Any 1275, monestir de Poblet, a la Conca de Barberà. Un monjo de Santes Creus es presenta amb una carta signada per l’Arquebisbe de Tarragona per tal d’endur-se a un presoner que està esperant l’exorcisme que alliberarà la seva ànima de la negra influència del diable.

El monjo és Lluc. I el presoner no és un qualsevol. És Francesc de Montcada, hereu de la família dels Montcada, el principal llinatge de la Corona d’Aragó.

Ells es coneixen de fa mols anys, quan en Francesc va fer una estada de tres anys a Santes Creus (monestir fundat amb les aportacions dels Montcada) i abans de marxar, com a cavaller de Calatrava, a les Croades.

Les noves el van donar per mort durant la defensa del Krak dels Cavallers, la gran fortalesa de l’Orde de l’Hospital a l’actual Síria. En realitat no va morir, sinó que fou fet presoner per Baybars.

El pare de Francesc de Montcada ha fet la promesa de donar a l’església una donació d’una tercera part de la seva fortuna (i la seva fortuna és fins i tot superior a la del rei Jaume I) si aconsegueixen trencar el malefici i tornar-lo a la normalitat.

En Lluc li practica un exorcisme que consisteix en escoltar-lo. Poc a poc aconsegueix que li expliqui la seva història. Coneix la seva vida, els seus amors, els motius per prendre la Creu i anar-se’n mar enllà per lluitar a Terra Santa, acompanyant a Ferran Sànchez (fill il·legítim del gran rei).

Una bona novel·la, amb episodis crus. Els personatges, escenaris i situacions són reals, però novel·lades per construir una història que ben bé podria haver passat.

De la contraportada:

Una novela histórica inteligente y profunda que narra la aventura de un caballero español en las cruzadas. Francesc de Montcada, vástago de una de las principales familias de la Corona de Aragón, se fue a las cruzadas lleno de entusiasmo, de ilusión y fervor religioso junto con su primo Andreu, convencido de que así conseguiría la absolución del alma de su hermano, que falleció, ahogado, sin llegar a Tierra Santa.

Cuando Francesc regresa de su gesta, después de años de encarcelamiento, los monjes que le cuidan le creen posído por el diablo. El encargado de interrogarle poco a poco consigue hacerle hablar y Francesc narra su historia, una larga pesadilla de crueldad, de venganzas y ambiciones personales, de la más despreciable traición, donde a veces, sin embargo, aflora lo mejor del ser humano.
 

Títol: «El hombre de las cruzadas» («The Crusader»)
Autor: Michael Eisner
Traducció: Laura Martín de Dios
1a edició — setembre 2003
Editorial DeBolsillo
ISBN 84–9759-789–3
361 pàgines

«Nació.cat» és un relat de tot el que s’ha fet per a l’obtenció del domini .CAT, des dels primers intents per tal d’obtenir un domini a Internet (els no reeixits intents del domini .ct) fins a la matinada del 16 de setembre del 2005 en que finalment va ser aprovat.

Jo al començament era molt escèptic de les possibilitats reals d’aprovació del domini, pensava que la via del domini patrocinat no tenia cap possibilitat d’èxit. Avui, gairebé dos anys després sóc el primer en reconèixer que es va fer molta feina, amb molta discreció i molt ben feta. I que, a més, la gestió del domini s’ha fet de forma molt assenyada i responsable.

A «Nació.cat» Saül Gordillo explica tots els passos fets a la candidatura de l’Associació PuntCAT per obtenir un domini de primer nivell, desvetllant informació que fins ara no coneixia, com l’aval d’última hora d’un milió d’euros per part de “la Caixa” (amb «la condició que no es fes públic el seu suport, perquè el ressò mediàtic i l’ús polític de determinades actuacions de l’entitat d’estalvis catalana havia generat alguna tensió durant aquell any»).

També no n’estava al corrent del posicionament contrari de Vint Cerf, no tant per desconeixement de la cultura catalana, sinó per evitar tot allò que els hi podria venir després si altres cultures volen tenir el seu propi domini. Imagineu-vos el marró si la cultura tibetana demana el seu domini propi… les pressions en contra del govern xinès serien ben considerables.

