La Tina Vallès explica avui com ha trobat una dedicatòria de Rosa Leveroni arran la compra d’un llibre (la primera edició de Epigrames i cançons) aquest diumenge al Mercat de Sant Antoni:

És un autògraf de la Leveroni! Em fa un bot el cor! Una de les Leveroni que tinc està signada per ella! Uau!
 

Això que sembla només cinc llibres antics ben normals en realitat és una divertida broma… Quan algú s’acosta, es comencen a moure i a emetre un so com si estiguessin sota la influència d’un encanteri tal i com podeu veure en aquest vídeo.

Avui he anat més d’hora que de costum (a un quart de deu ja hi era)… la majoria de parades encara estaven en fase de distribució dels llibres. Això vol dir que l’hora bona per anar-hi és a partir de les 10 del matí i abans de les 11, que és quan es comença a omplir de gent. De moment no s’ha notat una baixada de parades per l’estiu, encara que he escoltat com alguns venedors anaven dient que no tornaran fins al setembre.

Com anava amb temps he mirat força per les piles de llibres a preu de saldo, on sovint hi passo de llarg.

«Les germanies als Països Catalans» (1982) Estudi sobre la revolta o revolució, que, entre els anys 1519 i 1523, afectà a totes les terres de la Corona catalano-aragonesa.	«Jacme Ir, le conquérant» (1863) Primera part (per desgràcia, no tinc la segona) de la biografia de Jaume I escrita per Charles de Tourtoulon.
«Parlar en català als Països Valencians» (1978) Un petit assaig sobre la situació lingüística al País Valencià. M’ha sobtat l’ús de la denominació Països Valencians, que no deixa de ser tan vàlida com la de Països Catalans.	«El chimpancé y los orígenes de la cultura» (1978) Aquest llibre el vaig tenir fa molts anys. Avui l’he tornat a veure (un altre exemplar) i m’ha fet gràcia recuperar-lo. És el primer estudi de Jordi Sabater Pi on documenta l’ús d’eines per part dels ximpanzés i com el coneixement es transmet via cultural i no de forma innata.
«Les dones en la nostra història» (1936) Conferència de Ferran Soldevila a l’Hotel Ritz de Barcelona sobre el paper de les dones en alguns esdevinements importants de la història catalana.	«Els almogàvers» (1972) La història de la Gran Companyia al segle XIVè. He vist, un cop a casa, que l’autor del llibre va ser un ministre del govern col·laboracionista de Vichy.
«La brujería y la superstición en Cataluña» (1963) No acostumo a mirar llibres sobre temes de bruixeiria, però aquest estava en una pila de llibres a dos euros i m’ha semblat que tractava el tema des de la perspectiva històrica	«Visions de Catalunya — Catalunya vella, el pla i la costa» (1929) Una descripció romàntica del paisatge i la gent de Catalunya al primer quart del segle passat. Ja tenia altres volums d’aquesta mateixa sèrie, però aquest no (a més, tracta sobre el Vallès i hi ha una excursió a Terrassa i a Sant Llorenç del Munt). A més, està imprès en paper de fil.

Via El blog del futuro del libro he vist que la Biblioteca d’Extremadura ha publicat les digitalitzacions dels llibres trobats al poble extremeny de Barcarrota l’any 1992, un cop restaurats i identificats.

La Biblioteca de Barcarrota és un conjunt d’onze llibres que es van trobar en fer unes obres en un edifici. Presumiblement els llibres van ser amagats a finals del segle XVI per evitar comprometre al seu propietari ja que inclou alguns títols prohibits (un llibre d’Erasme sobre la reforma, un manuscrit italià de contingut eròtic, un tractat d’exorcisme, un altre de quiromància…). També destaca l’ús de diversos idiomes (llatí, castellà, francès, italià i portuguès), el que dóna una idea que ja aleshores hi havia una circulació important dels llibres editats per tot Europa.

Els dos títols més destacats són una edició fins ara desconeguda del Lazarillo de Tormes i el manuscrit de contingut eròtic Dialogo Intitolato La Cazzaria del Arsiccio Intronato.

