És ben fàcil reconèixer un llibre mediàtic: el nom de l’autor sempre està imprès amb un tipus de lletra més gran que l’utilitzat per al títol del llibre. Per tant, aquest és l’exemple perfecte.

Però ser un llibre mediàtic no ha de ser necessàriament dolent. I en aquest cas crec que no ho és en absolut.

En Sebastià Serrano és un habitual de les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio, on acostuma a interpretar la comunicació gestual. És a dir, allò que transmetem amb la forma de parlar i el moviment del cos com a reforç (o, de vegades, com negació) d’allò que expressem amb la paraula.

La interpretació gestual és un aspecte molt complex del nostre comportament ja que, tot sovint, provoca males interpretacions bé per la incapacitat de jutjar correctament un determinat gest per part del receptor, bé pel fet que l’emissor utilitza erròniament un gest.

«Els secrets de la felicitat» és un llibre breu i dens. Presenta a la persona dins del seu context d’animal amb una gran capacitat d’expressió dels sentiments i les emocions, sovint d’una forma totalment innata i incontrolada.

De fet, el títol del llibre és en la meva opinió erroni. No es tracta d’un llibre sobre la felicitat, sinó sobre la comunicació i com aquesta afecta a les relacions de les persones. De la felicitat pròpiament dita se’n parla ben poc. El nucli del llibre tracta sobre com la comunicació ha estat un element clau en l’evolució de la nostra espècie per arribar on som, com interactuem entre nosaltres i quina mena de comportament tenim en les diverses situacions, positives i negatives, que la relació humana comporta.

L’he trobat un text força interessant, que restarà en un lloc més o menys accessible de la meva biblioteca. Un llibre que, de vegades, voldré obrir per recordar algun aspecte de com funcionen les relacions. Recomanat.

De la contraportada

Arriba per fi “Els secrets de la felicitat”, el llibre més esperat de Sebastià Serrano. Després de l’èxit d’”El regal de la comunicació” i “L’instint de la seducció”, el gran mestre de la comunicació ens convida a descobrir la importància de les emocions per ser feliços a la nostra vida. Com expressem les emocions? On és la força dels afectes? Quin paper hi té el llenguatge? Com ens afecta l’acceleració amb què vivim? A “Els secrets de la felicitat” trobareu les respostes a aquestes preguntes i a moltes d’altres. I és que, com diu Sebastià Serrano, «el bon estat general de la nostra vida depèn, i molt, de la informació processada a través de les emocions. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació, podrem intervenir amb èxit en la nostra vida personal i gaudir d’extensos i intensos espais de felicitat».
 

Títol: «Els secrets de la felicitat»
Autor: Sebastià Serrano
Editorial Ara Llibres
4a edició — gener del 2007
125 pàgines
ISBN 978–84-96201–89-7

Jesús segurament és un dels personatges que combina més clarament dues característiques: és un dels personatges sobre els que s’ha escrit més i més i, a la vegada, és un dels personatges dels que sabem menys i menys.

La tradició cristiana ens ha transmés una imatge mística sobre el personatge, la seva condició divina, la seva vida i mort. Moltes passatges són coneguts des d’una visió mística, sense més proves que la interpretació literal d’allò que diuen els diversos texts que formen el Nou Testament.

Tot això fa que, fins avui, alhora de tractar sobre Jesús hi havia dues possibilitats diametralment oposades en el contingut (d’una banda la visió mística oficial i, d’altra banda, una visió encara més mística e irreal dels bocamolls que intenten utilitzar qualsevol argument per presentar les connexions amb allò que anomenen «més enllà» o… com la connexió amb la vida extraterrestre i totes aquestes tonteries).

Cap d’aquestes dues visions és, d’entrada, gens atractiva. Però afortunadament aquest llibre presenta una tercera visió: la de l’estudi científic i la posada al dia de les dades que tenim sobre la possible existència d’aquell a qui anomenen Jesús.

«Última notícia de Jesús el Natzarè» està escrit per un llicenciat en teologia i està presentat, al pròleg, per Pere Casaldàliga. Per tant, per dues persones que creuen de forma sòlida en el missatge cristià. El llibre pretén respondre a les 5 W: el what (què s’ha esdevingut), el where (on ha succeït), el when (quan ha tingut lloc), el why (per què ha passat) i el who (qui és veritablement el protagonista de tot això que s’ha esdevingut). Cada una d’aquestes W forma una part del llibre, que es poden llegir de forma totalment independent.

El llibre ens presenta un Jesús sense l’àuria mitològica: analfabet, però amb carisma. També tracta dels aspectes més mitològics, com la resurrecció que es considera més com una situació excepcional de les persones que vivien al voltant de Jesús que no pas a la tornada de l’esperit. La vida de Jesús es la d’un personatge agitador social, anti-sistema, impertinent, escandalós… per tant, ben allunyat d’un status quo polític i religiós.

En definitiva, un llibre ben recomanat si voleu tenir una visió diferent sobre un dels personatges que, com indicava més amunt, més s’ha escrit i dels que pràcticament tots tenim una visió molt distorsionada per les influències externes. Per tant, una lectura colpidora i que no us deixarà indiferent, sigui quin sigui el vostre posicionament sobre el fet cristià.

De la contraportada:

Com cal interpretar la figura de Jesús? ¿És el Jesús bucòlic, dolç i mansuet d’una certa tradició piadosa o és més aviat el lluitador no violent però actiu que s’oposa a l’opressió del seu poble? ¿Per què el van penjar a la creu si la crucifixió era reservada als esclaus, bandits i rebels? ¿Cal entendre el sobrenom de “natzarè” com un simple gentilici inofensiu o més aviat ens indica la pertinença a un grup o secta? ¿Què revelen respecte a aquestes qüestions els documents de Qumran? ¿Cal llegir els relats de la Passió com a cròniques o s’han de considerar més aviat historicitzacions de litúrgies primitives? I, si en comptes de ser dipositat en un sepulcre, el cos de Jesús fou llençat en una fossa comuna o en un pou de calç, com era costum de fer amb els condemnats, ¿afectaria realment això la fe en la resurrecció o més aviat la faria més transparent? ¿Quan va tenir lloc la deïficació de Jesús i quin és el significat de l’al·legoria de la Trinitat? Des d’una posició de fe però sense tabús, Lluís Busquets i Grabulosa emprèn una valenta revisió de la figura de Jesús, basant-se en les últimes aportacions sobre els orígens del cristianisme. El resultat és un llibre apassionant, intel·ligent i didàctic. Imprescindible.
 

Títol: «Última notícia de Jesús el Natzarè»
Autor: Lluís Busquets i Grabulosa
2a edició (corregida): gener 2007
497 pàgines
Proa
ISBN 978–84-8437–908-9