A més de la història del .CAT, al llibre també es fa un repàs per la presència catalana a Internet, amb la història –molt breu– d’alguns llocs com ara el Racó Català, la xarxa Tinet, la ISOC… i un capítol final sobre el món dels weblogs en català.

Un llibre ben documentat, d’interès per a tots els que vulguin conèixer la història de l’obtenció del domini .CAT. Ràpida lectura (poc més de 100 pàgines). Jo l’he comprat a la Casa del Llibre, però m’imagino que és fàcil de trobar a la resta de llibreries.

Títol: «Nació.cat»
Autor: Saül Gordillo
1a edició — juny 2007
Editorial Mina
ISBN 978–83-96499–66-9
132 pàgines

Un divertit recorregut per totes les situacions que es produeixen al voltant de l’acció d’evacuació de gasos per l’esfínter anal. Des d’una classificació de les llufes i pets, molt completa i variada, fins a remeis casolans per tal d’evitar-ne la seva producció o bé, si interessa, originar-los.

«L’art del pet» s’encarrega de donar a conèixer un fenomen fisiològic que, tot sovint, no està massa ben considerat des d’un punt de vista social i convivencial.

Un breu llibre, de menys d’un centenar de pàgines, ple d’ocurrències i tota mena de curiositats sobre els pets i les llufes.

L’art del pet, publicat per primera vegada l’any 1751, pertany a la categoria de la literatura escatològica. L’autor, Pierre-Thomas-Nicolas Hurtaut, era un malalt de la paraula, autor d’un diccionari d’homònims de la llengua francesa i d’alguns tractats que aplicaven la retòrica científica a àmbits de l’existència humana tan prosaics com la menstruació, la misogínia o, com el cas que ens ocupa, les ventositats.

Especular sobre la vida secreta i pública dels pets no és solament un entreteniment d’adults amb ganes de reviure l’esperit primari de la infantesa (caca-pipi) sinó que, convenientment maquillat, fins i tot pot vendre’s com a exercici intel·lectual.

L’aprofitament integral del pet (en els seus vessants teològics, filosòfics, literaris o d’espectacle) és universal i atemporal. Al nostre país, fins i tot hi ha qui, amb un sentit de l’aproximació que convida a la compassió, situa l’escatologia com un dels pilars identitaris de la nostra cultura (ves quin honor). És un tòpic que, per contagi, ha fet forat, i que ens depara recordatoris sobre caganers nadalencs, tions productors d’excrements-regal i altres precedents antropològics reconvertits a l’artesania més lamentable.
 

Títol: «L’art del pet» («L’art de péter»)
Autor: Pierre-Thomas-Nicolas Hurtaut
Traductor: Carles Sans Climent
1a edició — març del 2007
Editorial Empúries
92 pàgines
ISBN 978–84-9787–239-3

El projecte Genographic té com objectiu respondre a algunes de les preguntes més fonamentals sobre la nostra espècie: com va ser la sortida de l’Àfrica per tal de colonitzar el planeta.

L’Homo sapiens no va ser el primer humà en sortir del continent africà, però per a nosaltres és l’espècie més important per a nosaltres. És la nostra història i tots nosaltres en som protagonistes.

Fins fa un anys, les úniques evidències que teníem sobre aquesta història era el registre fòssil, que per la seva pròpia condició és incomplet i difícil d’interpretar.

En els últims anys, s’ha avançat molt en la utilització de l’ADN com a registre cronohistòric. La persistència del cromosoma Y, el que determina el sexe masculí i que persisteix entre generacions. Això és l’objecte del Projecte Genographics: construir una base de dades del major nombre possible de cromosomes Y per, d’aquesta forma, conèixer quin ha estat l’evolució de les poblacions.

El llibre explica algunes de les primeres conclusions del projecte, que són realment espectaculars: ara fa 60.000 anys va viure a l’Àfrica un home que és l’origen de tota la població humana actual. Estem parlant de només 2.000 generacions.

Un altra dada força interessant és la descripció de la colonització del continent americà. S’arriba a explicar quina era la composició i l’origen dels primers pobladors que van travessar l’Estret de Bering i va originar tota la població nativa del continent americà.