Durant aquests anys, d’ençà la seva adquisició l’any 1995, la Biblioteca d’Extremadura ha anat publicant edicions facsímil i traduccions d’aquests llibres… però ara, els ha digitalitzat i publicat a la web, de forma que qualsevol persona els pot baixar i consultar.

Comprar el llibre

Una novel·la sobre el món dels llibres pensada per a la gent que estima els llibres. La protagonista, Margaret, és la filla d’un llibreter de vell i la seva vida té com a eix la llibreria i els llibres.

A la llibreria hi treballa, però sobretot llegeix. Com a llibreters de vell, la seva font d’ingressos no són els clients (pocs) que entren a la llibreria, sinó els contactes que compren alguna joia.

La llibreria és plena de prestatgeries, però també hi ha una vitrina que conté les joies. Aquells llibres que tenen un gran valor i són els que cerquen els bibliòfils. Dins d’aquesta llibreria hi ha destaca, al ser totalment diferent de la resta de llibres, un petit volum, no massa antic i corresponent a una de les autores més populars de l’època.

El llibre s’anomena «Tretze contes de canvi i desesperació». La raresa ve donada per que al llibre només hi ha dotze contes. Ningú no sap del cert la raó, però el llibre que només contenia dotze contes es titulava els tretze contes. Ràpidament l’edició fou retirada i només uns pocs exemplars no van ser destruïts.

L’autora d’aquest llibre és l’escriptora més popular d’Anglaterra. Es diu (o signa) com a Vida Winter.

La Margaret ha rebut una carta de la Vida on li explica que, fins ara, mai no ha volgut explicar quina és la seva autèntica vida… però que a mesura que nota com els seus dies s’acaben, ha decidit permetre la publicació d’una biografia. I ha escollit a la Margaret per tal que l’escrigui.

Davant d’aquesta invitació, la Margaret es desplaça a la casa on viu la Vida. És un casalot antic, mig en runes i enigmàtic. La seva intenció inicial és estar-hi uns tres dies per conèixer més detalls de la proposta de treball.

I la Vida li comença a explicar la seva vida. Li posa una condició: tot s’haurà d’explicar al seu ritme i seguint sempre el ritme lògic: tot té un principi, una trama i un final. Aquesta és la regla d’or que cal respectar.

La vida de la Vida Winter és d’allò més rocambolesca…

De la contraportada:

Precedida d’un èxit aclaparador arreu del món, i escrita amb excel·lent pols narratiu, «El conte número tretze» és una esplèndida novel·la que beu de Jane Austen, les germanes Brönte i Daphne du Maurier i narra la relació entre dues dones atrapades pel seu misteriós i terrorífic passat.

Margaret Lea és una jove tímida i insegura, filla d’un llibreter de vell de Londres, que un bon dia rep una carta que capgirarà la seva gris i solitària existència. Vida Winter, una de les escriptores més importants d’Anglaterra, ara greument malalta, ha decidit explicar per primera vegada la seva vida, fins aleshores del tot secreta, i l’ha escollida a ella després de llegir una biografia que va escriure sobre uns germans bessons. Margaret viatjarà a Yorkshire i s’instal·larà a casa de la vella autora, un casalot fosc i mig en runes, encantat, i de mica en mica anirà descobrint els terribles secrets que s’amaguen entre aquelles quatre parets.

La descoberta de fets tan terribles l’ajudarà també a anar comprenent els misteris que minen la seva pròpia vida. «El conte número tretze» és una novel·la trepidant i captivadora, a moments esgarrifosa, escrita amb ritme i excel·lència narrativa que atrapa el lector des de la primera pàgina.
 

Títol: «El conte número tretze» («The Thirteenth Tale»)
Autora: Diane Setterfield
Traducció: Rosa Borràs Montané
1a edició — març 2007
Editorial Empúries — Narrativa, 298
ISBN 978–84-9787–237-9
398 pàgines