, un inquisidor secretamente descreído: ha perdido la fe en Dios y no cree en el diablo ni en las brujas. Su historia se va a cruzar irremediablemente con la de la joven Mayo, que recorre los caminos vendiendo hechizos y ensalmos. A lo largo de su viaje, ambos tendrán que enfrentarse a poderes perversos que sembrarán su paso de obstáculos, así como a la muerte de las personas que más aman en el mundo.

Una trama apasionante que recupera la fuerza de la tradición mágica de nuestra cultura, en la que está implicada incluso la élite del poder político y religioso del Siglo de Oro, y que se basa en un episodio de nuestra historia que quedó documentado y misteriosamente olvidado en los sótanos del Santo Oficio durante casi tres siglos…

Títol: «Ars Magica»
Autora: Nerea Riesco
1a edició — maig 2007
Grijabo novela histórica
ISBN 978–84-253‑4109-0
443 pàgines

La casa de subhastes barcelonina Soler y Llach organitza el proper 2 d’octubre una interessant subhasta de llibres vells, manuscrits, gravats i mapes (no es pot enllaçar directament, però només hi heu d’entrar i escollir veure les properes subhastes; és la única subhasta de llibres actualment activa).

Tot mirant el catàleg no costa massa trobar força material interessant: «Zoologia popular catalana», de Cels Gomis; la «Divisió territorial de Catalunya» publicada per la Generalitat el 1937; ordinacions del Consell de Cent de 1673; les Actes del Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana; la primera edició de la «Fugida a Egipte» de Verdaguer, amb dedicatòria autògrafa de mossèn Cinto; diverses primeres edicions de Cela; nombrosos llibres de medicina… En total gairebé 2.000 lots surten a subhasta.

Avui he dedicat el dia a triar i remenar a la 56a Fira del llibre d’ocasió, antic i modern, de Barcelona…

I he arribat a casa ben baldat. Menys mal que visc relativament aprop del Passeig de Gràcia…

Així de memòria, he comprat el “Calaix de Sastre” del Baró de Maldà, així com una biografia seva; una edició de 1860 en català i castellà de la Crònica de Ramon Muntaner, una edició de finals del 1800 de la Crònica de Bernat Desclot en català; la col·lecció de manuscrits pobletans, el catàleg de l’exposició homenatge a Joan Amades… i uns quants més que ara mateix no recordo.

Ara em queda la feina de posar-me al dia

Notícia publicada a Vilaweb: La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona preveu la visita de més de 500.000 persones.

El nombre de parades instal·lades és de 41, que tenen a la venda uns 200.000 títols amb preus que oscil·len entre un i sis mil euros.

El pregó l’ha fet l’escriptor osonenc Emili Teixidó:

L’escriptor Emili Teixidó ha inaugurat la fira amb la lectura d’un pregó en què ha destacat “el paper del llibre en la lliure circulació d’idees, i en la seva pervivència a través de les reedicions del mercat del llibre antic”. Alhora, ha criticat “el delicte bibliòfil per a la dimensió objecte i olfactiva del llibre”.

Ha sortit a subhasta a eBay la Historica Crítica, Civil y Eclesiástica de Cataluña, d’Antoni de Bofarull i Broca, completa.

Editada a Barcelona entre els anys 1876 i 1878 és una de les més importants obres sobre la història de Catalunya publicada durant el segle XIX. L’any 1909 se’n va fer una segona edició, en català, en 30 volums.

Els 9 volums són els següents:

1. Epoca primitiva: celtas, griegos, fenicios, y cartagineses ; Dominación romana ; Dominación goda.
2. Dominacion árabe y franca ; Condes feudatarios y en parte independientes ; Condes soberanos de toda la marca
3. Condes, Reyes de Aragón
4. Condes, Reyes de Aragón
5. Condes, Reyes de Aragón ; Interregno ; Compromiso de Caspe ; Condes, Reyes (línea femenina de Castilla)
6. Condes, Reyes de Aragon (línea femenina de Castilla)
7. Reyes de España
8. Reyes de España
9. Reyes de España

Incorpora una setantena de litografies historicistes.

Actualment el preu és de 28 euros, finalitzant la subhasta el proper 30 de setembre a mitja tarda. Jo la vaig adquirir, en una altra subhasta, a començaments d’estiu pagant-ne 130 euros pels 9 volums. Als catàlegs de diversos llibreters està valorada entre els 350 i 400 euros (encara que l’he arribat a veure a 700 euros).

Actualització: El preu final ha estat de 420 euros.