A més a més i de forma complementària al llibre hi ha la possibilitat de participar en el projecte. National Geographic comercialitza un kit (126 dòlars més despeses d’enviament) que permet recollir una mostra de cèl·lules de la boca. Un cop recollides, s’envien als Estats Units on són analitzades i se n’extreu l’ADN tot analitzant-ne la seva posició dins de la família humana.

Aquest llibre és una bona lectura per posar-se al dia dels coneixements científics sobre la dispersió humana, ja que explica tant els conceptes bàsics de la investigació de l’ADN com les conclusions disponibles actualment a partir de l’anàlisi d’uns 160.000 col·laboradors que han donat una mostra del seu ADN.

De la contraportada:

El primer hombre de nuestra familia nació hace 60.000 años en un valle africano. Hoy hemos transportado sus genes hasta los últimos confines de la Tierra. El ADN de cada uno de nosotros contiene el código para descifrar la fascinante historia de nuestra especie y sus migraciones a lo largo de la historia. Dedicado a la investigación de los secretos de nuestros antepasados, el Proyecto Genographic es una ambiciosa aventura científica sin precedentes. El testimonio del director del proyecto es una lectura obligada para todos aquellos interesados en explorar nuestras raices ancestrales y el misterio del origen del hombre.

En Nuestros antepasados, Spencer Wells, director del Proyecto y Explorer-in-Residence de National Geographic, nos cuenta con detalle todo lo que podemos aprender de la genética, utilizando casos de estudio específicos para mostrar cómo los perfiles de ADN pueden ayudarnos a resolver preguntas como éstas: ¿Cómo hemos llegado a donde estamos ahora? ¿Cuándo llegamos aquí? ¿Por qué la raza humana tiene tanta diversidad de colores y rasgos diferenciales?

Wells traduce conceptos complicados a un lenguaje accesible documentado con una gran cantidad de ejemplos reales, analogías y diagramas e ilustraciones detallados. Nuestros antepasados combina la sofisticación de la ciencia con la curiosidad por la genealogía y la identidad étnica, trascendiendo diferencias superficiales para llegar al corazón de nuestros orígenes comunes y crear un asombroso retrato de la familia humana.
 

Títol: «Nuestros antepasados» («Deep Ancestry»)
Autor: Spencer Wells
Traducció: Maria Teresa Bosch
1a edició, maig 2007
National Geographic — RBA
ISBN: 978–84-8298286–8

Ara fa uns mesos es va publicar a la xarxa una sèrie de textos inèdits d’Arquimedes, coneguts amb el nom de Palimpsest d’Arquímedes. L’estudi inicial va permetre identificar-los com uns textos bàsics per conèixer com pensava un dels més grans genis de la història de la ciència.

Un palimpsest és un manuscrit que ha estat reutilitzat posteriorment. Era una pràctica habitual, atesa la dificultat en obtenir els suports (pell de cabra, en el cas del que s’estudia en aquest llibre) i la poca importància que es donava a textos antics.

El document inicial que va arribar a les mans dels investigadors era un manuscrit amb salms i oracions escrit al segle XIIIè. Afortunadament, el procés d’esborrar el text anterior és prou complicat i no es va realitzar correctament. Això ha permès, al segle XXI, poder recuperar el text anterior. Es tracta d’una traducció a l’àrab del text «ús de la mecànica per a les demostracions geomètriques».

L’estudi del text no s’ha realitzat tant per saber què hi diu, sinó per ajudar a conèixer la persona que el va escriure. Qui era en realitat Arquimedes.

En aquest sentit el llibre és una lectura apassionant, captivadora. Ens fica dins del món de la història del palimpsest, com ha arribat als nostres dies i com, després d’una subhasta milionària, es lliurat a un prestigiós museu per tal que el pugui estudiar.

Un cop dipositat, s’explica amb detall tot el procés de restauració, especialment complex ja que no només era un manuscrit del segle XIIIè en un estat fràgil: calia arribar al text original, escrit al segle Xè.

També es dedica un capítol a tot el procés de digitalització que ha permès la publicació del text en l’espectacular pàgina web de la que parlo més amunt.

La darrera part del llibre és la dissecció d’Arquimedes com a persona i investigador i el contingut matemàtic del llibre. Aquesta part possiblement l’he trobada una miqueta més àrida de llegir que la resta (de fet, m’he saltat algunes parts), però segurament a altres lectors els hi resultaran possiblement més interessants que les altres parts del llibre.

De la contraportada:

Como han señalado numerosos científicos a lo largo de la historia, si los hombres ven cada vez más lejos es porque pueden elevarse sobre los hombros de gigantes. Una de estas formidables figuras de la Antigüedad fue el matemático griego Arquímedes, que se anticipó en siglos a las teorías que luego fueron consideradas revolucionarias en Europa y cuya vida está envuelta en un halo de misterio. El código de Arquímedes narra, por medio de sus principales protagonistas, la increíble historia, iniciada con una millonaria subasta en Nueva York, del descubrimiento de un antiguo manuscrito de las únicas versiones originales –escondidas entre plegarias cristianas del siglo XIII– de algunos de los tratados más importantes de este famoso matemático. Tras recibir en depósito y de forma sorpresiva el palimpsesto de manos de un misterioso y excéntrico comprador, el joven conservador del Museo de Arte Walters de Baltimore, William Noel, reunió un equipo de expertos de todo el mundo –entre los que se encuentra Reviel Netz, coautor del libro–, para examinar e interpretar el deteriorado manuscrito en un complejo proceso que ha durado años y que se ha visto culminado gracias a la ayuda de las tecnologías más avanzadas y no sin superar toda suerte de obstáculos.

Ambos autores revelan ahora en este libro las extraordinarias sorpresas que ha producido esa investigación, entre las que se encuentra la confirmación de que Arquímedes ya manejaba conceptos modernos como el infinito real o la matemática combinatoria. Pero también propone un recorrido apasionante y casi detectivesco por la azarosa vida de un pergamino que sobrevivió a lo largo de los siglos saltando de la Biblioteca de Alejandría a Constantinopla y de ahí a Jordania y luego a Tierra Santa, travesía que subraya las dificultades a las que tuvo que enfrentarse la transmisión de la cultura clásico y lo milagroso de que algunas de las grandes obras de la Antigüedad hayan podido llegar hasta nuestros días.
 

Títol: «El código de Arquímedes» («The Archimedes Codex»)
Autors: Reviel Netz i William Noel
Traductors: Redactores en red
1a edició, març 2007
Temas de Hoy
ISBN 978–84-8460–630-7

Un llibre curiós.

O més aviat, indefinible. Pot semblar en determinades parts com una carta d’amor, però no és una carta d’amor. També recorda als dietaris, però no és un dietari.

«Qui vam ser» és una mensa de retrat dels sentiments, angoixes i sensacions d’una persona que, de cop, sent la necessitat de tornar a parlar amb una persona amb qui va mantenir una intensa i marcada relació.

Escrit en primera persona i d’una forma que sembla ben bé un abocament de tot alò que li passa pel cap. Però aquesta aparent simplificació és només superficial.

Es pot estimar a una persona que la sents propera i ella et sent propera i, a la vegada, és diferent i es sap que és diferent? Com et sents quan la persona que més estimes ni tan sols vol saber res de tu? I tu tens necessitat de sentir-te proper a ella.

«Qui vam ser» és una mena de confessió… o potser caldria dir més aviat que la narradora s’obre de bat a bat i explica tot allò que passa pel seu cap.

És una narració curta, gairebé un conte, però intens i que no et deixa indiferent.

De la contraportada:

Arran de dues converses, allunyades l’una de l’altra, una veu rememora en primera persona una història que va marcar la seva vida ara fa uns anys. Amb gran sensibilitat, la protagonista es confessa davant del lector i repassa les diferents etapes d’una relació intensa que va començar en una pensió de mala mort i que, a cavall entre dues ciutats sense nom, s’ha anat desintegrant lentament fins que només en queden els objectes amb què la pot recordar: un àlbum de fotos, un dinosaure diminut, algunes cartes, una caixa de metall taronja i unes postals.

Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, Qui vam ser és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial, i confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual.

Títol:«Qui vam ser»
Autora: Lolita Bosch
1a edició, setembre 2006
94 pàgines
Empúries (Narrativa 281)
ISBN: 84–9787-203–7