Malgrat que el gros del llibre vell està al Passeig de Gràcia, avui també he anat al Mercat de Sant Antoni i he vingut amb dos llibres que justifiquen, de sobra, la visita:

«Els catalans i l’esperit bel·licós» (1966) Recull de diversos articles publicats per Ferran Soldevila a la «Revista de Catalunya» sobre l’instint bel·licós dels catalans, des de l’època dels almogàvers..	«Espies catalans» (1988) Primera edició de l’estudi de Domènec Pastor sobre diversos espies catalans, des d’Alí Bei fins a Ramon Mercarder (el botxí d’Stalin), Joan Pujol (agent doble en el desembarcament de Normàndia) i Frances Viadiu (espia andorrà a sou de l’espionatge britànic).

[El Periódico] 11 llibres per 60 euros explica com tres col·laboradors d’El Periódico han passejat per la Fira del Llibre d’ocasió, antic i modern de Barcelona amb l’objectiu de comprar llibres interessants amb un pressupost de només vint euros per barba.

Els vells pròcers de les grans famílies burgeses de Barcelona es van morint. Els hereus, d’un catalanisme menys romàntic, es venen les biblioteques. Així, cada any es poden trobar a la fira més exemplars enquadernats en tela de la Bernat Metge, de la Biblioteca Selecta, de l’antiga A Tot Vent. La majoria són exemplars encara per estrenar, valuosos, i responen a una època daurada de l’edició en català.

(…)

Un llibre vell és la manifestació física d’un pensament usat. Entre les mans tens una part de la vida d’un semblant i això et vincula d’una manera misteriosa amb ell i amb la seva època.

Demà s’inaugura la Fira del llibre d’ocasió, antic i modern, de Barcelona.

Restarà oberta fins el diumenge 7 d’octubre al Passeig de Gràcia de Barcelona. Al costat Besòs hi ha parades des del carrer de Casp fins a carrer del Consell de Cent de la Diputació, mentre que al costat Llobregat hi ha parades des de la cantonada de la Ronda de Sant Pere i fins gairebé el carrer d’Aragó.

Aquests dies he anat veient com muntaven les casetes. Hi havia parades que ja col·locaven llibres el dimarts a la tarda! He trobat a faltar, però, alguna de les parades clàssiques com la Llibreria dels Àngels que cada any era una parada obligatòria. M’ha donat la sensació que enguany hi ha menys parades que l’any passat.

De llibreters de fora de Barcelona, que recordi, n’he vist un de Granada, un de Madrid i un de les Illes Balears. A més hi ha Costa Llibreter, de Vic i Llibreria La Ploma de Vilanova i la Geltrú… i ara mateix no recordo cap més. Aquesta tarda ja hi havia alguna parada que estava venent, però la majoria encara estava tancada.

A veure demà si hi ha material interessant (ben segur que sí!).

El Ministerio de Cultura ha presentat la Biblioteca virtual del patrimonio bibliográfico on es reuneixen les digitalitzacions de manuscrits i impresos, inicialment incorporant materials de les següents biblioteques:

• Biblioteca Pública de l’estat de Sòria
• Biblioteca de Castilla-La Mancha de Toledo
• Biblioteca Pública de l’estat d’Oriola
• Biblioteca Pública de l’estat de Palma de Mallorca
• Biblioteca Pública de Tarragona, amb material procedent de Santes Creus i Poblet

Les digitalitzacions són en alta resolució (400 pp) i en color. La selecció de documents, especialment dels incunables, s’ha realitzat aplicant criteris de singularitat i valor bibliogràfic, així com la seva temàtica per tal de disposar d’una col·lecció homogènia.

Actualment hi ha 875 documents digitalitzats, dels quals 9 són en català.

De moment no he trobat cap document especialment interessant, amb la possible excepció dels Furs de València, procedent de Santes Creus.

El Codex Gigas o la Bíblia del diable és un manuscrit del segle XIII conegut per incloure una transcripció de l’antic i el nou testament… així com algunes representacions satàniques. És un dels manuscrits més grans que es conserven (fa 92 x 50 centímetres i pesa uns 75 KG). Està fet amb la pell d’uns 160 animals (alguns diuen que d’ase, mentre que altres diuen que és pell de vedella).

La llegenda diu que el monjo responsable d’aquest llibre el van condemnar a ser enterrat viu i, per tal de rebre el perdó als seus pecats, va proposar escriure’l en una nit. A mitjanit se’n va adonar de la impossibilitat de la missió i va va haver de demanar ajuda… al dimoni. L’endemà al matí el llibre estava enllestit.

En finalitzar la feina, el monjo va dibuixar un retrat d’aquell qui l’havia ajudat.

Va ser escrita en un monestir de la República Txeca, però durant la Guerra dels Trenta Anys l’exèrcit suec el va prendre com a botí de guerra. Des d’aleshores és un dels tresors de la Biblioteca Nacional de Suècia. Ara torna, encara que temporalment, al seu país d’origen per a una exposició que s’inaugura el proper 20 de setembre i fins el 6 de gener.

Hi ha una digitalització en alta resolució (on podeu veure el retrat del diable) així com una web oficial.

Per a preservar les fembres de malícia, val conservar-les en temor e no donar-los senyoria. La conversació de la temor les guarda de fer e de dir mal e d’ensenyar malícia quan la temor aquesta és ab mesura; car la temor de la muller més deu néixer d’amor e de vergonya que no de paor de ferir.La paor del ferir deu haver la companya, e està fort mal a la muller que ab paor de ferir s’haja a corregir de ses malícies; e gran noblea és sua que en ella sita tostemps temor del marit: no pas paor servil, que solament tem batiments, mas deu ésser en ella amigable temor, nada d’amor e de reverència, així com és de la temor d’aquell que solament tem l’altre per tal quan no el volria ofendre, per ço que no perdés sa amor ne ofesés sa honor, la qual vol e desitja.

Terç de ‘Lo Crestià’
Doctrina XCV
Francesc Eiximenis (vers 1396)

Per descomptat no comparteixo en absolut aquesta idea.…

El senyor Boix anuncia la tornada del programa de TV3 dedicat al món dels llibres, «L’hora del lector». El nou horari d’emissió és el dijous a les 22.00 pel Canal 33.

El «Llibre dels feits del rei En Jaume» és, per antiguitat, la primera de les «Quatre Grans Cròniques».

Es tracta d’un llibre difícilment classificable en cap gènere actual. És una narració, molt probablement dictada pel propi rei, de tots els fets i esdeveniments de la vida de Jaume I el Conqueridor, des del seu naixement el 1208 i fins a la seva mort el 1276. Actualment no hi ha dubtes en que va ser el propi rei en persona qui va dictar el text.

El motiu que impulsà al Rei a ordenar la seva redacció va ser donar a conèixer totes les seves gestes («E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet […] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món.»). Aquest fet va influir en els monarques posteriors que també van patrocinar la redacció de la seva pròpia crònica.

Al llibre dels fets es fa una descripció ben detallada de les tres principals campanyes militars del rei Jaume I: la conquesta de Mallorca, del País Valencià i de Múrcia. També trobem episodis relatius a la seva vida personal i, en molta menys mesura, alguna referència a la forma de vida de l’època.

Actualment es conserven nou manuscrits de la crònica, el més antic dels quals és el manuscrit de Poblet de 1343 que es troba a la Universitat de Barcelona.

El llibre dels fets a la xarxa

• Digitalització del manuscrit 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. És la còpia de Poblet, la més antiga conservada.
• Digitalització del manuscrit 1734 de la Biblioteca de Catalunya. És una còpia del 1380, encara que alguns folis són una còpia moderna.
• Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer. Digitalització de l’edició de 1873 a càrrec de Marià Aguiló. També està disponible en format DOC (còpia local) i en format TXT (còpia local). Conversió a PDF realitzada per Benjamí Villoslada.
• Traducció a l’anglès: The Chronicle of James I of Aragon (PDF - còpia local).

Edicions actuals

L’editorial valenciana Afers va publicar el 1995 la, de moment, única edició en català actual: «Llibre dels fets de Jaume I», a càrrec d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí (19 €).

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat enguany una edició crítica a càrrec de Jordi Bruguera: «Les quatre grans Cròniques. I — Llibre dels feits del rei en Jaume» (21,38 €).

L’Editorial Barcino va publicar una edició en dos volums l’any 1991. El primer és un estudi filològic i lingüístic així com el vocabulari integral. El segon és l’edició crítica (la mateixa que ha publicat enguany l’IEC). (30,34 €).

La Universitat de Barcelona comercialitza una reproducció facsímil del manuscrit de Poblet: «Libre dels Feyts del Rey en Jacme» (63,72 €).

L’Editorial Base va publicar, l’any passat, un recull de les Quatre Grans Cròniques en edició de luxe. En el cas del Llibre dels fets, és un facsímil de la primera edició impresa en llengua catalana, editada a València el 1557.

Aquest novembre es publicarà la versió integral en francès: «Le livre des Faits de Jaume le Conquérant».

És d’esperar que l’any vinent, aprofitant la commemoració del vuitè centenari de Jaume I, es publiqui alguna versió més en català actual.